dimecres, 14 d’abril de 2021

VOLS D'ESTORNELLS EN LES FOTOGRAFIES MELANCOLIQUES DEL SR. SOREN SOLKAER

 

Imatges nostàlgiques i inspiradores les que ens proporciona el fotògraf Soren Solkaer en la seva sèrie Black Sun  fotografiant el vol dels ocells i les seves formes atzaroses i virtuoses.


Aquest fotògraf danès capta la màgia del moviment dels ocells en fotografies fetes en aiguamolls del sud de Dinamarca en les que a la primavera i la tardor es congreguen gairebé un milió d'estornells.

Aquests vols semblen formes dibuixades amb tinta en el cel. Una meravella...

dimarts, 13 d’abril de 2021

DUES AMIGUES PORTEN 20 ANYS ENVIANT-SE CARTES CADA DIA

 

Els meus fills i filla, a l'escola, una de les activitats que han hagut de fer en algun moment de l'escola primària ha estat enviar una carta de forma manual; és a dir, d'aquelles que es posaven en un sobre i es posaven segells. Actualment, encara ens arriben moltes factures i notificacions per correu postal, sinó fos per això, molts joves no sabrien que aquesta opció de comunicació existeix.

Els mitjans de comunicació fan ressó de la història de dues amigues: una a Rotterdam i l'altra a Sant Fruitós de Bages que porten 20 anys escrivint-se cada dia; sí, sí, ho heu llegit bé: CADA DIA. La Laia Fàbregas i la Margot Annuschek es van conèixer a Holanda i en despedir-se van prendre el compromís d'esciure's cada dia. I des del 02 d'abril de 2001 que no han parat.

Les dues es porten 18 anys i la idea sorgí de la Margot (que era parella d'un amic de la Laia): li va proposar participar en un projecte propi: enviar-li una carta que no hauria d'obrir mai de la vida ... l'altra li va proposar una altra idea millor: enviar-se una carta cada dia, que sí podien obrir. I, des de llavors, no han parat.

Durant 20 anys ja han acumulat 14.610 cartes entre les dues. Les protagonistes expliquen que no sempre són cartes llargues, pot ser una nota, un dibuix, un comentari. Ho viuen com un diari personal inexcusable. L'únic cop que ha 'fallat' alguna de les dues fou la Laia el dia que se li va morir el seu avi.

Ai, el romanticisme encara existeix....


dilluns, 12 d’abril de 2021

TOQUEN LES SET

 

Una poma mossegada. dabans que una poma mossegada fora una marca de màquines universals o el cartipàs registrat de Lennon i McArtney.

Una careta veneciana que tapa le borrissol del trinagle a la foto que el  marit li ha fet per compartir per les sales d'espills bifurcats.

Un si bemoll fugit de la gàbia del pentagrama s'amaga entre les sandàlies de la desconeguda que espera l'autobús, somrient sola a les pampallugues del portàtil.

Pensa en els relleus de Karnac i després s'escapa al barri d'Alfama. Toquen les set, però sap que una altra part del món no ho són. Qualsevol carícia que troba el moment just destarota espai i temps i ens canvia de llinatges. Però no s'hi capfica. Torna a Karnac a mirar els baixos relleus de les columnes, i també veu la roba estesa d'un carreró d'Alfama, on una nit va ser feliç.


Josep Igual (2019:75-76). Circ de puces

divendres, 9 d’abril de 2021

'PERVERSIDAD' AL CINECLUB LA RÀPITA

 

La propera sessió del CineClub La Ràpita és una d'aquelles projeccions que justifiquen l'existència d'un CineClub. Ja està clar que totes les sessions són rellevants: el fet de poder veure el cinema en pantalla gran i en VOS ja és una gran valor afegit i una alegria per a les persones cinèfagues... però quan això ho fa amb cinema clàssic, el valor augmenta uns enters;  i si a sobre està dirigida per un mestre com el sr. Fritz Lang... hem fet bingo!

És el primer cop que al CineClub La Ràpita programem un film del mateix director, per a celebrar el segon aniversari de l'associació vam poder gaudir (amb música en directe de Neuromanter) de Metròpolis, possiblement el film més reconegut del sr. Lang; un dels films cabdals de la seva 'etapa alemana'. El film que podrem veure aquest diumenge a l'Auditori Sixto Mir de La Ràpita és una dels més rellevants de l''etapa americana' del sr. Fritz Lang. Recordem que ell, juntament amb molts creadors i creadores, van marxar de l'Alemanya i l'Europa nazi cap als EEUU, patint per la seva integritat, al ser jueus bona part d'ells i elles. En el cas del sr. Lang, la situació encara fou més complicada ja que el mateix Goebbels li va proposar -al principi dels anys '30 del segle XX-  que dirigís l'estudi alemany UFA...aquella mateixa nit, va deixar-ho tot, per a marxar cap a França i després als EEUU. 

Tot i que la seva estada a Nord-Amèrica fou molt rellevant, dirigint films de diversos gèneres (western, thrillers, aventures...) la seva producció no fou tant elevada com el seu geni podria fer pensar. I és que el sr. Lang, era un director-autor, i això, a Hollywood era signe de 'problemes i exigències'. El sr. Lang va acabar la seva trajectòria a Alemanya, de nou, recuperant personatges de la seva primera etapa, com el sr. Mabuse.

Aquest diumenge podrem gaudir de 'Perversidad' (1945, Scarlet Street en el seu títol original), un bon exemple de 'cinema negre' amb tots els ingredients: home inocent, femme fatale i actes de moralitat dubtosa. El film és un remake de La Chienne (1931) dirigida per Jean Renoir; si aquell tenia un nivell de melodrama més marcat, el sr. Lang el fèu desembocar cap un estil més noir carregat de castigadors, humiliacions i perversitat (mai millor dit). Amb un Edward G. Robinson en un paper allunyat de la duresa d'altres intepretacions i una Joan Bennett fent de senyoreta aprofitada.

El cinema carregat de psicologia, introspecció i de l'expressionisme visual i narratiu del mestre Fritz Lang el trobareu  aquest diumenge a l'Auditori Sixto Mir.

Us hi esperem!



dimarts, 6 d’abril de 2021

TOT PASSANT PEL PARC

L'estàtua de bronze, amb el groguenc borrim que neva  de l'arbrat del parc, assenyala un bony d'una erecció significativa a l'engonal, la claror del dia primaveral posa lluor als aplecs del paquet, i una senyora que passa, amb un cistell ple de verdura, dubta si la visió és fruit del rosari de boles argentades que ha decidit provar de portar enfornades, com li recomanà la seua amiga Sofia, o si pot ser que un esperit ha ocupat la immobilitat del prohom homenatjat. Una cosa sí que sembla comprovada, amb un mica més de taló en la tria del calcer el plaer és més intens. S'ha d'asseure en un dels bancs deixant el cistell al terra. L'estàtua li fa l'efecte que cada vegada està més trempada.

Josep Igual (2013: 137). Amors gairebé eterns.

dijous, 1 d’abril de 2021

SR. JOSEP IGUAL

 (1966-2021)

Fins ara, sempre que he escrit sobre persones que ens han deixat, han estat persones que no coneixia personalment; per a mi és un exercici conèixer i valorar allò què aquella persona ens ha aportat, una forma d'homenatjar i agraïr.

Avui, escriure sobre un amic se'm fa difícil. El passat 25/03, amb només 55 anys moria un dels escriptors més lúcids, el millor dietarista de les Terres de l'Ebre i responsable de tenir les millors tertúlies de cafè que he tingut mai...

El sr. Josep Igual va nèixer un 19 de febrer de 1966 a Benicarló però des de la década del '90 del segle passat residia a les Terres de l'Ebre, primera La Ràpita i, els darrers anys, a Amposta.

L'amic Josep fèu de la paraula la seva Vida: com a periodista, escriptor de poesia, de narrativa i de dietaris. Persona versàtil i polifacètica. El sr. Igual no només escrivia, també cantava i ho feia d'allò més bé; adaptant textos d'altres o escrivint les seves pròpies caçons. Va començar a escriure sent adolescent, amb 21 anys publicà el seu primer llibre i als 23 ja va guanyar algun premi. Des de llavors no va parar tot i saber que d'escriptor ningú es fa ric, com afirmà el sr. Josep Pla, admirat pel sr. Igual. També admirava al sr. Jesús Moncada i el nostrat Sebastià Juan Arbó. Però també al sr. Joan Fuster, al sr. Leopardi, al sr. Pessoa ... i tants d'altres!, l'amic Josep era una intel·lectual inquiet. Llegir i escriure. Llegir i escriure. Constant, perseverant i volgudament 'fora del mercat' editorial, sent conscient i escollint amb qui publicava. Això li va donar un aire d'outsider i, massa sovint, rebent menys atenció i reconeixements del què el seu treball mereixeria.

Jo li feia broma dient-li que la seva escriptura era críptica, ell es sorprenia i m'insistia en que 'no', 'ni de conya' ... era una forma d'autopujar-me l'autoestima davant la seva erudició i domini de les idees i les paraules.

Com us deia, potser l'obra d'Igual no era popular, no acaparava portades o emplenava els aparadors de les llibreries... però els del seu gremi, sí van reconèixer el seu treball, amb premi diversos: Ciutat de València de poesia (1988), el Sebastià Juan Arbó de narrativa (1997), el Cristòfol Despuig de narrativa (1999), el J.M. Ribelles de poeasi (2000), el Vila de l'Ametlla de Mar de narrativa (2005), el Ciutat d'Amposta (2015), el 25 d'abril de narrativa de Benissa (2018), el Ciutatr de Carlet de poesia (2019), el Joan Fuster d'assaig dels Premis d'Octubre (2019)...

Afortunadament, les persones creadores tenen la sort de poder deixar-nos llegat i de no acabar de 'marxar' mai. Mentre els llegim, seguiran entre nosaltres... i continuarem llegint a Igual i continuarem gaudint amb la seves reflexions lúcides, iròniques i crítices... tot i això, jo voldria poder continuar tenir-lo assegut davant meu amb una tassa de cafè, amb una cigarreta a la mà i xerrar i xerrar de cinema, de literatura, de política ... com tants cops havíem fet. L'amic Josep marxa sense haver-me explicat una anècdota (sucosa) que va tenir amb una jove Maribel Verdú -al principi de la seva carrera- i que, per prudència, mai em va arribar a explicar. D'aquestes trobades guardo agraït la darrera trobada cafetera, en la que em regalà el seu darrer llibre de poemes: Oliverar de l'aire, en el que hi tinc un poema dedicat, El cel sobre Berlin, homenatge al nostre admirat Wim Wenders... 

Gràcies, Josep!


Bibliografia:

POESIA:

- Treva d'hivern (1987)

- 35 poemes (1988)

- Lector d'esperes (1990)

- Closed ford Sale (1994)

- Refugi contra la tempesta (1995)

- Tríptic (1997)

- Rebotiga del brocanter (2000)

- Ditades al vidre (2008)

- Uomo qualque (2010)

- Oliverar de l'aire (2019)

PROSA I NARRATIVA:

- El cor cansat (1997)

- Cabotatge (1997)

- L'any de la fi del món (2001)

- El rastre dels dies (2003)

- Prosas meridionales (2004)

- Torn de nit (2005)

- Retrats de butxaca (2006)

- Faules mamíferes (2007)

- Quaderns deltaics (2009)

- Fugida en cercles (2010)

- No és el que sembla (2010)

- Plàncton (2012)

- Amors gairebé eterns (2013)

- Música secundària (2016)

- L'incert alberg (2016)

- Circ de puces (2019)

- L'eternitat enamorada (2020)

MÚSICA

- Sort de tu (1998)

dimecres, 31 de març de 2021

'RUNPEE': L'APP QUE T'AVISA DEL MILLOR MOMENT DE LA PELI PER A ANAR AL LAVABO

 

Sí, sí, podria ser una broma o un titular del 'Monday Today', però no. 'Run Pee' (ho podríem traduir com 'corre a fer pipi') és una app que t'informa en quin moment de la pel·lícula pots anar al lavabo. 

Busques la peli en qüestió, cliques al botó d'inici en el moment que comença i s'inica un compte enrera fins al moment òptim per a escapar-te al bany ja que són el moments del film més interessants, en el què passa menys acció i no passa res si t'ho perds. És tan delirant que pot consultar el compte enrere o t'indica quina frase dirà algun personatge com a senyal de sortida cap al lavabo. 'RunPee' et resumeix de forma breu allò que t'has perdut i també t'informa de si hi ha escenes post-crèdits.

Com ja haureu intuït l'app va adreçar a les pelis que puguem veure en un cinema, perquè els 'inventors' saben perfectament que existeix el botó de 'pause' o 'stop' en totes les plataformes domèstiques per veure cinema/sèries. 

El sr. Dan Florio és el creador de l'app i segons informa ell mateix "la idea me vino cuando estaba viendo el 'remake' de King Kong en 2005. La película duraba casi tres horas. Para el final, necesitaba desesperadamente ir al baño, tanto que ya no disfrutaba de la película. Pero no iba a dejar el cine hasta que acabara". La idea va madurar durant 3 anys. El funcionament de l'aplicació és tan freaky com l'app en si, i és que el creador cada divendres va amb la seva mare i la seva germana al cinema per a veure totes les pelis d'estrena que poden i detectar aquells moments 'valle' dels films, el 'peetime' pertinents. Com veieu, totalment artesanal. 

Com era d'esperar, de moment l'app només està en anglès i ja disposa de 537 films, però s'està treballant en la traducció a l'espanyol. 



dimarts, 30 de març de 2021

PREMIS GAUDI 2021: 'LAS NIÑAS', 'MY MEXICAN BRETZEL' I 'LA VAMPIRA DE BARCELONA'

 

Fa uns dies s'entregaven els XIII Premis Gaudi, els premis de l'Acadèmia del Cinema Català. Comn o podia ser d'una altra manera, fou una gala amb mascaretes, butaques buides per distància social, amb un 30% de l'aforament del CCIB del Fòrum de Barcelona. La gala estigué produïda per El Terrat, com ja havien fet en anys anteriors. Tot i que el premi a millor llargmetratge en català fou per a La Vampira de Barcelona (de Lluís Danés)(acompanyat d'altres premis en categories tècniques com Millor Perruqueria, Vestuari, Efectes Especials i Direcció Artística fins arribar als 5 guardons); les altres 2 grans guanyadores, en relació a nombre de premis foren 'Las niñas' (amb 4 premis com el de Millor Pel·lícula de Parla No Catalana, Millor Direcció, Fotografia i So) i 'My Mexican Bretzel' (amb 3 premis: Millor Documental, Millor Guió i Millor Muntatge, un dels film de l'any).

Aquests 3 films l'Acadèmia del Cinema Català considera que són les millors produccions de l'any passat. La primera, la vam veure al Festival de Sitges i tot i l'impecable feina de direcció artística, fotografia i el seu potent repartiment la història no acaba d'emocionar com voldria i es queda en un (bon) exercici visual. Les altres dues, però, estan entre el millor que s'ha fet a la península. Si 'Las niñas' és una 'coming of age' que connecta amb la nostàlgia del públic que era adolescent a principis del '90 del segle passat, amb una protagonista que enlluerna amb cada mirada i primer pla; 'My mexican Bretzel' és una història deliciosa sobre la vida d'un matrimoni de classe alta mitjançant el muntatge de les seves filmacions domèstiques, realitat i ficció s'entrellacen i porta la feina del reponsable de muntatge a un nivell d'excel·lència. 

La gala fou àgil, anant per feina, fent autoparòdia i amb monòleg lluït del sr. Buenafuente. L'apartat musical estigué a càrrec de Rigoberta Bandini i el 'Meteòrit Ferit' de Maria Arnal i Marcel Bagès per a retre homenatge als professionals del cinema que han mort durant el 2020 (aix... enamorats de la Maria!)

En quant a la resta de premis, el sr. Mario Casa també s'emportà el premi a Millor Actor Protagonista (com també aconseguí el Goya) per 'No matarás'; Candela Peña pel de Millor Actriu Protagonista per La boda de Rosa; Alberto Sanjuan i Veronica Echegui el de Millor Actor i Actriu Secundaris per 'Sentimental' i 'L'ofrena', respectivament.

Destacable el Premi Especial del Públic a la Millor Pel·lícula per 'Les dues nits d'ahir', dels debutants Pau Cruanyes i Gerard Vidal, per una història d'un grup de 3 joves afectats per la mort d'un quart.

El Gaudi d'Honor fou per a la sra. Carme Elías, una dama del teatre (però també, encara que menys, del cinema). En el seu agraïment tingué unes paraules pels presos polítics que encara tenim sense llibertat. Com també féu la Presidenta de l'Acadèmia Isona Passola en el seu darrer discurs en el càrrec amb paraules contundents conta la manca de llibertat d'expressió: "Els polítics a l'exisli, represaliats i a la presó sempre estaran amb nosaltres. No vull passat l'oportunitat de carregar contra un Estat repressor. Visca la llibertat d'expressió i visca el cinema en català". La sra. Passola també tingué paraules envers la precària situació de la indústria cinematogràfica que amb la pandèmia encara s'agreujarà més. 

En relació a la Millor Pel·lícula per a la Televisió i el Millor Curt s'ha premiat films al voltant de la figura de Guillem Agulló el militant antifexista assassinat, en els films 'La mort de Guillem' (emotiu treball de Carlos Marquès Marcet) i el curt 'Ni oblit ni perdó' de Jordi Boquet Claramunt 

Una de les grans perdedores fou el nou film de Cesc Gay; 'Sentimental' tenia 8 nominacions i només s'ha endut el de Millor Actor Secundari per Alberto Sanjuan.

Així dons, davant d'una producció greument afectada per la crisi de la Covid19 aquí teniu la llista de pelis que hem de veure si volem veure el milloret del 2020.

Aquí us deixo la llista de tots els premis:


MILLOR PEL·LÍCULA

"La vampira de Barcelona", de Lluis Danés

MILLOR PEL·LÍCULA EN LLENGUA NO CATALANA
"Las niñas", de Pilar Palomero

MILLOR DIRECCIÓ
Pilar Palomero, per "Las niñas"

MILLOR GUIÓ
Núria Giménez per "My Mexican Bretzel"

MILLOR PROTAGONISTA FEMENINA
Candela Peña per "La boda de Rosa"

MILLOR PROTAGONISTA MASCULÍ
Mario Casas per "No matarás"

MILLOR DIRECCIÓ DE PRODUCCIÓ
"Adú"

MILLOR PEL·LÍCULA DOCUMENTAL
"My Mexican Bretzel"

MILLOR CURTMETRATGE
"Ni oblit ni perdó"

MILLOR PEL·LÍCULA PER A TELEVISIÓ
"La mort de Guillem"

MILLOR DIRECCIÓ ARTÍSTICA
Lluis Danés per "La vampira de Barcelona"

MILLOR ACTRIU SECUNDÀRIA
Verónica Echegui "L'ofrena"

MILLOR ACTOR SECUNDARI
Alberto Sanjuan, per "Sentimental"

MILLOR MUNTATGE
"My Mexican Bretzel"

MILLOR MÚSICA ORIGINAL
El Niño de Elche per "Niños somos todos"

MILLOR FOTOGRAFIA
Daniela Cajías per "Las niñas"

MILLOR VESTUARI
"La vampira de Barcelona"

MILLOR SO
"Las niñas"

MILLORS EFECTES VISUALS
"La vampira de Barcelona"

MILLOR MAQUILLATGE I PERRUQUERIA
"La vampira de Barcelona"

MILLOR PEL·LÍCULA EUROPEA
"Sorry We Missed You" de Ken Loach

PREMI DEL PÚBLIC A LA MILLOR PEL·LÍCULA
"Les dues nits d'ahir"

GAUDÍ D'HONOR
Carme Elías

dilluns, 29 de març de 2021

'GRACIES PEL BALL' ... a Josep Igual


Envoltà amb el braç dret la cintura deliciosa, ella li va somriure, amb aquell gest una mica ambigu però agradós que li dibuixava uns llavis entreoberts, maquillats amb aquell afinat to avellana, i que li cloïa lleument els ulls de dibuix ametllat.

S'empassà d'una glopada nerviosa la resta del gintònic, perquè l'orquestra començava un vals i se li acudí que, havent anat tot l'hivenr a una acadèmia de ball, aquella seria una bona manera de fer-li saber que no era cap ensopida rata de biblioteca, com podia haver sentit a dir.

Ella acceptà de bon grat. Es van fer un lloc a la pista, que era plena de gom a gom de parelles endiumenjades.

Cap a la meitat del vals, Gerard es decidí a fer-li un bes al coll. Ella li respongué amb un elegant petó als llavis. 

Seguiren ballant com si estiguessin sols a la sala i al món, buscant-se amb mirades carregades d'intel·ligència. 

Però, quan l'orquestra era a punt de rematar el vals, Margarida tirà el cap enrere i mig es desplomà.

Amb bons reflexo, Gerard la va poder subjectar una mica, però, de la sacsejada del gest, la caixeta del circuit central s'havia obert sota el vestit negre i feia un bony lleig enmig de l'esquena de la noia. També la perruca s'havia desplaçat una mica, tot fent-li el front més llarg.

Gerard la va gafar en braços i va sortir de la sala. En la sortida, alguna veu grollera va exclamar 'deu estar prenyada'.

La carregà al seient de darrere, i, en ser al garatge, la diposità damunt de la taula.

Ja a l'endemà miraria quin havia estat el problema -potser tèrmic?-, i provaria de reparar-lai potser perfeccionar-la. Però ara encara li venia de gust prendre's el darrer vodka amb taronja al pub del barri.

Abans d'apagar la llum la va mirar i tot picant-li l'ullet li va fer saber: "Gràcies pel ball, nena; no ets perfecta, però ja et canviaré".

Josep Igual a No és el que sembla (2010:24).


(et tindrem a prop gràcies a la teva obra...).

dissabte, 27 de març de 2021

'EL GENDARME DE SAINT-TROPEZ' PER AL 3er ANIVERSARI DEL CINECLUB LA RAPITA

 

El 3er. anviersari ja va passar, va ser l'octubre del 2020... però com ja us podeu imaginar, el panorama no era per a fer massa celebracions; de fet, no podíem fer ni projeccions. Per sort, ara esten vivint una temporadeta  estable (toquem fusta) i demà diumenge tornem a tenir sessió de CineClub La Ràpita i aprofitarem per a auto-felicitar-nos... i ens encantaria que ens puguessiu acompanyar.

No us enganyaré, a la programació del nostre CineClub (i jo diria que la de la graaaan majoria de cineclubs de Catalunya) no abunden les comèdies. És un fet. Fa de mal justificar però si repassem la llista de les nostres pel·lícules preferides de tots els temps, sovint hi detectem poques comèdies (almenys, a mi em passa) i no vol dir que no les estimem o que considerem que sigui un gènere 'menor', ni molt menys! però el seu volum no està equiparat a les dramàtiques.

Conscients d'aquest fet, per a celebrar el nostre 3er. aniversari hem volgut fer una sessió diferent: oferint una comèdia -que bona falta ens fa!- per a que poguem riure una bona estona. 

Hem escollit un clàssic del cinema francès: 'Le Gendarme de Saint-Tropez' (1964), dirigida per Jean Girault, que fou el primer film de sis més que vindrien amb un protagonista absolut: el senyor Louis de Funes, el Rei de la Comèdia del Cinema Francès que encarna un dels seus personatges mundialment més coneguts el gendarme Ludovic Cruchot. En aquesta primera aventura al sr. Cruchot el destinen a Saint-Tropez, allà el veurem intentant posant ordre en aquesta turística població i a la seva jove filla que intenta integrar-se en la nova residència. 

El 'gendarme' tingué 5 pel·lícules més al llarg de 20 anys: El gendarme en Nueva York (1965), El gendarme se casa (1968), Seis gendarmes en fuga (1970), El gendarme y los extraterrestres (1979), El loco, loco mundo del gendarme (1982)... un parell de mesos després d'estrenar-se aquesta darrera moria el sr. Louis de Funes. 

Us esperem demà per a riure i celebrar amb nosaltres el nostre 3er. aniversari. Fins demà ! 

dimarts, 23 de març de 2021

COLLITA DE LA BERLINALE 2021

 

El panorama que estem vivint ha obligat a que la 71ena. edició del Festival de Berlin, la Berlinale, fos diferent. Era d'esperar. La direcció ha decidit fragmentar el festival en 2 moments: de l'1 al 5 de març una Berlinale només per la indústria i la premsa, en format on line; i del 9 al 20 de juny, una Berlinale  amb sessions presencials amb públic, confiant en que la presencialitat ja pugui ser una realitat.

Aquesta Berlinale arriba amb novetats importants: treure el gènere del premi a la interpretació, és a dir, ja no hi haurà premi a 'Millor Actor' i 'Millor Actriu', sinó Premi a la Interpretació, ja sigui Principal o Secundari. El premi es transforma en 'Os de Plata a la Millor Interpretació'. Com era d'esperar, s'han alçat veus a favor i veus en contra. A favor: que és un bon acte simbòlic de desencorsetar la Vida de la binaritat del gènere. En contra: tenint en compte el 'domini masculí' en el món cinematogràfic, correm el risc de que les 'dones' queden -novament- eclipsades.

Una altra novetat de la Berlinale d'enguany és que no hi haguè Presidència en el Jurat, totes les persones membres estan en el mateix nivell. Una bona forma d'acabar amb jerarquies innecessàries.

En quant a la collita d'enguany, la Berlinale 2021 inclou: el film amb el que Jodie Foster va guanyar el Globus d'Or a millor actriu secundària, The mauritanian (de Kevin Macdonald) amb la història d'una advocada que defensa un detingut en una base militar de Guantánamo; French exit, comèdia d'Azazel Jacobs amb Michelle Pfeiffer, sobre una vídua que es trasllada amb viure a París amb el seu fill; el nou film de Célie Sciamma: Petite maman, que torna als relats sobre la infància dels seus primers films: el nou film del director de Corea del Sud Hong Sangsoo, Introduction.

La que s'emportà el gran premi, l'Os d'Or a millor pel·lícula fou la del romanès Radu Jude amb Bad Luck Banging or Loony Porn, la contundent història d'una professora d'institut que veu com es filtra per les xarxes un vídeo sexual en el que ella participa... el film planteja qüestions delicades com: la separació entre vida privada i vida pública, el concepte d'intimitat, la necessitat de 'donar exemple' per part d'una mestra al seu alumnat.

El Premi d'Interpretació, tan principal com secundari foren per a dues dones, en el primer: Maren Eggert per I'm your man (de Maria Schrader); en el segon: Lilla Kizlinger per Forest-I see you everywhere (de Bence Fliegauf).

La llista de premis:

Sección de competición:.

- Oso de Oro: Bad Luck Banging Or Loony Porn, de Radu Jude

- Gran Premio del Jurado: Wheel Of Fortune And Fantasy, de Ryusuke Hamaguchi

 Premio Especial del Jurado: Herr Bachmann And His Class, de Maria Speth

 Oso de Plata a la mejor dirección: Dénes Nagy, por Natural Light

Oso de Plata por mejor interpretación protagonista: Maren Eggert, por I’m Your Man

Oso de Plata por mejor interpretación de reparto: Lilla Kizlinger, por Forest – I See You Everywhere

Oso de Plata por mejor guion: Hong Sang-soo, por Introduction

Oso de Plata por su sobresaliente contribución artística: Yibrán Asuad por la edición de “Una película de policías


Sección de cortometrajes:

Oso de Oro al mejor corto: My Uncle Tudor, de Olga Lucovnicova

Oso de Plata, premio del jurado: Day Is Done, de Zhang Dalei Sección "Encounters":

Mejor Película: We, de Alice Diop

Premio Especial del Jurado: Taste, de Lê Bảo

Mejor Dirección: Ramon y Silvan Zürcher por The Girl And The Spider, y Denis Côté por Social Hygiene

Mención Especial: Rock Bottom Riser, de Fern Silva


dilluns, 22 de març de 2021

dijous, 18 de març de 2021

SR. LOU OTTENS

 (1926-2021)

Fa un dies moria el que fou el director de l'equip que inventà un dels productes IMPRESCINDIBLES per als què vam nèixer als anys '70: el cassette.

El sr. Lou Ottens fou un enginyer nascut a Holanda que va treballar tota la seva vida a l'empresa Phillips, i a ell se li atribueix la invenció del cassette. Ell era el director de l'equip que a principis dels anys '60 del segle XX van començar a donar-li voltes al producte en qüestió. L'any 1963 es va presentar a la fira IFA de Berlin i es van començar a fabricar en sèrie a Alemanya. Dos anys després es va comercialitzar per tota Europa. En paraules del mateix sr. Ottens: "Com el nostre objectiu era fer una gravadora de butxaca, el nostre invent havia de cabre a la butxaca lateral de la meva jaqueta. (...) Vaig fer una peça de fusta que encaixava a la meva butxaca i vam seguir aquest model".

No serà fins al 1969 que arribarà als EEUU, quan The Mercury Record Company (propietat de Phillips) encarrega la primer tirada de 49 títols en format cassette. Tot i que Phillips fou el creador de l'invent, fou Sony la que patentà els walkman -l'aparell reproductor- que va permetre la massificació del cassette.

Tot i que ara hi ha alguns grups de música alternatiu que els tornen a reeditar (fins i tot Björk, no fa massa, va reeditar tota la seva discografia en cassette) la 'vida' del producte fou d'uns 30 anys, als anys '90 el CD li prengué el primer lloc com a reproductor de música (i, de fet, el sr. Ottens també estiguè en la creació d'aquest nou format). El cassette són unes cintes magnètiques que permeten gravar senyals analògiques en dues pistes, la cara A i la cara B.

El sr. Ottens tenia 94 anys quan va morir i tot i que ja estava retirat des de 1986. Gràcies a ell, doncs, vam poder donar les nostres primeres passes en el descobriment de la música gràcies a la seva reproducció. El cassette és part de la nostra memòria musical, agraïts sr. Ottens...

dimecres, 17 de març de 2021

PER MOLT ANYS, BIEL !!!


 

dimarts, 16 de març de 2021

PREMIS GOYA 2021: ADU / AKELARRE / LAS NIÑAS, PRINCIPALS GUANYADORES

El passat 6 de març s'entregaven els Premis Goya, una gala on la presència de la virtualitat i la videoconferència era inevitable, inescapable. Porto molts anys veient les gales del Goya, malgrat la conducció de personalitat com la sra. Rosa Maria Sardà, el sr. Andreu Buenafuente o el sr. Dani Rovira sempre ha d'arrrossegar crítiques i 'haterismes' diversos, tant és lo bé que ho facin, el linxament està garantit. Com us deia, després de molts anys veient la gala us puc dir sense dubte que ha estat la PITJOR gala d'entrega de Goya de la història. Haguessin pogut optar per fer-nos passar una estona agradable, divertida, fer-nos desconnectar de l'any complicat que estem vivint; haguessin pogut fer-se seu un dels objectius del cinema: fer-nos oblidar els problemes i viatjar amb la pantalla com a catifa voladora... però no! van optar per fer una gala trista, decadent, desesperançada, parlant toooota l'estona de pèrdues, de morts, de tristesa. Començant pel sr. Antonio Banderas, un presentador sense cap xispa ni gràcia, anodino fins a dir prou; i acabant amb l'entrega del premi a la millor pel·lícula per part de la  sra. Ana Maria Ruiz, enfermera que estigué en primera línia d'atenció del Covid19 ... malgrat còrrer el risc de ser titllat d'insensible ho veig del tot innecessari i fora de lloc.

Anant als premis i a la quiniela, aquest any he superat lleugerament el 50%, un 51% d'encerts, causats sobretot per no tenir en compte els premis a 'Ane', més premiada del què esperava.

Les 3 pelis guanyadores -per acumulació de premis o per emportar-se els més 'importants'- foren: Adú (4 premis), Akelarre (5 premis) i Las niñas (4 premis). Una de les (poques) coses bones de la pandèmia és que les podeu veure en diferents plataformes VOD (Adú i Akelarre a Netflix i Las niñas a Filmin). Vistes les 3, el meu pòdium seria: Las niñas, Akelarre i Adú (tot i que aquesta no l'haugès nominat ni com a millor pel·lícula).

Destacable el merescut premi a Millor Documental per 'El año del descubrimiento' (per a molta gent una de les millors pelis de l'any) i a la Millor Direcció Revelació per a Pilar Palomero i la seva estupenda 'Las niñas'; incomprensible el premi a millor actor per a Mario Casas (suposo que és una acció inclusiva de l'Acadèmia) i merescudíssim el Goya d'honor a Angela Molina, que representa el cinema del segle XX (amb Buñuel i 'Ese oscuro objeto de deseseo') i el XXI (amb  Pablo Berger i 'Blancanieves').

No ha estat un gran any per a les produccions cinematogràfiques de la península, la pandèmia obliga, la prova està en la premiada i única nominada a Millor pel·lícula d'animació ('La gallina Turuleca') i, malauradament, no crec que aquest 2021 ens proporcioni massa alegries.

Us deixo amb la llista de premis indicant encerts i errors de la quiniela.

Millor pel·lícula:  Las niñas (X)

Millor Direcció: Salvador Calvo (Adú) (X

Millor Actor Protagonista: Mario Casas (No matarás)(X)

Millor Actriu Protgonista: Amaia Aberasturi (Akelarre) (X)

Millor Actor de Repartiment: Alberto San Juan (Sentimental)(X)

Millor Actriu de Repartiment:  Nathalie Poza (La boda de Rosa) (X) 

Millor Actor Revelació: Adam Nourou (Adú)(X)

Millor Actriu Revelació: Jone Laspiur (Ane)(X

Millor Pel·lícula Europea:  El padre (Regen Unit)(X)

Millor Direcció Novella: Pilar Palomero (Las niñas)(X)

Millor Guio Adaptat: Ane (X)

Millor Guió Original:  Las niñas (X)

Millor Pel·lícula d'Animació: La gallina Turuleca

Millor Pel·lícula Iberoamericana:El olvido que seremos (Colombia)(X

Millor Pel·lícula Documental: El año del descubrimiento (X)

Millor Direcció de Producció: Adú (X)

Millor Direcció de Fotografia :Las niñas (X)

Millors Efectes Especials: Akelarre (X)

Millor Maquillatge i Perruqueria: Akelarre (X

Millor Disseny de Vestuari : Akelarre (X)

Millor Direcció Artística: Akelarre (X)

Millor So: Adú (X)

Millor Muntatge:  El año del descubrimiento (X

Millor Cançó Original: La boda de Rosa (X)

Millor Música Original: Akelarre (X)

Millor Curtmetratge de Ficció: A la cara (X)

Millor Curtmetratge d'Animació: Blue & Malone: Casos imposibles (X)

Millor Curtmetratge Documental: Biografia del cadaver de una mujer  (X)

dilluns, 15 de març de 2021

MASSA ENTUSIASME

 

S'intueix que les restriccions que la covid imposa encara anirant minvant poc a poc. El Procicat ha anunciat que, dilluns endavant, bars i restaurants podran obrir des de dos quarts de vuit del matí a les cinc de la tarda. Això implica que molts que no dinem a casa ni per mal de morir hi podrem anar a una hora sensata -les dotze del migdia, per exemple, com feia un servidor abans de la pandèmia- , sense haver d'esperar a la una. I podré baixar al bar a fer un cafè a mig matí, sense veure'm obligat a prendre-me'l a la vorera en un gotet de cartró.

Però avui i demà encara sou a temps de demostrar la vostra gran creativitat culinària, ni que sigui per commemorar que el diumenge 14 de març farà un any que el Govern espanyol va publicar el reial decret 463/2020 "pel qual es declara l'estat d'alarma per a la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada pel COVID-19". Encara escrivíem la paraula amb majúscules, tant de respecte ens feia. Ara ho fem amb minúscules i la referència a l'any s'ha deixat de banda: covid. Ja ens hi hem familiaritzat. Va ser el gran tancament inicial, quan no podíem sortir de casa si no era per activitats bàsiques: anar a comprar els diaris, visitar el supermercat, proveir-nos de tabac i passejar el gos. Quins temps aquells!

Durant els mesos següents, una de les coses que vam comprovar és que, en general, a les persones, més que cuinar de debó, els agrada crear, ni que sigui arruïnant el que tenen als fogons. No s'esmerçaven a aprendre a fer unes bones faves amb menta sinó que, per donar-hi un toc personal -a més de les faves, la menta, la botifarra negra, els alls, la ceba i el vi blanc-, hi posaven, per exemple, talls de mango. Fa anys, Josep Maria Espinàs es queixava que, a la cuina actual, molta gent vol ser compositora de grans peces i n'hi ha poca que vulgui ser-ne intèrpret. Tothom desitja igualar-se a Igor Stravinsky i pocs volen toca a la perfecció les seves obres. Ser un virtuós -sigui pianista, violoncel·lista o clarinetista-requereix anys d'esforços i no tothom arriba a ser-ho. Però als aspirants a la Glòria Gastronòmica els sembla poc. Per això afegeixen un raig de llet de coco a l'escudella, i coriandre a tot arreu, encara que no hi lligui ni amb calçador. (Fins i tot Jean Couturier comercialitza ampolletes de Coriandre Eau de Toilette). Larry David va ser el creador d'aquella gran sèrie que es deia Curb your enthusiasm: frena el teu entusiasme. És un bon consell que poca gent segueix, i menys quan es posa davant dels fogons.

Quim Monzó, a
La Vanguardia
del 06/03/21

dijous, 11 de març de 2021

CIUTADÀ K FA 13 ANYS !!!

 


Avui Ciutadà K fa 13 anys. En aquests 13 anys han passat per aquí 291.083 visites i l'activitat continua intensa. Hem reduït lleugerament el nombre de post, de 147 (2019) a 137 (2020), però no es tracta d'una reducció massa significativa.

Aquest 2020 hem tingut 9.818 visites en tots els blos publicats en el darrer any (una mica menys que l'any passat, que estava en uns 10.450). Les visites anuals continuen baixant però els comentaris han tingut una lleugera pujada en relació a l'any passat: enguany 39 comentaris (2019:20 comentaris). Els comentaristes continuen sent els habituals Xexu (24) i Pons (2), algun amic/a seguidor/a com Jesús Tibau, Carolina o Jaume Vidal però hem de destacar la presència d'Artur, que amb 11 comentaris es situa en el top 10 de comentaristes. Gràcies, doncs, als que ens acompanyeu, sigueu antics o nous. 

En relació a les entrades més visitades, aquí està el TOP 5:

2. SR. CARLO RUIZ ZAFÓN: en 124 visites.

A l'igual que l'any passat mónFILMAT, Festival Internacional de Cinema i Paisatge està com al post més visitat, juntament amb el festival amic d'Equador, Kunturñawi; m'agrada que un tema com l'anti-taurí estigui, també, en el top 5. 

Un any més afegint peces al mosaic del Ciutadà K, més de 2.300 entrades al voltant de la Cinefàgia, la Cultura i la Vida. 

Espero que em continueu acompanyant...


dimecres, 10 de març de 2021

'A GOOD WIFE' AL CINECLUB LA RAPITA

 

Col·laborant en els actes que l'Ajuntament de La Ràpita ha organitzat per a commemorar el 8M, Dia Internacional de les Dones, el CineClub la Ràpita ofereix la projecció de 'A Good Wife', de la directora sèrbia Mirjana Karanovic demà dijous a les 20:00, a l'Auditori Sixto Mir de La Ràpita.

El film ens explica la història de Milena, una dona de 50 anys que porta una vida tranquil·la i familiar al costat del seu marit -un antic membre de les forces especials de la policia duant les guerres de Iugoslavia ara exitòs promotor immobiliari- i els seus dos fills. Quan a Milena li detecten un possible càncer la seva vida comença a trontollar i, sobretot, quan descobreix unes cintes de video en les que desccobreix que el seu marit podria haver estat implicat en l'assassinat de civils durant la Guerra dels Balcans ... la 'bona esposa' s'aferrarà a mantenir intacta la seva família.

Una d'aquelles pel·lícules on allò micro (familiar) i macro (un del conflictes més sagnants de la recent Història europea) conviuen de forma encertada. Film dramàtic que ens parla dels fantasmes del passat i dels sacrificis que sovint hem de fer per mantenir allò que més estimem, sacrificis que massa sovint han de realitzar les dones en nom de la família, l'amor, els fills/es o les aparences ... 

El film debut de la seva directora -Marjana Karanovic- fou presentat al Festival de Sundance al 2016 i aconseguí premis i reconeixements en diferents festivals internacionals. La directora s'atreveix a posar el dit a la llaga en uns fets del seu país que encara no estan superats essent un autèntic trauma col·lectiu.

Ens acompanyeu?

dimarts, 9 de març de 2021

'CIRCUSLAND', EL PRIMER MUSEU DEL CIRC D'EUROPA A BESALU

 

Fa uns mesos a Besalú s'inaugurava el primer museu professional a Europa sobre la història i l'evolució del circ. En una antiga fàbrica tèxtil, s'han ocupat 1.500 mestres quadrats (en una primera fase) per a mostrar 537 peces relacionades amb aquesta disciplina artística. Es tracta d'una petitíssima part de la col·lecció del principal impulsor del museu, el sr. Genís Matabosch, que disposa més de 60.000 objectes dels 250 anys d'història del circ.

A 'Circusland' podem veure el circ en miniatura més gran del món, una maqueta que ocupa 50 metres quadrats a escala 1:25, l'obra d'un enginyer holandès que va trigar 40 anys en construir-lo. En aquesta maqueta podem veure la taquilla, la cantina, l'escola dels nens/es que viuen al circ, 170 caravanes i més de 700 personatges entre persones i animals que integran la gran família del circ. Aquesta maqueta ja es va poder gaudir a l'Exposició Universal de Barcelona de 1929. Una altra peça rellevant és la col·lecció de vestits d'artistes cèlebres: com el del mestre de cerimònies britànic Norman Barrett (actiu als seus 85 anys), el frac de l'ensinistrador de tigres rus Nicolai Pavlenko o el mallot i trapezi de Pinito de Oro. 

El museu ens planteja una evolució per la Història del Circ, des dels seus orígens, a finals del segle XVIII, quan  uns joves del nord de Londres es reunien per practicar acrobàcies a sobre de cavalls al galop... 

El sr. Matabosch, està més que satisfet de poder fer realitat una idea que feia 23 anys que volia materialitzar i que va intentar en diversos emplaçaments com Girona o Figueres. Un cop obertes les seves portes té intencions d'ampliar l'espai que ocupa i poder fer-hi exposicions temporals. 

Benvinguts i benvingudes al CIRC !

dilluns, 8 de març de 2021

divendres, 5 de març de 2021

EL SR. WALEAD BESHTY I ELS OBJECTES MALMESOS DE FEDEX CONVERTITS EN ART

 

El sr. Walead Beshty és un artista anglès que resideix a Los Ángeles. Ha acumulat diverses obres al llarg de la seva trajectòria però n'hi ha una que m'ha cridat especialment l'atenció. 

Es tracta de la sèrie FedEx. El sr. Beshty, durant 9 anys, es va dedicar a enviar diversos objectes de vidres, la majoria cubs, en caixes de cartró de l'empresa de missatgeria FedEx sense cap mena de protecció. Com ja us podeu imaginar, per molt tacte que tinguès el missatge de turno, les peces arribaven al seu destí malmeses en diferents graus i intensitats... doncs, d'això tracta la sèrie d'exposar l'impacte d'aquest trasllat. "Me interesaba cómo los objetos artísticos adquieren significadoa través de su contexto y a través del viaje", comenta l'artista, "quería hacer unaobra que estuviera específicamente organizada alrededor de su tráfico, convirtiéndose en materialmente manifiesta a través de su movimiento de un lugar a otro".

El lloc on enviava aquests 'paquets' no era atzarós, el sr. Besthy les enviava a galeries i sales d'exposicions; allà, un cop els rebien, havien de treure'ls de la caixa en molt de compte per intentar mantenir el seu aspecte original. Cada peça porta per títol la data i número d'enviament i el tamany de la caixa en la que fou transportada.

Ai, el fascinant món dels artistes...


dijous, 4 de març de 2021

NOU DISC THE CURE ? DOS? TRES?

 

Pocs grups de música poden dir que han publicat el seu primer disc l'any 1979 i continuin amb tanta activitat, projectes i actuacions com The Cure. La banda del sr. Robert Smith està imparable. Fa 2 anys van celebrar els seus 40 anys d'activitat amb un concert por todo alto enregistrat per Tim Pope, que vam  poder gaudir en pantalla gran als cinemes i que fou editat en DVD/BR amb el nom de 'The Cure-40 live Curaetion 25 + Anniversary'. 

Mentre celebràvem l'aniversari, el sr. Robert Smith declarava en alguns mitjans de comunicació que estaven preparant nou treball discogràfic i que ben aviat veuria la llum... d'això ja fa 2 anys i el nou disc que no acaba d'arribar. El seu darrer treball d'estudi fou l'any 2008, '4:13 Dream', treball del que no van quedar contents ni ells ni el públic.

Les declaracions del sr. Smith parlen d'un disc "jodidamente genial (...). Creo que hará las delicias de nuestros fanáticos más hardcore. Y probablemente enfurezca a todos los demás. A mi edad, todavía soy triste y siniestro".

Mentres esperem també sabem que el sr. Tim Pope està preparat un documental exhaustiu sore la carrera de la banda, com explicàvem en aquest blog. La idea era aprofitar els 40è. aniversari ... però el documental encara espera veure la llum.

En altres mitjans, el sr. Smith no només parlava d'1 nou disc, sinó de 3 !!! : El primer, es podria dir 'Live From The Moon' i estaria plena de cançons fosques i emocionals; el segon, estaria format per peces més lliures amb una sonoritat més pronunciada i forta; el tercer, seria una bogeria, un disc de soroll amb diversos ambients. I, podria ser, que el tercer estigués signat per Robert Smith en solitari. 12 anys esperant un nou disc i resultarà que ens n'arribaran 3. 

Sembla ser que la pandèmia i els confinament obligatoris han ajudat al sr. Smith per a estimular la seva creativitat i per a avançar projectes en paral·lel com els que hem comentat.

Parlant del 'Live From The Moon' (probable que li acabin canviant el nom), el sr. Smith ens parla que serà el disc més implacablement trist de la seva discografia i que tindrà una potent cançó final de 10 minuts de durada de "oscuridad y penumbra". En paraules del líder dels The Cure seran lletres més honestes, plenes de veritat i de pessimisme fruit de la seva maduresa... 

Aix, l'espera se'ns està fent llarga, Robert, xato ... remata el disc i mostra'l al món. L'esperem !!!

dimecres, 3 de març de 2021

SR. QUINO

 (1932-2020)

A finals de l'any passat moria el sr. Joaquín Salvador Lavado Tejón, més conegut per Quino, pare de l'estimada Mafalda. 

El sr. Quino va nèixer i va morir a Mendoza (Argentina). Els seus pares eren de Fuengirola, Màlaga i van emigrar a Argentina. De ben petit, li van posar el nom de 'Quino' per a distingir-lo del seu tiet, il·lustrador, que també es deia Joaquín. És, precisament, aquest tiet el que li despertà l'interès pel dibuix. 

El petit Quino, l'any 1945, amb 13 anys va començar a estudiar a l'Escola de Belles Arts de Mendoza; feia poc que havia mort la seva mare i 3 anys després moriria el seu pare. De ben jove, va intentar vendre les seves historietes còmiques i intentar trobar feina en diferents editorials sense massa èxit.

L'any 1954, després de tornar del servei militar obligatoria, s'instal·la a Buenos Aires i aconsegueix publicar en diversos mitjans escrits. Els seus primeres treballs estaven centrats en el dibuix publicitari. 

L'any 1963 publica el seu primer llibre recopilatori: Mundo Quino, en aquella època li encarreguen uns treballs per a la campanya publicitària de l'empresa d'electrodoméstics Mansfield i en aquest encàrrec neix el seu personatge més famòs: Mafalda. Aquella campanya publicitària no tirà endavant però el personatge (i la seva família), sí. Es va publicar per primer cop a Leopián, després a Primera Plana i de forma regular en el diari El Mundo des de 1965 a 1967. Publica el primer llibre recopilatori del personatge i començar a editar-se  fora d'Argentina: a Itàlia, Espanya i Portugal. L'any 1969 es publica el primer llibre de Mafalda: Mafalda contestataria i a l'edició italiana va tenir pròleg del mismíssim Umberto Eco.

El sr. Quino publicà tires de Mafalda només 9 anys, l'any 1973 decideix no publicar-ne més, segons ell perquè se li havien acabat les idees. Un any abans de deixar el personatge es crea la sèrie de dibuixos animats de 52 capítols. Tot i deixà el personatge que el faria mundialment conegut, no deixà les pàgines d'humor. 

Mafalda ha ajudat a tenir consciència política a moltes nenes i nenes d'arreu del món, el seu esperit combatiu i contrari a les injustícies i marcadament pacifista és tot un referent per a molta joventut des de 1964.

El sr. Quino tenia moooolta més obra que el personatge de Mafalda. L'estil en les seves tires còmiques i il·lustracions sempre parteixen de personatges i situacions quotidianes per a donar-los un aire surreal i poètic. Amb actitud àcida, en les seves vinyetes, era capaç de mostrar les misèries humanes com ningú. Posant en evidència la inutilitat de moltes institucions, enfrontant-se a la burocràcia, als abusos de poder i a la manca de llibertat... Sovint amb bona dosi de pessimisme però sempre amb una aire tendre i simpàtic.

L'endemà mateix de fer 56 anys de la primera publicació de Mafalda, el sr. Quino moria als 88 anys.

El personatge de Mafalda, és com de la família a can Miró-España, que la teva parella en sigui fan absoluta des de que tenia pocs anys d'edat ajuda i molt! ... molts moments de la nostra vida familiar es lliga a aquest personatge (fins al punt de fer l'invitació de boda o els recordatoris dels nostres 3 fills/a amb il·lustracions d'aquest personatge etern). Estimem Mafalda ! 

Actualment, podem dir que Mafalda és un personatge universal, que parla 20 idiomes i la seva imatge la veiem impresa a samarretes, tassa, llibretes i infinitat de productes de merxandatge (productes, per cert, als que el sr. Quino era contari, però va haver de claudicar perquè començaren a aparèixer ninots i pòsters 'pirates'). Podem gaudir d'estàtues en espais públics de Mafalda a Buenos Aires i Oviedo.

El sr. Quino ens ha deixat, però Mafalda ja és eterna...

Aqui us deixo la primera tira de Mafalda del sr. Quino: