SITGES 2016 #1: JA EL TENIM AQUI!

Un divendres com avui però la setmana que ve comença el millor festival de cinema de Catalunya: El Sitges 2016 - 49 Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya. Aquest any hi tornarem a estar acreditat i ens empatxarem, fins a dir prou, de cinema i més cinema.

Abans de l'estiu ens ensenyaven el cartell i el leit motiv del festival: l'univers Star Trek, tot commemorant el seu 50è. aniversari. Fa un mes ens oferien la programació i la possibilitat, com a novetat d'enguany, de comprar les entrades més buscades: Inauguració, Cloenda i les Maratons del darrer dia de Festival.

Aquesta setmana ja tenim penjat en el web oficial el programa de mà per a poder construir la nostra la graella i escollir allò que no ens podem perdre, les noves produccions de: Rob Zombie, Paul Schrader, Winding Refn, Park Chan-wook, Na hong-in, Nacho Vigalondo, Carles Torrens, Takeshi Miike, Wayne Wang, Kiyoshi Kurosawa,Sonny Mallhi, Miguel Angel Vivas, Terrence Malick, Sion Sono, Kevin Smith, ...

Films com: 31, The Neon Demon, Dog eat dog, The girl with all the gift, the Void, Antiporno, Hell or high water, The Wailing, The Handmaiden, Proyecto Lázaro, Pet, Terraformars, Train to Busan, While the women are sleeping, The eyes of my mother, Creepy, Anguish, inside, Voyage of time, Colossal, Under the shadow, Hardcore Henry, The mermaid, The tiger, La propera pell, De Palma,Swiss Army Man, David Lynch: The art life, A dragon arrives!...

Tot inclòs en les infinites seccions que té: Secció Oficial Fantàstic Competició, Secció Oficial Fantàstic Sessions Especials, Noves Visiones One, Noves Visions Plus, Noves Visions Sessions Especials, Noves Visions SGAE Nova Autoria, Panorama Fantàstic, Panorama Documenta, Panorama Sessions Especials, Panorama Blood Windows, Anima't, Anima't, Sessions Especials, Seven Chances, Midnight X-Treme, Midnight X-Treme Sessions Especials, Sitges Classics, Sitges Classics -Red Planet Marx, Serial Sitges i Brigadoon

Homenatges i premis honorífics a grans com: Bruce Campbell, Max von Sydow, Christopher Walken, Terele Pávez o Emma Cohen.

Retrospectives i immersions en l'univers treekie, retrospectiva de cinema soviètic, la clàssica zombie walk, l'estrena mundial d'Infección Zombie dels amics de Kutrefacto en la que els meus fills i jo hi tenim un petit cameo. La possibilitat de reviure en pantalla gran: Aliens: el regreso, Phantasm o la primera en el cinema d'Star Trek. Repassarem series com: Mr. Robot, Juego de Tronos, Penny Dreadful o Timeless...

El fantàstic anunci d'aquest any és un bonic missatge cap a l'enteniment i el respecte cultural embolcallat del món Star Trek com a llenguatge universal. Un encert!

Del 07 a 16 d'octubre ens veiem a Sitges!

SR. CURTIS HANSON

(1948-2016)

Fa unes setmanes moria el director de L.A. Confidential (1997), per a molts, el seu millor film, guanyadora de 2 Oscar. Pero el sr. Hanson l'any 1970 ja va col·laborar amb el sr. Roger Corman en l'adaptació d'un relat de H. P. Lovecraft -Terror a Dunwich- i dos anys després debutava en la direcció amb Sweet Kill, on es barrejava thriller i terror, barreja amb la que es caracteritzà la carrera d'aquest director.

De fet, la professió del sr. Hanson era fer guions, en solitari o en col·laboració amb d'altres.

Posteriorment, com a director vindrien les seves primeres pelis populars: Males influències (1990) o La mano que mece la cuna (1992).  Amb L.A. Confidential s'allunyà de la vessant més terrorífica -a la que no tornà- amb films com: Joves prodigiosos (2000) o 8 Millas (2002)... aproximant-se perillosament a la comèdia romàntica amb les oblidables En sus zapatos (2005) i Lucy you (2007).

Diagnosticat d'alzheimer, a partir del 2012 la malaltia va començar a afectar les seves facultats, apartant-lo del cinema.

La mano que mece la cuna, senzilla però efectiva; i la glamourosa L.A. Confidential, són dos dels treballs més efectius del sr. Hanson.

ROSETTA, NOU DISC DEL SR. VANGELIS

El sr. Vangelis -nascut com a Evangelos Odysseas Papathanassiou- aquest març passat va fer 73 anys. Es tracta d'una de les peces claus de la música electrònica, podríem dir que és la versió chill out de monsieur Jarre. Quants 'viatges astrals' m'ha proporcionat el mestre Vangelis amb cada una de les peces: des de Blade Runner a Carros de Fuego, passant per la indsipensable 1492: Conquesta del Paradís!!

La música del sr. Vangelis trenca totalment el tòpic de que la música feta amb sintetitzador és freda, inhumana i impersonal. Les seves peces són èpiques, íntimes i emotives. Autèntiques joies que t'acaronen l'ànima i et fan viatjar... Estimem molt al sr. Vangelis! per les mútiples estones de joia musical que ens ha fet passar.

Es tracta d'un dels músics grecs més internacionals. Si bé en els darrers anys ha baixat força la seva producció musical (el darrer disc d'estudi amb música original és del 2007, amb el Greco), els seus recopilatoris i remasteritzacions de treballs antics és constant... el sr. Vangelis no ha marxat mai!

Es una gran alegria, per tant, saber que d'aquí dos dies -el 23/09- surt a la venda el nou treball del sr. Vangelis: Rosetta. 

L'àlbum està inspirat en la sonda espacial que va ser llençada per l'Agència Espacial Europea (ESA) el 02 de març de 2004 i que porta el mateix nom. Era un projecte que volia fer aterrar una sonda en un comenta per primer cop en la Història. Sembla ser que un dels astronautes d'aquella missió -André Kuipers-, admirador del sr. Vangelis es va posar en contacte amb ell des de l'estació espacial... van compartir converses i experiències. El músic va compondre 3 peces com a homenatge: Arrival, Philae's Journey i Rosetta's Waltz. Aquesta música ha acompanyat les imatges compartides per l'ESA a la xarxa des de llavors (com el vídeo que us adjunto en aquest post). A aquests 3 temes s'afegeixen 10 més per a donar forma final a Rosetta.

Mitologia, ciència i l'exploració de l'espai són 3 dels grans temes que ha interessat al sr. Vangelis durant la seva carrera i que li han servit d'inspiració.

LLarga vida al mestre Vangelis!

EXPO: NUNES. MES ENLLA DEL TEMPS

Fa 6 anys féiem ressó de la mort del sr. Nunes tot repassant la seva activitat en el món cultural i, sobretot, cinematogràfic. Es tractava d'un dels fundadors i màxim representant de l'anomenada Escola de Barcelona, moviment cinematogràfic dels anys '60 del segle passat, una mena de resposta/rèplica a la nouvelle vague francesa.

Ara podem retrobar-nos amb el pensament i activitat d'aquest artista gràcies a l'exposició  de l'Arts Santa Mònica: Nunes. Més enllà del temps, que podem gaudir fins al 02 d'octubre.

El cinema del sr. Nunes no és un cinema fàcil -de fet, l'Escola de Barcelona no ho és gens de fàcil-, s'allunyava de la narrativa convencional per aproximar-se a l'abstracció. 

A l'exposició se'ns planteja dues aproximacions a l'obra de l'artista: d'una banda, la seva tasca com a autor de cinema repassant alguns dels seus films, cartells, retalls de premsa i materials del seu arxiu personal; i de l'altra, l'activitat com a pensador crític i reivindicatiu, pròxim a l'anarquisme.

Una bona ocasió per a descobrir, re-descobrir o, senzillament, trobar-nos amb un autor amb unes idees que tenen plena vigència.

EL COLLAGE ESTA DE MODA

Doncs això, sembla que el collage està de moda!. Les manualitats fetes amb retalls de papers, tissores i pegament, el collage de tota la vida, ha vist com augmentaven els seguidors i no només artistes sinó persones que es reuneixen per a deixar volar la seva creativitat acompanyats de cursos i tallers.  Segur que es tracta de les mateixes persones que van passar abans pel patchwork o l'scrapping. 

L'activitat de desmuntar diverses imatges, composar-les diferent de com estaven i donar-los una altra forma i, per tant, un altre significat, va tenir el seu punt fort en els surrealistes, després tornar a despuntar en l'etapa pop i els il·lustradors l'han convertit en una resultona eina de treball. 

Hi ha una bon espai web: Los días contados, que diàriament pengen collages que fan els usuaris. 

Es tracta d'una tasca que té molt d'assaig i error, de llibertat, de deixar-se portar... 

Hi ha alguns que es dediquen a fer-ho de forma digital però tot plegat té un aire vintage i de retorn a les antigues formes de fer; tan és així, que podem trobar el el projecte Collage es Mafia en el que els participants es dediquen a enviar-se les seves produccions per correus postal, sí, sí ho heu llegit bé per correus de tota la vida ... és o no és vintage?

(en aquest post podeu veure treballs de Chenza i LPO) 

SOLARIS: LLIBRE, PELI... TEATRE DEL SR. ANDRI JOLDAK

És el que passa amb les produccions culturals en l'actualitat: que no tenen fi; que poden ressonar d'un format a un altre, d'un mitjà a un altre; que es va interpretant i reinterpretant en el trànsit, en el recorregut. És el que li ha passat a Solaris, referent de la literatura de la ciència-ficció -d'Stanislaw Lem de 1961-; l'any 1968 s'en fèu una primera versió audiovisual de la mà del sr. Boris Nirenburg per a la televisió; una altra adaptació es convertí en obra mestra del cinema de la mà de Andrei Tarkovski (1962) i el sr. Soderbergh en féu la seva versió (l'any 2002) amb el rostre de mr. Clooney. Ara Solaris ha anat a parar al teatre de la d'un dramaturg que està sotregant l'escena teatral: Andrí Joldak. 

La novetat, però, i com us deia al principi és que aquest muntatge teatral no s'ha inspirat en el llibre -que seria allò habitual- sinó que s'ha mirat en la versió tarkovskiana. El sr. Joldak s'està guanyant una fama de creatiu boig, críptic i fascinant a parts iguales. El seus muntatges el porten per tot el món i es dedicara guanyar premis teatrals allà on va. El seu muntatge de Carmen, per exemple, ja estat catalogada com la millor obra del primer deceni del segle (toma ya!).

La gran novetat del Solaris-teatre es integrar els referents visuals del Solaris-cinema... i aquest és el seu gran atractiu: projeccions visuals potents i un acompanyament sonor impactant. Tal és l'impacte sonor que es parla d'un espectacle vídeo-acústic-teatral, on l'escenari i els cossos dels actors i actrius estan farcits de micròfons que amplifiquen qualsevol contacte o fricció a la platea. 

L'atractiu, doncs, d'aquest Solaris és que és una adaptació d'una adaptació i el sr. Joldak manifesta que el contingut del llibre li agradava però que l'estil del film del sr. Tarkovski li agradava més. 

La via d'entrada en el ric i profund univers de Solaris pot ser múltiple i ja tardeu en entrar si no ho heu fet, encara: llibre, films o teatre... trieu la porta que vulgueu però Solaris no us decepcionarà. Dubto moltíssim que poguem gaudir de la versió teatral del sr. Joldak però el Festival de Sitges d'aquest any (que dedica una retrospectiva al cinema soviètic) ofereix en la seva programació poder gaudir del Solaris del sr. Tarkovski.

QUAN EL COMIC ES VA CONVERTIR EN NOVEL·LA GRAFICA

El còmic no ha estat mai el nostre fort. Ens interessen moooltes altres branques culturals però en els còmics -mira tu!- no hi hem aprofundit mai. Per això, quan no domines un tema val la pena anar als cànons, allò que les persones més especialitzades taaaan odien. Cal que algú et digui quines són les pelis més rellevants de ciència-ficció, per exemple? cal que algú et digui quin és el llibre de la 'beat generation' més rellevant? Cal que algú et digui quins són aquells còmics de referència? Doncs sí, cal.

Gràcies a grans autors del gremi el còmic va passar a anomenar-se novel·la gràfica, en un intent per a que aquest modalitata artística no fos tinguda en compte com a menor o infantil. La novel·la gràfica va arribar per a parlar de la maduresa, serietat i profunditat de les històries explicades amb vinyetes.

El periodista Andrés S. Braun, fa uns anys ens proporcionava les 8 obres imprescindibles per a endinsar-se en aquesta maduresa de la narració gràfica. Així doncs, si esteu com jo: poc especialitzats, aquí teniu material per on començar.

CRUMB. OBRAS COMPLETAS de Robert Crumb (1968)
Es tracta del mestre de les vinyetes per a adults, en tant que les seves històries i dibuixos tenen un evident to sexual. El seus personatges -el gat Fritz o Mr. Natural, per exemple- destil·len humor negre, criticisme envers la societat i mala baba. Tot amenitzat amb unes gotes eròtiques que sempre fa guanyar lectors i lectores. Traç 'feista', cossos i rostres grotescos són la marca de la casa.



MAUS d'Art Spiegelman (1973)
Es pot mostrar en un còmic l'horror de l'holocaust nazi i la supervivència de la comunitat jueva? Doncs sí, el sr. Spiegelman va explicar tot allò que li havia explicat son pare sobre el genocidi jueu i la supervivència a Auschwitz creant, però, com a protagonistes animals antropomòrfics (el jueus són ratolins, els alemanys gats). Un intent de mostrar la Història en vinyetes, que li va valdre el Pulitzer l'any 1992 i significà un línia continuada per Marjane Satrapi, per exemple. Aquest sí que l'hem llegit: lectura obligada!.





BLACK JACK d'Osuma Tezuka (1973)
Per a molts el sr. Tezuka és el pare del manga modern, el que l'internacionalitzà. El creador d'Astroboy o Kimba ofereix en aquesta història la seva obra més eixida: Black Jack ens parla d'un cirurgià clandestí amb aires de dandi i una habilitat amb el bistuír prodigiosa.







ALACK SINNER de Muñoz y Sampayo (1975)
Dos argentins la història del detectiu Alack Sinner i mitjançant la sèrie negra ofereix una obra imprescindible dins del còmic. Cada cop més, però, amb els anys allò de detectius va deixant pas a aspectes més personals i íntims anant també cap a la crítica social. Tot això amb un dibuix grotesc, expressionista i arriscat.






PARACUELLOS de Carlos Giménez (1977)
Es tracta de l'intent de fer Història d'Espanya mitjançant el còmic. El sr. Giménez repassa els primers anys del franquisme mitjançant la seva pròpia experiència en escoles de l'època. Una necessària descripció de l'educació més repressiva i violenta de la mà dels ideals nacionalcatòlics. Violència gratuïta contra vençuts i dèbils.






WATCHMEN d'A. Moore i D. Gibbons (1986)
El sr. Moore va ser capaç de donar-li al gènere dels superherois un sotrac mitjançant l'obra que ens ocupa. Amb un argument captivador, violent i pessimista situat en moments de guerra freda, en la que l'holocaust nuclear està en l'ordre del dia... ens ofereix una autèntica deconstrucció de la psicologia del superheroi.



EL REGRESO DEL CABALLERO OSCURO de Frank Miller (1986)
Es tracta d'un autèntic reboot de l'heroi rat-penat. Fugint de la imatge kitsch i colorista anterior, el sr. Miller s'endinsa més en la psicologia neuròtica i torturada del personatge principal, deixant el nom de Batman per acollir-se al de Caballero Oscuro més adient per a aquest renaixement adult i madur de l'heroi emmascarat. Un Bruce Wayne madur, cada cop més solitari i amb un qüestionament de les motivacions per a lluitar contra el mal el porta a representar la 'part fosca' de tot superheroi quedant rellegant a la 'part clara' Superman. 




LA ASCENSIÓN DEL GRAN MAL de David, B. (1996)

Publicació que consta de 6 volums es tracta de l'obra més 'autoral' de les descrites ja que amb un realisme admirable l'autor ens parla de la seva pròpia infància i adolescència i la duresa que comporta tenir un germà gran amb terribles atacs epilèptics que provoca el distanciament dels germans, abans tan units. Monstres, somins i malsons per a un treball que és pur lirisme.

PESCANT SERIES DE TV (21): LES REVENANTS

La majoria de sèries de les que parlo són això: 'pesques', és a dir, la gran majoria no les he vist encara, però el ressó, els mitjans, els amics que te'n parlen ... els prestes atenció i t'interesses.

La sèrie que us porto avui ens l'hem menjat sencera, les dues temporades que té fins ara: Les Revenants.

Es tracta d'una sèrie francesa (poques aconsegueixen fer-se ressó) basada en un film de Robin Campillo de 2004: Les revenants o La resurreccion de los muertos; es tractava d'un film on es transgredien gèneres ja que ens explicava la ficció de que els morts tornessin a casa i vulguessin continuar la seva vida quotidiana com si res hagués passat ... què passaria si els morts tornessin a ocupar el lloc que tenien abans? com afectaria a les famílies? a les escoles? a la societat? ... No era un film de zombies convencional, tot i que sí va de morts que tornen, sinó d'un drama que utilitzava el 'retorn' com a excusa i motor de la història.

La premissa d'aquest film va ser agafada per Fabrice Gobert (creador i director de la sèrie) i la va convertir en sèrie l'any 2012, convertint-se en la revelació a Europa (l'any 2013 va guanyar l'Emmy Internacional al millor drama). Va situar la història en un petit poble francès de muntanya, al costat d'un pantà, que veu com els morts tornen a casa com si mai haguessin mort ... de fet, molts i moltes, no són conscients del seu nou 'estat'. La història, explicada en encertats flashbacks ens va donant la informació en comptagotes per despertar l'interès i mantenir-nos enganxats. Han realitzat i emès (Canal +) 2 temporades separades per tres anys (la segona temporada va arribar el 2015) amb només 8 capítols per temporada. Cada capítol porta el nom d'un dels personatges al que se li dedica més atenció explicant-nos quan i com va morir...  Tot i aquest fet personalista uns dels grans atractius de la sèrie és el caràcter comunitari de la proposta, una comunitat tancada, aïllada, amb un fets extraordinaris que trenquen la seva vida ordinària.

Atmòsferes malsanes, enrarides (l'ombra de Twin Peaks és llarga), personatges complexos, ambivalents (aire de 'los Otros' de Perdidos també hi és)... amb un final de temporada capaç de resoldre molts dels dubtes i interrogants que s'han obert (competència que algunes sèries no tenen) però amb vocació de deixar alguna porta oberta... sembla confirmada, ja, una tercera temporada.

Un sèrie molt recomanable si busqueu alguna cosa que surti d'allò convencional ... és drama, és fantàstic, és terror... és francesa...

LOS AUTONAUTAS DE LA COSMOPISTA DEL SR. CORTAZAR

Que l'obra i personalitat del mestre Julio Cortázar és complexa i difícil d'abastir en poques paraules és un fet; es tracta d'un dels intel·lectuals més fascinants del segle XX i les seves obres literàries no perden vigència per anys que passin...

El seu afany per l'aventura vital i literària el va portar a emprendre un dels darrers reptes de la seva producció literària, amb la seva darrera dona -la fotògrafa Carol Dunlop- l'any 1982, quan l'autor tenia gairebé 70 anys van recòrrer l'autopista de París a Marsella amb un Volkswagen Combi, sense deixar-la mai i aturant-se en els 65 àrees de descans que hi ha, dues per dia; l'aventura duraria 33 dies. El trajecte és una excusa per a mostrar-nos la Vida en cada una d'aquestes obligades (segons el joc) parades. Cada parada implica un contacte amb la natura, amb els ocells que hi ha, amb els humans que hi troben... La Vida, el món, són un seguit de paradors que van donant forma a la nostra vida.

El mateix any d'aquesta aventura a l'autopista moria la companya de viatge i Vida del sr. Cortázar... el mestre moria 2 anys després.

Los autonautas de la cosmopista es convertiria en el darrer llibre del sr. Cortázar escrit juntament amb Carol Dunlop. 

Un bon compendi de les constants de l'autor: el joc, el toc existencialista, la contemplació i consciència del què ens envolta.

EL VII FANGOFEST AMPOSTA JA EL TENIM AQUI!!!

Del 08 a l'11 de setembre comença el VII Fangofest Amposta, Festival Internacional de Cinema Fantàstic, Terror i Gore. 4 dies plens d'emocions fortes a la gran pantalla ... i fora. Aquest any s'incorpora al Fangofest el Survival Zombie un joc de rol/gincana en la que Amposta es transforma en un ciutat plena de zombies i has de sobreviure.... qui quedi l'últim, guanya! (Podeu obtenir més informació en el següent enllaç).

Una altra novetat és el canvi d'ubicació, aquest any s'instal·len en un espai més gran i més cèntric: el cinema de la Lira Ampostina.

Poc a poc aquest festival especialitzat -únic en el nostre territori- va aconseguint solidesa i solera. El Fangofest d'aquest any compta amb 6 seccions: Oficial Fantàstic (amb 32 curts), Oficial Terror (amb 20), Oficial Animació (amb 13), Oficial Maledictis (amb 13), Oficial Gore (amb 8) i Llargmetratges (amb 7). 

Fangofest, cada any, compta amb la presència d'algun convidat del gènere. Aquest any podrem gaudir de la veterania i experiència del sr. Jack Taylor, que amb 79 anys d'edat -i encara en actiu!- ens repassarà la seva extensa filmografia. Nascut com a George Brown Randall a Oregon (EEUU) es va mudar a Mèxic a finals dels '50 del segle passat on va debutar en el cinema com a actor. A principis del '60 començar a participar de ple en el gènere de terror i fantàstic. A meitat del '60 participa en diversos westerns espanyols i això li permetè entrar en contacte amb Jess Franco que el donaria a conèixer a la penínsul·la en molts dels seus films, com: Necronomicon, La isla de la Muerte, El conde Drácula (al costat del mismíssim Christopher Lee). També col·laborà amb Paul Naschy. També l'hem pogut veure en sèries com Curro Jiménez o Médico de familia. Present en films internacionals com Conan, el bárbaro o La novena puerta darrerament ha participat en els darrers treballs d'Eugenio Mira: The Birthday, Agnosia i Grand Piano. El seu rostre inexcusablement inquietant és una peça crucial del 'fantaterror'.

Com en altres edicions, també s'inclou la secció Made in Terres de l'Ebre, una forma de donar visibilitat a treballs fets en el nostre territori que no tenen perquè a veure amb la temàtica del festival. CREA hi estarà present amb el darrer curt: Corderos, que podreu veure després de la Inauguració del Festival, el dijous 08/09 a les 20:15.

Ens veiem pel Fangofest!