dilluns, 30 de maig del 2022

ELLA HA PERDIDO EL CONTROL (IAN CURTIS/ EDUARDO MARGARETTO)

 

ELLA HA PERIDO EL CONTROL

Confusión en sus ojos que lo dice todo
Ella ha perdido el control
Y se agarra
al primero que pasa
Ella ha perdido el control.

Y desveló todos los secretos
de su pasado
y dijo he perdido el control otra vez
Y escuchó una voz que le dijo
cuándo y dónde actuar
ella dijo he perdido el control otra vez.

Y se dio la vuelta y me cogió de la
mano y dijo
He perdido el control otra vez
Y simplemente nunca sabré 
o entenderé por qué
ella dijo he perdido el control otra vez.

Y ella gritó
y pataleó y dijo
he perdido el control otra vez
Y cayó inmóvil al suelo
Pensé que se moría, y ella dijo
He perdido el control.

Ella ha perdido el control otra vez
Ella ha perdido el control
Ella ha perdido el control otra vez
Ella ha perdido el control.

Entonces tuve que llamar
a su amigo y explicarle la situación
y decirle ella ha perdido el control otra vez
Y ella confesó
todos sus errores y fallos
Y dijo he perdido el control otra vez.

Y se expresó
de maneras muy distintas
Hasta que perdió del control otra vez
Y caminó hasta el punto de no retorno y 
sonrió he perdido el control.

Ella ha perdido el control otra vez
Ella ha perdido el control
Ella ha perdido el control otra vez
Ella ha perdido el control.


(She's lost control, traducción Eduardo Margaretto, 
inclòs a Transmission (2021) d'Alessandro Angeli)


dimecres, 25 de maig del 2022

'UN VERMUT AMB PASOLINI' A TRETS 2022

 

Fa una parell de setmanes va tenir lloc la primera edició d'un nou festival de cinema a Terres de l'Ebre. Es tracta de TRETS, Festival Internacional de Cinema i Cultures, l'organitza el CineClub La Ràpita en amb el suport de l'Ajuntament de La Ràpita i un seguit de patrocinadors que ens ajuden a fer-lo possible. El Ciutadà K hi està com a programador. Es tracta d'un festival que neix amb ganes de continuitat,  i cada any estarà dedicat a una cultura diferent; enguany la cultura escollida fou l'Italiana.

Una de les activitats fou 'Un vermut amb Pasolini', en la que Eduardo Margaretto (traductor i gran coneixedor de l'obra pasoliniana) i el Ciutadà K van invocar al sr. Pasolini tot mostrant al públic un rostre diferent del que és més popular: el de director de cinema. El sr. Pasolini fou escriptor, poeta i director de cinema, però també, actor, periodista, filòsof, novel·lista, dramaturg, pintor i figura política.

Amb un vermutet a la mà vam dissertar sobre els múltiples rostres que tingué Pier Paolo Pasolini, centrant-nos, sobretot, en el Pasolini poeta, escriptor i socio-lingüista.

La xerrada es va dividir en 3 apartats: 

- Dades biogràfiques principals, 
- 5 Temes (Mundo Firulano, Pasolini polític, Interessos socio-lingüístics, Cultura de carrer i Vincles amb Catalunya)
- Lectura de poemes

Dades biogràfies principals
El sr. Pasolini va nèixer a Bolonia (1922), la ciutat més 'esquerrosa' d'Itàlia. El seu pare fou tinent de l'exèrcit italià, d'aires fascistes, fou famòs per haver salvat la vida de Mussolini l'any 1926 d'un atemptat anarquista. Sa mare fou una mestra d'educació elemental. El seu pare era descendent d'una antiga família noble i la seva mare d'una família de camperols  que van arribar a una posició petit-burgesa. Un germà fou torturat i assassinat l'any 1945 pels partisans de les guerrilles iugoslaves de Tito. El pare fascista, la mare del firul i el germà assassint foren 3 fets que impactaren contundentment en la vida del sr. Pasolini.

Amb 7 anys comença a escriure poesia en llengua friülesa, l'any 1943 va estudiar a la Facultat de Lletres de la Universitat de Bolonia.  Les seves dues primere passions foren: el futbol i la lectura; autors influents: Dostoievsky, Toltsoi, Shakespeare, Rimbaud... La seva poesia tingué el Marxisme i la Esglèsia Catòlica com a 2 grans temes, ell les considerava les 2 grans esglèsies que no entenien als camperols i les classes populars.

L'any 1950 marxà a viure a Roma, un punt d'inflexió en la seva producció artística. 

En la maduresa, als 39 anys, dirigeix el seu primer film, Accattone (1961) molt pròxim al neorrealisme i per un interès per la marginalitat, la pobresa i la delinqüència.

El dia 02/11/75 es troba el seu cos desfigurat en un descampat. Un jove -Pelosi- fou acusat, va confessar i sentenciat... però al cap d'uns anys va canviar la seva declaració dient que els assassins foren uns altres... el 'suposat' assassí de Pasolini també morí en circumstàncies sospitoses. El sr. Pasolini només tenia 53 anys.

El sr. Pasolini fou una figura polièdrica i contradictòria (ateu però cristià, individualista però comunista...)

Mundo Firulano
Per la professió de son pare, va canviar molts cops de lloc de residència però la residència al territori de la seva mare, el Friul va deixar empremta en tota la seva trajectòria intel·lectual. El Friul és un territori del nord d'Itàlia amb una identitat marcada, amb un cultura pròpia. El 30/10/45 s'uneix a l'Associació Patrie tal Friul, més tard fundà el Movimiento Popolare Friulano. 

El friulà és un dialecte camperol dels alps italians al que Pasolini li dedicà molta dedicació i tasques d'investigació. Recollint qüestions històriques, filològiques, lingüístiques.... escrigué diversos poemes en friulà. El fort vincle amb aquesta cultura li despertà la sensibilitat i solidaritat per les llengües i pobles minoritaris.

Pasolini polític
El 1947 s'afegeix al Partit Comunista Italià del que fou expulsat 2 anys després per postures clarament cristianes i per homosexual. Ell es declarava comunista i profundament cristià. Moltes són les persones que consideren que fou assassinat per les seves postures, declaracions i accions polítiques. Per a ell la provocació era un dret. 

Interessos socio-lingüístics
Pasolini s'interessà molt per les llengües i cultures minoritàries, per l'argot de les classes populars. L'interès per friulà n'és un exemple, però també, del romanesco quan visquè a Roma; les seves pel·lícules foren parlades en aquesta variant lingüística pròpia de les classes populars i la delinqüència. Fou capaç d'inventar una llengua barreja de catalanismes, itlianismes, dialectismes i espanyolismes amb la que esrigué poemes i els publicà a Poesie in un lingua inventata (1969-1970)

Cultura de carrer 
En paraules del mateix Pasolini: "Me siento mucho más cómodo con mis amigos de la calle, las chicas que deben vender sus cuerpos para vivir y los chicos que deben robar algo para llevar comida a un montón de hermanos, que con algunos de esos señores que escriben y creen que todo el tiempo están hablando de cosas importantes y sólo dicen banalidades, a esos la vida les pasa por un costado".

Vincles amb Catalunya
El sr. Pasolini era un intel·lectual, coneixia l'obra de Lorca, Juan Ramon Jiménez o Antonio Machado però tinguè un vincle molt especial amb Catalunya, a la que admirava com a poble i llengua minoritària. Va editar el llibre Fiore di poeti catalani (1947) amb poemes de: Jacint Verdaguer, Joan Maragall, Josep Carne, Carles Riba, entre altres; aquest llibre fou editat a Itàlia com a forma de donar a conèixer el català als italians.

Lectura de poemes
Durant la xerrada s'anaven intercalant la lectura de poemes com: A los literatos contemporáneos, El llanto de la excavadora o Negociaciones con Franco,...

-          

dimarts, 24 de maig del 2022

EL SR. PLENSA EN UNA SERIE DE NETFLIX: 'STAY CLOSE'

 

El sr. Jaume Plensa va instal·lar una de les escultures gegants, en aquest cas el cap d'una nena en una antiga regió minera d'Anglaterra, concretament a St. Helens (població d'uns 100.000 habitants) a mig camí entre Manchester i Liverpool. L'escultura en qüestió s'anomena 'Dream' i el seu impacte visual ha fet que es coli en  una sèrie de Netflix.

Stay close (traduïda com a Quédate a mi lado) és una mini-sèrie disponible a Netflix. La sèrie està basada en un conjunt de novel·les de l'escriptor Harlan Coben. Ens explica la història d'una mare treballadora amb 3 fills però que en el passat va tenir una vida com a ballarina en un club nocturn que vol deixar en el passat... aquesta família viu prop d'un bosc en el que s'han produït desaparicions d'homes durant anys. Es tracta d'una mini-sèrie d'intriga on el pes atmosfèric és molt rellevant. La novel·la situa l'acció a l'Atlantic City, al costat d'una escultura de grans dimensions, que és un punt de trobada, molt rellevant en la trama. Netflix ha traslladat la història a Anglaterra i ha escollit l'estàtua del sr. Plensa per a que proporcioni 'aquell punt de trobada' de la història però també l'aire màgic i hipnòtic que transmet les obres de l'artista català.

'Dream' va sorgir de l'encàrrec l'any 2009 de The Big Art Project (promogut per Channel 4 i l'Arts Council England) que volia estudiar com l'art públic podia impactar en les vides de la població. L'obra del sr. Plensa volia ser una homenatge a la població minera que tant ha sofert socialment i econòmicament. Es tracta d'un somin de futur sense oblidar el passat. Al pedestal de l'escultura hi ha la inscripció 'Dream Sutton Manor' que s'inspira en la petita xapa circular que els miners portaven com a identificació. 

Des de la seva instal·lació unes 70.000 persones visiten l'escultura cada any, i amb l'estrena de la sèrie aquesta xifra va en augment.

Les obres del sr. Plena ens fascinen ... la sèrie ja us ho diré quan la vegi

dijous, 19 de maig del 2022

'SOÑADORES' AL CINECLUB LA RAPITA

 

Un dels objectius d'un CineClub és recuperar aquell cinema o directors/es que amb el pas del temps han quedat aparcats, oblidats. El proper diumenge, el CineClub La Ràpita ens recupera un d'aquests directors que semblen oblidats -el sr. Bernardo Bertolucci- programant una de les seves darreres pel·lícules: 'Soñadores'.

Des de que va dirigir el seu primer llargmetratge, La Commare secca (1962) el sr. Bertolucci ha repartit joies del cinema durant les dècades dels '70, '80 i principis dels '90 del segle passat. Alguns dels seus films són autèntiques joies dins la Història del Cinema, com: El conformista (1970), El último tango en París (1972), Novecento (1976), El último emperador (1987), El cielo protector (1990), Belleza robada (1996) i Soñadores (2003).

El seu cinema no era previsible, de marcat caràcter polític -es declarava comunista-, aficionat al retrat històric, tendent a la polèmica, els seus treballs oferia una cuidada feina tècnica i artística, de fotografia impecables -gràcies a la feina de grans col·laboradors com Vittorio Storaro-. 

Soñadores fou la penúltima pel·lícula que dirigí el sr. Bertolucci -que va morir el 2018- i és una autèntica obra de nostàlgia cap a una època passada i -per a molts intel·lectuals- gloriosa com fou el maig del '68 cosificat en els cossos de 3 joves (2 nois i 1 noia) que estableixen un triangle amoròs carregat de sensualitat, cinefilia i aparent revolució. El film descobrí al món una estupenda Eva Green (com el director ens va fer amb Liv Tyler a Belleza Robada) i ens fèu veure el potencial dels joves Michael Pitt i Louis Garrel. Un film filmat en gran part en interiors, és d'un estètica deslumbrant. 

Soñadores és una delícia per als sentits, una de les darreres petites joies d'un dels directors italians més rellevants de la Història del Cinema. Recuperem Bertolucci!


Diumenge a les 18:30 a l'Auditori Sixto Mir de La Ràpita
.



dimarts, 17 de maig del 2022

dijous, 12 de maig del 2022

AIXO VA SER TRETS 2022 - CULTURA ITALIANA



Espero que hagueu sigut de les persones que ens vau acompanyar en algunes de les sessions de la primera edició de TRETS, Festival Internacional de Cinema i Cultura, si no va ser així, us faig un ràpid resum d
el què va ser aquesta primera edició del festival organitzat pel CineClub La Ràpita.

L'any 2017 neixia l'Associació CineClub La Ràpita, el mateix any que s'inaugurava l'Auditori Sixto Mir a la mateixa població. La Ràpita tenia una infraestructura de nivell per a poder oferir una programació de cinema continuada. Ja en els inicis, organitzar un festival de cinema estava en la llista d'objectius i ambicions de l'Associació. Vam esperar 2 anys per a posar fil a l'agulla i començar a debatre quin seria el contingut del mateix; volíem quelcom que ens aportès diversitat, que no fos massa especialitzat i que les delimitacions i les fronteres no fossin excessivament estrictes que no puguessin proporcionar un recorregut llarg a la proposta. I tot això ho vam trobar en TRETS, un festival en la que cada any un cultura diferent seria la protagonista. D'aquesta forma, les projeccions i activitats no estarien acotades per a anys de producció ni per gèneres... tindria cabuda qualsevol aspecte de la cultura escollida: gastronomia, literatura, música, art... i sempre amb el cinema com a porta 'entrada a la cultura en qüestió. Malauradament, l'any que havia de tenir lloc la primera edició (2020) va arribar la pandèmia i hem hagut d'esperar dos anys per a poder materialitzar TRETS.

L'edició 2022 l'hem centrat en la Cultura Italiana i l'inauguració no podria haver quedat millor. Tota una declaració d'intencions del què volem aconseguir amb aquest projecte: música, cinema clàssic, gastronomia i bon rotllo!. El sopar italià (boníssim i complit) de la Dolce Vita -amb lasagna, pizza, vinet, burrata i tiramisú, per exemple- va encetar la sessió mentre gaudíem del clàssic del mestre Fellini: Amarcord (1973). Els gags, l'humor i els records del film feien un maridatge encertat amb el sopar. I amb la panxa ben plena vam rebre al grup de música -vingut de Lleida però amb un canareu a la guitarra- Giancaldo. Cançons italianes de tota la vida (Sapore di sale, Azzurro, Il mondo...) ens van fer aixecar de la cadira, fer alguna 'conga' i gaudir de l'energia positiva de la banda.

L'endemà al matí, sessió infantil amb esmorzar (uns cocs i coquetes de la Panificadora espectaculars!) amb una peli bonica de veritat sobre la invasió de l'illa de Sicília d'un clan d'ossos. A la tarde vam tenir la sessió a competició de TRETS: el TRETS Curts, 6 curtmetratges seleccionats entre 1.500 que ens mostraven -de forma eclèctica- aspectes diversos de la cultura italiana i amb formats variats: animació, documental, ficció... El jurat (format per Víctor del CineClub Cambrils, Toni del CineClub Ateneu d'Igualada i el Ciutadà K) va coincidir en atorgar el premi Miquel Porter i Moix amb el Públic: com si s'haguessin posat d'acord, els dos van decidir que 'La vera storia della partita di nascondino piú grande del mondo' ('La vertadera història de la partida d'escondite més gran del món') s'emportès el premi del festival: una escultura en marbre dissenyada i fabricada especialment per al festival.

A la nit del dissabte, un spaghetti western ('Por un puñado de dólares') a l'aire lliure, en agradable ambient de verbena i amb foodstruck per a poder sopar. Un jove Clin Eastwood posava imatge al remake de Yojimbo de Kurosawa però amb la polseguera, la violència i els trets del mestre Sergio Leone. 

El darrer dia del festival va començar amb un dels actes més 'sucosos' de TRETS. Gràcies a la participació del sr. Eduardo Margaretto (traductor del llibre 'La Roma de Pasolini') i amb un servidor com a moderador/dinamitzador va mostrar una vessant de Pier Paolo Passolini més desconeguda del gran públic: la del Pasolini poeta i estudiós de la llengua. Un Martini va donar l'exilir necessari per a que la xerrada anès com la seda. Continuant el fil Pasolini a la tarde vam gaudir del documental 'Pasolini a Barcelona' i la presència del seu director -Hilari M. Pellicé- que ens va mostrar l'impacte que va tenir les diferents visites de l'intel·lectual de Boloña per les nostres terres catalanes i barcelonines. Un treball lúcid i molt interessant el del sr. Pellicé que donava veu a persones -algunes han mort- que van conèixer al sr. Pasolini, convertint el documental en un recull de testimonis d'un valor inqüestionable.

I vam acabar, la nit i el festival, amb la nota divertida i còmica de l'amic Termi que ens va oferir un distès tancament a 3 dies intensos d''immersió italiana' i per a rematar-ho el clàssic de Luca Guadagnino: 'Call me by your name' una sensible 'coming of age' i una romàntica història d'amor que s'ha convertit en tot un referent del col·lectiu LGTBIQ+.

En total: 5 llargmetratges, 6 curtmetratges, 1 xerrada, 1 sopar, 1 concert ... i gairebé 300 persones que van donar suport a una proposta cultural que ha nascut per a quedar-se.

Ja tenim pensat el leitmotiv per al TRETS 2023: la cultura francesa. Tenim menys d'un any per a seleccionar pelis, música, gastronomia,... 

Aquesta darrera foto de l'amic David resumeix el sentiment que se'ns va quedar després de la primera edició de TRETS. L'any que ve, més!




dimecres, 11 de maig del 2022

'FICTOSEXUAL' ES EMPARELLAR-SE AMB UN PERSONATGE VIRTUAL

 

'Fictosexual' és un concepte nou que designa aquelles persones que afirmen estar enamorades d'un anime i que es consideren emparellats a ell, renunciant a la idea d'un affaire en el món real. En Japó, milers de persones es troben en alguna d'aquestes relacions 'virtuals'. 

La sra. Hatsune Miku és un holograma i ídol de masses que canta i es dedica a fer concerts pel món. El 2020 va actuar al Palau Sant Jordi de Barcelona i la seva gira europea va incloure les principals capitals d'Europa. Gràcies a un avançat equip tecnològic, la sra. Miku compartia escenari amb una banda real.

El sr. Akihiko Kondo (38 anys) es va casar amb la cantant virtual Hatsune Miku. Ell fou el primer home japonès que es va casar amb un holograma després de 10 anys de 'relació'. El sr. Kondo s'havia obsessionat tant amb la cantant que va decidir fer les gestions pertinents per a casar-se amb ella i l'any 2018 va fer una petita cerimònia de casament no oficial a Tòquio. L'interacció amb la cantant es feia a través del telèfon mòbil i estava representada per un peluix amb la seva forma i amb un anell de casada al dit; òbviament, no es tracta d'un casament 'oficial' però l'empresa que ha creat el personatge (Gatebox) va enviar un document que per part d'ells certifica que estan casats. Tenint en compte les fotogradies compartides a Instagram pel sr. Kondo ell i la seva 'muller' comparteixen la vida: dormen junts, veuen pelis, fan escapades romàntiques... 

Però el feliçment enamorat de l'holograma s'ha quedat vidu perquè l'empresa que va crear la seva muller ha deixat d'actualitzar el producte. Quan es depén de la tecnologia et poden passar aquestes coses...

Aquestes relacions són vistes des de la psicologia com una vàlvula d'escapament a la rígida forma de vida familiar japonesa. Les persones fictosexuals saben que la persona amb la que comparteixen la seva vida no són reals però els seus sentiments sí que ho són i la satisfacció que els proporciona, també.

També ho podem veure com un forma de trencament amb les normes patriarcals i convencionals de la societat. És ser 'fictosexual' un acte de rebel·lia?


dijous, 5 de maig del 2022

TRETS- CULTURA ITALIANA: DIA 3: VERMUT, PASOLINI I GUADAGNINO (TRETS#4)




El darrer dia de TRETS -diumenge 08/05- té a Pasolini com a personatge  principal. Començarem amb 'Un vermut amb Pasolini' en el que repassarem la biografia del director italià però, sobretot, la vessant poètica de l'artista. Ho farem acompanyats del traductor i editor Eduardo Margaretto, que acaba de traduir a l'espanyol 'La Roma de Pasolini' de Dario Pontuale. El sr. Pasolini no fou només director de cinema, fou un intel·lectual amb força llibres publicats, molts d'ells poemaris, en parlarem mentre fem un vermut. Serà a les 11:00 al Frankfurt Marc.

Continuant el 'dia Pasolini' gaudirem del documental 'Pasolini a Barcelona' (2015) d'Hilari M. Pellicé, que el tindrem presentant el seu film. El documental és un recorregut pels moments que Barcelona es lligà a la vida del mestre Pasolini mitjançant els testimonis i entrevistes de personalitats de l'època. A les 18:00 a l'Auditori Sixto Mir.

La sessió de cloenda de la primera edició de TRETS serà el film contemporani: 'Call me by your name' (2017), dirigit per Luca Guadagnino i amb guió del mestre James Ivory. Un cant a la diversitat, una història d'amor filmada amb sensibilitat, un coming-of-age ple de sensualitat. Serà a les 21:30 a l'Auditori Sixto Mir.


dimecres, 4 de maig del 2022

TRETS- CULTURA ITALIANA: DIA 2: INFANTIL, CURTS I SPAGHETTI WESTERN (TRETS#3)




El segon dia de TRETS -dissabte 07/05- es presenta ben variat: Sessió Infantil, Sessió de Curtmetratges a concurs i Un spaghetti western en projecció a l'aire lliure i amb foodtrucks...

La primera sessió del dia serà la peli infantil del festival: La Familia Invasión de los Osos en Sicilia (2019), dirigida per  Lorenzo Mattotti, és un film d'animació que adapta un dels llibres infantils més famosos d'Itàlia de l'autor Dino Buzzati de l'any 1945. Film d'animació tradicional que barreja la màgia i l'aire de conte de fades amb una reivinidicació contra el colonialisme. Colorista, refrescant i vitalista. La sessió serà a les 11:00 al Masset, acompanyada d'esmorzar.

A la tarde tindrem la sessió de curtmetratges a competició. D'entre més de 1.500 curts rebuts s'han seleccionat 6 que competiran pel Premi del Jurat (Premi Miquel Porter i Moix) i Premi del Public. 'TRETS Curts' ens oferià curts d'animació, d'imatge real i documentals com un caledoscopi de la societat italiana. Projecció i entrega de premis. A les 18:00 a l'Auditori Sixto Mir.

Per a tancar el segon dia de TRETS, amb una projecció a l'aire lliure, gaudirem d'un dels spaghetti western més populars (el primer) del mestre Sergio Leone: 'Por un puñado de dólares' (1964). Amb un pletòric i elegant Clint Eastwood, el film és un remake del Yojimbo d'Akira Kurosawa. La primera de moltes pel·lícules que serien filmades a Almeria simulant que és l'oest dels EEUU. Ocassió ideal per veure un clàssic en pantalla gran i acompanyada de foodtrucks per a que puguem sopar. A les 21:30 a la glorieta del col·legi Carles III.



dimarts, 3 de maig del 2022

TRETS- CULTURA ITALIANA: DIA 1: INAUGURACIO (TRETS#2)

Divendres que ve tindrem l'inauguració de la primera edició de TRETS, Festival Internacional de Cinema i Cultures dedicat -aquest any- a la Cultura Italiana. I tindrem una inauguració ESPECTACULAR !

Us proposem una activitat gastronòmica-musical-cinematogràfica com no l'heu tingut mai; sí, sí, som així de xulos:  MAI .

A veure quan heu tingut l'ocassió de veure una obra mestra en pantalla gran i VOSE mentre estàs sopant i després gaudeixes d'un concert .... doncs aquest serà el 'menú' que des del CineClub La Ràpita us hem preparat per a donar el tret de sortida a un projecte ple d'entusiasme i il·lusió.

Com podeu veure en la imatge adjunta, la nit començarà amb un sopar italià a càrrec del restaurant 'la Dolce Vita': que si lassagna, que si pizza, que si amanida de burrata, que si tiramisú i tot això regat amb chianti, el vi amb d.o. d'Itàlia.

Mentres assaborim la cuina italiana veurem el clàssic del mestre Fellini: Amarcord (1973). 

I quan acabi la peli i el sopar, el grup Giancaldo, un grup de 5 músics enamorats de la cultura italiana ens oferirà un repertori de versions de música italiana. Giancaldo es va formar l'any 2019 a Lleida (tot i que dins hi tenen un canareu) i la Belen, Raül, Xavi, Ruben i Miquel ens interpretaran temes com 'sapore di sale', 'bella ciao', 'la bambola' o 'il mondo'... autèntics clàssics de la música italiana!

No em direu que no és una vetllada tremenda; les opcions són: venir a tot, Sopar+Peli+Concert per 20€ o, només Peli+Concert per 10€.

Vinga! que ens quedem poques places!

TRETS, UN NOU FESTIVAL DE CINEMA A TERRES DE L'EBRE (TRETS#1)

El CineClub La Ràpita engega un projecte nou al territori, es tracta d'un nou festival de cinema. Aquest 2022 neix TRETS, Festival Internacional de Cinema i Cultures que tindrà lloc els dies 6, 7 i 8 de maig.

L'intenció de la proposta és aproximar-nos cada any a una cultura diferent, tenint al cinema com a porta d'entrada. Aquest primer any la cultura escollida és la italiana.

L'objectiu és que amb només 3 dies poguem fer-nos una idea dels trets principals de la cultura escollida, amb un ferma vocació de diversitat i heterogeneïtat.

Així doncs, el TRETS 2022 - Cultura Italiana tindrem films clàssics, films contemporanis, una mostra de curtmetratges (n'hem escollit 6 entre els més de 1.500 rebuts) amb premi de públic i jurat, un sessió infantil, un sopar de cuina italiana, un concert de música italiana, un documental.... un ventall de propostes escollides en carinyo que no us podeu perdre! 

Aquest 2022 ha nascut TRETS !!

dilluns, 2 de maig del 2022