SR. GORDON WILLIS

(1931-2014)

Fa un dies moria el sr. Gordon Willis, director de fotografía responsable de que les tres parts de El Padrino, Annie Hall, Manhattan o Zelig tinguessin l'aspecte que tenen...

 

Nascut a Nova York, la seva feina estigué molt lligada a aquesta ciutat...

 

Va treballar principalment per a 3 directors:

 

- Alan J. Pakula, amb el que va treballar en el seu primer treball rellevant com a director de fotografia: Klute (1971) i l'última: La sombra del diablo (1997), Entremig estarien El último testigo (1974), Todos los hombres del presidente (1976), Llega un jinete libre y salvaje (1978), Presunto inocente (1990).

- Francis Ford Coppola, amb els 3 Padrinos (1972, 1974 i 1990), la seva relació era pèssima, el sr. Willis el considerava un incompetent com a director.

- Woody Allen, amb 8 films: Annie Hall (1977), Interiores (1978), Manhattan (1979), Recuerdos (1980), La comedia sexual de una noche de verano (1982), Zelig (1983), Broadway Danny Rose (1984), La rosa púrpura del Cairo (1985).

 

L'any 1980 es va atreví a dirigir el seu únic film: Ventanas, sense massa ressó i crítica negativa.

 

Malgrat no haver estat un director massa prolífic la seva forma de captar les ombres fèu que el sr. Coppola es referís a ell com a 'Príncep de la foscor'. El sr. Willis il·luminava sempre des de dalt i s'esforçava per aïllar el negre, fins i tot, del marró més fosc.

 

Tot i el seu inqüestionable estil i personalitat només va estar nominat als Oscar en dues ocasions, sense guanyar-lo... per compensar se li entregà un d'honorífic el 2009.

 

Amb ell se'n va la forma magistral de filmar quelcom tan difícil com la foscor...

 

APARENT TRANQUIL·LITAT DE CREA A CLICMANIA

CREA torna a l'Hora del Gambosí de Clicmania.

En aquesta ocasió, l'amic David us presenta les dues versions d'Aparent Tranqui·litat, el darrer curt de CREA basat en un conte de Jesús M. Tibau.

2 versions del mateix conte... al preu d'1.

 

LOS MURMULLOS DEL BOSQUE DE TAKESHI SHIKAMA

 El sr. Takeshi Shikama -nascut a Tòquio el 1948- s'ha dedicat a captar espais d'arreu del món per a conformar l'exposició Los murmullos del bosque, unes fotografíes d'un estètica evocadora, misteriosa, tràgica, fins i tot.

 

El sr. Shikama va tenir una carrera d'èxit com a dissenyador i en un moment donat es va dedicar a la fotografia, i això li va provocar el seu canvi de residencia: cansat del massificat Tòquio, amb la seva muller van marxar a viure en una caseta de fusta construida per ell, enmig d'un bosc. El  procés de tallar els arbres i el contacte amb ells li va fer pensar en l'ancestral creença japonesa de veure els arbres com a divinitats que contenen el cor i l'ànima dels humans... a partir d'aquí, no només va iniciar la seva carrera com a fotògraf, fotografiant el 'seu' bosc, sinó que s'ha dedicat a viatjar pel món: EUA, Canadà, Escòcia, França,... Cercant el que ell anomena 'la respiració silenciosa'.

 

Les seves fotografies esta realitzades amb una càmera de gran format i revelades de forma manual utilitzant un paper tradicional japonés fet d'arròs -el gampi- que dóna a les imatges l'aspecte que veieu... que transmeten serenitat però també misteri.

 

 

La seva primera exposició en el seu país la va fer en el 2004 i en el 2007 comença la seva trajectòria de publicació de llibres de fotografia amb títols tan clars com: "La respiración silenciosa de los bosques", "Bosque" o "Campo" . Molts parlen d'una estètica que uneix Orient i Occident en les seves fotografíes.

 

Fins al 12 d'octubre la podem veure en el Museu d'Art Contemporani Gas Natural-Fenosa de A Coruña, abans havia estat 6 mesos a la seu de Gas Natural/Fenosa de Barcelona.

 

JA FA 4 ANYS DEL LOST DAY...

_

Ja fa 4 anys que una de les millors sèries del món mundial s'acomiadava, potser resolent pocs misteris, potser aclarint pocs interrogants... però (com tantes coses a la Vida) el camí va valer tan la pena que ho vam perdonar tot...

 

El dia 24/05/2010 per a celebrar com es mereix el Lost Day, vam retre homenatge a la serie tot realitzant una processó surreal, estranya i freakie fins a dir prou per acomiadar unes històries i uns personatges que tants bons moments ens havien fet passar...

 

Aquí recupero el vídeo d'aquell dia tan especial... jo es que escolto les primeres notes del piano i se m'encongeix el cor...

 

Com vau celebrar vosaltres el Lost Day?
 

SR. H.R. GIGER

(1940-2014)

 

Si fa unes setmanes us parlava del museu del sr. Giger, fa uns dies aquest artista, creador de l'Alien, moria als 74 anys.

 

Sense cap mena de dubte, l'obra pel que será recordat el sr. Giger i amb la que ja té un lloc en la historia del cinema és el monstre espacial que porta 35 anys donant guerra, versionat i re-versionat molts cops.

 

Nascut a Suïssa, el sr. Hans Rudolf  Giger tenia un estil a l'hora de dibuixar, dissenyar i crear molt personal, per a alguns era repetitiu i estancat, per a altres era brillant i únic.

 

El sr. Giger era pintor, escultor i dissenyador i els seus treballs sempre tenien un component orgànic que segur que feia les delícies d'en Conenberg i Marcel·lí Antúnez. Columnes vertebrals, costelles o calaveres s'integraven en mecanismes surrealistes i en aparells mecànics... els seus eren 'éssers biomecànics', segons el mateix artista.

 

La seva primera obra reconeguda internacionalment fou la portada del disc dels Emerson, Lake & Palmer: Brain salad surgery, l'any 1973. Un dels treballs en el que hi va participà inicialment però no es va arribar a materialitzar fou Dune (de Frank Herbert) dirigida per Alejandro Jodorowsky amb dissenys de Moebius i amb un repartiment impactant amb noms com Dalí, Mick Jagger o Orson Welles. Al sr. Giger li van encarregar dissenyar el món dels Harkonnen, els dolents de la historia; va arribar a concretar propostes però el film no es va arribar a realitzar mai. De fet, aquesta versió de Dune encapçala el top ten de films no realitzats mai. Posteriorment, la producció l'assumí Dino de Laurentis i la va dirigir David Lynch... el sr. Giger, però, no hi va participar perquè ja estaba contractat en un altre projecte: Alien.

 

Malauradament, tot i l'Oscar que li van donar per confeccionar el 8è passatger i l'escenografia de la nau extraterrestre James Cameron no va confiar en ell per a Alien, el retorn i el sr. Giger va quedar un pél apartat del cinema fins a Species (1995) i Prometheus (2012) de Ridley Scott, precisament, la preqüela d'Alien.

 

Una bona forma de submergir-nos en l'art barroc, saturat, sensual i macabre del sr. Giger és visitant el seu museu a Gruyères.

 

Mor el pare de la criatura més terrorífica de l'espai... segons l'artista, a l'Alien no li va voler posar ulls per a que fes més por...

(Per cert, aquest és el post 1300!!! ... que es diu ràpid ...)

PAISATGE ACTOR-MOSTRA DE CINEMA A LO PATI

 

No és cap novetat que sóc fan total de Lo Pati, Centre d'Art de les Terres de l'Ebre d'Amposta i de tot el què s'hi programa, sense excepció!. En aquesta casa ja hem fet ressó de les activitats que s'hi van organitzant.

 

El proper cap de semana, enceten un projecte nou: Cinema al Pati: Paisatge Actor, Mostra Internacional de Cinema i Paisatge com a actor. Es tracta d'un petit festival gratuït els dies 23, 24 i 25 de maig en el que s'hi podran veure 6 films en els que el paisatge és un actor més; aquest és el plantejament: senzill i potent alhora. Podrem gaudir de films que si no ens apropem a festivals no els podríem veure... difícilment arriben a les pantalles comercials.

 

Sis propostes més que engrescadores!:

 

1. Land of hope (Japó, 2012)(divendres-20:30): Del director Sion Sono, responsable de films arriscats com Suicide Club i Love Exposure. Els seus treballs han rebut premis en festivals de tot el món. En els darrers films, però, han pres protagonisme el sentiment i el paisatge, en el film que ens ocupa: el desastre de Fukushima.

 

2. ¡Vivan las antípodas! (Alemanya/Argentina, 2011)(dissabte-18:30): Es tracta d'un documental ple de poesia, visualment precisós, per parlar-nos de l'espai i de  la geografía, de la línia que conecta  Shangai i una població d'Argentina, Entre Ríos, de capgirar el nostre món, de viatjar fins a les antípodes...

 

3. Dos días y medio (Canadà, 2012)(dissabte-20:30): Dirigida per Pablo Diconca, ens parla d'un pare divorciat i el seu fill que fan una escapada al bosc, compartim amb ells la felicitat de viure plegats els petits moments i el plaer d'estar junts...

 

4. Sightseers (Gran Bretanya, 2012)(dissabte-22:00): El seu director -Ben Wheatley- és un dels directors més innovadors del cinema anglès, gràcies a la seva combinació d'ironia i humor negre a Kill List, per exemple, un dels seus films més apaludits. Sightseers li va proporcionar el premi a la millor actriu en el festival de Sitges i l'aplaudiment de crítica i públic. Ens ofereix un -curiós- passeig per les illes britàniques...

 

5. Árboles (Espanya, 2013)(diumenge-18:30): Dirigida pel col·lectiu Los Hijos, és un documental de creació que ha causat sensació allà on s'ha projectat per la seva capacitat de barrejar videoart i metacinema, per les múltiples referències i discursos que resideixen en ella: la crisi, el passat, la dissidència política...

 

6. Meek's Cutoff (EUA, 2010)(diumenge-20:00): La seva directora -Kelly Reichardt- ja està considerada una directora de culte desde que amb el seu film-debut (River of Grass) va guanyar el premi del jurat del Festival de Sundance. Aquí ens ofereix una nova visió del cinema western, amb deserts aclaparadors, fotografía impecable i un toc marcadament feminista (poc habitual en aquest gènere).

 

Sis propostes que no ens podem perdre. A més, la projecció d'aquests films es complementa amb dues xerrades-taller d'especial interés: L'ús del paisatge en Lo documental i la no Ficció, impartit per la nostra amiga i flamant debutant com a directora de Se fa saber: Zoraida Roselló (dissabte a les 10:30); i Paisatge Real, Paisatge Imaginat, a càrrec del crític i profesor de Teories del cinema: Carlos Losilla (dissabte 12:30)

 

Amics i amigues, aquest cap de semana ja podem acampar al pati de Lo Pati! No ens ho podem perdre! 

VENIU A LA FESTA DEL MERCAT A LA PLAÇA D'AMPOSTA!!!!

Amics i amigues, un any més -i ja en portem sis!- Amposta es vesteix d'antiga. Aquest cap de setmana -del divendres 16 al diumenge 18 de maig- el nucli antic s'engalana amb parades i gremis que ens ensenyaran com es feien les coses el 1908, celebre la Festa del Mercat a la Plaça.

Es tracta d'un cap de setmana ben intens i ple d'activitats: música, jocs tradicionals, balls, rondalles, teatre, circ, jotes, espectacles, morra,  passejades en carro, caramelles, tavernes,....

 

Podeu gaudir de l'espectacle La Petite Troupée de Monsieur Alacroix (divendres nit a la Lira), del Vermouth Danzat i altre varietés (dissabte i diumenge al Casino), del Circo Mozzarella (dissabte i diumenge a la Plaça de l'Aube), de la Sarsuela Cançó d'amor i de guerra (dissabte i diumenge a la Lira), el teatre musical de l'Ampolino (dissabte i diumenge a la Filha).

 

Aquí podeu trobar tota la programació.

 

El Ciutadà K hi participa ben activament: em podreu veure fent d'extra en la segona part del film mut d'en Jordi Galo: La Consulta del Doctor Forcadell, participant en la Gimcana nocturna 'Enigma 105', que organitzen Les Marfantes i, especialment, en la representació teatral del diumenge a les 12:00 a la plaça de l'Ajuntament: Anécdotes del nostre mercat, com cada any, allà hi seré, mig borratxo i mig tarambana!!

US ESPEREM!!!

 

CREA LLEGEIX LA CANELA DE FRANCESCA ALIERN

El passat 22 d’abril CREA va participar en la Revetlla de Sant Jordi que va organitzar la Biblioteca d’Amposta. S’hi va poder gaudir de diversos actes relacionats amb la literatura.

CREA hi va oferir una lectura teatralitzada de petits fragments de l’obra La Canela de l’escriptora Francesca Aliern. Aquesta escriptora de Xerta és l’autora de capçalera de la Biblioteca i vam pensar que amb aquesta lectura li podíem oferir el nostre petit homenatge a una de les escriptores més rellevants de les Terres de l’Ebre.

La Canela és la historia de Manuel, un jove de poble dels anys ’80 que ha de marxar a Barcelona amagant la seva condició d’homosexual després d’un desengany amoròs. Allà intentarà guanyar-se la vida treballant de transformista en diferents cabarets de la ciutat. Vam escollir aquells fragments que podien resumir millor la historia i, òbviament, ens vam caracteritzar per a l’ocassió: transvestint-nos de dona.

Aquí teniu al Ciutadà K femeninament tunejat amb dos amigues lectores ... a lo Conxita!

DESCOBRINT LA PANONO

Aquesta panorámica fotografia de 360º per 360º està feta amb la càmera Panono (Panoramic Ball Camera) un aparell amb forma de pilota que té 36 petites càmeres incorporades. El procés és ben senzill, agafes la 'pilota-càmera' i la llences a l'aire i quan la pilota comença el descens és quan es disparen les càmeres automàticament. L'aparell és de Joan Pfeil, del 2011; pesa 300 grams i cada càmera té 108 megapíxels i es pot comprar on line per 549€.

 

Als que ens agrada la fotografía, en algún moment,  hem fet la típica foto panorámica d'unir diverses fotos fins a oferir un mosaic de 360º... aquest aparatet les realitza sol.

 

Ja sé que molts pensareu que és una tontería d'aparell ... però si em sobressin 549€ us asseguro que n'aconseguiria una.

 

  

EL COLUMNISTA DE CREA A CLICMANIA

Sandra Torta -des de Clicmania- ha convidat a CREA a participar en el programa l'Hora del Gambosí, un espai on es mostren curtmetratges realitzats al nostre territorio.

Aquí teniu  al Ciutadà K presentant El Columnista.

Gràcies, Clicmania!
 

SR. CHRISTIAN MAURY

(1953-2014)

Fa pocs dies, amb només 61 anys moria un fotògraf d'obra prou interessant: el sr. Christian Maury. Nascut a França però barceloní d'adopció des de 1988.

 

Va estudiar Belles Arts a Moulins i a Lió i es va interessar especialment per la fotografia. Va recórrer Àsia i Europa treballant com a fotògraf per a diferents publicacions durant els anys '70. L'any 1988 es va instal·lar a Barcelona col·laborant amb publicacions d'aquí com el Diari de Barcelona o El Mundo i fent de corresponsal de les agències franceses Sygma i Gamma. Com qualsevol fotògraf la seva aspiració era exposar/interpretar allò que veia.

 

Des dels anys '90 del segle passat va començar a interessar-se pel cos i la forma d'exhibir-lo, de fer-lo públic; combinat amb la cultura de l'espectacle va realizar Starlette un projecte -en el Festival de Cannes- que mostrava com actors i actrius deixaven de ser aspirants per a entrar en el món del cinema i com utilitzaven el seu cos per a aconseguir-ho.

 

Aquesta barreja de cos i espectacle el portà a editar el llibre In the Act (2001) on es mostrava la industria del porno des de l'exhibició dels cossos que en donen forma, que ofereixen plaer, que mostren desig. Aquesta publicació va esdevenir un punt d'inflexió en el treball visual en la forma d'exposar la relació cos/plaer. De fet, el sr. Maury és conegut com el 'fotògraf del sexe'.

 

Des de llavors, la seva obra tendeix a l'erotisme, a la seducció, participant en diferents obres col·lectives al voltant dels despullats, especialment, femenins.

 

Diferents galeries de Barcelona li han dedicat espai: H20 amb Ne me quitte pas l'any passat i Vàlid Foto que fins al 17 de maig manté un recull col·lectiu en el que hi participà el sr. Maury. Aquesta mateixa galería va oferir el passat 11 de març un acte benèfic d'homenatge al fotògraf per a poder ajudar-lo a cobrir les despeses del seu tractament mèdic (estava  malalt de cáncer des de feia molt temps).