ELLES...

... precioses

 

 

EL CROWDFUNDING ARRIBA ALS CONCERTS

 

La democratització de les xarxes i la difícil situació económica actual ha provocat que el fenòmen crowdfunding sigui una pràctica a l'alça i ja no només per a films o esdeveniments, sinó també per a concerts de música. S'està extenent la possibilitat de poder organitzar concerts a la carta.

 

Hi ha diversos portals que ho plantegen, un d'ells és Cooncert, una página engegada i gestionada per Pau Corbalán, Pol Horta, Anna Diví i Jordi Isern. En aquest portal són els fans els que proposen on s'ha de fer el següent concert d'algun artista, si és garanteix el quórum mínim: s'organitza. Seguint la idea del portal anglès Songkick Detour, en el que els artistas decidien on tocar després de veure si els internautes estarien disposats a anar-los a veure. En el cas dels barcelonins, però, el pes recau totalment ens el fans, que són els que desencadenen el procés. A totes aquelles persones que 'aposten' per l'esdeveniment rebran algún tipus de compensació en forma de disc signat per l'artista en qüestió, un póster d'edició limitada o coneixe'ls, directament.

 

De moment, Cooncert han aconseguit porta cap aquí a Rachel Sermanni (cantant escocesa), Nathaniel Ratelif (dels USA), Wye Oak (USA), James Vincent McMorrow (Irlanda) o l'islandés Olafur Arnalds (ens agrada el sr. Arnalds!)....

 

Així doncs, poder tenir concerts a la carta ja és una realitat. A qui demanaríeu?

 

 

PALMFEST 2014: MISHIMA + MAIKA MAKOVSKI + DELAFE

 

Dissabte anem al Palm Fest-IX Festival de Música Independent de la Costa Daurada, a l'Hospitalet de l'Infant. No hi hem anat mai, però la proposta de veure als Mishima, Maika Makovski i Delafé y las Flores Azules en una mateixa nit ens ha temptat i molt!

 

Això será la nit/matinada del 26/07 però el Festival dura dos dies més: des d'avui fins al dissabte. En total 40 artistes i més de 50 actuacions en 3 espais diferents: la Pool Party (concerts de petit format a la vora de la piscina), Escenari Nàutic (tenen lloc els concerts) i Escenari TwinPalm (espai més adreçat a música Dj).

 

El PalmFest porta 9 anys oferint en la seva programació el bo i millor de la música independent, fent especial èmfasi en les bandes del territori català.

 

Cap allà que anem!!!!

L'ANTIC CINEMA DEL CINE MODERNO DE CASERES

Les notícies de que el sector audiovisual està tocat de mort envaeixen els mitjans de comunicació de forma diària i la desaparició de sales de cinema és un degoteig constant i persistent... tot i això, sovint t'arriben notícies que, com si estiguessin tretes d'una versió moderna de Cinema Paradiso, et donen un petit oasi d'optimisme.

 

El sr. Escarceller va nèixer el 1917 -el Cinema ben just estrenava la seva majora d'edat- i enamorat de ben jove del seté art es dedicà a fer sessions de cinema ambulant fins que va decidir obrir una sala. Després de 6 anys de negociació amb l'ajuntament de la seva població: Caseres, la primera sessió de cinema es produí l'1 de setembre de 1951 i, el primer film, Agustina de Aragón de Juan de Orduña i Vicente Escrivá, una projecció tan plena de gent que van quedar persones al carrer sense poder gaudir del film. L'empresa va crèixer i ja compta amb 14 sales i negocia l'obertura d'una més, sempre en petites poblacions de Tarragona, Saragossa i Terol. Fa 60 anys, el sr. Javier Escarceller va portar el cinema a Caseres un petit (molt petit) poble de Tarragona, des de llavors el cinema no ha decaigut i aguanta fins al dia d'avui. El que en un principi fou anomenat Cine Moderno ara es diu Cinema Vendrell.

 

El sr. Escarceller va explicar en una autobiografía de 2011 - amb el títol Lo imposible, posible- la seva passió pel cinema que només finalitzarà, segons l'interessat, el dia de la seva mort. "No hemos cerrado una sola semana desde 1951; lo que sea que se estrene en Barcelona se proyecta aquí el mismo día (..). Ningún otro pueblo de España tan pequeño como este ha tenido semejante nivel de acceso a la cultura", explica.

 

Aspira a poder canviar la seva vella màquina de projecció per una digital però les dificultats econòmiques són moltes i difícils de superar.

 

En un poble petit de Tarragona hi ha un Cinema Paradiso particular...

DESCOBRINT AL SR. HALLDOR MAR

La xarxa i els mitjans de comunicació porten setmanes parlant d'ell. El meu amic Desi me'l va recomanar i el vam 'pescar' a l'Spotify i ens hem quedat encantadíssims de coneixe'l. El sr. Halldor Mar és un islandés d'Islàndia que enamorat de les cançons de la Nova Cançó Catalana n'ha traduït a l'anglès i versionat unes quantes. No es tracta només de traslladar-les a l'idioma anglosaxó sinó donar-los una nova vida, actualitzar-les però mantenint el seu missatge...

 

Tots sabem el risc que té fer versions en el món de la música, les mateixes que els remake en el cinema ... traïció? cerca de l'essència? aportar-ne relectures? obrir nous camps de significat a partir del mateix material de partida? Certament, hi ha versions musicals que més hagués valgut que no haguessin nascut mai (no cal donar noms, tampoc); d'altres (poques), han arribat a ser millors que l'original...

 

El sr. Halldor Mar és una islandés i cantautor que porta anys vivint a Catalunya. Li van demanar de fer una versió de l'havanera La bella Lola, li va agradar l'experiència i va començar a repassar aquelles cançons catalanes que més li agradaven i revisitar-les al seu aire. El resultat el trobem en el disc Winds en el que hi ha l'Al vent/the wind  (de Raimon), Paraules d'amor/words of love (de Serrat), Dona de porcellana/porcelain girl (de Pau Riba), Amb la boca tancada/with no voice (de Ramon Muntaner), Gavina/The seagull (de Marina Rossell), Qualsevol nit pot sortir el sol/the sun could rise tonight (de Sisa) o País petit/small country (de Lluís Llach).

 

Què voleu que us digui! que una llengua tan maltractada i petita com la nostra rebi l'interés respectuós i càlid d'un islandés a mi no només em fa patxoca sinó

que fa que escolti les seves versions amb un plus extra de 'm'agrada'.

 

El primer single fou The Wind i ara ens arriba el segon amb un videoclip: Remena nena/shake it baby (el clàssic clupet català popularitzat per Guillermina Motta) el sr. Halldor Mar s'atreveix amb tot!

 

DARTH VADER E HIJO ( III )

 

 

Jeffrey Brown (2011) Darth Vader e Hijo

SR. RIK MAYALL

(1958-2014)

 

Fa aproximadament un mes, moria un dels referents televisius de la meva adolescencia: el sr. Rik Mayall, un dels intèrprets de la sèrie Els Joves. A més de ser-ne un dels protagonistes memorables en fou coguionista dels 12 capítols repartits en 2 temporades, l'any 1982 i l'any 1984.

 

El sr. Richard Michael Mayall va nèixer a les afores de Harlow i els seus pares es dedicaven al teatre i amb només 7 anys el sr. Mayall ja va pujar a l'escenari. L'any 1975, quan estudiava a la Universitat de Manchester va conèixer al sr. Adrian Edmondson que es van convertir en amics i parella d'espectacles fins a protagonitzar La Pareja Basura a la BBC (el sr. Edmondson a Els Joves seria Vyvyan Basterd, el punk més heavy!).

 

En el cinema, no tingué massa sort tot i aparèixer en films com L'ull de l'agulla o Un home llop a Londres. Un dels darrers papers que realitzà fou a Harry Potter i la pedra filosofal (2001), però la seva participació fou eliminada a la sala de muntatge.

 

El sr. Mayall estaba destinat a triomfar a la televisió: amb els Joves, primer; i amb The New Statesman (de 1987 a 1992), després. També va participar a L'escurçó negre, al costat de Rowan Atkinson.

 

La passió de sr. Mayall, però, era el teatre, arribant a representar l'any 1991 Tot esperant Godot de Samuel Beckett; però també l'escriptura, havent editats novel·les i, fins i tot, contes infantils.

 

L'any 1998 va partir un accident de moto que el va deixar, d'entrada, en coma durant cinc dies; però, també, unes seqüeles que va arrosegar fins a la seva mort amb només 56 anys.

 

El seu paper patètic, histèric, pedant i estúpid a Els Joves el fa ocupar un lloc d'honor en la memorabília televisiva.

 

EL SR. ROGER MAS A TORTOSA

El 12 de juny de 2008 a can Ciutadà K us explicava que havia descobert un cantant amb una versió d'un cançó de Paulina Rubio molt però que molt millor que l'original... Es tractava del sr. Roger Mas i acabava de treure el seu treball més contundent, espiritual i madur: Cançons Tel·lúriques (un gran disc!).

Malauradament, no hem tingut ocassió de veure'l en directe per les Terres de l'Ebre... però això, a partir d'avui, s'ha acabat. Avui divendres, a les 22:00, al Consell Comarcal del Baix Ebre el podrem gaudir en directe i acompanyat només de la seva guitarra. Moltes ganes de poder escoltar en viu la veu profunda, envellutada i viril del sr. Mas. I, el millor: de gratis!.

El concert està emmarcat en les activitats de la Bouesia 2014. Es tracta d'un certament anual que ja porta 10 anys d'existència i que està farcit de poesia, surrealisme... segons ho defineixen ells mateixs "El festival Bouesia és un certamen pluridisciplinari que inclou bourecitals poètics, bouconcerts, bouperformances, bouespectacles de dansa i circ i molt més". En aquesta desena edició (que durarà fins al 20 de setembre) hi están programats artistes com Pau Riba, Marielena Roqué, Rafael Tormo, Maria Pons...

De fet, l'actuació de Roger Mas anirà precedida per una visita guiada i dansada per l'edifici peculiar del Consell Comarcal del Baix Ebre, a càrrec de Sònia Gómez (a partir de les 20:15).

Així doncs, aquesta nit a les 22:00 tenim cita amb Roger Mas!

EL COR SECRET, EL NOU PLENSA

El sr. Jaume Plensa té el seu taller a Sant Feliu de Llobregat però la seva activitat està a tot el món. De fet, està més reconegut fora que aquí (com era aquell refrany sobre 'el profeta'?). Això sembla que està a punt de solucionar-se ja que l'Ajuntament de Barcelona li ha encarregat una obra de 50 metres d'alçada que canviaria skyline de la ciutat... ja tardaven!.

La seva impactant obra de les 'fonts humanes' a Xicago -de les que ja es compleixen 10 anys- ha anat seguida d'obres en diferents ciutats del planeta (Seattle, Rio de Janeiro...). La seva agenda està farcida d'encàrrecs internacionals... el darrer li ha vingut de la ciutat alemanya d'Augsburg, on inaugurarà una triple mostra. Li havien encarregat que creés una instal·lació per a l'antic tanc que proveïa de gas la ciutat; es tracta d'un cilindre de 76 metres d'alçada per 43 de diàmetre. Lluny d'atemorir-se el sr. Plensa se li va ocòrrer plenar-lo amb un gran cor que sembla que floti enmig de l'espai. De fet, aquest artista és especialista en obres de grans dimensions que és com aconsegueix l'impacte de què us parlava. 

L'obra s'anomena EL COR SECRET i va començar a bategar el passat 08 de juny. Els batecs d'aquest cor són veus de ciutadans/nes a un segon per veu, aconseguint una mena de "música tàntrica, el temps en una comunitat", en paraules del sr. Plensa.  

No sé si us havíeu adonat, però a can Ciutadà K ens encanta el sr. Plensa!!

BAR A L'HORA D'ESMORZAR...

Bar a l'hora d'esmorzar, ple de gom a gom. Una persona es mareja i cau plegada a terra. Dos clients que es troben a la barra l'ajuden a aixecar-se i l'acompanyen fora, perquè li toqui l'aire. Minuts més tard, quan van a pagar, el cambrer els fa un simple gest en senyal que no cal, que avui no paguen.

 

De tant en tant, alguns comportaments humans senzills, allunyats de grans heroïcitats, em fan mantenir l'esperança.

 

Jesús M. Tibau (2012:15)

Molles per no perdre'm.

LA GALLINA + RAUELSSON + JIMENEZ BROS/TIGEL A LO PATI

A Lo Pati no paren!

Si la setmana passada vem poder gaudir de la sessió músico/artística de Esperit! + Andreu Garcia... aquest dissabte a les 20:00 el que ens han programat es de campanes al vol. Es tracta d'un pack cinema+música co-organitzat amb el col·lectiu La Garba.

En la vessant cinematogràfica, podrem veure (en format 35mm) el curtmetratge La Gallina (2013) de l'ulldeconenc Manel Raga. La setmana passada va guanyar el premi al millor curtmetratge en el Festival Curt-Redó i ha estat projectat en la Mostra de Venècia, en la Seminci de Valladolid i pre-seleccionat en els premis Goya. La Gallina està basat en un conte de Mercè Rodoreda i té música de Carles Santos i Pep Gimeno 'Botifarra'.

En la vessant musical, actuació de Rauelsson, projecte de Raul Pastor de Castelló. Música electrònica d'aires clàssic i suggerents.

I per a rematar la sessió, actuació dels germans Joan Carles i Pedri Jiménez i Raul Tígel, músics de llarga trajectòria i membres de diverses formacions musicals. Ens oferiran una selecció de temes musicals de l'època en la que es va escriure el conte de la sra. Rodoreda...

Aquí us deixo el suggerent tràiler de La Gallina. Ens veiem a Lo Pati!!.

M.U.R.S., EL NOU ESPECTACLE DE LA FURA DELS BAUS

 

Semblava que als de la Fura dels Baus els teníem lluny dels seus inicis furers mentres estan volant pel firmament operístic dels principals temples europeus d'aquest 'art total'; bona part dels seus fundadors realitzen projectes per separat.... Per a celebrar els 35 anys d'aquesta mítica i reconeguda compañía teatral s'han reunit els seus creadors per a plantejar-nos una nova experiencia teatral encabida dins dels actes del Tricentenari Barcelona 1714-2014.

 

Com en innovació i provocació no els guanya ningú, dins del Grec 2014 La Fura dels Baus ens proposen el primer smartshow de la historia: M.U.R.S.. El van estrenar ahir i es podrá veure fins al 05 de juliol. Els assistents a l'espectacle hauran de descarregar-se una aplicació en el móbil per a poder anar seguint el que succeeixi en els 5 espais escènics. Es tracta, d'una proposta interactiva a cavall del teatre i la instal·lació 2.0. L'espectador podrá seguir les instruccions que vagi rebent en el seu móbil, oferint un espectacle multinarratiu i multiespacial.... la tecnología posa a la mà de l'espectador la possibilitat d'escollir què passarà en la seva societat i amb els seus veïns.

 

La Fura tira cables cap al 1714 i cap al futur ja que ens parla del setge i l'opressió patida per l'ésser humà en el marc dels murs del Castell de Montjuïc. Com seria el setge en una smart city?

 

Òbviament, els anys han passat i les vísceres, els crits, la sang i altres fluïds corporals no estaran presents en aquest nou espectacle... però sí, el desconcert, la por, la inseguretat i el neguit en l'espectador... tot embolcallat amb la tecnología més actual.  
Tan Fura com sempre!