dilluns, 27 de novembre del 2023
divendres, 24 de novembre del 2023
FESTIVAL DE CINEFAGIA ( XLVII ): SITGES 2023 (SEGON PART)
EL REINO ANIMAL
De França ens arriba la nova peli de Thomas Cailley per a dir-nos que les 'trans-espècies' ja les tenim aquí. De forma ficcionada ens parla d'un món en el que algunes persones es van transformant en animals i com impacta en la societat; aquesta és la premissa de partida però del què de veritat ens parla és de relacions paterno-filials i d'acceptar el camí de la descendència de cadascú. Visualment potent, enginyosa, amb un encertat Romain Duris, amb sentit de l'humor i en bon ritme... pocs 'peros' li podem trobar.
'Gaudim' (?¿) la nova xifladura del sr. Bertrand Mandico, un dels artistes més inclassificables d'Europa. Aquest és el tercer llargmetratge d'un director-autor que porta molts curts i videoclips en la seva trajectòria i cada nou film és una flipada més. 'Conann' és una nova versió (sui generis) de 'Conan, el Bárbaro', en clau femenina': 7 dones interpreten el mateix personatge. Un film de viscositats, violència, sang i empoderament femení.
Amb 76 anys el sr. Takeshi Kitano continua en actiu. Feia temps que no veiem res nou d'ell i en aquesta ocassió torna al cinema de samurais amb una història de guerres, traïcions i venjances entre grans senyors de l'època 'feudal' japonesa. Tocs d'humor i violència grotesca marques de la 'casa Kitano'.
Es tracta de la peli-fenòmen d'enguany. Després de sorprendre al Festival de Sundance aterra a Sitges aquesta divertida i esbojarrada peli (de molt baix pressupost) que barrejant animació i imatge real i simulant una peli muda dels orígens del cinema ens parla de la lluita d'un canadenc contra els animalons que l'envolten al bosc on viu (castors, conills, llops...); i aquests animals estan interpretats per persones disfressades (molt loco!!). Mike Cheslik (director) i Ryland Brickson Cole Tews (actor absolut del film) l'han vingut a presentar. Difícil de resumir en paraules allò viscut amb la peli: Chuck Jones, slapstick, looney tunes, Buster Keaton, ... són conceptes que em venen al cap ara. Una ametralladora de gags, un darrera l'altre, sense pausa. Divertida, esbojarrada, original.
La primera coreana del sud que 'pesquem' a Sitges'23. Aquest país pocs cops defrauda a nivell cinematogràfic. 'Smugglers' significa 'contrabandistes' i d'això va: de barques que fan contrabando a la costa coreana. Un dels atractius és que les persones que ho fan són una professió tradicional del país: dones bussejadores que pesquen a pulmó. Aquest aire tradicional es perd per a oferir-nos un 'Ocean's eleven' femeni i aquàtic. Bona factura, bon ritme, entrentinguda i la sensació que han volgut fer un film que connecti amb el públic occidental.
A la frontera de la URSS i Xina als anys '70 del segle passat, un jove obsessionat amb el kung-fu i el rock metal vol formar part d'un convent de monjos ortodoxos. Religió i Bruce Lee en una mateixa peli. Arrenca divertida i esbojarrada amb salts impossibles i coreografies de lluita oriental peró poc a poc es va fent repetitiva i els acudis es desgasten. Al final no sabem i és un film que critica la religió o l'aplaudeix. No troba el to encertat i al final t'avorreix... llástima
Ens arriba el nou documental d'Alexandre O. Philippe, el millor documentalista sobre cinema que tenim. En aquest, centrat en l'actor William Shatner, el mític capità Kirk d'Star Trek... tot i ser més d'Star Wars el film ens aproxima a una persona de més de 90 anys que repassa els seus films i sèries però, sobretot, es qüestiona el seu pas per la Vida i ens exposa les coses que realment valen la pena. Un film emotiu, suggeridor i molt ben fet... com tot el que toca el sr. Philippe.
Comencem de bon matí, a les 08:15, amb una mexicana. Una peli de licàntrops subtil; és a dir, més preocupada d'ensenyar-nos atmosferes que transformacions, urpes, péls i sang. Per tant, no és la peli estàndard d'homes-llop, aquí estem més preocupats de les relacions paterno-filials i entorn social. Cuinada a foc lent i amb una perspectiva diferent...
Continuem el dia amb una espanyola. El seu director -Fco. Javier Gutiérrez- ha vingut a presentar-la. Es tracta d'una davallada als inferns del seu protagonista. Potser no tenien molt clar el què ens volien explicar (sobretot al final que es lien una mica) però el que sí que aconsegueixen és crear una atmosfera densa, xafogosa, dura i malrotllera; molt pròxim al paisatge sec i calorós del petit poble andalús on té lloc l'accio. Terror psicològic, aires malsans i un pobre home que no deixa de patit durant toooot el metratge.
L'arrencada d'aquest film japonès té molts punts en comú amb el de 'La visita' de Shyamalan: Una jove va a passar uns dies a casa els avis i 'nota coses rares'. No es tracta de desvetllar-vos aquí què és el succeeix, només us diré que el film es desmarca de la proposta shyamalaniana i ens aboca a una mena de secret de la societat nipona per aconseguir la felicitat. No acaba de trobar el to adequat, movent-nos entre la incomoditat i el ridícul.
Una altra coreana del sud i el seu director -Um Tae-hwa- ha vingut a presentar-la. Es tracta d'una distopia en tota regla: un terratrèmol ha destruït tots i cadascun dels edificis d'una ciutat excepte un. Els residents faran pinya per a que els de fora ('los cucarachas') no puguin entrar i accedir al privilegi de tenir una llar en un entorn apocalíptic i d'alta supervivència. Ens recorda molt (massa) al 'High rise' del Ben Wheatley: mal rotllo, lideratge forçat un algun moment cruel (peró amb menys mala baba que la del sr. Wheatley).
Fans de 'El Reino animal' !!!!
Valoració: 9
CONNAN
Una marcianada no recomanable per a tots els públics.
Valoració: 7
KUBI
El mestre continua en plena forma!
Hem xalat!!
Valoració: 8
HUNDREDS OF BEAVERS
Això només passa a Sitges, amics i amigues!!
Valoració: 8,5
SMUGGLERS
Correcta i sense sorpreses!
Valoració: 7
INVISIBLE FIGHT
Valoració: 5
YOU CAN CALL ME BILL
Una lliçó de Vida!
Valoració: 9
RABIA
Interessant
Valoració: 7
LA ESPERA
Valoració: 7,5
BEST WISHES TO ALL
Valoració: 5,5
CONCRETE UTOPIA
No está mal !!
Valoració: 7,5
dijous, 23 de novembre del 2023
'PATERSON' AL CINECLUB LA RAPITA
Es tracta d'un film de 2016 dirigit pel que fou un dels més rellevants autors-directors del cinema Nord-americà durant els '80 i '90 del segle passat. Amb títols imprescinsibles del cinema contemporani com: Stranger than paradise (1984), Night on earth (1991), Dead Man (1995) o The limits of control (2009) i Only lovers left alive (2013).
Paterson és un conductor d'autobús que viu a Paterson (New Jersey) i escriu poesia de forma amateur. La pel·lícula ens ensenya una setmana en la seva vida. Les seves rutines diàries, les seves jornades laborals, les feines quotidianes. Tot plegat té un punt de rutina, de dia repetit i igual a l'anterior. Paterson és un cant a la tendresa, a l'amor, a la delicadesa, a les coses petites i quotidianes. Paterson és un romàntic relat al voltant d'un tranquil·la vida conjugal. Paterson també és una història de trobades inesperades, de coincidències curioses. Paterson és un homenatge a la bellesa de la Vida. Té un punt de haiku, de cultura zen, de l'estil de vida japonés.
El film del sr. Jarmusch és un film que sembla que vagi a contracorrent de les tendències cinematogràfiques actuals, massa sovint carregat de girs de guió, de focs artificials i d'ambicions... quan amb poc es pot dir molt.
Us esperem avui a l'Auditori Sixto Mir per deixar-nos portar per la poesia i el valor immens de la Vida, quotidiana i senzilla. Veniu a veure Paterson!!!
dilluns, 20 de novembre del 2023
POLITICA I FUTUR
Us empleneu la boca de 'demà'.però l'avui està encara a mig feri gairebé desfet.
Roman Aixendri (2023:15)
Eva i les meves arrítmies
dilluns, 13 de novembre del 2023
dissabte, 11 de novembre del 2023
PER MOLTS ANYS, MAIOL !!!
.jpeg)
Aquest petit tan guapo, ja no és tan petit.
Avui ja en fa 17 !!!
Artista, sensible i amb les ides clares.
T'estimo infinit.
Per molts anys !!!
divendres, 10 de novembre del 2023
'SUNSET BOULEVARD' AL CINECLUB LA RAPITA
El film de 1950 es situa en el punt culminant de l'època daurada de Hollywood. Amb un munt d'atractatius: sobretot les interpretacions de Gloria Swanson i William Holden, però també la fotografia d'una gran elegància.
'Sunset boulevard' és una pel·lícula de cinema negre que ens parla de com un guionista es refugia en una mansió en la que viu una actriu que va tenir els seus moments de glòria a l'època del cinema mut però ara està oblidada i en decadència. Aquesta li demana al guionista una adaptació de 'Salomé' que la faci tornar a primera línia.... tot això explicat pel protagonista, que ja ens diu només començar el film que està mort.
La història ens permet parlar-nos de cinema dins del cinema, de les 'foscors' d'aquesta indústria fent referència a actors i actrius reals com Olivia de Havilland, Tyrone Power o Greta Garbo, visitant els autèntics estudis de la Paramount, tenint a Eric von Stroheim en el repartiment (rellevant director de cinema) i cameos de Cecil B. DeMille; també ens parla del traumàtic pas del cinema mut al sonor, de la dificultat d'assumir que la teva estrella va perdent llum i que ja no ets actualitat. El vincle amb la 'realitat' és molt interessant, ja que, per exemple, l'actriu protagonista es trobava en la mateix situació que el personatge del film i esperava que amb 'Sunset Boulevard' tornessin els seus dies de glòria... però no fou així. De fet, la filla de l'actriu va manifestar que sa mare, quan tornava del rodatge continuava sent Norma Desmond (nom del personatge en el film) i es comportava com ella. El paper, abans d'acceptar-lo la sra. Swanson se li havia ofert a Mae West, Greta Garbo, Mary Pickford o Pola Negri; algunes d'elles no van superar el casting, però d'altres trobaven el paper de 'mal gust'.
Pel que respecta a l'actor, es va considerar que l'interpretés Montgomery Clift, Marlon Brando o Gene Kelly; finalment, li van proposar al sr. Wilder l'actor William Holden, el director no n'estava gens convençut però un cop finalitzat el film va quedar encantat amb la seva feina, va participar en diversos films posteriors del director i van ser, fins i tot, amics.
En un film d'aquesta rellevància en la Història del Cinema es genera l'existència de moltes anècdotes i detalls del rodatge: com que l'escena incial de la piscina no està filmada des de dins de l'aigua sinó que s'utilitzà un mirall, o de que el film començava en una morgue i que el protagonista explicava a la resta de morts com havia acabat allà... en les projeccions de test el públic reia amb aquesta arrencada de film i el sr. Wilder va decidir eliminar-ho. El sr. Von Stroheim, que actua de xòfer de l'actriu protagonista no sabia conduir i es van rodar les seves escenes com a conductor amb un cotxe que els remolcava o amb persones que estiraven d'una corda lligada al cotxe. En la darrera escena, la baixada d'escales 'triomfal' de Norma Desmond, l'actriu va demanar anar descalça, no es veia en cor de baixar-les en sabates de taló i no poder veure on xafava.
Amics i amigues, estem davant d'una de les obres mestres del Cinema. El film va estar nominat a 11 Oscar, dels que va aconseguir: Millor Guió, Direcció d'Art i Banda sonora.
I aquest diumenge tindrem la sort de veure-la en pantalla gran i en versió original subtitulada... un luxe !!!
dijous, 9 de novembre del 2023
VICTORIA & SAVOY, CICLE CINEMATOGRÂFIC A LES TERRES DE L'EBRE
La proposta no consta només de projeccions sinó que els diferents films que composen el Cicle seran 'treballats' en els centres educatius de secundària de les diferents poblacions, d'aquesta forma es busca l'aproximació del cinema al públic jove tot fent-ne un anàlisis i tasca pedagògica molt interessant. Això doncs, cada sessió té un visionat i anàlisis a les aules i després un de públic, amb la participació d'quest públic jove.
En algunes ocassions, els films comptaran amb la presència de directors/es que en faran la presentació i facilitaran el diàleg posterior.
Les sessions i pel·lícules que conformen 'Victòria & Savoy, cicle cinematogràfic a les Terres de l'Ebre' són:
Un soroll que em parla (2010)(Kaori Oda): una intimista aproximació a l'assumpció de l'homosexualitat femenina en l'entorn familiar.
- 10/11/23: Tortosa
- 11/11/23: La Sènia
- 17/11/23: Amposta
- 18/11/23: Roquetes
La Gallina, Manel viu a Sarajevo i Homenatge a Judes (2013, 2017 i 2019)(Manel Raga): 3 curtmetratges del director d'Ulldecona en els que autoria i territori s'entelliguen de forma exemplar.
- 01/12/23: Roquetes
La caótica vida de Nadia Kadic (2018)(Marta Hernaiz Pidal): un viatge pels Balcans d'una mare i la seva filla autista com a intent d'assumir el passat i encarar el present.
- 17/12/23: La Sènia
Pedra pàtria (2021)(Macià Florit): Una reflexió autobiogràfica del director menorquí en la que identitat, família i territori conflueixen en un documental brillant i de guió impecable.
- 18/12/23: Tortosa
Bab Sebta (2008)(Pedro Pinho i Frederico Lobo): un documental impactant i corprenedor sobre el 'lloc de pas' de migrants que creuen l'estret de Gibraltar.
- 26/01/24: Amposta
Niu Familiar (1979)(Bela Tarr): realisme social d'Hongria a finals dels '70 del segle passat: relacions familiars i situació política del país s'entrelliguen en aquest film del mestre Bela Tarr.
- 23/02/24: Ulldecona
El cinema d'autor es desplega pel territori ...
dilluns, 6 de novembre del 2023
DES DE QUE EXISTEIXO QUE TINC EL PRIVILEGI EXTRAORDINARI DE SER...
He tingut, des de que em conec, un poderós sentiment de predestinació. M'he sentit un privilegiat només pel fet d'haver obert els ulls al món. Perquè no són els ulls d'una aranya, ni els ulls amb milions d'hexàgons de les mosques, ni els ulls que tenen els cargols a la punta de les banyes. No he vingut al món com un bacteri o com un miriàpode. He sentit que el gangli gegantí del meu crani em predestina a la recerca obsessiva d'una sortida. He entès que he d'utilitzar el cervell com si hi tinguès un ull, sota la closca translúcida del crani, obert i atent, preparat per veure-hi amb un altre tipus de vista i de detectar les fissures i els signes, els artefactes amagats i els lligams obscurs dels tests d'intel·ligència, paciència i amor i pietat que conformen el món. Des que em cone que no faig més que buscar esquerdes a la superfície aparentment diàfana, lògica i sense fissures de la maqueta que hi ha sota la testa. Com he de pensar, què he d'entendre, què em dius, què xiuxiueges en aquesta llengua desconeguda?.
"Des de que existeixo que tinc el privilegi extraordinari de ser", em dic una vegada i una altra, "no tinc cap dubte que sóc un elegit".Així que tots som elegits, tots som uns il.luminats, perquè ens il.lumina el sol unànime de l'existència. "I sóc doblement elegit perquè, a diferència de les vespes o dels crustacis, puc pensar en l'espai lògic i puc construir maquetes del món, i moure-m'hi en una escala reduïda i virtual, i els meus braços i les meves cames, al mateix temps, es mouen en un món real, impossible d'imaginar. I sóc triplement elegit perquè, altrament que els comerciants i els lampistes, i els guerrers i les putes i els clowns i totes les cohorts imaginables, sóc capaç de meditar les meves eleccions i sóc capaç de pensar-me pensant. L'objecte del meu pensament és el meu pensament, i el meu món s'identifica amb la meva ment. La meva missió és, d'altra banda, digna d'un agrimensor, d'un cartògraf, d'un explorador dels turons i els soterranis, de les masmorres i els calabossos de la meva ment, però també dels seus Alps, farcits de geleres i congostos. Seguint a Gall, Lombroso i Freud, jo també miro d'entendre el que té de colossal, d'embrollat, d'imperial i, al capdavall, d'inextricable, el nus gordià que ens omple l'estança prohibida del crani, teixisa amb filferro i cànem, amb seda d'aranya i fils de saliva, amb randes obscenes de lligacames i amb la fina granadura de les cadenetes d'or, amb els circells flexibles de la corretjola i el fuet, negre com l'antracita, de les mandíbules de l'escanyapolls.
Mircea Cartarescu (2017: 103-104). Solenoide.
dijous, 2 de novembre del 2023
SITGES 2023 #3: PALMARES I VALORACIONS POST-FESTIVAL i PALMARÉS
Aquí teniu al sr. Demián Rugna recollint el premi a la Millor Pel·lícula segons el Jurat Oficial del Festival de Sitges 2023. Un any més hem pogut assistir a la Gala de Cloenda on es van detallant toooooots els premis, que en són bastants: ja sigui decidits pel Jurat Oficial, com pel Jurat Carnet Jove, com per l'SGAE, com pels Crítics.
Un any més hem estat al Festival de Sitges com a acreditats de premsa per Amposta Ràdio, això ens permet veure 5 films per dia i poder assistir a les diferents rodes de premsa, photocalls i catifes vermelles del festival; si vulguéssim també podríem tenir entrevistes amb moltes de les persones convidades. Maluradament, a Sitges o veus pelis o 'fas coses'... però les dues coses és més que complicat.
Enguany hem pogut veure 32 pelis (de les que us aniré parlant en els respectius Festivals de Cinefàgia) i hem pogut assitir a activitats com: la presentació de la nova sèrie de l'equip de Carles Porta per a Movistar +: "Luz en la oscuridad", igual que el 'true crimes' realitzat a 'Crims' però amb un toc més cinematogràfic, gràcies a l'injecció de pressupost. Vam gaudir de la presentació del film 'Hundreds of beavers' a càrrec del director (Mike Cheslik) i el protagonista (Ryland Brickson Cole Tews) i l'espectacle que van muntar en 'vivo' enfrontant-se a diversos animalons antropomòrfics que també protagonitzen el film: Conills, guineus i, sobretot, castors. 
Entremig d'aquestes activitats, molts de films arrencaven amb la presentació del seu director/a i/o part de l'equip tècnic.
En el Sitges 2023 s'han programat 369 pelis (en competició 182 llargs i 67 curts); 13 són premiers mundials; 350 convidats/des que han proporcionat 22 catifes vermelles; s'han venut 83.000 entrades que sumant persones Acreditades i Convidats/des arriben a 170.000 entrades; el creixement d'enguany ha estat d'un 13% en relació a l'any passat.
De les 32 pel·lícules vistes les 10 que ocupen el ranking de les millors són: Poor Things, El chico y la garza, El reino animal, You can call me Bill, La sociedad de la nieve, Dream scenario, Hundreds of beavers, Twilight, Robot Dreams i Lumberjack, the monster. Les 4 pitjors pelis vistes són: Best wishes to all, Tiger Stripes, Invisible fight i La ermita.
Acabo amb aquesta fotografia, que em fa especial il·lusió perquè estic amb -com ja us he dit- un dels directors de documentals més rellevants en l'actualitat: Alexandre O. Philippe porta una trajectòria cinematogràfica parlant-nos de cinema dins del cinema... qualsevol dels seus documentals és una meravella de guió i format.
Aquí us deixo la llista del Palmarés.
PREMIS
HONORIFIC
Gran Premi Honorífic
o
Jan Harlan (Productor)
o
Phil Tippet (Director i artista FX
Premi Màquina del Temps
o
Mary Lambert (Directora)
o
Lee Unkrich (Director)
o
Lamberto Bava (Director)
o
Brad Anderson (Director)
o
J.A. Bayona (Director)
o
Hideo Nakata (Director)
Premi Nosferatu
o
Barbara Bouchet
(actriu)
SECCIÓ OFICIAL FANTÀSTIC A COMPETICIÓ
Millor
pel·lícula de la SOFC_ Cuando
acecha la maldad (When Evil Lurks)
Premi especial del Jurat de la Secció Oficial Fantàstic
Premi especial del Jurat de la Secció Oficial Fantàstic
Ex-aequo: Stopmotion i Vermin:
La plaga (Vermines)
Millor
direcció de la SOFC (patrocinat per Moritz): Baloji
per Omen
Millor
interpretación femenina de la SOFC
Menció
especial per: Zafreen
Zairizai per Tiger Stripes
Premi
per: Kate
Lyn Sheil per The Seeding
Millor
interpretación masculina de la SOFC
Karim
Leklou per Vincent debe morir (Vincent Must Die)
Millor
guio de la SOFC Colin
i Cameron Cairnes per Late Night with the Devil
Millors
efectes especials, visuals o de maquillatge de la SOFC
Frédéric
Lainé, Jean-Christophe Spadaccini, Pascal Molina, Cyrille Bonjean-
Jean, Bruno
Sommier and Jean-Louis Autret per El reino animal (Animal
Kingdom)
Millor
música de la SOFC: Markus
Binder per Club Zero
Millor
fotografía de la SOFC: Martin
Roux per La Morsure
Mencions
Especials : Moscas i Riddle
of Fire
NOVES VISIONS
Millor
pel·lícula de la secció Noves Visions: Moon
Garden
Millor
direcció de la secció Noves Visions: David
Kapac i Andrija
Mardesic per The Uncle
Millor
curt Noves Visions Petit Format : The
Old Young Crow
Mencions
Especials Halfway
Home ; Humanist
Vampire Seeking Consenting
Suicidal Person (Pel seu
guió) ; Mimì
- Prince of Darkness (Per la seva
fotografia)
JURAT MÉLIÈS D’ARGENT
Premi
Méliès d’Argent a la millor pel·lícula de gènere fantàstic:
La
morsure
Premi
Méliès d’Argent al millor curt europeu de gènere fantàstic: Cultes
ANIMA’T
Millor
llargmetratge d’animació de la secció Anima’t
Tony,
Shelly i la llanterna màgica (Tony, Shelly and the Magic Light)
Millor
curtmetratge d’animació de la secció Anima’t
Ghost
of the Dark Path
ÒRBITA
Millor
pel·lícula de la secció Òrbita The
Last Stop in Yuma County
BLOOD WINDOW
Premi
Blood Window a la millor pel·lícula Cuando
acecha la maldad
JURAT DE LA CRÍTICA :
Premi
de la crítica José Luis Guarner a la millor pel·lícula SOFC
La
teoría universal
Premi
Citizen Kane per al millor director revelació
Stéphan
Castang per Vincent debe morir
Millor
curtmetratge de la SOFC (patrocinat per Fotogramas)
I'm
Not a Robot
PREMIS BRIGADOON
Premi
Brigadoon Paul Naschy al millor curt
Ellos (Néstor
López i Óscar Romero)
SGAE NOVA AUTORIA
Premis
SGAE Nova Autoria: Millor direcció-realització
Mikel
Garrido per Tenemos patria
Premis
SGAE Nova Autoria: Millor guio
Karen
Joaquín per O que me parta un rayo
Premis
SGAE Nova Autoria: Millor música original
Márcio
Echeverria per The Sun Thief
JURAT CARNET JOVE
Premi
Jurat Carnet Jove a la millor pel·lícula SOFC: La morsure
Premi
Jurat Carnet Jove a la millor pel·lícula Sitges Documenta
Kim’s
Video
PREMIS DEL PÚBLIC
Gran
Premi del Públic a la millor pel·lícula de la SOFC (patrocinat per
La
Vanguardia) :Robot
Dreams
Premi
del Públic Panorama Fantàstic El
exorcismo de Eastfield
Premi
del Públic Focus Àsia Fuerza
bruta: sin salida
Premi
del Públic Midnight X-treme Os reviento
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
