dilluns, 22 de setembre del 2025

EL BANY

 

EL BANY

 
A l'aigua ens abracem: té el pubis
escarolat, la gropa sumptuosa,
que en jo tocar-lo es fa més plena encara.
M'hi encavalco.
            Fuig.
                        Entrecuixem. L'agafo
pels flancs, amb besos l'asfixio.
                                            Fuig
un altre cop, però ja llangorosa,
flonja i ardent.
Així que surt del bany,
regalimosa, les agulles d'aigua
que li queden pel cos evaporant-se
són crits d'amor.
Aleshores parlem,
amb ajut de metàfores. Com dir si no
l'excès d'aire calent que abrusa el pit,
el segament de cames i genolls,
el cor que se'm desboca quan la miro
dreta o jaient.
T'adoro
fins l'esquelet.


Joan Vinyoli (2014:280). Poesia completa.
(imatge generada per IA)


dijous, 18 de setembre del 2025

DESCOBRIM 'EL ESCENARIO DE LA EXISTENCIA' DEL SR. JOAN-CARLES MÈLICH

 
El suplement Cultura|s de La Vanguardia ens dóna a conèixer el llibre guanyador del premi Nacional de Ensayo de 2022 -El escenario de la existencia- mitjançant una entrevista al seu autor: Joan-Carles Mèlich.

Ens han parlat tota la vida de la dicotomia interior/exterior en relació a l'ésser humà, creença en la que s'han aixecat disciplines, tècniques terapèutiques, corrents de pensament... Les conseqüències -fermament arrelades- són mútiples: des de pensar que la personalitat és quelcom innat, que anem enfortint, desenvolupant, però que és quelcom substancial a la persona en concret, que hem de treballar l''interior' (que és allò important), ens 'hem de conèixer'. Com totes les conseqüències, l'impacte pot ser positiu i negatiu; interessant, saber qui som i saber cap a on volem anar però, alhora, limitador, determinant i encorsetador. 

El sr. Mèlich en el seu assaig dinamita aquella tradició clàssica i tradicional per a afirmar-nos que "no hi ha vida interior", que no hi ha una identitat substancial, immòbil i immutable i afirma de forma contundent que "el jo és una exterioritat radical". Buf, detectar en una autor allò que tu portes anys pensant i madurant, (des del teu 'moment acadèmic' per terrenys de la Psicologia Social, la Sociologia i l'Antropologia) proporciona una satisfacció mental, un orgasme teòric que és difícil d'explicar en paraules: s'ha de viure... és aquella sensació de: "ostres, això és precisament el que jo penso,  tal i com ho està explicant aquestra persona".

Per al sr. Mèlich allò que anomenem 'identitat' existèix en tant que ens relacionem amb els altres, la personalitat és allò que s'estableix fora i enmig de dues persones; d'aquí que ens comportem de formes diferents depenent de la persona amb la que ens relacionem. El 'jo', doncs, seria quelcom construït en relació als altres.

Aquest plantejament inicial va unit a la qüestió 'teatral', la nostra vida és com un teatre i nosaltres adoptem els personatges que ens han assignat, per variables diverses: gènere, edat, classes social, nivell cultural.... aquest paràmetres ja ens fan executar uns rols i no uns altres i això és el que interioritzem per acabar dient que tenim 'una personalitat ' o una altra. 

Tenint en compte això, l''alteritat' és més important que el 'jo', perquè és aquell el què ens defineix... sols no seríem res ni ningú.

Això també té impacte en la memòria, perquè ja no resideix dins de cadascú de nosaltres, sinó 'fora', amb el vincle que estructurem amb els altres.

Òbviament, no pretenia resumir-vos tot el llibre, sinó anomenar les idees principals i, sobretot, ressaltar la importància del què implica aquest gir paradigmàtic: podem ser allò que vulguem ser (trencant patrons, guions i rols assignats: feina difícil) i allò realment important no és l'individu' sinó 'allò col·lectiu'.

Un altre dia en continuem parlant ....


dimarts, 16 de setembre del 2025

AMANTES DE OCASION: XVI

 


XVI

Él aspiraba a bajarle la luna.
Ella sólo necesitaba
una copa de vino
         y un masaje en los pies
                  para alcanzar el infinito.

 

Fuensanta López (2024:113). Verso al desnudo
(Imatge creada en ChatGpt a partir del poema)

dijous, 11 de setembre del 2025

'FLOW' AL CINECLUB LA RAPITA PRESENTADA PER ALBA G. CORRAL

 

Continuem la proposta de demanar a personalitats del territori que escullin un pel·lícula que tinguin ganes de veure en pantalla gran i que ens acompanyin per a presentar-la. Aquest mes tenim l'honor de que l'artista Alba G. Corral -madrilenya però rapitenca d'acollida- ens hagi escollit una de les meravelles d'animació dels darrers temps: 'FLOW'.

Aquest film ha estat un autèntic fenomen per diverses raons: ha permès que Letònia tingui el primer Oscar, com a Millor Pel·lícula d'Animació; guanyadora de diversos premis tenint en compte que és un film sense diàlegs.

Es tracta d'una història de supervivència: la d'un gat que ha de viure en un Terra anegada fruit d'un tsunami. No sabem ni les raons ni els motius -i poc ens importen!- perquè la peli el que ens vol explicar és de com en col·lectiu podem aconseguir més coses que de forma individual. El gat haurà de col·laborar amb altres especies animals -algunes suposadament antagòniques, com un gos- si volen sobreviure. 

Es tracta de la segona pel·lícula del director de Letonia: Gintis Zilbalodis. Després de 7 curtmetratges i un primer llargmetratges (Away) s'enfrontà a la seva peli més ambiciosa fins ara. Tots els treballs d'aquest director tenen la mateixa estètica: els videojocs marquen les històries que ens explica. Si a Away (2019) veiem a un motorista en un viatge infinit, sense diàleg, amb interaccions mínimes... aquell film el va fer TOT el sr. Zilbalodis: muntatge, edició, música... TOT. 

Per al segon llarmetrage ha comptat amb més pressupost, més equip, però la fotografia, muntatge, direcció i música continua sent d'ell i amb una història més desenvolupada i un missatge més clar i encertat. Tot i aquest augment de pressupost es tracta d'un autèntic miracle en el món de la producció de l'animació perquè està a anys llum de produccions de Pixar,  Disney o Dreamworks... aquest és un altre dels mèrits del film. 

Amb nomès 83 minuts el film ens proporciona emocions, ensurts i aventures. Un film carregat d'empatia i un tractament dels animals com pocs cops hem vist en pantalla: sense antropomorfismes, recreant el comportament de cadascun dels animals fent que siguin els més semblants a la vida real. 

I és que un dels mèrits del film és estructurar un discurs per damunt de la simple supervivència d'aquest grup d'animals, en ella podem veure un reflex d'un món que col·lapsa, d'una Humanitat que van tan a la deriva com els personatges del film. Establir paral·lelisme amb els éssers humans és inevitable. De fet, és curiós que en tot el film no hi aparegui ni una persona. 

La narrativa, com dèiem, té l'estructura d'un videojoc. De fet, ens podem imaginar amb un comandament guiant als personatges del film.

Per contingut i per forma, 'Flow' s'ha convertit alhora en un film popular -carregat de premis- i un films de culte. La seva llum, el seu color, el seu virtuosisme a l'hora d'enquadrar però, sobretot, el seu missatge la converteix en tota una experiència cinematogràfica que no us podeu perdre.


dimarts, 9 de setembre del 2025

SR. MICHAEL MADSEN

 

(1957-2025)

Fa uns mesos moria un d'aquells actors secundaris imponents. Potser no havia fet grans interpretacions de premi però la seva presència feia pujar els nivells de cinisme i testosterona en qualsevol film. L'aspecte dur, sobrat i xulesc el van acompanyar en cadascuna de les seves interpretacions. Amb aspecte d'estrella del Hollywood clàssic, va morir amb només 67 anys.

El sr. Madsen va néixer a Chicago fill de bomber i de productora i escriptora. Abans de dedicar-se a la interpretació va ser pintor de parets, celador d'hospital  i mecànic, entre altres professions.  i el seu primer paper fou en el film dels '80  War Games (1983) que protagonitzava Matthew Broderick... però molts consideren que el seu veritable debut fou a Reservoir Dogs (1992) de Quentin Tarantino. 

El sr. Madsen va brillar, sobretot, en les pelis del sr. Tarantino -va participar en 6 del director de Reservoir Dogs- tot i haver participat en més de 325 films, com Donnie Brasko (Mike Newell), Thelma & Louise (Ridley Scott) o Sin City (Robert Rodriguez). El sr. Tarantino, després de la seva primera col·laboració li volia donar el paper protagonista de Pulp Fiction, li oferia ser Vincent Vega, però el mateix Madsen el va rebutjar passant a mans de John Travolta. El motiu del rebuig era perquè estava rodant Wyatt Earp (Lawrence Kasdan). Es van tornar a reunir a Kill Bill Vol. 1 i 2, Los odiosos ocho y Erase una vez en Hollywood

La seva escena torturant a un policia a ritme del Stuck in the middle with you de Stealers Wheel a Reservoir Dogs és Història del Cinema...

Als secundaris rellevants del cinema s'han d'afegir alguns, pocs, papers a la televisió a: Vengance Unlimited, Miami Vice o Tilt, per exemple. 

Apart d'alguna experiència com a productor i guionista, el sr. Madsen també va escriure llibres de poemes -com Burning in paradise (1998) o Expecting rain (2013)- estava a punt de publicar el seu darrer: "Tears for My Father: Outlaw Thoguhts and Poems".