LES MILLORS PELIS I SERIES DE 2025

 

A punt d'acabar el primer mes de 2026 és hora de repassar el què vam veure l'any passat. Enguany, hem superat el rècord propi de pelis i sèries vistes, arribant al 570, allunyat de les 358 de 2022, 519 de 2023 o les 500 del 2024. Podeu consultar la llista sencera en el meu espai personal de FilmAffinity, clicant aquí.

Aquí podeu veure una gràfica amb l'evolució de pelis/sèries vistes cada any durant els darrers 9 anys (que és quan vaig començar a fer-ne registre).

Com veieu, a partir de l'any de la pandèmia (i de la separació sentimental, tot ajuda) les xifres es disparen. A FilmAffinity vaig registrant cada peli o sèrie que veig i les puntuo del 0 al 10. Tot seguit us faig la llista de les millors pelis (ordenades per any d'estrena), a les que he posat un 9 de puntuació (ordenades per any d'estrena):

Sirat (2025)

Weapons (2025)

Eddington (2025)

La voz de Hind (2025)

Maspalomas (2025)

Una batalla tras otra (2025)

El extranjero (2025)

No hay otra opción (2025)

Chien 51 (2025)

La larga marcha (2025)

Kim Novak's Vertigo (2025)

Una casa llena de dinamita (2025)

Los domingos (2025)

Flores para Antonio (2025)

Drácula (2025)

Bugonia (2025)

She's got no name (2024)

The Brutalist (2024)

Memorias de un caracol (2024)

La infiltrada (2024)

Flow, un mundo que salvar (2024)

Bodegon con fantasmas (2024)

Conclave (2024)

The end (2024)

La sustancia (2024)

Israel Palestine on Swedish Television 1958-1989 (2024)

Aun estoy aquí (2024)

La zona de interés (2023)

20 días en Mariúpol (2023)

The Fire Within: A Requiem for Katia and Maurice Krafft (2022)

Ennio el maestro (2021)

Lo que el pulpo me enseñó (2020)

Un profeta (2009)

Mary and Max (2009)

Pequeña miss sunshine (2006)

La novia cadáver (2005)

El viaje de Chihiro (2001)

Mulholland Drive (2001)

Suzhou River (2000)

Voces en el tiempo (1996)

El odio (1995)

Mistery Train (1989)

Cinema Paradiso (1988)

Dublineses (1987)

Brazil (1985)

Erase una vez en América (1984)

Stalker (1979)

Punishment park (1971)

Muerte en Venezia (1971)

L'amour fou (1969)

Andrei Rublev (1966)

El juego de la guerra (1966)

El violin y la apisonadora (1961)

Psicosis (1960)

Fresas salvajes (1957)

Pechos eternos (1955)

La pasión de Juana de Arco (1928)

Napoleon (1927)

El acorazado Potemkin (1925)

Pel que respecta a les millors sèries (ordenades per any): 

Adolescencia (2025)

Anatomia de un instante (2025)

The Studio (2025)

Pedro x Javis (2025)

Pubertad (2025)

Superestar (2025)

Los años nuevos (2024)

Yo, adicto (2024)

Querer (2024)

Samuel (2024)

Poquita Fe (2023)

Separación (2022)

Slow horses (2022)

Pachinko (2022)

Arcane: League of legends (2021)

Condena (2021)

Cortar por la linea de puntos (2021)

Normal people (2020)

Lo que hacemos en las sombras (2019)

The Crown (2016)

Peaky Blinders (2013)

Pel que respecta a les pitjors pelis, aquelles que tenen menys de 5 punts són: Reir, cantar tal vez soñar (2024), La joia: Bad Gyal (2024), Que? (1972), The parenting (2025), Algo muy gordo (2017), El fantástico caso del Golem (2023), Blancanieves (2025), Smile 2 (2024), El caso Angelus: la fascinación de Dalí (2024), Pidem lo que quieres (2024), Tenemos la carne (2016), New group (2025), Predator (2018).

CINEMA EN CONSTRUCCIO A AMPOSTA RADIO #PROGRAMA157

>

'HARRY EL SUCIO' AL CINECLUB LA RÀPITA + PRESENTACIO 'QUI DUBTA DE CLINT EASTWOOD' DE MIQUEL REVERTE

Aquest diumenge, al CineClub La Ràpita la literatura i el cinema es tornen a unir. Us oferim una sessió '2 en 1': Presentació de Llibre + Projecció de Pel·lícula. I ho fem amb un llibre i una pel·lícula que dialoguen i es ressonen.

El llibre és 'Qui dubta de Clint Eastwood', escrit pel sr. Miquel Reverté, una novel·la negra situada a La Ràpita i que alhora és una reivindicació del sr. Clint Eastwood com a icona del cinema. En el llibre ens parla de la trajectòria del sr. Eastwood i el CineClub La Ràpita ho ha aprofitat per a projectar una de les pelis més representatives d'aquest actor i director: 'Harry el sucio' (1971), dirigida per Don Siegel.

Així doncs, si ens acompanyeu el diumenge al Sixto Mir, a les 18:00 l'autor Miquel Reverté ens presentarà el seu nou llibre i a les 18:30 veurem el clàssic contemporani del sr. Eastwood.

El personatge de Harold Francis Callahan -amb el rostre i cos de Clint Eastwood- va debutar en aquest film i va continuar en 5 films posteriors des de 1971 a 1988, la darrera -'Impacto súbito'- dirigida pel mateix Eastwood. Harry Callahan és un antiheroi dur i violent, amb mètodes particulars. Amb el sobrenom de 'Dirty Harry' (traduït com a Harry el Sucio) sabem poc del seu passat: va estar a la Segona Guerra Mundial, va perdre a la seva dona perquè la va atropellar un conductor borratxo, però no sabem el nom ni si van tenir fills.

El personatge parteix de la literatura: el matrimoni Harry i Rita Fink, guionistes, van escriure 'Inspector Callahan: ¡el caso Scorpio es tuyo!' i van definir els trets característics del personatge: policia desil·lusionat, en conflicte constant amb els seus superior i amb una visió de la llei molt flexible i una actitud davant dels drets civils poc adequada. En aquest primer film de la 'saga Harry' el dolent és Scorpio, un assassí inspirat en el cas Zodiac (que portaria al cinema David Fincher anys més tard). Inicialment, s'havia pensat com a protagonista en Frank Sinatra però el rebutjà perquè estava passant per un mal moment personal, també es pensà en Marlon Brando, Steve McQueen, Paul Newman, Robert Mitchum i Burt Lancaster; aquest darrer els va dir als de la Warner: "per què no li dieu a Clint Eastwood?"... estava destacant en papers de western i això era un western urbà.  El sr. Eastwood va acceptar però va exigir que el director fos el seu amic Don Siegel.

Es tracta d'un tipus de films que molts han criticat de fascista o d'apologia de la dreta. Films en els que la línia que separa les forces de l'ordre i la venjança és molt fina. 

'Harry el sucio' es un western urbà, ambientat a San Francisco, ple de crim i violència i que -pel que sembla- només es pot combatre amb més violència... i Harry, encara que sigui un policia, n'exerceix més que ningí i sense miraments, encara que l'objectiu sigui lluitar contra els criminals.

Molts espectadors es van marejar i desmaiar en veure el film, a nivell mèdic es parlava del 'síncope de Harry el Sucio', tenint en compte que no fou un cas aillat; les imatges violentes, en aquella època eren viscudes de forma més intensa i menys tolerable que en l'actualitat. Tot i això, 'Harry el sucio' fou el film de més recaptació de Clint Eastwood en aquells moments.

El llibre de Miquel Reverte, que us presentarem en la mateixa sessió, recrea aquest ambient de cinema negre i policíac. Es tracta d'una novel·la molt cinematogràfica i que ret homenatge a la figura del sr. Eastwood.

Us esperem aquest diumenge a les 18:00, a l'Auditori Sixto Mir, per a conèixer el llibre de Miquel Reverté i gaudir de 'Harry el sucio' en pantalla gran i en VOSE.

SR. ROB REINER

(1947-2025)

A mitjans de desembre moria uns dels directors que més pelis li hem d'agraïr totes aquelles persones que en l'adolescència devoràvem cinema durant els '80 i principis dels '90, de perles de l'època com: La princesa prometida, Cuando Harry encontró a Sally, Misery o Cuenta conmigo. El sr. Rob Reiner va ser actor, director, productor, guionista i activista polític.

El sr. Robert Norman Reine va néixer a Nova York i va morir a Los Angeles. Va néixer en una família jueva del barri del Bronx que es dedicava a l'espectacle, el seu pare -Carl Reiner- fou un reconegut actor, comediant i director i la seva mare -Estelle Reiner- una valorada actriu i cantant. Quan tenia 13 anys la família es va traslladar Los Ángeles, es va graduar a la Beverly Hills High School amb companys de classe com Richard Dreyfuss o Albert Brooks. Posteriorment, va estudiar cinema a la Universitat de Califòrnia a Los Angeles (UCLA).

Les primeres feines del sr. Reiner van ser com a guionista a The Smothers Brothers Comedy Hour (1968-69) però la seva oportunitat li arribà amb el paper de Michael 'Meathead Stivic a All the family que li va proporcionar 2 premis Emmy (1974 i 1978) i el va fer popular.

La seva primera pel·lícula per al cinema com a director fou el fals documental This Is Spinal Tap (1984), una satírica peli sobre el món del rock que s'ha convertit amb els anys en una peli de culte. Es decantà en els seus inicis per un cinema d'adolescent amb Cuenta conmigo (1986) -adaptació d'Stephen King- com a film important i amb la presència de tota una generació de novells rellevants: River Phoenix, Corey Feldman, Jerry O'Connell i Kiefer Sutherland. Després s'encadenarien autèntics hits, un darrera l'altre, com La princesa prometida (1987), Cuando Harry encontró a Sally (1989), Misery (1990, també d'Stephen King per la que Kathy Bates guanyà un Oscar) i Algunos hombres buenos (1992) amb estrelles del moment com Tom Cruise i Demi Moore i guió d'Aaron Sorkin. Fou l'època daurada del sr. Reiner com a director.

El films posteriors no van aconseguir la rellevància de critica i públic d'aquells primers, El presidente y Miss Wade (1995), The Bucket list (2007) o LBJ (2016) no van estar a l'alçada d'aquells memorables films inicials.

Mentrestant, va continuar fent d'actor, amb films com El lobo de Wall Street (2013) o sèries com New Girl.

La seva darrera pel·lícula fou la segons part del seu film debut: Spinal Tap II: El final continua (2025). Tancant així el cercle de la seva carrera com a director de cinema. 

El final de la seva vida fou tràgic, van trobar els cossos morts d'ell (amb 78 anys) i la seva dona (Michele Singer) a casa seva, amb ferides d'arma blanca... les investigacions apunten a que el responsable podria ser el seu fill: Nick Reiner, tot i que se'n desconeixen els motius.

Personalitats de la política i l'espectacle van fer declaracions manifestant la vàlua del sr. Reine en el Cinema i en la Vida. Molt rellevant són les seves accions com a activista polític: com la reivinidicació del matriomini en parelles homosexuals o les seves darreres intervencions contra el govern del sr. Trump. 

Amb només 22 pel·lícules dirigides però amb unes 6 primeres de la seva filmografia que van deixar petjada en la Història del Cinema i en la memòria de molts adolscents, com és el cas del Ciutadà K. Amb una quarentena de papers com actor (un dels darrers a la sèrie  The Bear) i amb una desena de sèries escrites per ell. 

Molts cops nominat però amb molts menys premis del què la seva trajectòria i impacte cinematogràfic merexeiria. 

MIEDO ESCENICO

 

MIEDO ESCENICO

 

Poetas y escritores.

Porque así es como se dice.

Los poetas entonces no son escritores, sino qué.
 

Al poeta la poesía, al escritor la prosa.

 

En la prosa puede haber de todo, hasta poesía,

en la poesía tiene que haber sólo poesía.
 

Según el cartel que la anuncia

con una enorme P de trazos modernistas,

inscrita en las cuerdas de una lira alada,

tendría yo que volar y no entrar caminando.

 

¿Y no sería mejor descalza,

que con estos zapatos de oferta,

sustituyendo torpemente a un ángel

entre taconeo y rechinado?

 

Si al menos fuera más larga mi falda, con más vuelo,

y si no sacara yo los poemas del bolso sino de la manga,

fiesta, desfile, gran ocasión,

pim pam pum.

ab ab ba.
 

Allá en el escenario acecha una mesita

un tanto espiritista y de patas doradas,

y sobre la mesita humea sin candelabro.

 

De eso se desprende

que tendré que leer a la luz de las velas

lo que escribí a la luz de una simple bombilla 

                    tac tac tac a máquina

 

Sin preocuparme de antemano

si esto es poesía

y qué poesía

 

si de esa en la que la prosa está mal vista,

si de esa que es bien vista en prosa.

 

Pero cuál es la diferencia,

si sólo se aprecia en la penumbra

sobre un fondo de cortinas rojas

                   con flecos morados

 

Wislawa Szymborska (1997:89-90). 

El gran número. Fin y principio y otros poemas.

(imatge generada per IA)