dijous, 31 de juliol del 2008
CINEFAGIA IN NEW YORK
dimecres, 30 de juliol del 2008
SR. INGMAR ANTONIONI
(extret de http://pacocalderon.net/modules/myalbum/photo.php?lid=1976&cid=109)
dilluns, 28 de juliol del 2008
D'ACADEMIA (1): SR. BAUDRILLARD
(29/07/1929 - 06/03/2007)
Filòsof. Sociòleg. Analista de la Postmodernitat.
·
"Mi pasión no es la de saber sino la de identificar la fragilidad de las cosas,
la reversibilidad de la ilusión, las contradicciones de la existencia.
Y la escritura y el lenguaje son una forma de jugar con eso, pero no la única."
I si voleu llegir més, aquí teniu un parell de llibres d'ell....
Las Estrategias Fatales: http://caosmosis.acracia.net/wp-content/uploads/2008/05/baudrillard-jean-las-estrategias-fatales.pdf
El Sistema de los Objetos http://caosmosis.acracia.net/wp-content/uploads/2007/11/baudrillard-el-sistema-de-los-objetos.pdf
SRA. APOCALIPSIS
Tenint en compte que els 3 films que us comentaré ens arriben dels EEUU, el pes dels efectes post-11/S és més que evident, fins i tot en la recreació d'algunes escenes. Les escollides són: La Niebla de Stephen King, El Incidente i Monstruoso (i deixant fora d'altres que van en la línia, com: 28 días después, 28 semanas después o Doomsday, estrenada aquesta setmana).
Característiques de totes elles:
1. Elements externs que fan trontollar, desestabilitzar l'ordre social i ens aboquen al que sembla la fi del món.
2. La mà humana no és aliena en les causes d'aquest apocalipsis.
3. Les conseqüències de la crisis negativitzen i fan explotar les dinàmiques socials.
4. Finals de les crisis poc esperançadors.
·
DEl Incidente (M. Night Shyamalan) ja n'hem parlat força aquí, i com en la pel·lícula anterior no es tracta d'una història de 'flors i violes', precisament. Aqui pesa més l'atmòsfera i el neguit de no entendre què passa ni de saber de què fuges, por a quelcom -aparentment- immaterial (qüestió que a la 'Niebla', no passa, en ella els monstres es veuen i se'n veuen bastants). Al tractar-se d'un virus letal que aboca a l'afectat/da al suïcidi la sensació desestabilitzadora és brutal, sobretot, en aquella escena que un pistola de policia va passant de mà en mà per a realitzar l'auto-execució... terrible!. Com que el prota és professor universitari sovint ens parlen del punt 2 de les característiques, el per què, sense arribar, però, a un teoria definitiva, una de les 'gràcies' del film... Peli 'linxada' per la crítica, com sempre, l'amor com a redempció i escapatòria d'una apocalipsis que semblava inevitable i demoledora. En aquest film depén de nosaltres (la Humanitat) escapar d'una apocalipsis que s'aproxima.
diumenge, 27 de juliol del 2008
divendres, 18 de juliol del 2008
dimecres, 16 de juliol del 2008
FESTIVAL DE CINEFAGIA ( VI )
Valoració: Notable Alt
LOS 400 GOLPES (Les quatre cents coups, 1959)
Ai, el nostre amic Shyamalan... jo crec que és un dels directors de cinema actual menys entés (això, ja ho vam dir) i amb aquest film continua en la línia. Jo crec que ell l'únic que vol és agradar, com aconseguí fer amb El Sexto Sentido, però no se'n surt! Si a La joven del agua li vam criticar que era infantil, ingenua i pretenciosa, ara hi afegeix escenes gores per compensar i s'encaparrar en afirmar que ha fet un peli de serie B (així queda justificat si alguna cosa surt poc reixida). Film amb un guió molt prometedor que es desinfla i demostra que Shyamalan és millor director que guionista perquè mai ningú havia creat un sentiment tan torbador i angoixant amb la simple imatge d'unes fulles movent-se pel vent... Sap crear atmòsfera com ningú! No es pot parlar molt per no desvetllar la trama, però Ell continua dient-nos que el món va malament i que l'amor ho cura tot (això és el que hi veu el CiutadàK)... menys poètica que El Bosque, però tant interessant i torbadora com Señales...Ens grada Shyamalan!!!
Valoració: Notable Alt
LA FUENTE DE LA VIDA (The Fountain, 2006)
Una altra pel·lícula del (ja maduret) 'enfant terrible' francès i capdavanter del cinema postmodern d'aquell país (François Ozon). Vam parlar d'ell amb els Amants Criminals i com aquella, aquí es tracta de barrejar gèneres cinematogràfics (com a bon postmodern!): amb un base de thriller hi posem gotes de sensualitat, erotisme (les piscines és el que tenen...) amb un flaire de cinema d'autor... Charlote Rampling està genial (incloent el seu valent i digne despullat)... una atmòsfera de sentiments homoeròtics emplena la pel·lícula sense mostrar-se obertament (com molts films d'Ozon) ... Enganxant i torbadora....
Valoració: Notable Alt
Un altre capítol de Masters of Horror (un clàssic en aquest Festival de Cinefagia!!). En aquest cas, es tracta de la demostració que -a voltes- sí pesen els anys. Aquesta història la dirigeix Tobe Hopper (el visionari de la Matanza de Texas) que ha intentat fer un relat post-apocalíptic, futurista, amb zombies...amb un Robert Englund (clàssic Freddy Krueger) que no pot salvar una peli filmada com si el càmara tingués el mal de San Vito o anés 'pillat' d'algun bolet alucinógen... suposo que al pobre Hopper li van recomanar que el moviment, llums i colorins fa modern...doncs, apa!! 2 kilos!!! No s'entén res de res.... patètica!
Pel·lícula que invalida el que dèiem en la peli anterior, sovint els anys no pesen, al contrati alleugeixen, joveneixen... és el cas de Sidney Lumet, un senyor amb 84 anys, reconegut pels films fets als '70 que ens demostra que quan s'és bo és pot fer un salt generacional sense problemes. El director de Serpico ens regala un thriller fred com l'acer, contundent, sec, dramàtic, fins i tot, tràgic, amb personatges de mala qualitat moral...amb un estructura narrativa fragmentadament original (imitant Tarantino? pot ser sí, però i què?) que permet recollir la història a compta-gotes o, millor, a mossegades... El super-títol és la continuació de la frase amb la que s'inicia la peli: "Ojalá puedas estar media hora en el cielo... antes que el diablo sepa que has muerto"... resum del regust que et queda enacabar el film... Bravo per Lumet!!!
Valoració: Notable Alt
Segon intent d'explicar-nos la història del super-heroi més irascible de la Marvel. La primera feta per Ang Lee va arribar (segons la productora) a poca gent... ho hem de solucionar, han intentat fer 'borron i cuenta nueva' deixant però aires i regustos argumentals de l'anterior....amb més acció, més persecucions, més per a tots els públics... Ho sento, però em quedo amb la versió del Sr.Lee, potser no sabia quin génera tocava... però el personatge t'arribava, captaves el sofriment d'algú que porta un monstre desbocat a dins; pot ser no, per l'Eric Bana (és soset, pobre!) però sí per la preciosa Jennifer Connelly (ens agrada la Connelly!!!) que es menja a la Liv Tyler (amb el que prometia....) amb patates.
Stuart Gordon, el director de Re-animator ens porta la pantalla un altre genial capítol dels Masters of Horror, en aquest cas es tracta d'un història de Lovecraft: amb el ja clàssic Necronomicon, una bruixa, un ratolí amb cara de persona, sacrificis de nadons, dimensions paral·leles i obertes amb les que s'hi accedeix, casa destartalada... té tots els ingredients de peli de génere com Dèu mana. L'inici recorda l'inici també de Re-animator (científic que busca habitació de lloguer), però aquesta no va de zombies, va de malsons i bruixes dolentes. Tot i no tractar-se d'un dels millors capítols, té ritme, l'atmòsfera és prou angoixant i en resultat és entretingut.
Valoració: Notable
KUNG-FU PANDA
Valoració: Notable Alt
dimarts, 15 de juliol del 2008
SR. IAN CURTIS
·
(Avui també va nèixer un gran culturòfag...
persona genial i encantadora...
per molts anys, Salva!!!)
divendres, 11 de juliol del 2008
SRA. SUZANNE VEGA
·
·
dijous, 10 de juliol del 2008
MS. SARAJEVO o el Sr. Karahasan
dimecres, 9 de juliol del 2008
dilluns, 7 de juliol del 2008
divendres, 4 de juliol del 2008
SR. ASTOR PIAZZOLLA
I aprofitant la ocassió, aquí tenim un descendent, el Marcelo Mercadante (Buenos Aires, 1969) ... aquest jove segueix l'estela Piazzolla, bandeonista com ell. Es tracta d'un xicot inquiet dins del 'nou' tango... que en aquest època postmoderna, eclèctica i fussionadora està millor vist que quan ho intentà el pobre Piazzolla. Ha creat o participat en diversos grups musicals: Trio Argentino de Tango, Cuarteto Araca, Quinteto Sur, Marcelo Mercadante Trio, Quinteto Porteño ... i moltes col·laboracions: Ismael Serrano, Joan Manuel Serrat, Pasio Vega, Los Sabadeños, Miguel Poveda (i el seu Desglaç), Maria del Mar Bonet, Martirio ... Ha gravat 5 LP, el darrer: Suburbios del Alma (2007) ... aquest noi arribarà molt lluny (eh, angelet??) ... El Ciutadà K el gaudí fa uns anys al Jamboree... genial!
dijous, 3 de juliol del 2008
SR. OLAFUR ELIASSON: WATERFALLS IN NY
La seva obra explora, sobretot, la relació entre natura i tecnologia....
Aquests dies és notícia perquè ha 'plantat' 4 impressionants cataractes en punts diferents de la ciutat de Nova York. L'obra s'anomena:
dimecres, 2 de juliol del 2008
SR. CAMARON DE LA ISLA
El millor 'cantaor'...
(cliqueu simultàniament al play dels 2 videos: en un, fotos de l'artista sense música, en l'altre un video molt creatiu que il·lustra la cançó)