>
dilluns, 2 de març del 2026
divendres, 27 de febrer del 2026
'L'INFERNO DE DANTE' + POSTHUMA (MUSICA EN DIRECTE) AL CINECLUB LA RAPITA
El quartet de rock d'Onda POSTHUMA visita La Ràpita per a musicar en directe el film de cinema mut L'INFERNO DE DANTE de 1911 dirigida a sis mans per Francesco Bertolini, Adolfo Padovan i Giuseppe De Liguoro. Quan l'invent del Cinema només tenia 12 anys, aquests italians es van atrevir a adaptar una part de l'obra mestra de la literatura: 'La Divina Comedia' de Dante Aligheri, la part en la que Virgili i Dante transiten pels diferents cercles de l'infern. El film va comportar més de 3 anys de feina i les escenes que mostren l'infern estan inspirades en la feina de l'artista francès Gustave Doré. Es tracta d'un film amb d'altres aspectes destacables, tenint en compte els mitjans de l'època: la quantitat d'actors/actrius en escena, la caracterització dels dimonis i amb l'afegit de tractar-se del primer film que ensenya el tors despullat d'una dona. La peli és una viatge 'de millora' del propi Dante, acompanyat de Virigili per terres infernals i la sortida del mateix.
'L'Inferno de Dante' és el primer llargmetratge europeu de la Història del Cinema que fou tot un èxit des de la seva estrena a Nàpols i, sobretot, quan fou estrenada als EEUU, on va recaptar més de 2 milions de dòlars, xifra brutal per l'època.
Es tracta d'un film que ja ha estat musicat en diverses ocasions: per Tangerine Dream (2004) i pel Col·lectiu Edison Studio (2011). POSTHUMA ofereix una banda sonora de rock instrumental remarcant atmosferes amb l'ús de sintetitzadors.
Així, doncs, tot i no tractar-se d'una obra mestra, el film té el mèrit de ser fundacional de moltes coses: primer llargmetratge, primer film de terror... motius suficients per gaudir-la en pantalla gran i amb el gran valor afegit de veure-la musicada en directe per POSTHUMA.
Acompanyeu-nos en aquest passeig per l'infern musicat demà a les 20:00 a l'Auditori Sixto Mir.
dimecres, 25 de febrer del 2026
'MEMORIA' AL CINECLUB LA RAPITA
'Memòria' (2021) és un dels pocs films que ha filmat fora del seu país; en aquest, cas a Colòmbia. Ens explica la història de Jessica (magnètica com sempre Tilda Swinton), una botànica britànica a la que una nit la desperta un so que no és capaç de reconèixer. Llavors comença una recerca, al cor de la selva, per a trobar aquell so que sembla que només pugui escoltar ella.
El plantejament argumental pot ser simple però el film ens porta per un camí carregat de poesia, fins a portar-nos al mateix origen de la Vida. Un film carregat de Filosofia i Espiritualitat, marca de la casa del director.
El director té un patró estructural en els seus films, generalment, consten de dues parts diferenciades; en aquest cas, també: en la primera, ens submergim en un entorn urbà, agressiu i fred. La protagonista arriba a Bogotà per a visitar a la seva germana que està hospitalitzada. Viatgem per la ciutat acompanyant a la protagonista confosa, estranyada i nosaltres ens submergim en aquest entorn misteriòs.
La segona part, ens porta a la selva, carregada de llum, cant d'ocells i una sensació de calma que emplena de mística la pantalla. Allà coneixem un personatge clau: Hernan, un enginyer de so, antic conegut de la protagonista que és capaç de recordar-ho tot... de 'coses animades i inanimades'.
'Memòria' és un diàleg amb les veus del passat, amb els records col·lectius, amb allò que ens uneix com a éssers humans... a través d'un so misteriós. Un so al que la protagonista en un intent per saber-ne la procedència és capaç de descriure'l com un objecte, la protagonista arriba a parlar d'un so "més rodó" quan intenta descriure'l. El so, en general, juga un paper decissiu en aquesta pel·lícula i cal ser un espectador atent i predisposat per valorar-ho.
I millor no continuar escrivint, perquè es tracta d'un d'aquells films-experiència, d'atmosfera impecable, de suggerències, de magnetisme del que cal saber com menys coses, millor. El cinema de Weerasethakul és cinema màgic, contemplatiu, místic i hipnòtic. Un cinema que demana l'atenció plena de l'espectador, a estar receptiu a la sensorialitat que ens proposa i deixar-nos portar per les seves imatges i els seus silencis.
Demà a les 20:00, us esperem a l'Auditori Sixto Mir.
dilluns, 23 de febrer del 2026
A ALGUNOS LES GUSTA LA POESÍA
A ALGUNOS LES GUSTA LA POESÍA
A algunos,
es decir, no a todos.Ni siquiera a los más, sino a los menos.
Sin contar las escuelas, donde es obligatoria,
y a los mismos poetas,serán dos de cada mil personas.
Les gusta,
como también les gusta la sopa de fideos,
como les gustan los cumplidos y el color azul,
como les gusta la vieja bufanda,
como les gusta salirse con la suya,
como les gusta acariciar al perro.
La poesía,
pero qué es la poesía.
Más de una insegura respuesta
se ha dado a esta pregunta.
Y yo no sé, y sigo sin saber, y a esto me aferro
como a un oportuno pasamanos.
Wislawa Szymborska (1997:155).
El gran número. Fin y principio y otros poemas.
(imatge generada per IA)
dijous, 19 de febrer del 2026
'FEMME' AL CINECLUB LA RAPITA
Com sabeu, al CineClub La Ràpita hem dedicat algunes sessions a que alguna personalitat del món de la Cultura del territori ens triï una pel·lícula i que ens la vingui a presentar. Aquest mes és el torn de Vicent Fibla, director d'Eufònic i motor responsable de moltes de les coses interessants que han pensat en el nostre territori en els darrers 10 anys. El sr. Fibla és un element imprescindible per a entendre la riquesa d'activitats culturals que tenim en aquests moments al territori.
El film escollit per Vicent és un recent, arriscat i potent. 'Femme' (2023) és un film debut del Regne Unit dirigit per Sam H. Freeman i Ng Choon Ping. Ens explica la història de Jules, drag queen que reb un atac homofòbic després d'una actuació, al cap d'uns mesos, ja recuperat de l'agressió reconeix al seu agressor en una sauna gai... començará el joc de seducció i venjança. El film era un curtmetratge de 2021 -guanyador d'un BIFA i 11 nominacions i nominat a un BAFTA-, dels mateixos directors que aran han traspassat al llargmetratge. Freeman és guionista de diverses sèries televisives i Ping és director de teatre, junts, amb el curt i amb el llarg han rebut reconeixement en diversos festivals de Cinema.
El film s'ha emportat diversos premis, entre ells el Premi Alquimias de la Seminci de Valladolid. Un dels atractius del film són les localitzacions del Londres nocturn, oferint altes dosis de realisme amb un càmera en moviment que ho reforça. La química entre els dos actors protagonistes és una peça clau per a que el fillm tingui altes dosis de verosimilitud, George MacKay i Nathan Stewart-Jarrett estan genials.
Un thriller eròtic, impactant, transgressor i provocador; un 'queer noir' que ens parla d'identitats fluïdes, canviants; dels múltiples 'jos' que tenim en diferents contextos i relacions. El film també explora les dinàmiquers de poder que sorgeixen del domini masculí i, sobretot, l'homofòbia i l'assumpció de la pròpia orientació sexual. Un film que no dissimula les escenes de sexe dures i contundents, amb tocs sados.
El poder acaba sent el gran tema del film: el poder queer, el poder drag, la pèrdua i la recuperació del poder. En paraules dels seus directos, afirmen que han volgut posar en imatges tot allò que els atemoritza i els enfada de ser homosexuals.
Veniu a descobrir una de les pelis angleses més impactants dels darrers anys el proper diumenge a les 18:30, a l'Auditori Sixto Mir.
dilluns, 16 de febrer del 2026
dilluns, 9 de febrer del 2026
LAS TRES PALABRAS MÁS EXTRAÑAS
LAS TRES PALABRAS MÁS EXTRAÑAS
Cuando pronuncio la palabra Futuro,
a primera sílaba pertenece ya al pasado.
Cuando pronuncio la palabra Silencio,
lo destruyo.
Cuando pronuncio la palabra Nada,
creo algo que no cabe en ninguna no existencia.
Wislawa Szymborska (1997:102).
El gran número. Fin y principio y otros poemas.
(imatge generada per IA)
dimarts, 3 de febrer del 2026
dilluns, 26 de gener del 2026
MASTERCLASS DEL SR. BELA TARR EN EL D'A 2025 AMB MANEL RAGA
El passat dia de Reis va morir el sr. Bela Tarr, un dels grans directors del cinema contemporani europeu. Una altre dia parlarem de la seva vida i obra, però avui, permeteu-me que us comparteixi la masterclass que va oferir el 23 de març de l'any passat, dins de la programació del D'A 2025 en el que se li va entregar el Premi Honorífic del festival. L'entregra del premi anà acompanyada d'una masterclass del sr. Tarr, amb un conductor excepcional, un dels alumnes del mestre: el sr. Manel Raga.
El millor homenatge és veure el seu cinema ...
dijous, 22 de gener del 2026
'TU ME RESSEMBLES' AL CINECLUB LA RAPITA
El film ens parla de la història real de Hasna Ait Boulahcen falsament presentada pels mitjans de comunicació com la primera dona terrorista suïcida d'Europa, arran dels atacs de París de novembre de 2015... la directora ens ofereix un viatge per la vida d'aquest personatge i la seva germana, interpretades per actrius diferents depenent del l'etapa vital en la que es troba el personatge per entendre la realitat de persones migrades en una societat que no es la 'seva'. Aquesta diversitat d'actrius a l'horsa de posar cosa al mateix personatge és una intenció clara de la directora per a universalitzar el tema que tracta i transmetre que podria ser qualsevol...
El film està carregat de situacions complicades, injustes, dramàtiques i les explica d'una forma gens convecional en contingut i forma. Una història potent exposada de forma arriscada i valenta que ens parla de la família, l'amor, la germanor i la pertenença encabida en un tema tant contundent com el terrorisme islàmic.
Premiada a Praga, Luxemburg, Phoenix, Atlanta, San Paolo o Venezia.
Avui, al CineClub La Ràpita, un film contemporani que ens ajudarà a entendre la realitat que ens acompanya. El Cinema entès com a mitjà d'entesa i comprensió de l'Altre. Cinema necessari per a entendre qüestions massa complexes i carregades d'emoció i radicalismes per a ser enteses de forma ràpida.
Us esperem avui a les 20:00 a l'Auditori Sixto Mir de La Ràpita
dilluns, 19 de gener del 2026
NUBES
NUBES
Con la descripción de las nubes
debería darme mucha prisa,
después de una milésima de segundo
dejan de ser ésas y empiezan a ser otras.
Es propio de ellas
no repetirse nunca
en formas, matices, posturas y orden.
Sin la carga de ningún recuerdo
se elevan sin problemas sobre los hechos.
¡De qué van a ser testigos!,
en un segundo se disipan en todas direcciones.
En comparación con las nubes
la vida parece tener los pies sobre la tierra,
se diría que es inmutable y prácticamente eterna.
Frente a las nubes
hasta una piedra parece un hermano
en el que se puede confiar
y las nubes, nada, primas lejanas y frívolas.
Que exista la gente si quiere,
y después que se muera uno tras otro,
poco les importan a las nubes
todas esas cosas
tan curiosas.
Sobre toda Tu vida
y también la mía, aún incompleta,
desfilan pomposas igual que desfilaban.
No tienen la obligación de morir con nosotros.
No necesitan ser vistas, para poder pasar.
Wislawa Szymborska (1997:100-101).
El gran número. Fin y principio y otros poemas.
(imatge generada per IA)
dijous, 15 de gener del 2026
LES MILLORS PELIS I SERIES DE 2025
A punt d'acabar el primer mes de 2026 és hora de repassar el què vam veure l'any passat. Enguany, hem superat el rècord propi de pelis i sèries vistes, arribant al 570, allunyat de les 358 de 2022, 519 de 2023 o les 500 del 2024. Podeu consultar la llista sencera en el meu espai personal de FilmAffinity, clicant aquí.
Aquí podeu veure una gràfica amb l'evolució de pelis/sèries vistes cada any durant els darrers 9 anys (que és quan vaig començar a fer-ne registre).
Com veieu, a partir de l'any de la pandèmia (i de la separació sentimental, tot ajuda) les xifres es disparen. A FilmAffinity vaig registrant cada peli o sèrie que veig i les puntuo del 0 al 10. Tot seguit us faig la llista de les millors pelis (ordenades per any d'estrena), a les que he posat un 9 de puntuació (ordenades per any d'estrena):
Sirat (2025)
Weapons (2025)
Eddington (2025)
La voz de Hind (2025)
Maspalomas (2025)
Una batalla tras otra (2025)
El extranjero (2025)
No hay otra opción (2025)
Chien 51 (2025)
La larga marcha (2025)
Kim Novak's Vertigo (2025)
Una casa llena de dinamita (2025)
Los domingos (2025)
Flores para Antonio (2025)
Drácula (2025)
Bugonia (2025)
She's got no name (2024)
The Brutalist (2024)
Memorias de un caracol (2024)
La infiltrada (2024)
Flow, un mundo que salvar (2024)
Bodegon con fantasmas (2024)
Conclave (2024)
The end (2024)
La sustancia (2024)
Israel Palestine on Swedish Television 1958-1989 (2024)
Aun estoy aquí (2024)
La zona de interés (2023)
20 días en Mariúpol (2023)
The Fire Within: A Requiem for Katia and Maurice Krafft (2022)
Ennio el maestro (2021)
Lo que el pulpo me enseñó (2020)
Un profeta (2009)
Mary and Max (2009)
Pequeña miss sunshine (2006)
La novia cadáver (2005)
El viaje de Chihiro (2001)
Mulholland Drive (2001)
Suzhou River (2000)
Voces en el tiempo (1996)
El odio (1995)
Mistery Train (1989)
Cinema Paradiso (1988)
Dublineses (1987)
Brazil (1985)
Erase una vez en América (1984)
Stalker (1979)
Punishment park (1971)
Muerte en Venezia (1971)
L'amour fou (1969)
Andrei Rublev (1966)
El juego de la guerra (1966)
El violin y la apisonadora (1961)
Psicosis (1960)
Fresas salvajes (1957)
Pechos eternos (1955)
La pasión de Juana de Arco (1928)
Napoleon (1927)
El acorazado Potemkin (1925)
Pel que respecta a les millors sèries (ordenades per any):
Adolescencia (2025)
Anatomia de un instante (2025)
The Studio (2025)
Pedro x Javis (2025)
Pubertad (2025)
Superestar (2025)
Los años nuevos (2024)
Yo, adicto (2024)
Querer (2024)
Samuel (2024)
Poquita Fe (2023)
Separación (2022)
Slow horses (2022)
Pachinko (2022)
Arcane: League of legends (2021)
Condena (2021)
Cortar por la linea de puntos (2021)
Normal people (2020)
Lo que hacemos en las sombras (2019)
The Crown (2016)
Peaky Blinders (2013)
Pel que respecta a les pitjors pelis, aquelles que tenen menys de 5 punts són: Reir, cantar tal vez soñar (2024), La joia: Bad Gyal (2024), Que? (1972), The parenting (2025), Algo muy gordo (2017), El fantástico caso del Golem (2023), Blancanieves (2025), Smile 2 (2024), El caso Angelus: la fascinación de Dalí (2024), Pidem lo que quieres (2024), Tenemos la carne (2016), New group (2025), Predator (2018).
dilluns, 12 de gener del 2026
divendres, 9 de gener del 2026
'HARRY EL SUCIO' AL CINECLUB LA RÀPITA + PRESENTACIO 'QUI DUBTA DE CLINT EASTWOOD' DE MIQUEL REVERTE
Aquest diumenge, al CineClub La Ràpita la literatura i el cinema es tornen a unir. Us oferim una sessió '2 en 1': Presentació de Llibre + Projecció de Pel·lícula. I ho fem amb un llibre i una pel·lícula que dialoguen i es ressonen.
El llibre és 'Qui dubta de Clint Eastwood', escrit pel sr. Miquel Reverté, una novel·la negra situada a La Ràpita i que alhora és una reivindicació del sr. Clint Eastwood com a icona del cinema. En el llibre ens parla de la trajectòria del sr. Eastwood i el CineClub La Ràpita ho ha aprofitat per a projectar una de les pelis més representatives d'aquest actor i director: 'Harry el sucio' (1971), dirigida per Don Siegel.
Així doncs, si ens acompanyeu el diumenge al Sixto Mir, a les 18:00 l'autor Miquel Reverté ens presentarà el seu nou llibre i a les 18:30 veurem el clàssic contemporani del sr. Eastwood.
El personatge de Harold Francis Callahan -amb el rostre i cos de Clint Eastwood- va debutar en aquest film i va continuar en 5 films posteriors des de 1971 a 1988, la darrera -'Impacto súbito'- dirigida pel mateix Eastwood. Harry Callahan és un antiheroi dur i violent, amb mètodes particulars. Amb el sobrenom de 'Dirty Harry' (traduït com a Harry el Sucio) sabem poc del seu passat: va estar a la Segona Guerra Mundial, va perdre a la seva dona perquè la va atropellar un conductor borratxo, però no sabem el nom ni si van tenir fills.
El personatge parteix de la literatura: el matrimoni Harry i Rita Fink, guionistes, van escriure 'Inspector Callahan: ¡el caso Scorpio es tuyo!' i van definir els trets característics del personatge: policia desil·lusionat, en conflicte constant amb els seus superior i amb una visió de la llei molt flexible i una actitud davant dels drets civils poc adequada. En aquest primer film de la 'saga Harry' el dolent és Scorpio, un assassí inspirat en el cas Zodiac (que portaria al cinema David Fincher anys més tard). Inicialment, s'havia pensat com a protagonista en Frank Sinatra però el rebutjà perquè estava passant per un mal moment personal, també es pensà en Marlon Brando, Steve McQueen, Paul Newman, Robert Mitchum i Burt Lancaster; aquest darrer els va dir als de la Warner: "per què no li dieu a Clint Eastwood?"... estava destacant en papers de western i això era un western urbà. El sr. Eastwood va acceptar però va exigir que el director fos el seu amic Don Siegel.
Es tracta d'un tipus de films que molts han criticat de fascista o d'apologia de la dreta. Films en els que la línia que separa les forces de l'ordre i la venjança és molt fina.
'Harry el sucio' es un western urbà, ambientat a San Francisco, ple de crim i violència i que -pel que sembla- només es pot combatre amb més violència... i Harry, encara que sigui un policia, n'exerceix més que ningí i sense miraments, encara que l'objectiu sigui lluitar contra els criminals.
Molts espectadors es van marejar i desmaiar en veure el film, a nivell mèdic es parlava del 'síncope de Harry el Sucio', tenint en compte que no fou un cas aillat; les imatges violentes, en aquella època eren viscudes de forma més intensa i menys tolerable que en l'actualitat. Tot i això, 'Harry el sucio' fou el film de més recaptació de Clint Eastwood en aquells moments.
El llibre de Miquel Reverte, que us presentarem en la mateixa sessió, recrea aquest ambient de cinema negre i policíac. Es tracta d'una novel·la molt cinematogràfica i que ret homenatge a la figura del sr. Eastwood.
Us esperem aquest diumenge a les 18:00, a l'Auditori Sixto Mir, per a conèixer el llibre de Miquel Reverté i gaudir de 'Harry el sucio' en pantalla gran i en VOSE.
dimecres, 7 de gener del 2026
SR. ROB REINER
(1947-2025)
A mitjans de desembre moria uns dels directors que més pelis li hem d'agraïr totes aquelles persones que en l'adolescència devoràvem cinema durant els '80 i principis dels '90, de perles de l'època com: La princesa prometida, Cuando Harry encontró a Sally, Misery o Cuenta conmigo. El sr. Rob Reiner va ser actor, director, productor, guionista i activista polític.
El sr. Robert Norman Reine va néixer a Nova York i va morir a Los Angeles. Va néixer en una família jueva del barri del Bronx que es dedicava a l'espectacle, el seu pare -Carl Reiner- fou un reconegut actor, comediant i director i la seva mare -Estelle Reiner- una valorada actriu i cantant. Quan tenia 13 anys la família es va traslladar Los Ángeles, es va graduar a la Beverly Hills High School amb companys de classe com Richard Dreyfuss o Albert Brooks. Posteriorment, va estudiar cinema a la Universitat de Califòrnia a Los Angeles (UCLA).
Les primeres feines del sr. Reiner van ser com a guionista a The Smothers Brothers Comedy Hour (1968-69) però la seva oportunitat li arribà amb el paper de Michael 'Meathead Stivic a All the family que li va proporcionar 2 premis Emmy (1974 i 1978) i el va fer popular.
La seva primera pel·lícula per al cinema com a director fou el fals documental This Is Spinal Tap (1984), una satírica peli sobre el món del rock que s'ha convertit amb els anys en una peli de culte. Es decantà en els seus inicis per un cinema d'adolescent amb Cuenta conmigo (1986) -adaptació d'Stephen King- com a film important i amb la presència de tota una generació de novells rellevants: River Phoenix, Corey Feldman, Jerry O'Connell i Kiefer Sutherland. Després s'encadenarien autèntics hits, un darrera l'altre, com La princesa prometida (1987), Cuando Harry encontró a Sally (1989), Misery (1990, també d'Stephen King per la que Kathy Bates guanyà un Oscar) i Algunos hombres buenos (1992) amb estrelles del moment com Tom Cruise i Demi Moore i guió d'Aaron Sorkin. Fou l'època daurada del sr. Reiner com a director.
El films posteriors no van aconseguir la rellevància de critica i públic d'aquells primers, El presidente y Miss Wade (1995), The Bucket list (2007) o LBJ (2016) no van estar a l'alçada d'aquells memorables films inicials.
Mentrestant, va continuar fent d'actor, amb films com El lobo de Wall Street (2013) o sèries com New Girl.
La seva darrera pel·lícula fou la segons part del seu film debut: Spinal Tap II: El final continua (2025). Tancant així el cercle de la seva carrera com a director de cinema.
El final de la seva vida fou tràgic, van trobar els cossos morts d'ell (amb 78 anys) i la seva dona (Michele Singer) a casa seva, amb ferides d'arma blanca... les investigacions apunten a que el responsable podria ser el seu fill: Nick Reiner, tot i que se'n desconeixen els motius.
Personalitats de la política i l'espectacle van fer declaracions manifestant la vàlua del sr. Reine en el Cinema i en la Vida. Molt rellevant són les seves accions com a activista polític: com la reivinidicació del matriomini en parelles homosexuals o les seves darreres intervencions contra el govern del sr. Trump.
Amb només 22 pel·lícules dirigides però amb unes 6 primeres de la seva filmografia que van deixar petjada en la Història del Cinema i en la memòria de molts adolscents, com és el cas del Ciutadà K. Amb una quarentena de papers com actor (un dels darrers a la sèrie The Bear) i amb una desena de sèries escrites per ell.
Molts cops nominat però amb molts menys premis del què la seva trajectòria i impacte cinematogràfic merexeiria.
diumenge, 4 de gener del 2026
MIEDO ESCENICO
MIEDO ESCENICO
Poetas y escritores.
Porque así es como se dice.
Los poetas entonces no son escritores, sino qué.
Al poeta la poesía, al escritor la prosa.
En la prosa puede haber de todo, hasta poesía,
en la poesía tiene que haber sólo poesía.
Según el cartel que la anuncia
con una enorme P de trazos modernistas,
inscrita en las cuerdas de una lira alada,
tendría yo que volar y no entrar caminando.
¿Y no sería mejor descalza,
que con estos zapatos de oferta,
sustituyendo torpemente a un ángel
entre taconeo y rechinado?
Si al menos fuera más larga mi falda, con más vuelo,
y si no sacara yo los poemas del bolso sino de la manga,
fiesta, desfile, gran ocasión,
pim pam pum.
ab ab ba.
Allá en el escenario acecha una mesita
un tanto espiritista y de patas doradas,
y sobre la mesita humea sin candelabro.
De eso se desprende
que tendré que leer a la luz de las velas
lo que escribí a la luz de una simple bombilla
tac tac tac a máquina
Sin preocuparme de antemano
si esto es poesía
y qué poesía
si de esa en la que la prosa está mal vista,
si de esa que es bien vista en prosa.
Pero cuál es la diferencia,
si sólo se aprecia en la penumbra
sobre un fondo de cortinas rojas
con flecos morados
Wislawa Szymborska (1997:89-90).
El gran número. Fin y principio y otros poemas.
(imatge generada per IA)
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)
