El film de 1950 es situa en el punt culminant de l'època daurada de Hollywood. Amb un munt d'atractatius: sobretot les interpretacions de Gloria Swanson i William Holden, però també la fotografia d'una gran elegància.
'Sunset boulevard' és una pel·lícula de cinema negre que ens parla de com un guionista es refugia en una mansió en la que viu una actriu que va tenir els seus moments de glòria a l'època del cinema mut però ara està oblidada i en decadència. Aquesta li demana al guionista una adaptació de 'Salomé' que la faci tornar a primera línia.... tot això explicat pel protagonista, que ja ens diu només començar el film que està mort.
La història ens permet parlar-nos de cinema dins del cinema, de les 'foscors' d'aquesta indústria fent referència a actors i actrius reals com Olivia de Havilland, Tyrone Power o Greta Garbo, visitant els autèntics estudis de la Paramount, tenint a Eric von Stroheim en el repartiment (rellevant director de cinema) i cameos de Cecil B. DeMille; també ens parla del traumàtic pas del cinema mut al sonor, de la dificultat d'assumir que la teva estrella va perdent llum i que ja no ets actualitat. El vincle amb la 'realitat' és molt interessant, ja que, per exemple, l'actriu protagonista es trobava en la mateix situació que el personatge del film i esperava que amb 'Sunset Boulevard' tornessin els seus dies de glòria... però no fou així. De fet, la filla de l'actriu va manifestar que sa mare, quan tornava del rodatge continuava sent Norma Desmond (nom del personatge en el film) i es comportava com ella. El paper, abans d'acceptar-lo la sra. Swanson se li havia ofert a Mae West, Greta Garbo, Mary Pickford o Pola Negri; algunes d'elles no van superar el casting, però d'altres trobaven el paper de 'mal gust'.
Pel que respecta a l'actor, es va considerar que l'interpretés Montgomery Clift, Marlon Brando o Gene Kelly; finalment, li van proposar al sr. Wilder l'actor William Holden, el director no n'estava gens convençut però un cop finalitzat el film va quedar encantat amb la seva feina, va participar en diversos films posteriors del director i van ser, fins i tot, amics.
En un film d'aquesta rellevància en la Història del Cinema es genera l'existència de moltes anècdotes i detalls del rodatge: com que l'escena incial de la piscina no està filmada des de dins de l'aigua sinó que s'utilitzà un mirall, o de que el film començava en una morgue i que el protagonista explicava a la resta de morts com havia acabat allà... en les projeccions de test el públic reia amb aquesta arrencada de film i el sr. Wilder va decidir eliminar-ho. El sr. Von Stroheim, que actua de xòfer de l'actriu protagonista no sabia conduir i es van rodar les seves escenes com a conductor amb un cotxe que els remolcava o amb persones que estiraven d'una corda lligada al cotxe. En la darrera escena, la baixada d'escales 'triomfal' de Norma Desmond, l'actriu va demanar anar descalça, no es veia en cor de baixar-les en sabates de taló i no poder veure on xafava.
Amics i amigues, estem davant d'una de les obres mestres del Cinema. El film va estar nominat a 11 Oscar, dels que va aconseguir: Millor Guió, Direcció d'Art i Banda sonora.
I aquest diumenge tindrem la sort de veure-la en pantalla gran i en versió original subtitulada... un luxe !!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada