dissabte, 31 de desembre de 2016
divendres, 30 de desembre de 2016
WE MOVE, NOU DISC DEL SR. JAMES VINCENT McMORROW

A partir d'aquell tema vam conèixer al sr. James Vincent McMorrow, que tenia més vida que aquell 'single hit'. Nascut a Dublin aquest cantant i compositor va començar en el món de la música amb una imatge molt diferent de la que coneixem ara. Ara té un posat folk-bucòlic, de hipster avançat... però als 19 anys fou bateria de diferents bandes de hardcore punk. Això canvià quan es va fer amic de la seva guitarra i aïllat del món -literalment, en un poble costaner d'Irlanda- va compondre el seu primer treball en solitari: Early in the Morning (2010), amb un estil que enllaçava amb el d'alters contemporanis com Bon Iver o Fleet Foxes.
Quatre anys després es torna a aillar però ara en un lloc fronterer entre Mèxic i Texas i sortí: Post Tropical (2014), amb un estil més electrònic, es fa còmplice de l'estil del sr. James Blake, per exemple. Aquesta barreja tan especial entre folk i electrònica havia estat, ara per ara, el seu segell característic i la cançó Glacier n'és una bona mostra.
Ara ens arriba el tercer treball del sr. McMorrow: We Move (2016), segons declara ell mateix és el disc que volia fer des de que tenia 16 anys: barrejar la seva vessant de cantautor amb el hip hop (!!). Acompanyat de col·laboradors de Rihanna o Kanye West, aquest cop, el disc combina guitarres acústiques amb sintetitzadors... abandonant, així, aquell aire més nostàlgic i bucòlic que el va fer famòs per a obrir-se a aires nous. El sr. McMorrow sap com moure's i 'es mou' ... A finals d'octubre va presentar el seu treball a la sala Barts de BCN.
Ens agrada el sr. McMorrow i el seguim!
dijous, 29 de desembre de 2016
NOMINACIONS GOYA 2017: QUINIELA

Malgrat que després repassaré totes les nominacions marcant la meva quiniela, val a dir que la gran nominada és Un monstruo viene a verme (esperable!) amb 12 nominacions. Les segueixen de ben a prop les 11 nominacions per El hombre de las mil caras y Tarde para la ira.
Sincerament, de les 3 em decanto pel debut de Raúl Arevalo i la seva contundent i seca Tarde para la ira, la del Bayona creua la barrera de lo sentimentaloide soportable malgrat el seu alt nivell tècnic. Tot i això, ja sé sap que a l'hora de fer una quiniela i pensant en encertar els màxims possibles, s'ha de pensar 'què guanyarà' no 'que t'agradaria que guanyés' ... allà van!
Llista de nominacions:
Millor pel·lícula:
- El hombre de las mil caras
- Julieta
- Que Dios nos perdone
- Tarde para la ira
- Un monstruo viene a verme
Millor director:
- Alberto Rodríguez por El hombre de las mil caras
- Pedro Almodóvar por Julieta
- Rodrigo Sorogoyen por Que Dios nos perdone
- Juan Antonio Bayona por Un monstruo viene a verme
Millor direcció novell
- Salvador Calvo per 1898. Los últimos de Filipinas
- Marc Crehuet per El rey tuerto
- Nely Reguera per María (y los demás)
- Raúl Arévalo por Tarde para la ira
Millor actor protagonista
- Eduard Fernández per El hombre de las mil caras
- Roberto Álamo por Que Dios nos perdone
- Antonio de la Torre per Tarde para la ira
- Luis Callejo per Tarde para la ir
- Emma Suárez per Julieta
- Carmen Machi per La puerta abierta
- Penélope Cruz per la Reina de España
- Barbara Lennie per María (y los demás)
Millor actor secundari
- Karra Elejalde per 100 metros
- Javier Gutiérrez per El olivo
- Javier Pereira per Que Dios nos perdone
- Manolo Soto per Tarde para la ira
- Candela Peña per Kiki, el amor se hace
- Emma Suárez per La próxima piel
- Terele Pávez per La puerta abierta
- Sigourney Weaver per Un monstruo viene a verme
- Ricardo Gómez per 1898. Los últimos de Filipinas
- Rodrigo de la Serna per Cien años de perdón
- Carlos Santos per El hombre de las mil caras
- Raúl Jiménez per Tarde para la ira
- Silvia Pérez Cruz per Cerca de tu casa
- Anna Castillo per El olivo
- Belén Cuesta èr Kiki, el amor se hace
- Ruth Díaz per Tarde para la ira
- Cien años de perdón
- El olivo
- Que Dios nos perdone
- Tarde para la ira
- El hombre de las mil caras
- Julieta
- Kiki, el amor se hace
- Un monstruo viene a verme
Millor direcció de producció
- 1898. Los últimos de Filipinas
- El hombre de las mil caras
- La reina de España
- un monstruo viene a verme
- El hombre de las mil caras
- Que Dios nos perdone
- Tarde para la ira
- Un monstruo viene a verme
Millor direcció de fotografia
- 1898. Los últimos de Filipinas
- La reina de España
- Tarde para la ira
- un monstruo viene a verme
Millor direcció artística
- 1898. Los últimos de Filipinas
- El hombre de las mil caras
- la reina de España
- un monstruo viene a verme
Millor vestuari
- 1898. Los últimos de Filipinas
- la reina de España
- No culpes al karma de lo que te pasa por gilipollas
- Tarde para la ira
Millor maquillatge i perruqueria
- 1898. Los últimos de Filipinas
- El hombre de las mil caras
- Julieta
- Un monstruo viene a verme
Millor efectes especials
- 1898. Los últimos de Filipinas
- Gernika
- Julieta
- Un monstruo viene a verme
Millor so
- 1898. Los últimos de Filipinas
- El hombre de las mil caras
- Ozzy
- un monstruo viene a verme
Millor música original
- El hombre de las mil caras
- El olivo
- Julieta
- Un monstruo viene a verme
Millor cançó original
- Bollywood made in spain
- Cerca de tu casa
- Frágil equilibrio
- Kiki, el amor se hace
Millor pel·lícula documental
- 2016. Nacido en Siria
- El Bosco, el jardín de los sueños
- Frágil equilibrio
- Omega
Millor pel·lícula d'animació
- Ozzy
- Psiconautas, los niños olvidados
- Teresa y Tim
Millor pel·lícula iberoamericana
- Anna
- Desde allá
- El ciudadano ilustra
- las elegidas
Millor pel·lícula europea
- El editor de libros
- El hijo de Saúl
- Elle
- Yo, Daniel Blake
Millor curtmetratge de ficció
- Bla, bla, bla
- En la azotea
- Graffiti
- La invitación
- Timecode
Millor curtmetratge documental
- Cabezas habladoras
- Esperanza
- Palabras de caramelo
- The resurrection club
Millor curtmetratge d'animació
- Darrel
- Decorado
- Made in spain
- Uka
dimecres, 28 de desembre de 2016
THE CRYING FOREST DEL SR. PHILIPPE ECHAROUX

Podeu veure l'exposició de les fotografies a Taglialatella Galleries de París coincidint amb el mes de la fotografia de la capital francesa.
Tant de bo servís per a conscienciar ... de moment, però, l'impacte visual i estètic és innegable.
dimarts, 27 de desembre de 2016
VIEJAS Y NUEVAS SEÑALES DE VIDA

Podría aludir aún a varios objetos que me han ido acompañando amistosamente a lo largo de mi vida. Su eficaz presencia se ha mantenido, pero ahora han entrado en juego, victoriosamente, unas herramientas y recursos que han ido ocupando un espacio y un tiempo que no estaban previstos. Los teléfonos móviles, que han adquirido la condición de archivos en las materias más impensables, y no hace falta que explique al lector la función de investigación sobre las necesidades o curiosidades más diversas.
Y también ya son objetos de cada día la aspiradora y la escoba eléctrica y el lavavajillas. Incluso aquellos buzones de correos, con una ranura para introducir las cartas, han desaparecido de las esquinas de mi barrio. Los buzones de correos, pienso, se deberían haber conservado como pequeñas esculturas urbanas. Está claro que el hecho de que a mí me recuerden antiguas emociones no tiene importancia.
Las pinzas de tender ropa son, para mí, unas amigas que me llevan al pasado. ¿Cuántos años hace que salgo a la terraza para ayudar colgar en un alambre unos pantalones o una camisa? Suele hacer un poco de aire y las sábanas revolotean. Me gusta mirar las terracitas de los balcones que tengo delante, donde una mujer aparece de vez en cuando a regar unos tiestos y se vuelve piso adentro. Soy un anticuado que ama la lentitud que hace posible pasear la mirada.
A veces pienso que soy como los perros que lo registran todo, buscando cosas pequeñas y, con suerte, una trufa. Yo no busco ni escojo nada. Solo espero descubrir pequeñas señales de vida.
Josep Maria Espinás a Pequeño Observatorio
de El Perdiódico del 21/12/16
dijous, 22 de desembre de 2016
dimecres, 21 de desembre de 2016
SR. DARIO FO
Fa un parell de mesos moria un dels escriptors de teatre italià més reconegut i que aconseguí el Premi Nobel de Literatura l'any 1997.
El seu pare era cap d'estació de Sangiano, ben a prop del llac Maggiore prop de la frontera amb Suïssa. El sr. Fo va estudiar Belles Arts a Milà, centrant-se en arquitectura i pintura; més tard, estudià teatre de gest amb el mestre Jacques Lecoq a París. Quan es va casar amb l'actriu Franca Rame (1954) van fundar la companyia de teatre 'Dario Fo-Franca Rame' (que molt originals amb el nom no van ser, certament) amb la que realitzaren diversos espectacles teatrals al voltant del gènere de la Comedia dell'Arte. El fill que tingueren -Jacopo- també continuà la saga familiar sent actor, escriptor i director teatral.

El sr. Fo era una bèstia de l'escena: actor, director, escriptor, escenògraf i figurinista. Una autèntica màquina teatral.
Va morir amb 90 anys, precisament l'edat que tenia el seu pare quan va morir.
dimarts, 20 de desembre de 2016
ALTOLAGUIRRE PER A ALEPO
a la ciutat d'Alepo
1
Arrastrando por la arena
como cola de mi luto
a mi sombre prisionera
triste y solitario voy
y vengo por las riberas,
recordando y olvidando
las causas de mi tristeza.
¡La ciudad que más quería
la he perdido en una guerra!
Ya no veré nunca más
las dos torres de su iglesia
ni los caminos sin sombras
de sus brazos y sus piernas.
¡La ciudad que más quería
la he perdido en una guerra!
de Lo Invisible (1926-1932)
de la Islas Invitadas (1936)
de Manuel Altolaguirre
dilluns, 19 de desembre de 2016
HENNA HOTEL, PRIMER HOTEL ATES PER ROBOTS

Hi ha un hotel, però, que sí que podria encaixar en aquell 'futur imaginat' del què us parlava, el Henna Hotel de Nagasaki és el primer hotel atès per robots. El nom de l'hotel que el podríem traduir com a 'hotel raro' està situat a prop del parc temàtic Huis Ten Bosch inspirat en Holanda. A recepció podem trobar-te 3: un en aspecte de dona i els altres dos amb cara de dinosaures; un carret automatitzat fa de botones; un braç robòtic utilitza la guixeta on els hostes poden deixar les seves pertenences i el registre a l'hotel es fa mitjançant reconeixement facial (¿?¡¡).
La cadena d'aquest hotel té previst obrir-ne de nous prop del Tokyo Disney Resort (a Aichi) i del Universal Studios Japan (a Osaka)
L'hotel fou inaugurat fa un any i mig, disposa de 72 habitacions i el preu per habitació està sobre els 125€.
divendres, 16 de desembre de 2016
SR. ANDREW SACHS
(1930-2016)
El sr. Andrew Sachs que feia d'espanyol -Manuel- a l'Hotel Fawlty (del 1975... la gent jove que passi per aquí no tindrà ni idea de què era), una simpàtica sèrie de televisió anglesa còmica amb caràcter del 'hotel de los líos'; ha quedat com a sèrie de culte malgrat els seus escasos 12 capítols.
El sr. Sachs va nèixer a Berlin però als 8 anys, amb la seva família jueva, va marxar a Anglaterra fugint del règim nazi.
Manuel a l'Hotel Fawlty era el cambrer de l'hotel al que el propietari de l'establiment (l'actor John Cleese) abusava i li carregava tota la feina. Inicialment, el sr. Sachs volia que el personatge fos alemany, del que dominava -òbviament- l'accent però el sr. Cleese (que també era guionista de la sèrie) va pensar que fent-lo espanyol de Barcelona seria més graciós. El curiós és que quan es va estrenar a TVE, l'any 1981, amb el doblatge, Manuel es deia Paolo i era italià (toma ja!). La sèrie la van cancel·lar i TV3 (l'any 1986) la van programar doblant a Manuel al mexicà. Només l'ETB (cadena basca) va mantenir la nacionalitat del personatge. Espanyol, italià, mexicà? Moltes nacionalitats per a un personatge que era el millor de la sèrie, arribant a ser nominat als premis Bafta.
Abans de Fawlty, però, el sr. Sachs havia participat en diverses sèries, com: El Santo o El detective fantasma, per exemple. I després de Fawlty va continuar tant en la televisió (Coronation Street, Doctor Who o Gent del barri) com en el cinema (El cuarteto, En un lugar de África, Asterix i el cop del menhir o La loca historia del mundo)
La seva darrera interpretació fou en el paper de Mantel Clock (només la veu i no acreditat) a Alicia a través del espejo (2016)
El sr. Sachs moria amb 86 anys i el sr. Cleese ha declarat que fou un superdotat de la comèdia física...
dijous, 15 de desembre de 2016
OMBRES EROTIQUES DEL SR. BOHYUN YOON
Les figures de cossos desmembrats que veieu aquí no són només cossos desmembrats, l'artista Bohyun Yoon, especialista en ombres (val la pena visitar els seus treballs en aquest enllaç) ha configurat i ordenat aquestes peces de tal manera que ha aconseguit que les ombres projectin el que veieu en la imatge següent:
Si és que, el que no se li acudeixi a un artista ....
Un altre gran invent de l'artista en qüestió (raruno ell) és aquesta singular màscara ... sense paraules!!
dimecres, 14 de desembre de 2016
FESTIVAL DE CINEFAGIA ( XLIV ): SITGES 2016 (SEGONA PART)
HARDCORE HENRY (2015)
Dirigida per del debutant en el llargmetratge Ilya Naishuller. Aquesta és una d'aquelles pelis que fan que Sitges sigui Sitges. Un film en càmera subjectiva tooot el metratge, del principi al final. Ets un mig cyborg, una máquina de matar, com si fos una partida de Call Of Duty. Adrenalítica, salvatge, sanguinària. Es com si visquéssim en primera persona un film de Robocop. No serà considerada una obra mestra però tampoc ho pretén, es tracta d'un divertiment freèntic. Tècnicament impressionant!
Valoració: 7,5
LE SECRET DE LA CHAMBRE NOIRE (2016)
Valoració: 6,5
A DARK SONG (2016)
Valoració: 6
MINE (2016)
Valoració: 8
THE HANDMAIDEN (2016)
Valoració: 9
LIKE CATTLE TOWARDS GLOW (2015)
Valoració: 4
THE NEON DEMON (2016)
Valoració: 8,5
PREVENGE (2016)
Valoració: 7,5
LAREGIÓN SALVAJE (2016)
LOUISE EN HIVER (2016)
Va bé una mica de calma després de tantes coses rares i sang. Dirigida per Jean-François Laguione aquesta és una peli d'animació sencilla i mona. Una velleta queda tot l'hivern sola en un poblet turístic de platja... Allá ens farà tota una història de vida. Emotiva i delicada...
Valoració: 7,5
SWISS ARMY MAN (2016)
Swiss army man o l'"home navalla suïssa multiusos", que en seria la traducció literal. Va ser un 'pelotazo' en el Festival de Sundance despertant tant admiració com rebuig gràcies al paper freaky i escatológic de 'Harry Potter'. Es tracta d'un d'aquells descobriments que si etres en l'universa delirant i poètic que ens proposa l'experiència és altament satisfactòria. Es va emporar el premi al millor film de Sitges 2016. Molt reivindicable la BSO d'Andy Hull & Robert McDowell. Un film poètic de pets!!
Valoració: 8
Valoració: 7,5
SWISS ARMY MAN (2016)
Valoració: 8
GRAVE (2016)
Valoració: 7
VOYAGE OF TIME (2016)
Valoració: 5,5
THE LIMEHOUE GOLEM (2016)
Valoració: 7
ANGUISH (2016)
Valoració: 5,5
MIDNIGHT SPECIAL (2016)
Valoració: 8,5
Valoració: 6
HEADSHOT (2016)
Valoració: 6
dimarts, 13 de desembre de 2016
KRAFTWERK PROHIBITS A BUENOS AIRES PER PORTA SYNTHES
El srs. Kraftwerk tenien previst actuar en el Luna Park de Buenos Aires i, òbviament, s'han quedat amb les ganes (ells i el públic que els devia esperar) perquè una altra cosa, no, però sintetizadors és amb l'únic que fan música aquesta mítica banda alemana.
Si portessin guitarres 'otro gallo cantaría' ... si és que, de tothom és sabut que els rockers no prenen drogues... lamentable, no?
dilluns, 12 de desembre de 2016
LA CARTA A LOS REYES
No es fácil escribirla, y por eso hoy daremos unos consejos a los niños para orientarlos.
De entrada hay que decidir si la carta la escribiremos en papel o la enviaremos por internet. No te rías. En mi niñez se escribía siempre en papel (no había otra forma) y a mano. Pro luego, a lo largo de las décadas, vi que había niños que las escribían a máquina, entre otras cosas porque la enseñanza de la caligrafía iba de baja y algunos tenían una letra incomprensible, como si fuesen médicos sin haber llegado ni siquiera a primero de Medicina. ¿Tú sabes qué es la caligrafía?.
Después llegaron los ordenadores y, más tarde, internet. Dudo que haya hoy un solo niño que les escriba la carta a mano. En la red hay docenas de direcciones a las que puedes enviarla. Incluso una web de Correos, con un teclado táctil que permite escribir directamente en la pantalla, clicando con el ratón. Mucha gente considera que el momento de redactar la carta a los Reyes es después de Navidad. Craso error. Porque entonces, con el montón que les llega, no dan abasto. Es justo ahora cuando hay que hacerlo, cuando tienen más tiempo para gestionar su petición.
Importante: la forma de dirigirte a ellos. Lo tradicional, antes, era empezar con un 'Queridos Reyes Magos'. Me parece bien porque empezar con un 'Ey, colegas!!' dará de ti una imagen de chulito que acostumbra a molestar. Piensa que son señores que tienen más de dos mil años, y más bien tradicionales. También está bien decirles tu nombre, tu edad y dónde vives porque, si no, no sabrán llegar hasta tu casa. A continuación nosotros explicábamos que habíamos sido buenos todo el año,pero yo eso me lo ahorraría porque no se lo van a creer. Cuidaría un poco la ortografía, aunque te resulte difícil. Al menos intenta no escribir 'kasa' en vez de casa, no 'koxe' en vez de coche, ni mucho menos 'ola k ase', sobre todo porque, aunque a ti te parezca gracioso, es un cliché que hasta los mismos que lo utilizaban a diestro y siniestro han arriconado, por tronado. No pidas muchas cosas porque, si pides muchas, luego te decepcionarás al ver que sólo te han traído algunas. Y nada de pedir entelequias como 'un mundo mejor' o 'paz para todos' porque considerarán que eres un iluso, y con razón. Un último consejo: nada de pedir drogas. Que vayan en camellos no significa que ellos también lo sean. Dicho todo lo cual, a escribir la carta, que ya tardas
Quim Monzó, a Seré Breve
del Magazine de La Vanguardia
divendres, 9 de desembre de 2016
SR. LEONARD COHEN
(1934-2016)
A principis del mes de novembre parlàvem del nou disc del sr. Leonard Cohen: You want it darker. Quatre dies més tard, el sr. Cohen moria ... :(
Es tracta d'un autèntic cantautor de culte, autor de peces emblemàtiques com: Suzanne, Bird on a Wire o I'm your man. Amb 82 anys continuava ben actiu, editant treballs discogràfics i fent concerts.
Mr. Cohen va nèixer a Montreal en una família jueva i als 15 anys va quedar enamorat de l'obra lorquiana que va marcar les seves ganes de dedicar-se a la literatura i la poesia publicant recull de poesia a mitjans dels anys '50 del segle passat; aquests foren els seus interesos inicials fins que a finals de la dècada dels 60 marxa a viure a Nova York i publica el seu primer treball discogràfic: Songs of Leonard Cohen (1967) que ja contenia moltes de les seves perles: Sisters of mercy, So long, Marianne i Suzanne.
A partir d'aquell disc el reconeixement al mestre Cohen anà en augment i creà 'escola'. Molts cantants adaptaren i versionaren les seves cançons; entre ells, Enrique Morente i la seva obra magna: Omega, on es reunien Cohen i Lorca. Molts són els i les artistes que es declaren deutors del treball del mestre Cohen.
La vida del sr. Cohen fou intensa, vivint una temporada en l'illa grega d'Hidra, recloent-se en un monestir budista o provocant un enorme atractiu en les dones, tenint parelles conegudes com Janis Joplin, Joni Mitchell o Rebecca De Mornay.
L'any 1984 arriba Various Positions amb perles com Dance me to the end of Love i Hallelujah (la seva cançó més versionada). A mitjans d'aquesta dècada participà en un capítol de Miami Vice per la TV, però no es repetí massa. A finals d'aquesta dècada arriba I'm your man (1988) amb una clara presència de sintetitzadors en les peces de l'àlbum.
El sr. Cohen va anar publicant treballs discogràfics però, com dèiem, allò més destacable és la capacitat per provocar la complicitat d'altres companys de professió; com la descoberta del mestre, als anys '90, d'artistes com Nick Cave, U2, R.E.M. o Rufus Wainwright. En el canvi de segle, amb els descobriment que el seu mànager l'havia estat robant (2004) el sr. Cohen va haver d'intensificar els seus treballs i les seves gires.
La sensibilitat literària (12 llibres publicats) per escriure lletres, melodies aparentment senzilles i la seva veu greu i monòtona (quasibé parlada més que cantada) foren els seus tres més característics. Cançons que parlen de dolor, de desig, de boira i foscors pero també d'ironia i, fins i tot, sarcasme. Peces musicals dedicades als seus 3 grans temes: la religió, l'amor i les relacions de parella.
Molts i moltes han manifestat la influència del mestre Cohen: Joan Manuel Serrat, Kiko Veneno, Cristina Rosenvige, Jeff Buckley, Il Divo, Enrique Morente, Enrique Bunbury, Human Drama, Coil, Lhase de Sela, Nacho Vegas, Nicke Cave, Michael Bublé, Jorge Drexler, Joaquín Sabina, Luís Eduardo Aute, Coldplay, Miguel Delibes, Julio Cortázar, ...
En la presentació del darrer disc declarava en una entrevista que ja estava preparat per a morir. A l'igual que fèu Bowie marxa amb nou disc, un bon disc, ple de metàfores que parlen de finals i de nit.
El mestre Cohen és molt gran!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)