El panorama que estem vivint ha obligat a que la 71ena. edició del Festival de Berlin, la Berlinale, fos diferent. Era d'esperar. La direcció ha decidit fragmentar el festival en 2 moments: de l'1 al 5 de març una Berlinale només per la indústria i la premsa, en format on line; i del 9 al 20 de juny, una Berlinale amb sessions presencials amb públic, confiant en que la presencialitat ja pugui ser una realitat.
Aquesta Berlinale arriba amb novetats importants: treure el gènere del premi a la interpretació, és a dir, ja no hi haurà premi a 'Millor Actor' i 'Millor Actriu', sinó Premi a la Interpretació, ja sigui Principal o Secundari. El premi es transforma en 'Os de Plata a la Millor Interpretació'. Com era d'esperar, s'han alçat veus a favor i veus en contra. A favor: que és un bon acte simbòlic de desencorsetar la Vida de la binaritat del gènere. En contra: tenint en compte el 'domini masculí' en el món cinematogràfic, correm el risc de que les 'dones' queden -novament- eclipsades.
Una altra novetat de la Berlinale d'enguany és que no hi haguè Presidència en el Jurat, totes les persones membres estan en el mateix nivell. Una bona forma d'acabar amb jerarquies innecessàries.
En quant a la collita d'enguany, la Berlinale 2021 inclou: el film amb el que Jodie Foster va guanyar el Globus d'Or a millor actriu secundària, The mauritanian (de Kevin Macdonald) amb la història d'una advocada que defensa un detingut en una base militar de Guantánamo; French exit, comèdia d'Azazel Jacobs amb Michelle Pfeiffer, sobre una vídua que es trasllada amb viure a París amb el seu fill; el nou film de Célie Sciamma: Petite maman, que torna als relats sobre la infància dels seus primers films: el nou film del director de Corea del Sud Hong Sangsoo, Introduction.
La que s'emportà el gran premi, l'Os d'Or a millor pel·lícula fou la del romanès Radu Jude amb Bad Luck Banging or Loony Porn, la contundent història d'una professora d'institut que veu com es filtra per les xarxes un vídeo sexual en el que ella participa... el film planteja qüestions delicades com: la separació entre vida privada i vida pública, el concepte d'intimitat, la necessitat de 'donar exemple' per part d'una mestra al seu alumnat.
El Premi d'Interpretació, tan principal com secundari foren per a dues dones, en el primer: Maren Eggert per I'm your man (de Maria Schrader); en el segon: Lilla Kizlinger per Forest-I see you everywhere (de Bence Fliegauf).
La llista de premis:
Sección de competición:.
- Oso de
Oro: Bad Luck Banging Or Loony Porn, de Radu Jude
- Gran
Premio del Jurado: Wheel Of Fortune And Fantasy, de Ryusuke Hamaguchi
Premio
Especial del Jurado: Herr Bachmann And His Class, de Maria Speth
Oso de
Plata a la mejor dirección: Dénes Nagy, por Natural Light
Oso de
Plata por mejor interpretación protagonista: Maren Eggert, por I’m Your Man
Oso de
Plata por mejor interpretación de reparto: Lilla Kizlinger, por Forest – I See
You Everywhere
Oso de
Plata por mejor guion: Hong Sang-soo, por Introduction
Oso de
Plata por su sobresaliente contribución artística: Yibrán Asuad por la edición
de “Una película de policías”
Sección de cortometrajes:
Oso de
Oro al mejor corto: My Uncle Tudor, de Olga Lucovnicova
Oso de
Plata, premio del jurado: Day Is Done, de Zhang Dalei Sección "Encounters":
Mejor
Película: We, de Alice Diop
Premio
Especial del Jurado: Taste, de Lê Bảo
Mejor
Dirección: Ramon y Silvan Zürcher por The Girl And The Spider, y Denis Côté por
Social Hygiene
Mención
Especial: Rock Bottom Riser, de Fern Silva