EN CONSTRUCCIO D'AMPOSTA RADIO #PROGRAMA106

BON NADAL !!!

 

'AYKA' AL CINECLUB LA RÀPITA

 

Aquest vespre, el CineClub La Ràpita 2022 us hem preparat un film inèdit a les pantalles comercials. Gràcies al projecte de la FilmoXarxa podrem veure en pantalla gran i en VOSE una pel·lícula en co-producció entre Rússia i Kazajistan.

Ayka (2018) és la història d'una jove migrant que arriba sense diners, en males condicions i embarassada a la ciutat de Moscú. Pren la dura decisió d'abandonar son fill mentre aconsegueix millora la seva situació econòmica.

El guionista i director del film, el sr. Sergey Dvortesevoy, nascut a Kazajistan però resident a Rússia estava molt interessat en mostrar en el cinema la situació vital de les persones migrades a Rússia i, especialment, arran d'un article que va llegir on s'informava que l'any 2010 més 240 nens i nenes de mares migrants foren abandonats en hospitals de maternitat russos. El guió està construït a partir d'històries reals tot i que ficcionades. La pel·lícula va trigar 6 anys en realitzar-se i va comptar amb la participació d'actors i actrius no professionals. 

El segon objectiu del director amb el film era tractar la bucòlica imatge de la maternitat, trencar la estampa idealitzada que sovint veiem en els mitjans de comunicació o en els relats de mares entusiastes.

La filmografia del sr. Dvortesevoy està formada principalment de documentals i aquest és el seu segon film de ficció. L'estil del film és no desenganxar-se en cap moment de la mare/actriu protagonista, estem ben presents en tot moment en les adversitats i accions resilients del personatge principal. Una càmera en constant moviment, que ens fa pensar en un cinema documental amb una història dura i condicionada al fred (físic i argumental) del paisatge rus. No estem davant d'un film esperançador... anem a la sala de projecció a patir, però també a despertar-nos una empatia i sensibilitat que sovint cal que ens la despertin.

El film va competir per la Palma d'Or en el Festival de Cannes d'aquell any, emportant-se l'actriu protagonista (la sra. Samal Yeslyamova) el premi a la Millor Interpretació Femenina. Festivals com el de Cottbus (Alemanya) o l'Asian Film Awards també van premiar algun aspecte del film.

Film, doncs, contundent, fred, dur, desesperançat però necessari per a mostrar-nos una realitat que sovint està massa lluny dels nostres ulls. Algú pot pensar que el film exagera davant tantes adversitats i drames però és ben sabut que massa sovint la realitat supera a la ficció i que tots i totes podem ser una Ayka en qualsevol moment....

Us esperem aquesta tarde a les 20:00 a l'Auditori Sixto Mir de La Ràpita.

ESQUERDA

Els dies que podeu llevar-vos tard

la veus en la penombra de la cambra.

A la paret, fa temps, va començar

una punta de llum a la part alta.

Ni tu ni ella no ho esmenteu mai,

com un secret, però cada vegada

que féu l'amor saps que ella està mirant

la línia de llum, que ja s'allarga

en silenci pel mur. Parleu dels fills,

de diners, de la feina. Resistiu

negant la soledat amb del costum.

Però com més lluent, a fora, el dia,

en la fosca l'esquerda es fa més nítida.

Joan Margarit (1993) Els motius del llop

'BLADE RUNNER. THE FINAL CUT' AL 'SCIENCE NEEDS YOU' 2022

 

La jornada Science Needs You 2022 -la 3a. Jornada de Divulgació Científica- està centrada en la intel·ligència artificial. Amb el subtítol de 'Intel·ligència Artificial a l'abast' aquesta jornada porta des del 15 d'octubre realitzant activitats en diferents ubicacions d'Amposta amb ponències i xerrades realitzades per diferents persones científiques i acadèmiques sobre el present de la intel·ligència artificial. 

El darrer acte del Science Needs You d'enguany -gràcies a la col·laboració del CineClub La Ràpita- serà la projecció de 'Blade Runner. The Final Cut' . Veurem el film i després en farem cinefòrum amb la participació d'Albert Valldepérez, Marià Cano i un servidor. Tots tres, amb la participació del públic analitzarem l'impacte d'un film de culte com és Blade Runner (1982), en la versió 'definitiva' que supervisà el sr. Ridley Scott l'any 2007.

Tot i l'estrena del film no va tenir ni el suport del públic ni de la crítica, amb els anys, s'ha convertit en un autèntic film de culte, referent per a moltíssims films posteriors.

El film està basat lleugerament amb el relat 'Sueñan los androides con ovejas eléctricas?' de Philip K. Dick però el porta més enllà, acabant sent una peça clau del subgènere de ciència-ficció filosòfica. Qüestions com  l'ànima en éssers artificials, què és el què ens fa humans, com els records construeixen la nostra identitat o si podem decidir la mort dels cyborgs són alguns dels temes que tracta el film.

Les temàtiques tractades són ben actuals: les cél·lules mares, la manipulació genètica, les grans corporacions i el seu poder, el bombardeig de la publicitat o el fracàs ecològic...

La vessant artística és l'altre punt fort del film: una ciutat de Los Ángeles permanentment nocturna, plujosa i carregada de llums de neó. Una ciutat romànticament noia, carregada de melanconia i derrota. Mèrit del director de fotografia el sr. Jordan Cronenweth i l'artista conceptual Syd Mead que li van donar al film un aire cyberpunk, marcadament nipó. L'altra peça imprescindible en aconseguir l'estil del film és la música del mestre Vangelis, amb una BSO carregada de sintetitzadors que crea una atmosfera plenament coherent amb el film.

Blade Runner és un film de cinema negre dels anys '40 portat al segle XX; Harrison Ford és una versió futurista de Humphrey Bogart o Robert Mitchum.

El mateix Ridley Scott va manifestar els referents per al seu film: Metropolis de Lang, la pintura Nighthawks d'Edward Hopper o el còmic The long Tomorrow de Dan O'Banno o Moebius. El llegat de Blade Runner és molt llarg: Desafio total, Paycheck, Minority Report, Her, Ex-machina, Nunca me abandones, Doce monos, La ciudad de los niños perdidos, El quinto elemento, Dark City, Matrix...

Si voleu tornar a gaudir d'aquest clàssic i parlar-ne... us esperem demà DIJOUS 15/12 a les 18:00 al Casal d'Amposta.

MALKOVICH EL 2115

 

Com que el got de les exèquies  d'Elisabet II ja és gairebé buit, els mitjans s'aprofiten ara per escurar les últimes gotes. La penúltima és la carta que la monarca va escriure, a mà, el 1986, adreçada al poble de Sidney i que des de llavors és en una caixa blindada, al Queen Victoria Building d'aquella bonica ciutat austaliana.

Cap persona no sap què hi diu. La va escriure sense que ningú veiés com ho feia. Només s'hi poden llegir les instruccions que va dirigir a qui sigui que el 2085 ostenti el càrrec de Just i Honorable Alcalde de Sidney. Diuen així: "Salutacions. El dia que us sembli escaient de l'any 2085, sisplau obriu aquest sobre i transmeteu als ciutadans de Sidney el missatge que els adreço". 

Això de deixar missatges que només podrà conèixer la gent del futur recorda la pel·lícula 100 years, que fa set anys va dirigir Robert Rodríguez, amb John Malkovich com a guionista i actor principal. El film no s'estrenarà fins a l'any 2115, un segle després de la realització. De moment, la còpia -única- és a la seu de l'empresa Rémy Martin, en una caixa forta amb un tancament programat que s'obrirà automàticament el 18 de novembre d'aquell any encara llunyà. S'està a la caixa forta, acompanyada d'una ampolla de conyac Louis XIII.

De la pel·li no se'n sap gaire, però Rémy Martin s'ha encarregat de deixar anar de tant en tant teasers que en susciten l'interès. Expliquen que cent anys són els que una ampolla de Louis XIII necessitar per aconseguir el bouquet necessari per sortir al mercat. Tot plegat és una sofisticada campanya publicitària, però això no impedeix que els analistes cinematogràfics -sense haver-la vist, és clar- ja la considerin un molt interessant "experimental science fiction film". Per als seus creadors, el més sucós (apart dels calés que han cobrat per fer-la) és que les crítiques, si són negatives, no els afectarà pas gaire, per no dir gens ni mica.

Quim Monzó a
La Vanguardia del 24/09/22

NOMINACIONS I QUINIELA GOYA 2023

 

Un altre any, ja tenim aquí l'entrega dels Premis Goya. Fa uns dies les senyores Blanca Portillo i Nora Navas van llegir les candidates als premis d'entre les 165 pel·lícules aspirants.

El proper 11 de febrer s'entregaran 'los cabezones' en la típica gala a Sevilla, però el primer Goya que s'entregarà ja el sabem: Goya d'Honor al sr. Carlos Saura, el director ibèric més internacional (en permís de del sr. Buñuel) abans que arribés Almodóvar, Amenábar, Coixet o Bayona..

Les pel·lícules amb més nominacions són: As bestas (17), Modelo 77 (16), Alcarràs i Cinco lobitos (11), Cerdita i Los renglones torcidos de Dios (6) i En los márgenes i Irati (5). Si pensem en la millor peli de l'any, el meu cor va cap a As bestas o Cinco lobitos, tot i que tenint en compte l'impacte (sociològic i internacional) que ha suposat Alcarràs també seria just (no tant per les qualitat artístiques de la mateixa).

Anem a per les nominacions i la meva quiniela (marcat amb dos asteriscs):

Millor Pel·lícula:

• Alcarràs
• As Bestas  (**)
• Cinco lobitos
• La maternal
• Modelo 77

Millor Direcció:

• Carla Simón, por Alcarràs
• Rodrigo Sorogoyen, por As Bestas   (**)
• Pilar Palomero, por La maternal
• Carlos Vermut, por Matícora
• Alberto Rodríguez, por Modelo 77

Millor Direcció novella:

• Carlota Pereda, por Cerdita
• Alauda Ruiz de Azúa, por Cinco lobitos  (**)
• Elena López Riera, por El agua
• Juan Diego Botto, por En los márgenes
• Mikel Gurrea, por Suro

Millor Actriu Protagonista:

• Marina Foïs, por As bestas
• Laia Costa, por Cinco lobitos  (**)
• Anna Castillo, por Girasoles silvestres
• Bárbara Lennie, por Los renglones torcidos de Dios
• Vicky Luengo, por Suro

Millor Actor Protagonista

• Denis Ménochet, por As bestas (**)
• Luis Tosar, por En los márgenes
• Nacho Sánchez, por Mantícora
• Javier Gutiérrez, por Modelo 77
• Miguel Herrán, por Modelo 77

Millor Pel·lícula d'Animació

• Black is Beltza II: Ainhoa
• Inspector Sun y la maldición de la viuda negra
• Los demonios de barro (Os demos de barro)
• Tadeo Jones 3. La tabla esmeralda
• Unicorn Wars  (**)

Millor Pel·lícula Documental:

• A las mujeres de España. María Lejárraga
• El sostre groc (El techo amarillo)   (**)
• Labordeta, un hombre sin más
• Oswald. El falsificador
• Sintiéndolo mucho

Millor Pel·lícula Europea:

• Belfast, de Kenneth Branagh; Reino Unido

• Fue la mano de Dios, de Paolo Sorrentino; Italia   (**)

• La peor persona del mundo, de Joachim Trier; Noruega

• Las ilusiones perdidas; de Xavier Giannoli; Francia

• Un pequeño mundo; de Laura Wendel; Bélgica

Millor pel·lícula Iberoamericana:

• 1976, de Manuela Marteri; Chile
• Argentina, 1985, de Santiago Mitre; Argentina  (**)
• La jauría, de Andrés Ramírez Pulido; Colombia
• Noche de fuego, de Tatiana Güezo; México
• Utama, de Alejandro Luaza; Bolivia

Millor Guió Original:

• Alcarràs  (**)
• As bestas
• Cinco lobitos
• Mantícora
• Modelo 77

Millor Guió Adaptat:

• Cerdita
• Irati  (**)
• Los renglones torcidos de Dios
• No mires a los ojos

Millor Direcció Fotografia:

• Alcarràs  (**)
• As bestas
• Cinco lobitos
• Competencia oficial
• Modelo 77

Millor So:

• Eva Valiño, Thomas Giorgi, Alejandro castillo, por Alcarràs  (**)
• Aitor Berenguer, Fabiola Ordoyo, Yasmina Praderas, por As Bestas
• Asier González, Eva de la Fuente, Roberto Fernández, por Cinco lobitos
• Daniel de Zayas, Miguel Huete, Pelayo Gutiérrez, Valeria Arcieri, por Modelo 77
• Amanda Villavieja, Eva Valiño, Marc Orts, Alejandro Castillo, por Un año una noche

Millor Muntatge:

• Ana Pfaff, por Alcarràs

• Alberto del Campo, por As Bestas

• Andrés Gil, por Cinco lobitos

• José M. G. Moyano, por Modelo 77

• Fernando Franco y Sergi Díes, por Un día, una noche  (**)

Millor Actor de Repartiment

• Diego Anido, por As Bestas
• Luis Zahera, por As Bestas (**)
• Ramón Barea, por Cinco lobitos 
• Fernando Tejero, por Modelo 77
• Jesús Carroza, por Modelo 77

Millor Actriu de Repartiment:

• Marie Colomb, por As Bestas  (**)
• Carmen Machi, por Cerdita
• Susi Sánchez, por Cinco lobitos
• Penleópe Cruz, por En los márgenes
• Ángela Cervantes, por En la maternal

Millor Efectes Especials

• Mariano García, Jordi Costa, por Exorcismos
• Oscar Abades, Ana Rubio, por As Bestas
• Jon Serrano, David Heras, por Irati  (**)
• Lluis Rivera, Laura Pedro, por Malnazidos
• Esther Ballesteros, Ana Rubio, por Modelo 77

Millor Direcció Artística:

• Mónica Bernuy, por Alcarràs

• José Tirado, por As Bestas

• Melanie Antón, por La piedad   (**)

• Sylvia Steinbrecht, por Los Renglones torcidos de Dios

• Pepe Domínguez del Olmo, por Modelo 77

Millor Vestuari:

• Paola Torres, por As Bestas
• Nerea Torrijos, por Irati
• Suevia Sampelayo, por La piedad
• Alberto Valcárcel, por Los renglones torcidos de Dios  (**)
• Fernando García, por Modelo 77
• Cristina Rodríguez, por Malnazidos

Millor Maquillatge i Perruqueria

• Irene Pedrosa y Jesús Gil, por As Bestas
• Paloma Lozano y Nacho Díaz, por Cerdita
• Sarai Rodríguez, Raquel González, Óscar de Monte, por La piedad
• Montse Santfeliu, Carolina Atxukarro, Pablo Perona, por Los renglones torcidos de Dios   (**)
• Yolanda Piña, Félix Terrero, por Modelo 77

Millor Direcció de Producció:

• Elisa Sirvent, por Alcarràs
• Carmen Sánchez de la Vega, por As Bestas
• Sara García, por Cerdita
• María José Díez, por Cinco lobitos
• Manuela Ocón, por Modelo 77  (**)

Millor Cançó Original:

• En los márgenes, de Eduardo Cruz, María Rozalén  (**)

• Izena Duena Bada, de Aranzázu Calleja, Maite Arroitajáuregui, Paul Urkijo

• Un paraíso en el sur, de Paloma Peñarrubia y Vanesa Benítez

• Sintíéndolo Mucho, de Joaquín Sabina y Leiva

Millor Actriu Revel·lació

• Anna Otin, por Alcarràs
• Laura Galán, por Cerdita  (**)
• Luna Pamies, por El Agua
• Valéria Sorolla, por La consagración de la primavera
• Zoe Stein, por Maticora

Millor Actor Revel·lació:

• Albert Bosch, por Alcarràs
• Jordi Pujol Dolcet, por Alcarràs
• Mikel Bustamante, por Cinco lobitos
• Christian Checa, por En los márgenes  (**)
• Telmo Irureta, por La consagración de la primavera

Millor Curtmetratge de Ficció:

• Arquitectura emocional
• Chaval
• Cuerdas
• La entrega
• Sorda  (**)

Millor Curtmetratge Documental

• Dancing with Rosa  (**)
• La Gàbia
• Maldita. A love song to Sarajevo
• Memoria
• Trazos del alma

Millor Curtmetratge d'Animació:

• Amanece la noche más larga
• Amarradas
• La prima cosa
• La primavera siempre vuelve
• Loop  (**)

'CRIMEN PERFECTO' AL CINECLUB LA RAPITA

 

Aquest diumenge obrim les portes al mismíssim sir Alfred Hitchcock per primer cop. Ja era hora de poder gaudir en pantalla gran i en VOSE d'alguna de les joies del mestre Hitch. Per a entrar en el món Hitchcock hem escollit 'Dial M for Murder' (traduït com 'Crimen Perfecto') de 1954.

Es tracta del film número 45 del director anglès. Per a molts crítics es tracta d'un film menor del director, en la que trobem molts dels tics característics del seu cinema: papers masculins gens subtils, guions super controlats, excessivament preparats, girs inverosímils, emocions exagerades, alguns histrionismes...  però la capacitat de mantenir l'interès i distreure és inqüestionable. 

El film és l'adaptació de l'obra de teatre de Frederick Knott. Per al director aquest film fou quelcom d'encàrrec, per sortir del pas mentre preparava la següent que li era més interessant: La ventada indiscreta (1954). Es comenta que durant el rodatge de 'Crimen perfecto' el director es passava tota l'estona parlant amb la sra. Kelly sobre la següent pel·lícula que compartirien. El pes teatral del film és ben clar, gairebé tot el film passa en una habitació que permet al director desplegar el seu virtuosisme oferint-nos enquadraments i perspectives que ajuden a transmetre emocions a l'espectador... 

La Warner volia que el film es filmés en 3D, el mestre Hitch ho va viure com una obligació i, només, el va utilitzar per a ressaltar alguns objectes: una cadira, una gerro, una cortina o unes tissores. Aquest fet provoca que els objectes tinguin un rellevància més que destacable, alguns d'ells són claus per descobrir l'assassí ... El film no fou estrenat en 3D perquè havia perdut interès entre el públic però als anys '80, quan es va rellançar aquest format fou reestrenada l'any 1982 projectant-se en 3D, tal com haguès volgut la Warner. Sovint pensem que el 3D és quelcom de recent creació però la primera peli fou de 1927 (The Power of Love), després fou recuperat l'any 1952 amb el primer film 3D en color (Bwana Debi) que tingué un èxit considerable i va animar a la Warner ha filmat el film que ens ocupa en aquest format.

Serà el primer paper que li oferiria a la sra. Grace Kelly (tot i que la primera que havia escollit fou Deborah Kerr) i després en protagonitzaria 2 més de seguides. Destacable l'evolució del vestuari de la gran Grace Kelly, començant per un vistós vestii vermell i poc a poc la seva vestimenta es va enfosquint ... L'aire teatral del film és indubtable, molt pròxim a l'estil del mestre del suspense, ja utilitzat en films anteriors com 'La soga', per exemple. El sr. Ray Milland (únic cop que treballà amb el sr. Hitchcock)(l'actor que deu anys mes tard tindria rajos X als ulls) assumeix un rol en que se'ns mostra divertit, amable, perillós, mentirós, cínic... un ventall ampli de registres. 

Es tracta d'un film on hi trobem misteri, thriller i amor; una filigrana basada en els detalls i en la que el públic és manipulat pel director durant tot el metratge.... cosa habitual en el gran Hitch.