divendres, 26 de febrer del 2021

'SNOWPIERCER', AL CINECLUB LA RAPITA

 

Abans de que el senyor Bong Joon-Ho fos mundialment reconegut, arribant fins al Oscar com a director i guionista de Parásitos (2019) ja tenia un prestigi ben sòlid i potent gràcies a films tan interessants com l'esmentat.

El sr. Joon-Ho és el director de films (que si no heu vist ja tardeu en recuperar) com: Memories of a murder (2003), The host (2006), Mother (2009) i -la que podreu gaudir en pantalla gran i VOSE aquest diumenge a la tarde-: Snowpiercer (2013).

En tots els seus films, el director sud-coreà mostra una especial capacitat per creuar gèneres, molts cops amb aires fantàstics i/o de ciència-ficció i sempre amb un missatge profund de marcada càrrega social i, fins i tot, de lluita de classes (arribant al seu punt culminant a Parásitos).

Snowpiercer ens parla d'una Terra del futur apocalíptica i despoblada; tota la població està vivint en un tren que no para mai, que està en moviment constant. Aquell tren és una bona metàfora de la societat actual: els rics i poderosos estan al cap del tren i tenen un nivell de vida i recursos més que bàsics,m fins i tot, luxosos; en canvi, els pobres malviuen a la cua. Aquest ordre es trastocarà quan alguns de la cua decideixen canviar les coses.

Es tracta del primer film del director sud-coreà amb equip 'occidental' i en anglès, en el repartiment hi veiem actors i actrius com: Chris Evans, Tilda Swinton, Octavi Spencer, John Hurt o Jamie Bell i un misteriós actor de Hollywood en plan sorpresa final.... acompanyat de Song Kang-ho, un dels actors més reconeguts i habituals del cinema sud-coreà.

Pel·lícula intensa, trepidant i contundent que es conforma com una fàbula del nostre sistema social amb diferents capes d'interpretació, a Snowpiercer hi veiem conceptes com el poder, el domini, la submissió, la supervivència, el sacrifici...

Film èpic i visualment potent que ben segur us impactarà.

Ens veiem diumenge !!

dijous, 25 de febrer del 2021

EL SR. RODRIGO CUEVAS, ARA: SARSUELA I PASODOBLES

El sr. Rodrigo Cuevas (ja en vam parlar per aquí) s'ha proposat revitalitzar i contemporaneïtzar la música del passat. Si, en el seu darrer disc -'Manual del cortejo'- ho fèu amb la música popular del nord de la península ara aborda la Sarsuela i els Pasodobles...


BARBIAN, AL TEATRE DE LA ZARZUELA

El passat 30 de novembre, s'estrenava 'Barbián' al teatre de la Zarzuela de Madrid. Es tracta d'un espectacle ideat i dirigit per Fernando Carmena, acompanyat dels compositodrs i dissenyadors sonors Frank Merfort i Richard Veenstra i amb vestuari de Contantino Menéndez.

'Barbián' és un espectacle que pretén actualitzar la sarsuela al segle XXI. El títol ve del concepte de 'barbán', que significa 'aire'; algú 'barbián' és algú atrevit, llençat, agossarat i 'suelto'... amb aquesta descripció, el creador de l'espectacle va pensar en el sr. Rodrigo Cuevas, màxim representant de lo popular postmodern. 

L'espectacle està format per fragments d'11 sarsueles i 1 òpera 'chica'. Així doncs, els clàssics de Chapí, Chueca o Penella, són modulats pels sons electrònics i l'estètica glam-queer del sr. Cuevas per donar-li un nou valor i una nova lectura a les sarsueles dels passat. 

Aquí en teniu una mostra: 'Carceleras'


LA MAGIA DE TU MELENA, PASODOBLE ELECTRO-FUNK

En aquesta ocasió, el sr. Cuevas s'uneix amb el músic de Santiago de Compostela Ortiga per crear el single 'La magia de tu melena'. Es tracta d'un pasodoble on es parla del 'cortejo' i l'art de rondar la persona que estimem, ambient de verbena, d'amors d'estiu. Música popular, sons tradicionals, doncs, que es tornen a convertir en contemporanis i experimentals.

Es tracta d'una cançó creada dins de La Residencia, un projecte de creació de Radio 3 i Estudios Mans (A Coruña).

Aquí teniu 'La Magia de tu melena':

dilluns, 22 de febrer del 2021

divendres, 19 de febrer del 2021

'GODLESS' AL CINECLUB LA RAPITA


Aquest diumenge tornem a tenir sessió de CineClub la Ràpita. Es tracta d'un film debut que va aconseguir els premis de Millor Pel·lícula i Millor Actriu en el Festival de Locarno de 2016. Es tracta d'un film no estrenat a l'estat espanyol i que podem gaudir gràcies al projecte FilmoXarxa, de la col·laboració de la Filmoteca de Catalunya amb la Federació Catalana de CineClubs.

'Godless' és la primera pel·lícula de la directora búlgara Ralitza Petrova. Per al seu debut en el llargmetratge escollí una història dura: la d'una dona que cuida gent gran que pateix demència als que roba els seus documents d'identitat i els ven a una xarxa de criminals que els utilitzar per a realitzar accions fraudelents i d'extorsió. 

La maduresa en l'exposició sorprén al tractar-se d'una opera prima i ens mostra una Bulgària actual gens amable amb uns personatges amb escasses esperances vitals i una protagonista que actua sense remordiments en els seus actes,  ni quan de forma accidental assassina un pacient que amenaçava ens denunciar la seva activitat delictiva.

Film, doncs, desesperançat, trist, esmorteït per a parlar-nos d'una Bulgària farcida de misèria moral que vol ser un reflex de com estan els països de l'est després de la caiguda de l'imperi soviètic. Filmada de forma natualista i amb actors amateurs la pel·lícula és una crítica ferotge contra un sistema i una societat que no funciona. Incòmoda? dura? sí ... necessària? també.

Us esperem aquest diumenge 21/02/21 a es 18:30 a l'Auditori Sixto Mir per a gaudir del cinema en pantalla gran, bon equip de so i versió original subtitulada....



dimecres, 17 de febrer del 2021

'DELTA' D'ABEL MARTINEZ I ADAM GONZALEZ

Com diuen els seus creadors "és el nostre granet de sorra"... el Delta de l'Ebre se'ns mor i no podem no fer res. Temazo amb missatge clar i contundent: menys paraules i més accions !!!

Gràcies, xavals !

dimarts, 16 de febrer del 2021

NEIX 'SEX EDUCATION FILM FESTIVAL' A TERRASSA

 

Que la pandèmia no ens aturi! van mermant i desapareixent massa 'coses' però també en neixen de noves. Sex Education Film Festival és un nou festival de cinema de curtmetratges que tindrà lloc el proper 22 i 23 de febrer al Cine Cataluña de Terrassa.

En aquesta primera edició ha rebut 180 curtmetratges de 30 països diferents i s'han seleccionat 29 en competició. El jurat està format per Rosa Bolanderas (actriu i regidora de cultura), 2 membres del festival LGTBI Fire! de BCN i 2 sexòlogues especialitzades en educació sexual. 

Com el seu nom indica, es tracta d'un festival amb clara vocació pedagògica que busca ser un punt de trobada entre creadors/es i públic al voltant de l'educació sexual; un aspecte que no està prou tractat en els espais educatius o familiars, segons els organitzadors/es de la proposta. Segons l'equip organitzador "l'objectiu principal d'aquest festival de curtmetratges és educar sobre la importància de la sexualitat humana, a més d'oferir a la societat una oportunitat única de conèixer i gaudir de projeccions que defensen la sexualitat lliure, la diversitat, el compromís i la reflexió".

Té 2 categories diferenciades per edat: 'Teens' (a partir dels 12 anys) i 'Adults' (a partir dels 18 anys) i es posa en imatges temes com la salut sexual segons l'edat, el rebuig sexual, sexe homosexual i transgénere, la prostitució ... 

Els desitgem la més gran de les sorts i que el maleït panorama no frustri l'il·lusió de la primera edició...


dilluns, 15 de febrer del 2021

EL CONSELL QUE DONO ALS CINEASTES JOVES...

 


El consell que dono als cineastes joves que m'ho pregunten és sempre: arremangueu-vos. No mireu amunt. Treballeu. Passeu-vos-ho bé treballant. Si no us ho passeu bé, canvieu de feina. No us deixeu guiar pels altres. Vosaltres sabeu què és divertit i l'objectiu que us heu fixat. Amb això ja en teniu prou. Sabeu què voleu aconseguir, proveu de portar-ho a terme. Tan senzill com això. Jutgeu vosaltres mateixos el resultat. Sabeu si heu fet la pel·lícula que teníeu en ment quan la vau començar. Si l'heu feta, fantàstic, gaudiu de l'escalforeta que dona haver aconseguit el que et proposaves, piqueu-vos l'ullet al mirall i continueu endavant. Si heu punxat per culpa vostra, apreneu-ne el que pugueu, cosa que en una activitat artística rares vegades s'aconsegueix, i proveu fer-ho millor la pròxima vegada. El fet que Com va això, gateta? fos un gran èxit no implica que me'n senti menys avergonyit. I, malgrat tot, amb una pel·lícula com Records, que no va ser gaire ben rebuda, vaig tenir la sensació que havia aconseguit alguna cosa important. El que vull dir és que la diversió és en l'acte de treballar. La resta són bajanades o xerrameca; pots triar. Jo crec que prefereixo dir xerrameca.

Woody Allen (2020: 203-204). A propòsit de no res. Autobiografia.

dimecres, 10 de febrer del 2021

EL FESTIVAL DE CINEMA DE GOTEMBURG NOMES PER A UNA PERSONA


 

Que els cinemes (en particular) i la cultura (en general) estan fortament afectades per la pandèmia és un fet (i què no ho està?, afegiria jo). Per experiència pròpia, us asseguro que intentar programar un festival de cinema en aquestes condicionsn no és feina fàcil. Els festivals han hagut de recòrrer a la modalitat on line per poder tirar endavant i alguns han optat per experiències realment innovadores.

El primer cop que vaig rebre la notícia, fou d'un amic que m'envià un whats amb el link de la notícia tot afegint: "al llegir la següent notícia, no he pogut evitar pensar en qui seria el millor candidat"... òbviament, es referia a mi. Perquè tinc la Vida una mica complicada (plena de nens/a i tal) perquè sinó, era per rumiar-s'ho seriosament.

Es tracta del Festival de Gotemburg que davant de la dificultat de realitzar el festival de forma presencial ha optat per fer-lo en streaming però oferir nomes a 1 persona la possiblitat de veure tota la programació mitjançant un procès de selecció d'entre totes les candidatures enviades. La proposta era enviar a aquesta persones 7 dies en una petita illa deserta (Hamneskär), amb totes les comoditats d'alimentació i descans però sense contacte amb l'exterior. Segons els organitzadors, "la seva única companyia seria el soroll del mar i les pel·lícules del festival"; aquestes eren les indicacions: veure les 60 pel·lícules del festival i fer un videoblog de l'experiència. Hem de dir que cada any s'hi programaven unes 400 pelis.

El sr. Jonas Holmberg, director artístic del festival, va destacar que la persona que seleccionaria seria una entusiasta del cinema i hauria d'estar preparada a aguantar la solitud.

El Festival va tenir lloc del 29 de gener a aquest dilluns 08 de febrer. La 44ena. edició es realitzà per primer cop on line mentre nomes 1 persona veia tota la programació en projecció presencial. 

A l'experiència li han posat títol: 'The isolated cinema' (el cinema aillat) i s'hi van rebre 12.000 sol·licituds de 40 països del món i la persona escollida fou Lisa Enroth, una enfermera de 41 anys de l'hospitalde Skovde, que va viure en primera línia l'impacte de la Covid19. Va ser portada en barca fins a l'illa i allotjada en l'única casa que  hi ha: l'antiga residència dels treballadors del far; aquest habitatge l'han convertit en un petit hotel. 

Això sí que és una experiència immersiva en el cinema...


dilluns, 8 de febrer del 2021

dimarts, 2 de febrer del 2021

LES MILLORS PELIS I SERIES VISTES DURANT EL 2020


Ja és un clàssic. Acaba un any, en comença un altre i cal revisar l'activitat de l'any anterior. En matèria de concerts i esdeveniments públics l'impacte de la pandèmia ha estat considerable, en negatiu;  en canvi, pel que respecta al visionat de pelis i sèries ha estat un any sobredimensionat, elefantíasic, diria jo.

Durant el 2020 he visionat entre pelis i sèries 512 produccions... és una xifra tremenda, molt lluny de les 224 de l'any anterior. Significa gairebé 2 pelis per dia durant tot l'any... tremendo, sí! veig la xifra i penso si he 'viscut' realment o només he mirat pelis (jejejeje).

Ja sabeu que el Ciutadà K no és excessivament crític amb el què veu, ans al contrari. El Ciutadà K és més cinèfag que cinèfil. Devora sense miraments ni criteri i sempre troba alguna cosa recuperable, salvable de qualsevol film. Sí, diu poc de mi com a crític de cinema, però és el què hi ha. Molt -però molt- dolenta ha de ser una producció per a que la faci baixar del 5 aprovat que ens permet FilmAffinity (si voleu veure la llista d'allò vist durant el 2020 podeu clicar aquí).

Que estiguin a la llista de 2020, no vol dir necessàriament que hagin estat realitzades aquest any, és clar, i les valoro igual en el ranking encara que sigui antiga.

Aquesta mateixa 'manca de criteri' que us deia també provoca que moltes ocupin el primer lloc. Cap arriba mai a la màxima puntuació (10), també us ho he de dir, totes es situen més avall del 9. Només 7 produccions es situen per sota del 5: Leyenda dorada (curtmetratge), La Casa lobo, Apóstata, Psycho Goreman, Honeydew totes elles puntuades amb un 4 i la que s'emporta el premi a la Pitjor Peli de l'any és Fried Barry amb un 3, vista en el Festival de Sitges 2020.

Anem a per les bones, produccions que hagin obtingut una puntuació de 9 n'hi ha 40 (casi ná!) i de sèries: 20. D'aquestes en selecciono 10 que per un motiu o un altre m'han impactat especialment:

Pel·lícules: 

  • An Elephant sitting still, 
  • Mank, 
  • Soul, 
  • Relic, 
  • Last Words, 
  • Those Who Remained, 
  • Tenet, 
  • La pintora y el ladron, 
  • Un blanco blanco día, 
  • Retrato de una mujer en llamas.

Sèries: 

  • Twin Peaks: The return, 
  • Kingdom,
  • The Virtues,
  • Drácula, 
  • Hollywood
  • Demasiado viejo para morir joven
  • El colapso
  • Women Make Film
  • The Mandalorian
  • Chernobyl


dilluns, 1 de febrer del 2021

UN VESPRE...


Un vespre vam sortir en una cita doble amb una altra parella. Resulta que la noia no era feliç amb el seu company, tot i que jo no me'n vaig adonar. Jo no pensava en altres dones, preocupat com estava per convertir-me en humorista. Escrivia números, els assajava, procurava fer-me passar els nervis, anava al psicoanalista cada dia, religiosament, esperant el moment Perry Mason: eureka! Ara ho recordo, vaig enxampar els meus pares fent l'amor i el trauma que he reprimit durant tant de temps m'ha provocat la por que tinc que em tanquin dins d'una funda de violoncel clavant-hi claus a la tapa. 

Woody Allen (2020: 123-124). A propòsit de no res. Autobiografia.