dimarts, 20 de febrer del 2024

divendres, 16 de febrer del 2024

'LITTLE SHOP OF HORRORS' AL CINECLUB LA RAPITA

 

La pel·lícula d'aquest diumenge al CineClub La Ràpita és una de les que més impacte em va provocar quan la vaig veure de petit, "Little Shop of Horrors" és una de les meves pelis d'infància i la seva BSO m'ha acompanyat fins al dia d'avui, que no hi ha setmana que no soni el seu vinil a casa meva.

I és que aquest film de 1986 és una petita joia per molts motius: pel repartiment, pel brillant personatge de la planta carnívora, per l'aire de comèdia i les seves cançons.

L'orginal del film es situa en una comèdia negra de sèrie B del brillant director de culte el sr. Roger Corman amb el mateix títol: "The Little Shop of Horrors", de 1960. D'aquell film se'n féu una comèdia musical de Broadway, l'any 1982, del compositor Alan Menken (compositor dels BSO de l'època daurada de Disney: La sirenita, Bella y la Bestia, Aladdin...) i el lletrista Howard Ashman. I d'aquest musical el director Frank Oz va dirigir l'adaptació a la gran pantalla, el 1986, oferint una comèdia musical incloent les cançons de Menken & Ashman.

La història ens parla d'una petita floristeria i el seu depenent que descobreix una misteriosa planta vinguda de l'espai exterior... amb certa predilecció per la sang humana.

El film té un repartiment amb el bo i millor dels còmics de l'època: Rick Moranis, Ellen Greene, Steve Martin, Bill Murray, John Candy o James Belushi. I la planta, tot i que no fou creada pel sr. Jim Heson (creador del Muppets o les criatures de Dentro del laberinto o Los Fraggels) sí que participaren en la seva construcció veterans creatius d'aquesta companyia i el mateix fill del sr. Henson.

En el moment de la seva estrena va tenir una acollida freda per part del públic, però amb els anys es va anar convertint en un film de culte. 

Us animem a que vingueu a recuperar-la amb nosaltres o a descobrir-la si no heu tingut ocasió de gaudir d'aquesta comèdia musical divertida i esbojarrada.



dimarts, 13 de febrer del 2024

PREMIS GAUDI 2024: CREATURA I SABEN AQUELL, LES GRANS TRIOMFADORES

 

Els XVI Premis Gaudi 2024 que entrega l'Acadèmia del Cinema Català va reconèixer a 'Creatura' com una de les gran pel·lícules de l'any. Gairebé tots els premis principals han anat a parar al film de la sra. Elena Martín. Un total de 6 premis, incloent Millor Pel·lícula, Millor Direcció, Millor Interpretació Revelació (Claudia Malagelada), Millor Actor i Actriu Secundari (Alex Brendemühl i Clara Segura) i Millor Muntatge.

Tot i que el valor del film de la sra. Martin és innegable, si aquest any hem tingut un altre film de gran valor per la recreació històrica però, sobretot, per les interpretacions, ha estat: Saben aquell del sr. David Trueba. Un total de 7 premis Gaudi s'ha emportat el biopic d'Eugenio: per al sr. David Verdaguer i la seva resurrecció en pantalla del mestre Eugenio i Carolina Yuste com a Conchita. A més Millor Direcció de Producció, Millor So, Millos Maquillatge i Perruqueria, Millor Vestuari i Millor Direcció Artística. 

Així doncs, dos films s'han repartit gairebé tot el pastís dels Premis Gaudi. El premi a la Millor Pel·lícula en Llengua no Catalana fou per 20.000 especies de abejas (tambe el de Direcció Novella per a Estíbaliz Urresola Solaguen i el de Millor Fotografia) i el de Millor Pel·lícula Europea per a La sociedad de la nieve i  el de Millor Pel·lícula d'Animació i Millor Banda Sonora (del mestre Vilallonga) per a la deliciosa Robot Dreams del sr. Pablo Berger. Destacable el premi al Millor Documental per Mentre siguis tu, l'aquí i l'ara de Carme Elías.

Les grans derrotades foren Un Amor (només premi al Millor Guió Adaptat) i El mestre que va prometre el mar (només premi del Públic)-

La llista completa de premis:
- Millor Pel·lícula: Creatura
- Millor Pel·lícula de parla no catalana: 20.000 especies de abejas
- Millor Direcció: Elena Martin (Creatura)
- Millor Direcció Novella: Estibaliz Urresola Solaguren
- Millor Actriu: Carolina Yuste (Saben aquell)
- Millor Actor: David Verdaguer (Saben aquell)
- Millor Intèrpret Revelació: Claudia Malagelada (Creatura)
- Millor Actriu Secundària: Clara Segura (Creatura)
- Millor Actor Secundari: Alex Brendemühl (Creatura)
- Millor Documental: Mentre siguis tu, l'aquí i l'ara de Carme Elías (Claudia Pinto)
- Millor Pel·lícula d'Animació: Robot Dreams.
- Millor Guió Original: Juan Sebastian Vásquez i Alejandro Rojas (Upon Entry)
- Millor Guió Adaptat: Isabel Coixet i Laura Ferrero (Un amor)
- Millor Fotografia: Gina Ferrer (20.000 especies de abejas)
- Millor Direcció Artística: Marc Pou (Saben aquell)
- Millor Musica Original Alfonso de Vilallonga (Saben aquell)
- Millor So: Xavi Mas, Eduasrdo Castro i Yasmina Praderas (Saben aquell)
- Millor Muntatge: Ariadna Ribas (Creatura)
- Millor Direcció de Producció: Eduard Vallés (Saben aquell)
- Millor Vestuari: Lala Huete (Saben aquell)
- Millor Maquillatge i Perruqueria: Caitlin Acheson, Nacho Dias i Benjamin Perez (Saben aquell)
- Millor Efectes Visuals: Bernat Aragonés (La contadora de películas)
- Millor Pel·lícula per a Televisió: Quico Sabater, sense destí (de Silvia Quer)
- Millor Pel·lícula Europea: La sociedad de la nieve
- Millor Curtmetratge: El bus (Sandra Reina)

dilluns, 12 de febrer del 2024

ADEU

 

Lo iaio li explica a la iaia
que, ja que han de morir,
és necessari que sigui ell
qui fineixi abans.
Li explica davant l'estufa
i, també, davant meu.
La normalitat,
la mortalitat,
ells dos discutint
com qui parla del temps.
És que és del temps que parlen,
del temps que queda,
del seu compte enrere,
de dates de caducitat.
Jo me'ls miro, els deixo parlar.
La tele sona de fons
tot i que ningú l'escolta.
Apaguem l'estufa, no fa fred,
lo iaio sent fred.
És hora de dinar i jo marxo.
Eñs hi faig dos besets a cadascú;
a la iaia li agafo la mà,
lo iaio se'n riu.
Els hi dis 'adéu',
Encara em diuen 'fins demà'.

Roman Aixendri (2023:48) 
Eva i les meves arrítmies


dijous, 8 de febrer del 2024

'OCAÑA, RETRATO INTERMITENTE' AL CINECLUB LA RAPITA

 

Aquest és el nostre homenatge a un dels directors que ha ajudat a que el cinema fet i parlat en català sigui el què és. Si a Catalunya tenim Acadèmia de Cinema és, en bona part, gràcies a persones com el sr. Ventura Pons, Josep Maria Forn o Francesc Bellmunt, entre altres; realitzadors que a les acaballes del franquisme o acabat de morir el dictador es van decidir a fer pel·lícules en català encarant-se a l'immens poder fagocitador del cinema ianqui.

La mort recent del sr. Ventura Pons és una excusa perfecta per revisitar el seu cinema i ho farem amb el seu film debut: 'Ocaña, retrato intermitente' (1978), un documental al voltant de la figura de l'artista i activista provocador sevillà José Pérez Ocaña, una figura clau de la Transició, tot un símbol de la contracultura i del col·lectiu LGTBIQ+ de l'època.

El sr. Pérez Ocaña fou famòs a finals del '70 del segle passat per les performances pels carrers de Barcelona, especialment de la Rambla, i per l'exposició pública de les seves pintures i escultures. Paraules d'Ocaña que són tota una declaració de principis: "Yo soy un marginado como las putas, como los chulos, como los maricons, como los ladronzuelos que roban motos... Aunque soy pintor me puedo meter en su mundo, me sienti identificado con toda esa gente, em encanta y me fascina", plantejament que ens fa pensar en el mestre Pasolini. 

El sr. Ventura Pons va escollir aquest personatge i el format documental per a debutar en el cinema, amb un film rodat en 6 dies. En ell es combinen les actuacions a peu de carrer de l'artista amb les declaracions en primera persona de les traumàtiques experiències viscudes per culpa de la seva identitat diversa i transgressora. En un moment, en el que la 'movida madrilenya' també estava a l'ordre del dia, en el que poc a poc s'anava sortint del tunel franquista, religiòs i de moral estricta i autoritària, aquest documental és un bon reflex del moment històric a la península i les ganes de llibertat del món artístic i cultural.

Així doncs, 'Ocaña, retrato intermitente' ens proporciona un encertada descripció del pintor, escultor i activista, però també de la Barcelona de principis de 'la transició' (amb la presència de personalitats com Nazrio, Camilo, Paco de Alcoy, entre altres), així com un anàlisi de la comunitat gay i contracultural de l'època. Allò micro i macro conflueixen en un documental d'elevat valor històric. Així doncs. 'Ocaña, retrato intermitente' s'ha convertit en un referent en el tractament i la visibilitat del col·lectiu LGTBIQ+.

El film va formar part de la programació del Festival de Cannes de 1978 i en el de Xicago l'any següent. 

Després de dirigir més de 20 obres teatrals, el sr. Ventura Pons debutava en el cinema amb 'Ocaña, retrato intermitente' i vindrien 32 llargmetratges més, la gran majoria produïts per la seva productora Els Films de la Rambla S.A., fundada el 1985. El sr. Pons és el director que més pel·lícules ha realitzat en català rebent el reconeixement del públic en films com El vicari d'Olot (1981), Puta misèria (1989), Què t'hi jugues Mari Pili? (1990), Rosita, please (1993) i adaptant grans escriptors de la literatura catalana contemporània com Quim Monzó (El perquè de tot plegat, 1994), Josep Maria Benet i Jornet (Actrius, 1996; Amic/Amat, 1998), Sergi Belbel (Carícies, 1997; Morio (o no), 1999; Forasters, 2008), Lluís-Anton Baulenas (Anita no perd el tren, 2000; Amor idiota, 2004; A la deriva, 2009) o Ferrant Torrent (La vida abismal, 2006), entre d'altres.

Aquesta tarde, al CineClub La Ràpita, recuperarem el film de culte del sr. Ventura Pons com una forma d'homenatjar tot del que ha fet pel cinema en el nostre país.


dilluns, 5 de febrer del 2024