dilluns, 29 de juliol del 2024

ELLA

 


                            Entre el cel
                            i la terra,
                            el dia -aquell dia-
                            fou l'extermini
                            de totes les coses.

                            Colpit, però tranquil
                            l'home contempla 
                            l'escenografia,
                            quasi immensa
                            que vol sentenciar el paisatge.

                            Després, ella,
                            cal silenciar el seu nom,
                            amagada entre
                            enigmàtiques lletres,
                            viu i sospira.

                            Es mou entre la gent,
                            a l'hora extraviada del matí,
                            beu cafè,
                            fuma i pren notes,
                            tal vegada a l'agenda multicultural.

                            No sabem si llegeix
                            la premsa local o
                            magazins de moda        
                            prét à porter o d'alta costura,
                            o de gastronomia.
                            Potser, mots encreuats
                            o rigorosa informació meterològica.
                            Qui sap...

                            Entre el cel i la terra,
                            encara el record
                            de la teva carn encesa.

Toni Roca (2019:84) Rebecca torna a Manderley

(Per a M.)

dimarts, 23 de juliol del 2024

NO ET PLAU, AMOR, NO ET PLAU?

 


                     No et plau veure la mar besar mansa l'arena
                     i quan s'amaga el sol darrera la carena
                     i de les nits de lluna la quietud i la pau?
                     I de l'amor les hores que passen silencioses
                     presagiant-ne de noves manyagues i ditxoses,
                     no et plau, amor, no et plau?

                     No et plau la primera que a l'estimar convida,
                     el camp de flors vestint-se vessant bellesa i vida,
                     i l'aire que a la platja te besa tot suau?
                     i els rossinyols que canten del canal en l'arbreda,
                     l'amor que els dóna vida, amor que nos refreda,
                     llur cant, amor, no et plau?

                     No et plau en un capvespre brodant vora la reixa
                     oir el cant de la terra, o l'amorosa queixa
                     que el cor suaument subjau, el far suaument esclau.
                     I de ma pobra lira eixos acords dispersos
                     que el teu amor me dicta, inspirant-me eixos versos
                     no et plau, amor, no et plau?

Lluís de Montsià (2021: 43-44). 
Som fills d'un poble tot ple de vida
 

dijous, 18 de juliol del 2024

SR. DONALD SUTHERLAND

 

(1935-2024)

El mes passat moria uns dels rostres més peculiars -i amb un punt inquietant- de Hollywood. El sr. Donald Sutherland moria a l'edat de 88 anys. 

El sr. Sutherland va nèixer a Canadà i la seva família tenia ascendència escocesa, alemana i anglesa. La seva primera feina parcial -en 14 anys- va ser de corresponsal de notícies en una emissora de ràdio local. Va cursar estudis d'enginyeria i art dramàtic. Als 19 anys va fer d'estudiant d'intercanvi a Finlàndia i va continuar estudiant a l'Acadèmica de Música i Art Dramàtic de Londres (LAMDA), mentres estigué en aquesta acadèmia va fer els seus primers papers en produccions teatrals a Londres. Va aparèixer en petits papers en sèries de televisió i films -molts d'ells de terror- a principis de la dècada dels '60 del segle passat. 

Va ser, però, al 1967 que participaria en el film que li va donar cert reconeixement internacional: Doce del patíbulo; però va ser en la peli M*A*S*H* (1970) del sr. Robert Altmant que entraria en la categoria d'estrella. Aquell mateix any, participant a Los violentos de Kelly, remataria el reconeixement.

Just l'any següent, intepretaria els que per a molta gent són els seus dos grans papers: Klute (1971) i Johnny tomó su fusil (1971).

A la dècada dels '70 continua reafirmant la seva carrera i comencen les participacions en films internacionals. Rellevant és el protagonisme en el film de Fellini Il Casanova de Federico Fellini (1976) que enllaçaria rodatge -aprofitant la seva presència a Itàlia- amb la molt reivindicable Novecento (1976) de Bertolucci.

Dos anys després participa en un altre film rellevant del gènere de terror: Invasion of the Body Snatcher (1978) de Phillip Kaufman, reafirmant la capacitat versatil de l'actor i aprofitant un físic que encaixa en papers amb dosis de mal rotllo.

Quan arribem a la dècada dels '80 el sr. Sutherland potser no és un dels actors més reconeguts per al gran públic de Hollywood però sí que té el reconeixement de la indústria i dels directors que han treballat amb ell i en aquesta etapa hi ha un retorn als escenaris teatrals. En el cinema, aquesta dècada arrenca amb Gente corriente (1980) de Robert Redford que va acaparar força Oscar aquell any; la participació a Revolution (1985) de Hugh Hudson al costat d'Al Pacino i, sobretot; i el seu paper a Una árida estación blanca (1989) d'Euzhan Palcy amb Marlon Brando i Susan Sarandon. 

El '90 i primers 2000, en la carrera del sr. Sutherland, es caracteritzen per acceptar papers secundaris amb pes dins de la trama, com a Llamaradas (1991), JFK (1991), Buffy de Vampire Slayer (1992), Seis grados de separación (1993), Outbreak (1995), Cold Mountain (2003), The Italian job (2003), Orgullo y prejuicio (2005)...

Tenint en compte la seva veu personalíssima, al llarg de la seva carrera, ha participat en infinitat d'anuncis de ràdio i televisió. 

El seu paper més popular dels darrers temps, ha estat el de President Snow a la saga de Los juegos del hambre (2012, 2013, 2014 i 2015); i participacions en diverses sèries de televisió: Crossing Lines (2013), Trust (2018), The Undoing (2020).

El sr. Sutherland ha tingut diversos films de matrimonis diferents, la descendència més rellevant dins del Cinema ha estat la de Kiefer Sutherland actor i director, rellevant, sobretot, a la dècada dels '90; tot i que els seus germans (o germanastres) Rossif, Angus i Roeg també estan en la indústria cinematogràfica.

La part més desconeguda del sr. Sutherland és la seva gran tasca com a activista en defensa del medi ambient. Als anys '70 va arribar a estar vigilat pels serveis d'Intel·ligència dels EEUU davant les seves actuacions contra la guerra de Vietnam.

El sr. Sutherland MAI va estar nominat a un Oscar, tot i que va rebre l'honorífic l'any 2017. 

Les persones que van treballar amb ell parlen d'una persona intel·ligent, de ment prodigioda, curiós i amb un coneixement destacable en infinitat de temes, sensible, brillant... 

dimecres, 17 de juliol del 2024

OTRA VARIACION DE UN REFRAN

 


Dios aprieta
pero no ahoga

exceptuando pateras
que cruzan los estrechos
rumbo a próspera tierras
de un soñado Occidente


Victor Canicio Chimeno (2020:137). 
Entre la endeca y la alejandra, últimos poemas

dimarts, 2 de juliol del 2024

UN MURAL PER AL SR. SALVADOR PUIG ANTICH

 
Fa uns mesos, l'artista Rock Blackblock, sense rebre l'encàrrec de ningú, va decidir pintar -a Vallcarca- un mural en homenatge al sr. Salvador Puig Antich, quan es compleixen 50 anys de la seva execució a mans del règim franquista. 

El mural es troba entre el carrers Farigola i Cambrils, en la plaça coneguda popularment com d'Uri Caballero, en un mur de 10 metres de grandària.

En paraules del grafiter "és una reivindicació a la seva figura, a la seva lluita i de l'herència de la Barcelona llibertària". L'artista ja ha realitzat diverses accions artístiques crítiques i reivindicatives, com el dedicat a les Brigades Internacional que van participar en la Guerra Espanyola del '36, o un dedicat a Pablo Hasél en el que apareixia el borbó Juan Carlos I (esborrat per l'Ajuntament de BCN, per cert).

L''inauguració' d'aquest mural va estar inclòs en els diferents activitats que es van organitzar a la ciutat en homenatge al jove assassinat. Va comptar amb la presència de les germanes de l'activista llibertari.

Una forma de lluita contra el feixisme i les opressions és no oblidar...

l mural en memòria de Salvador Puig Antich, creat per l’artista Roc Blackblock al barri de Vallcarca, ha quedat inaugurat aquesta tarda en un acte organitzant per entitats llibertàries que ha comptat amb la participació de les germanes del jove assassinat ara fa cinquanta anys pel règim franquista. El mural es troba en un mur de 10 metres, a la plaça batejada popularment com la d’Uri Caballero, entre els carrers de Cambrils i la Farigola. Blackblock hi ha treballat els darrers dies sense haver rebut cap encàrrec, per decisió seva, i coincidint amb el 50 aniversari de l’execució de Puig Antich per “a reivindicar” la lluita revolucionària en què es va implicar a fons, fins a morir.t l’acte, les germanes de Salvador Puig Antich ha assegurat que mai s’havien sentit tan acompanyades, i han elogiat el mural. “Sembla que et parli”, ha assegurat. Les germanes han comptat amb la complicitat de l’artista, que ha assegurat que “la memoria es lluita política, una trinxera que cal defensar”. Vallcarca, en paraules de Roc Blackblock és un lloc coherent amb la lluita del militant antifranquista. “Salvador ha estat un símbol a la meva vida, ha esperonat les lluites que l’han seguit, ha dit també l’artista, destacant haver “pintat amb la força de totes”

dilluns, 1 de juliol del 2024

PARA SAN CARLITOS MARX

 


tras siglos de diversas injusticias
todos los hombres van a ser iguales
gracias al imperio de la moda

aunque den cierta pena en tal Estado
(con mayúsculas escrito)
o en tal estado 
sin


Victor Canicio Chimeno (2020:111). 
Entre la endeca y la alejandra, últimos poemas