(1964-2020)
Amb només 55 anys moria un dels escriptors contemporanis més rellevants de la península, algunes persones diuen que la seva popularitat literària el situa just després de Cervantes. La seva és una bibliografia poc extensa però d'una coherència i robustesa poc vista en la literatura del nostre país. La tetralogia El cementerio de los libros olvidados és una de les sagues literàries més impecable que s'ha escrit en els darrers anys: per sòlida, per madura, per referencial, per màgica.
El món de les lletres ha perdut una peça important. El sr. Ruiz Zafón va nèixer a Barcelona fill d'un agent d'assegurances i una mestressa de casa. Va estudiar en un col·legi jesuita del barri de Sarrià de Barcelona i, posteriorment, Ciències de la Informació a la UAB. Les seves primeres passes professionals les féu en el camp de la publicitat arribant a ser director creatiu de la rellevant agència McCann WorldGroup fins que al 1992 decidí centrar-se només en la literatura. Tot i que en la seva família no hi havia cap tradició literària el mateix autor va manifestar que per als seus progenitors la lectura i el món dels llibres era molt present i la seva infància estigué envoltada de llibres.
L'any 1993, tenia 25 anys, publica la seva primera novel·la: El príncipe de la niebla, amb el que aconsegueix el premi Edebé. Els diners d'aquest premi els invertí en aconseguí establir-se a Los Ángeles, la seva passió pel cinema el fèu cerca un lloc en el lloc de les estrelles. Allà es dedicaria a l'escriptura no només de llibres sinó també de guions.
El príncipe de la niebla és el primer llibre de la Trilogia de la niebla, adreçat a un públic juvenil, formada per: El palacio de la medianoche (1994) i Las luces de septiembre (1995).
La següent novel·la fou considerada pel mateix autor com una de les més importants i personals que ha escrit: Marina (1999).
Tot i que aquestes novel·les anaven adreçades a un públic juvenil destaquen les característiques de l'estil 'CarlosRuizZafón': narracions molt cinematogràfiques, nostalgia pel passat, atmosferes gòtiques i expressionistes, perspectiva humanista i un virtuòs ús del llenguatge i la tècnica narrativa.
La següent novel·la seria el tret de sortida al reconeixement global del sr. Ruiz Zafón. La sombra del viento (2000) fou finalista al premi Planeta d'aquell any davant la insistència del sr. Terenci Moix, no va aconseguir el premi i es comenta que l'editorial la va publicar a contracor, gens convençuda. Els 15 milions d'exemplars venuts i la traducció a més de 50 d'idiomes demostra com n'estaven d'equivocats. Aquest fou el primer llibre del que es convertiria en la tetralogia de El cementerio de los libros olvidados, que el configurarien els llibres publicats posteriorment: El juego del ángel (2008), El prisionero del cielo (2011) i El laberinto de los espíritus (2016). Aquesta darrera fou descrita per l'autor com l'obra més complexa i laboriosa de tota la saga.
La potència del concepte i imaginari d'un cementiri de llibres oblidats només la poden entendre aquelles persones que hagin llegit la novel·la i tinguin un considerable respecte per la literatura... només llavors podran copsar com de gran, màgic i fascinant és el que ens va regalar el sr. Ruiz Zafón...L'any 2012 va publicar en premsa un relat breu Rosa de fuego (2012) que explicar el naixement d'aquest cementiri, situant l'acció en el segle XV, en plena vigència de la Inquisició Espanyola, aquesta peça permetia entendre millor l'univers de la saga. Aquell mateix any publicaria un altre relat breu: El Príncipe del Parnaso (2012) situant l'acció a la Barcelona de 1616, com una altra de les peces fundacionals d'aquell cementiri, està situada en el lloc 0,5 de la sèrie.
El que molta gent coneix del sr. Ruiz Zafón és només l'escriptor de 'best sellers' des de que va publicar La Sombra del viento. Però aquest senyor tenia diversos interessos i camps artístics en els que hi posa la mà: com guions o composicions musicals... Molts destaquen la seva habilitat davant del piano tot i la seva mancança de formació musical. De fet, va compondre les BSO dels seus llibres: si entreu a la seva pàgina web podreu escoltar la llista de peces musicals que acompanyen cadascun dels llibres de la famosa tetralogia (podeu clicar aquí per escoltar-les). L'Orquestra Simfònica del Vallès s'interessà per aquesta vessant artística de l'autor i realitzà diversos concerts com el del Palau de la Música al febrer de 2014 amb la 'Suite de la Sombra del Viento'
Tot i el seu amor pel Cinema el sr. Ruiz Zafón es va negar de forma rotunda i contundent a deixar adaptar els seus llibres a la gran pantalla, amb declaracions d'aquest estil: "imposible hacer una mejor película que la que uno va a ver cuando empiece a leer la novela" o "sería redundante, irrelevante y totalmente innecesario". L'autor era conscient de l'enorme potencial imaginatiu que tenien les seves paraules i les descripcions ja cinematogràfiques que ens oferia.
La gran força dels llibres del sr. Carlos Ruiz Zafón és haver aconseguit l'impossible: fer llegir a persones que mai havien llegit, captar l'atenció de lectors i lectores que no ho eren, a l'estil del què aconseguí la sra. Rowling amb els seus HarryPotter.
El sr. Carlos Ruiz Zafón va morir a Los Ángeles (California) massa aviat. Massa. Per sort va deixar-nos els universos tancats per poder submergir-nos i gaudir com poques vegades he gaudit amb un llibre i de conèixer (i reconèixer) una Barcelona com poques vegades ens l'havien descrit... Gràcies, mestre!
Us deixo amb el que ens diu en el seu web sobre la seva pròpia biografia, deixant-nos veure el seu univers particular...
"Mi afición a los dragones viene de largo. Barcelona es ciudad de dradones, que adornan o vigilan muchas de sus fachades, y me temo que yo soy uno de ellos. Quizás por eso, por solidaridad con el pequeño monstruo, hace ya muchos años que los colecciono y les ofrezco refugio en mi casa, dragonera al uso. Al día de hoy ya son más de 400 criaturas dragonas las que hacen mi censo, que aumenta cada mes. Además de haber nacido en el año, por supuesto, del dragón, mis vínculos con estas bestias verdes que respiran fuego son numerosos. Somos criaturs nocturnas, aficionadas a las tinieblas, no particularmente sociables, poco amigas de hidalgos y caballeros andantes y difíciles de conocer"
2 comentaris:
Ains, sempre em costa ser jo el que porta la contrària al corrent oficial... però si no ho faig deixaria de ser jo. Em sap greu que un escriptor de casa nostra hagi mort tan jove, és una autèntica llàstima. Ara bé, no trobaré a faltar en absolut la seva obra, ho he de dir. I ho puc dir, perquè ho he llegit gairebé tot d'ell, tret de l'últim de la seva sèrie famosa. I no el vaig llegir perquè allò no s'aguanta per enlloc. Com la majoria, vaig començar amb ell amb 'L'ombra del vent' i em va fascinar. Un llibre meravellós. Segurament m'hagués agradat molt qualsevol llibre seu que fos el primer, perquè en realitat només en tenia un, de llibre i d'història. La resta són variacions sobre el mateix. 'El joc de l'àngel' és una presa de pèl, ho sento. Els seus llibres juvenils estan bé, però ja està. I 'Marina' no deixa de ser la base de tot, estic convençudíssim que si hagués llegit 'Marina' abans que 'L'ombra del vent', aquest darrer no m'hagués agradat ni la meitat. Una Barcelona com poques vegades l'havíem descrit? Bé, perquè és irreal. Irreal i inversemblant. En un dels llibres, suposo que a 'L'ombra del vent', s'esforça en citar tots els carrers de Ciutat Vella, com si fos un catàleg. No sé, molt forçat tot.
Res, ja paro. No tinc res contra ell, segurament tenia moltes virtuts i habilitats més enllà de l'escriptura, però la seva obra literària, per mi, està completament sobrevalorada i, novament per mi, és un dels exemples més flagrants de propaganda de casa nostra, li han donat un bombo i plateret per convertir-lo en llegenda, i no, com a autor n'hi ha molts que ho fan molt millor i no tenen les mateixes oportunitats. Apa, ja m'he quedat a gust. Sento si les meves paraules et molesten, i de veritat que em sap greu que l'home hagi mort, no deixa de ser un autor que he llegit molt.
Ei, Xexu!
Com m'han de molestar les teves paraules! Estic encantat amb el teu missatge, la idea és que tothom pugui dir la seva.
Certament, t'ha agradat ben poc el sr. Ruiz Zafón a mi l'atmosfera i com ho explica em va pillar del primer al darrer llibre.
Vinga, reivindiqui un d'aquests autors o autores que hauren de ser valorsts i no ho són prou. Quin nom o noms em diria?
Grácies per la visita
Publica un comentari a l'entrada