(1952-2023)
Fa uns dies moria una dels músics més reconeguts del Japó. El sr. Ryuichi Sakamoto -que va nèixer i va morir a Tòquio- fou a més de músic, activista, compositor, productor, escriptor, cantant, pianista i actor. Una persona polivalent tocat pel geni i molt vinculat al món del cinema gràcies a les seves sensibles i icòniques bandes sonores.
El petit Sakamoto (de pare editor i mare dissenyadora de barrets) era un virtuòs de la música que als 3 anys ja tocava el piano i era capaç d'entendre idiomes que gairebé no havia escoltat mai. En els anys d'institut es va interessar pel jazz però el contacte amb els mítics Kraftwerk li va canviar la vida i s'orientà cap a l'electrònica. El sr. Sakamoto va estudiar a la Universitat Nacional de Belles Arts i Música de Tòquio aconseguint el títol de mestratge en composició musical centrada en la música electrònica i la música ètnica; el seu focus d'interès foren les músiques del món del seu país, però també de la Índia i Àfrica. Òbviament, la seva formació bàsica fou en la música clàssica i el seu gran referent reconegut fou Debussy.
La carrera musical del sr. Sakamoto va començar l'any 1978 com a membre de la banda de música electrònica Yellow Magic Orchestra (YMO), una banda pionera en estils que estaven emergint en aquell moment, com: electropop, synthpop, ambient house, electrònica o cyberpunk. La YMO va tenir èxit internacional i van aconseguir alguns hits com Computer Game/Firecracker (1978) o Behind the Mask (1978), escrita i cantada pel sr. Sakamoto. Aquell mateix any, el músic japonès començava la seva carrera en solitari amb l'àlbum de música fussió experimental The Thousand Knives of Ryuichi Sakamoto. Si alguna cosa era característica del mestre era el seu eclecticisme i concepte de la fussió; en aquest primer àlbum solitari combina la música tradicional japonesa amb l'electrònica.
Dos anys després publica l'album pioner B-2 Unit (1980) que inclou el clàssic de la música electrònica Riot in Lagos, llavor de l'electro funk. Per a molta gent, aquest disc és el millor de la seva carrera.
La YMO va aguantar fins l'any 1983 que es va desfer com a banda i aquell mateix any el sr. Sakamoto composa una de les seves primeres BSO Merry Christmas Mr. Lawrence (1983), film en el que també actuava al costat del sr. David Bowie. 4 anys després arribaria una de les seves BSO més reconegudes i per la que va guanyar un Oscar i un Grammy: El último emperador (1987). Durant la dècada dels '80, el sr. Sakamoto augmenta el nivell de col·laboracions, amb músics com Sylvian, David Byrne, Nam June o Iggy Pop.
A finals del '80, publica el disc que més cops he escoltat d'aquest músic: Beauty (1989) és una successió deliciosa de temes en els que es combina la música pop amb cançons tradicionals japoneses, el Chinsagu No Hana el vaig escoltar en bucle fins al trance...
A principis dels '90 del segle passat la YMO va fer un intent curt de reagrupació però es van tornar a desfer... en aquelles dates el mestre Sakamoto ens composa El Mar Mediterrani per a la Inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona '92.
Durant els '90 abunden les BSO: El cielo protector (1990) de Bertolucci, Tacones lejanos (1991) de Pedro Almodóvar, Pequeño Budha (1993) de Bertolucci, Wild Palms (1993) d'Oliver Stone, Snake Eyes (1998) i Femme Fatale (2002) de Brian de Palma,
A finals dels '90, el seu tema Energy Flow (1999) va ser la primera cançó instrumental que va arribar al número 1 al Japó. Durant aquesta època treballa en animes i posa música i guió en alguns videojocs. Aquell darrer any de la dècada dels '90 arribà la seva primera òpera LIFE (1999), un projecte transdisciplinar i multimèdia en el que comptà amb la col·laboració de Bernardo Bertolucci, Pina Bausch, Josep Carreras o Salman Rushdie. L'any 2000 arriba una nova i breu reactivació de la YMO.
El 2000 comença per al sr. Sakamoto entrant en la bossa nova de la mà dels partners Jaques Morelenbaum i Paula Morelenbaum (muller de l'anterior) amb peces que homenatjavden la mestre de la bossa nova Antonio Carlos Jobim... d'aquest entorn creatiu sortiria Casa (2001). L'inquietud del sr. Sakamoto era infinita fins al punt de ser contractat l'any 2005 per Nokia per a que fes la composició de tons i timbres per al Nokia 8800. L'any 2008 nou retrobament de la YMO i publicació l'any següent d'una altre àlbum important del músic: Out of Noise (2009).
Els seus dos darrers treballs discogràfics foren Async (2017) i 12 (2023) i les últimes BSO: The revenant (2015) i Minamata (2021).
Destacable és, també, l'activisme del sr. Sakamoto: d'una banda, contra les centrals nuclears; de l'altra, per l'actitud crítica dels drets d'autor manifestant que aquest proteccionisme beneficia als intermediaris i no permet la lliure col·laboració, amb aquest esperit l'any 2006 va crear Commmons, un segell discogràfic que buscava la col·laboració entre músics i compartir entre iguals els beneficis de la indústria de la música.
El 28 de març, als 71 anys moria el sr. Sakamoto després d'un càncer fet públic per ell mateix des de feia temps. El seu darrer disc 12 és una mena de diari musical i despedida sabent que la malaltia estava acabant amb ell.
El seu nom és sinònim d'eclecticisme, les seves peces minimalistes algunes però sensibles i delicades la gran majoria són carícies per a l'ànima ... obriu l'spotify i descobrim, reconnectem o revisitem al mestre Sakamoto.
