dijous, 27 d’abril del 2023

TRETS 2023 DIA #0 : preTRETS (TRETS#2)

 

Falta només una setmana per a que comenci la segona edició de TRETS i enguany hem volgut muntar una festa prèvia a l'inici del festival amb la projecció d'un film mític del cinema francès.

'A bout de souffle' l'opera prima del mestre Godard, peça cabdal de la Nouvelle Vague, serà el tret de sortida del nostre festival.

Però el film no estarà sol sinó que anirà acompanyat d'una degustració de formatges (de Formatgeria Marc) i vins francesos.

Vinet, formatge i peli al bar 'lo del Rayo' de La Ràpita. 

La primera sessió de TRETS és una 'sessió 0' de la que ja no queden places disponibles, hem arribat al 'sold out' però per a la gran inauguració de l'endemà (que us l'explico un altre dia) encara queden places. No us encanteu!

Us deixo el 'magnifique' video-promo que ens ha fet l'amiga Eva Mascarell: un recull de tot allò que veureu si us apropeu a La Ràpita del 04 al 07 de maig.

dimecres, 26 d’abril del 2023

UNA FOTO D'INTEL·LIGÊNCIA ARTIFICIAL GUANYA PREMI

La intel·ligència artificial ja està aquí, amics i amigues, i l'impacte que pot arribar a tenir és imprevisible. El que us porto avui és un bon exemple. Es tracta del primer concurs de fotografia que el guanya una fotografia generada en intel·ligència artificial.

El sr. Boris Eldagsen, fotògraf ell, va decidir presentar al Sony World Photography Awards 2023, en la categoria de Creativitatuna fotografia generada en I.A. : The Electrician. La intenció manifestada pel mateix artista era "comprobar si los concursos de fotografía están preparados para las imágenes IA. Y no lo están". Les normes i les bases dels concursos no tenen en compte, encara, aquest aspecte. La posició del sr. Eldagsen és que aquests treballs 'no són fotografia' i, òbviament, va renunciar al premi just en el moment de pujar a l'estrada a recollir-lo, regalant un discurs en el que explicava què havia fet.... la resposta de Sony va ser retirar de la llista de guanyadors la fotografia en qüestió. Podríem llegir la notícia com una broma o una provocació. El sr. Eldagsen fa més de 30 anys que es dedica a la fotografia professional, no és un 'nouvingut' ni un 'bromista'. En els darrers anys s'ha interessat especialment per les imatges generades per l'intel·ligència artificial, per tant, és ben coherent l'exercici que ha generat: obrir debat sobre l'ús de l'I.A. en la fotografia. 

Si voleu conèixer el treball del sr. Eldagsen podeu entrar al seu espai web clicant aquí.

dimarts, 25 d’abril del 2023

TRETS 2023: CULTURA FRANCESA (TRETS#1)

 

Fa uns dies us parlava del concurs que ens hem inventat mentre esperem que comence la nova edició de TRETS, Festival Internacional de Cinema i Cultures que tindrà lloc del 04 al 07 de maig a La Ràpita.

Avui us presento el cartell que ens ha fet Ruth de 'Sistema Binari', una filigrana que aglutina un munt de referents i detalls de la cultura a la que dediquem l'edició de TRETS 2023. La Cultura francesa marcarà la programació del nostre festival organitzat pel CineClub La Ràpita amb el suport de l'Ajuntament La Ràpita i el patrocini de Tallers Cornet, Grupo Elimari i el Club Nàutic La Ràpita.

Reduir una cultura a 4 dies de festival (enguany hem augmentat 1 dia) no és feina fàcil, mooooltes coses podem ressaltar del país veí, però hem intentat escollir-ne una bona mostra tenint el cinema com a porta d'entrada. A TRETS Cultura Francesa tindrem gastronomia (amb maridatge de formatges i vins i un sopar de cuina francesa), tindrem música (amb un concert tribut a Édith Piaf), tindrem sessió educativa amb curts de Melies i els germans Lumiere a l'Institut Els Alfacs, tindrem esmorzar (corissants, és clar) per acompanyar la sessió infantil, tindrem  presentacions de llibres sobre personalitats franceses com Jane Birkin o Agnes Varda acompanyades de vermut... però, sobretot, veurem molt cinema francès: la Nouvelle Vague amb Godard, descobrirem al Quentin Dupieux, gaudirem de Cahterine Deneuve cantant en els paraigües de Cherburg, 2 sessions de curts a competició, la darrera pel·lícula de la Varda i el darrer film de Celine Sciamma. 

Una programació ben completeta que us aniré desgranant els propers dies ... 

Mireu quina promo més xula ens ha fet Eva Mascarell de tot el que podrem veure a TRETS 2023.



dilluns, 24 d’abril del 2023

HOTEL


En el vestíbul buit, el finestral
té la pena dels arbres al capvespre
i un cansament de cotxes i de gent-
Penso que no ets amb mi que això és Lisboa:
quan era jove hauria escrit
amb poca cosa més un poema d'amor.
Però els llums que s'encenen, el ventot,
el trànsit i la gent corrent a cegues
com sabent cap a on van, només m'evoquen
el difícil que ha estat la vida junts.
Cada un dels dos carrega aquesta pena
que ve de l'altre, i no sap què fer-ne.
L'amor potser és això. I enyorar-te
en el vidre -més fosc cada vegada-
d'un hotel on no sé per què he vingut.
Potser només per estar lluny de tu.

Joan Margarit a Misteriosament feliç (2008)


dimecres, 19 d’abril del 2023

SR. SAKAMOTO

(1952-2023)

Fa uns dies moria una dels músics més reconeguts del Japó. El sr. Ryuichi Sakamoto -que va nèixer i va morir a Tòquio- fou a més de músic, activista, compositor, productor, escriptor, cantant, pianista i actor. Una persona polivalent tocat pel geni i molt vinculat al món del cinema gràcies a les seves sensibles i icòniques bandes sonores.

El petit Sakamoto (de pare editor i mare dissenyadora de barrets) era un virtuòs de la música que als 3 anys ja tocava el piano i era capaç d'entendre idiomes que gairebé no havia escoltat mai. En els anys d'institut es va interessar pel jazz però el contacte amb els mítics Kraftwerk li va canviar la vida i s'orientà cap a l'electrònica. El sr. Sakamoto va estudiar a la Universitat Nacional de Belles Arts i Música de Tòquio aconseguint el títol de mestratge en composició musical centrada en la música electrònica i la música ètnica; el seu focus d'interès foren les músiques del món del seu país, però també de la Índia i Àfrica. Òbviament, la seva formació bàsica fou en la música clàssica i el seu gran referent reconegut fou Debussy. 

La carrera musical del sr. Sakamoto va començar l'any 1978 com a membre de la banda de música electrònica Yellow Magic Orchestra (YMO), una banda pionera en estils que estaven emergint en aquell moment, com: electropop, synthpop, ambient house, electrònica o cyberpunk. La YMO va tenir èxit internacional i van aconseguir alguns hits com Computer Game/Firecracker (1978) o Behind the Mask (1978), escrita i cantada pel sr. Sakamoto. Aquell mateix any, el músic japonès començava la seva carrera en solitari amb l'àlbum de música fussió experimental The Thousand Knives of Ryuichi Sakamoto. Si alguna cosa era característica del mestre era el seu eclecticisme i concepte de la fussió; en aquest primer àlbum solitari combina la música tradicional japonesa amb l'electrònica.

Dos anys després publica l'album pioner B-2 Unit (1980) que inclou el clàssic de la música electrònica Riot in Lagos, llavor de l'electro funk. Per a molta gent, aquest disc és el millor de la seva carrera.

La YMO va aguantar fins l'any 1983 que es va desfer com a banda i aquell mateix any el sr. Sakamoto composa una de les seves primeres BSO Merry Christmas Mr. Lawrence (1983), film en el que també actuava al costat del sr. David Bowie. 4 anys després arribaria una de les seves BSO més reconegudes i per la que va guanyar un Oscar i un Grammy: El último emperador (1987). Durant la dècada dels '80, el sr. Sakamoto augmenta el nivell de col·laboracions, amb músics com Sylvian, David Byrne, Nam June o Iggy Pop. 

A finals del '80, publica el disc que més cops he escoltat d'aquest músic: Beauty (1989) és una successió deliciosa de temes en els que es combina la música pop amb cançons tradicionals japoneses, el Chinsagu No Hana el vaig escoltar en bucle fins al trance...

A principis dels '90 del segle passat la YMO va fer un intent curt de reagrupació però es van tornar a desfer... en aquelles dates el mestre Sakamoto ens composa El Mar Mediterrani per a la Inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona '92.

Durant els '90 abunden les BSO: El cielo protector (1990) de Bertolucci, Tacones lejanos (1991) de Pedro Almodóvar, Pequeño Budha (1993) de Bertolucci, Wild Palms (1993) d'Oliver Stone, Snake Eyes (1998) i Femme Fatale (2002) de Brian de Palma, 

A finals dels '90, el seu tema Energy Flow (1999) va ser la primera cançó instrumental que va arribar al número 1 al Japó. Durant aquesta època treballa en animes i posa música i guió en alguns videojocs. Aquell darrer any de la dècada dels '90 arribà la seva primera òpera LIFE (1999), un projecte transdisciplinar i multimèdia en el que comptà amb la col·laboració de Bernardo Bertolucci, Pina Bausch, Josep Carreras o Salman Rushdie. L'any 2000 arriba una nova i breu  reactivació de la YMO.

El 2000 comença per al sr. Sakamoto entrant en la bossa nova de la mà dels partners Jaques Morelenbaum i Paula Morelenbaum (muller de l'anterior) amb peces que homenatjavden la mestre de la bossa nova Antonio Carlos Jobim... d'aquest entorn creatiu sortiria Casa (2001). L'inquietud del sr. Sakamoto era infinita fins al punt de ser contractat l'any 2005 per Nokia  per a que fes la composició de tons i timbres per al Nokia 8800. L'any 2008 nou retrobament de la YMO i publicació l'any següent d'una altre àlbum important del músic: Out of Noise (2009).

Els seus dos darrers treballs discogràfics foren Async (2017) i 12 (2023) i les últimes BSO: The revenant (2015) i Minamata (2021).

Destacable és, també, l'activisme del sr. Sakamoto: d'una banda, contra les centrals nuclears; de l'altra, per l'actitud crítica  dels drets d'autor manifestant que aquest proteccionisme beneficia als intermediaris i no permet la lliure col·laboració, amb aquest esperit l'any 2006 va crear Commmons, un segell discogràfic que buscava la col·laboració entre músics i compartir entre iguals els beneficis de la indústria de la música.

El 28 de març, als 71 anys moria el sr. Sakamoto després d'un càncer fet públic per ell mateix des de feia temps. El seu darrer disc 12 és una mena de diari musical i despedida sabent que la malaltia estava acabant amb ell.

El seu nom és sinònim d'eclecticisme, les seves peces minimalistes algunes però sensibles i delicades la gran majoria són carícies per a l'ànima ... obriu l'spotify i descobrim, reconnectem o revisitem al mestre Sakamoto.

dimarts, 18 d’abril del 2023

disTRETS, EL CONCURS FOTOGRAFIC DE TRETS

 

TRETS, Festival Internacional de Cinema i Cultures organitzat pel CineClub La Ràpita va començar l'any passat la seva primera edició dedicada a la Cultura Italiana; aquest 2023 serà la Cultura Francesa la protagonista principal. Enguany tenim novetats i la primera de totes és disTRETS, el Concurs de Fotografia de TRETS.

disTRETS està ideat i dinamitzat per l'amiga i fotògrafa Eva Mascarell. La temàtica del concurs és 'França i la seva cultura', de forma genèrica i totalment lliure... pot participar, doncs, qualsevol imatge que la persona autora consideri inspirada en França. 

Les fotografies poden de qualsevol tècnica, en blanc i negre, en color, modificades, retocades, collages, fotomuntatges... però sempre en alta resolució (mínim resolució de 300ppp i presentar-se en format .jpg). Creativitat a tope!

Teniu fins al 28 d'abril per a presentar les vostres propostes enviant-les al correu del concurs: concursdistrets@gmail.com indicant en el tema del correu DISTRETS 2023 i en el cos del correu el nom i cognoms, telèfon de contacte, pseudònim i títol de l'obra. 

Les fotografies seran exposades mentre duri el festival TRETS (del 04 al 07 de maig), el Jurat escollirà la millor fotografia i es donarà a coneixer la persona guanyadora el primer dia del festival, a la Inauguració de TRETS. Només hi haurà una fotografia guanyadora i el premi són 100€  + samarreta + totebag + xapa del CineClub La Ràpita.

Vinga, que el Concurs està obert a tothom! Només cal tenir un mòbil...



dijous, 13 d’abril del 2023

'LITTLE JOE' AL CINECLUB LA RAPITA

 

La sra. Jessica Hausner és una de les directores de referència dins del món cinematogràfic d'Austria. Ja porta 5 llargmetratges i està posicionada com una de les directores-autores que tenim ara mateix a Europa.

Aquesta tarda el CineClub La Ràpita ens ofereix poder gaudir de la darrera obra d'aquesta directora. 'Little Joe' és la història d'una mare soltera que cria plantes per a una empresa que busca desenvolupar noves espècies. La darrera novetat és una planta (que l'anomenen 'Little Joe') que en condicions òptimes és capaç de proporcionar  a les persones que les envoltin quelcom semblant a la felicitat... però ja se sap que les creacions no sempre evolucionen com un voldria.

El film té un aire de fàbula, de tractat filosòfic sobre la dictadura de la felicitat i l'alienació moderna. Amb un plantejament de cinema fantàstic, rascant el cinema de terror però amb una exposició calmada, freda i fortament estètica. En una societat aparentment asèptica, neta i polida hi ha qüestions latents que generen un entorn malsà. Conceptes com la maternitat, la manipulació genètica o el mite de Prometeu està present a 'Little Joe'.

El cinema de la sra. Hausner és una cinema carregat d'ironia, fred, distant, entre la comèdia i el drama que reflexiona sobre la societat contemporània. Un film còctel, doncs, el que podrem gaudir avui a l'Auditori Sixto Mir.


dilluns, 10 d’abril del 2023

LA PRIMERA VEGADA

 

    Ens vam trobar a la Plaça Catalunya,
    davant de la filera de rellotges
    que marcaven l'horari de les ciutats del món.
    Ja no he parat de riure o de plorar per tu.
    La lluna sempre ha estat als vidres freds
    de les finestres de la nostra vida
    com un d'aquells rellotges, que ara marquen
    el passat i el demà del nostre amor.
    En alguna ciutat del pensament
    jo t'estaré estimant
    quan marqui la teva hora solitària
    l'esfera de la lluna sobre el mar.

Joan Margarit (2006). Casa de misericòrdia.

dimecres, 5 d’abril del 2023

PESCANT SERIES DE TV (36): 'GANNIBAL'

 

Feia temps que no 'pescàvem sèries' i no serà perquè no n'estigui mirant, senzillament, se m'havia oblidat aquesta 'secció' (si es pot dir secció) del meu blog. Us asseguro que amb les subscripcions a 7 plataformes de VOD l'oferta de sèries a les que tinc accès supera la meva vida... i 7 més que en tingués!!... em falta Vida, amiguis, em falta Vida!.

Us vinc a parlar d'una d'aquelles sèries interessants que sovint s'amaga entre tanta oferta familiar (o directament infantil) de Disney +,  i que se'ns pot passar desapercebuda. 

'Gannibal' és una sèrie que ens arriba del Japó, produïda per Hulu. Es va estrenar a finals de desembre i aquesta primera temporada només té 7 capítols. És l'adaptació d'un manga de Masaaki Ninomiy de 13 volums que té el mateix nom. 

Gannibal és una sèrie de terror que tracta el canibalisme en un poble rural del Japó. És la història d'un oficial de policia que marxa amb la seva dona i filla a un poble de muntanya; sembla un lloc perfecte tot i la desaparició de l'anterior oficial de policia. Com ja us podeu imaginar el nou policia començarà detectar 'coses' estranyes i s'enfrontarà a una família que sembla que controli tot el poble. 

Si us agraden les històries de folk horror aquesta és la vostra sèrie. Una atmosfera que ens fa pensar amb el cinema de Corea del Sud com El Extraño o Encontré el diablo. Tot un thriller policial hiperviolent en les que les escenes d'acció es combinen amb les situacions més asfixiants.