dimecres, 27 de desembre del 2023

'MARY POPPINS' AL CINECLUB LA RAPITA

 

Al CineClub La Ràpita, aquestes dates nadalenques, ha programat una sessió infantil amb un clàssic entre clàssics: 'Mary Poppins', la de 1964 protagonitzada per la sra. Julie Andrews i el sr. Dick Van Dyke.

'Mary Poppins' és un personatge creat per la sra. Pamela Lyndon Travers i la saga de 8 llibres que va escriure i publicar entre 1934 i 1988. La peli ens parla de com l'arribada d'una mainadera moooolt espercial trastoca una famíliia benestant de principis de segle XX; amb un nen i una nena orfes de mare i un pare refugiat en la feina que necessita que algú es faci càrrec dels seus fills. La sra. Mary Poppins és la persona perfecta, carregada de màgia, bons consells i, sobretot, bones cançons. Ben acompanyada de l'escura-xemenies Bert. 

El mateix sr. Walt Disney, després de veure a la sra. Julie Andrews en el musical de Broadway Camelot, va tenir clar que ella havia de ser Mary Poppins. Inicialment, s'havia pensat amb Angela Lansbury o Bette Davis. Escollir a la sra. Andrews fou una decisió encertada: fou la primera actuació de l'actriu en el cinema i es va emportar l'Oscar a la Millor Actriu. En el moment que li van oferir el paper, la sra. Andrews estava embarassada, però el sr. Disney, va postposar el rodatge per a poder comptar amb ella. Curiosament, la segona part del film -la de 2018- l'actriu protagonista -la sra. Emily Blunt- també estava embarassada en el moment de començar el rodatge i el director, el sr. Rob Marshall va aturar la producció fins a poder disposar de l'actriu. (la mateixa sra. Andrews va donar el vist-i-plau a que Emily Blunt fos la 'nova' Mary Poppins).

Diuen que la filla del sr. Disney -Diane- un dia que estaven esmorzant li va demanar a son pare que fes una peli sobre Mary Poppins, son pare es va posar en acció. L'autora dels llibres -la sra. Pamela Lyndon Travers- va rebre l'oferta d'adaptar els seus personatges l'any 1938, però no va ser 20 anys després -i la insistència del sr. Disney- en que l'autora va acceptar. Tot i això, a l'autora mai li va agradar el film i es comenta que va plorar el primer cop que la va veure. Per a la segona part (estrenada l'any 2018) la Productora Disney ja tenia els drets dels hereus de lautora per a fer-ne una segona part.

L'actor que interperta Bert -Dick Van Dyke, l'escura-xemeneies- va demanar poder fer 2 papers en el film, aquest i el del banquer Mr. Dawers. La productora no ho va veure en massa bons ulls... després de que l'actor paguès 4.000 dòlars, Disney va acceptar. Curiòs és que Bert no apareix en cap dels llibres originals, fou un personatge inventat en el que conflueixen diversos personatges dels llibres.

'Mary Poppins' és, sobretot, un film musical. Es va trigar 2 anys en escriure totes les cançons, a càrrec dels germans Richard M. Sherman i Robert B. Sherman. En van escriure 34... moltes no es van tenir en compte en el film -se'n van utilitzar 17-, ja que el guió definitiu encara no el tenien.

Encara que no us ho creieu, supercalifrafilisticexpiadlidocious és una paraula real que apareix en el diccionari d'Oxford i significa: 'extraordinàriament bo, meravellós".

El film es va estrenar un 27 d'agost de 1964, dos anys després moria el sr. Walt Disney, per a molta gent aquesta fou la seva darrera obra mestra del cinema familiar. Es va barrejar per primer cop a la història imatge real i personatges d'animació, uns anys més tard, el sr. Stevenson dirigiria un altre clàssic Disney on es barreja, també, imatge real i animació: 'La bruja novata' (1971) amb la sra. Angela Lansbury com a protagonista. 

Com a curiositats, dir que en l'escena de la selecció de la mainadera, moltes persones que estan a la porta de la mansió de la família protagonista eren homes vestitats de dona. La sra. Julie Andrews en tot moment porta peluca. Les flors que veiem al carrer dels cirerers en el film va ser fetes a mà, una a una; i per a l'hortizó de Londres es va utilitzar més de 100 pintures i dibuixos. El ball dels escura-xemeneies es va rodar durant una setmana i només dura 14 minuts. 

El sr. Dick Van Dyke ha manifestat en moltes entrevistes que 'Mary Poppins' ha estat el millor film en els que ha participat. Inicialment, es va pensar en Fred Astaire o Cary Grant, però finalment el sr. Van Dyke va ser l'escollit tot i no tenir cap experiència en el món de la dansa.

'Mary Poppins' va ser durant mooooolts anys el film de més taquilla de la productora Disney, fins que va arribar 'Los Vengadores: Endgame'. Amb només 6 milions de dòlars de pressupost va aconseguir en l'estrena 52 milions de dòlars; a data d'avui porta acumulats més de 115 milons de dòlars de guanys. Fou la primera pel·lícula dels estudis Disney que va ser editada en DVD. 

Us recomano que veieu Saving Mr. Banks (2013), on s'explica amb els rostres de Tom Janks i Emma Thompson les complicades negociacions que van tenir autora dels llibres i director de la productora.

El 29 d'agost és el Dia Mundial Mary Poppins (dia en què es va estrenar a Nova York), nosaltres el celebrem aquesta tarde. Esperant que ens vingueu a acompanyar ...

dilluns, 25 de desembre del 2023

divendres, 22 de desembre del 2023

BON NADAL !!!


 

dimarts, 19 de desembre del 2023

ERA DISSABTE ....

 


Era dissabte, i allí, en aquell indret, Amposta devia bullir amb els preparatius. Les festes duraven tota una setmana; avui, la vespra, es corria el bou capllaçat, i tots els camperols desemparaven ja els treballs per prendre part en la diversió. La festa es desenrotllava amb ímpetu salvatge i sostingut, entre una continua exaltació. Al matí, a l'interior del mateix carro en què l'havien portat dels prats, subjectaven l'animal  per les banyes amb les gruixudes cordes de cànem. Ja capllaçat així, els homes s'agafaven a les cordes i obrien la porta situada a la part de darrere del carro. El bou, passat bruscament a la llum de l'exterior, saltava espolsant-se la nosa de les cordes i envestint; però cent braços musculosos les tibaven i el doblegaven damunt d'ell i el feien recular; es debatia la fera en violentes sotregades, en una ira fosca d'impotència, el cap abaixat, esgratinyant la terra i mugint.

Després començava la cursa a través dels carrers: el bou al mig, un capllaç davant i un altre darrere, sostingut pels més forçuts, i una enrome gentada -gairebé tot el poble, i àdhuc dones i infants- seguint-lo enardida i cridant. Un núvol de pols els rodejava; el sol del migdia d'agost batia amb violència els carrers; l'atmosfera era una vibració de llum, de rialles, de veus, i s'hauria dit que l'animal, a través d'aquella massa humana que el seguia cenyida en tot moment a l'entorn d'ell, obrint-se i tancant-se davant les seves envestides, anava cercant inútilment una porta de fugida cap als prats.

Els homes brandaven altes vares de freixe amb les quals, des dels carros o des dels portals, colpejaven la bèstia en passar, per excitar-la més; empunyaven també palmes esfullades, armades d'un clau fixat a l'extrem, amb les quals li obrien a la pell amples esquinços. S'aturava el bou i l'obligaven a caminar; envestia, enfurismat per l'agulló, i d'una estirada de la corda el doblegaven de nou sobre ell i fins a vegades el tombaven.

S'aixecava entre cops i punxades d'agulló i tornava a emprendre la cursa... Així passava pel mig dels carrers, amb un trot desesmat i cec, entre la forta cridadissa, i els cops, i els moviments d'esglai, i les corregudes, entre ràpides contraccions de la gent, amuntegant-se contra els portals, tancats moltes vegades de cop i estrepitosament davant les envestides; entre l'ample crit d'expectació i d'esglai de les dones, posades en portes i balcons, canviant en sec en explosió de rialles. Fins que l'animal acabava per deixar-se caure, amarat de sang i de suor, amb una bava sangonosa a la boca. A força de cops i agullonades, a puntades de peu i fins a pedrades, l'obligaven a aixecar-se i el tornaven al corral a fi de continuar la festa a la tarda. Però a la tarda ja eren els homes els qui arrossegaven el bou, i hi haguè anys que s'estalviaven d'haver-lo de matar. Era una festa salvatge i brutal, encara que per a ells era la festa principal i la més esperada: era la festa del còrrer i del suar, de l'agullonada al llom de la bèstia i la fugida ràpida i el salt damunt l'espessa multitud, esquivant la banyada; festa rude i primitiva, com un joc d'infants grans, festa de l'empenta i del cop, de la rialla i la paraula forta, i, més que res, avenç i promesa de les altres que seguien: dels dies d'agost inoblidables, vibrants de llum de sol, de música i cançons i d'alegria pura d'infants, abrandaments dde joventut i nostàlgies dels ancians: alegries també.

Sebastiá Juan Arbó (2023:82-84). Terres de l'Ebre, 1932

dimarts, 12 de desembre del 2023

NOMINATS I QUINIELA PER ALS GOYA 2024

 


La cerimònia 38 dels Premis Goya que entrega l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d'Espanya tindrà lloc el proper 10 de febrer a la Fira de Valladolid. Els presentadors de la gala seran Ana Belen i els Javis (Javier Ambrossi i Javier Calvo). Fa unes setmanes es van fer públiques les nominacions.

La peli més nominada és 20.000 especies de abejas d'Estibaliz Urresola amb 15, seguida de les 13 per a La Sociedad de la nieve de J.A. Bayona; amb 11 nominacions es situen Saben aquell de David Trueba i Cerrar los ojos de Víctor Erice.

Si destaquem algunes nominacions, no és estrany que David Verdaguer hagi estat nominat per la seva excel·lent recreació d'Eugenio a Saben aquell o Enric Auquer fent de mestre en una Espanya pre-guerra del '36 a El mestre que va prometre el mar. Pel que respecta a les interpretacions femenines inevitables nominacions per a Maria Váquez per Matria o Laia Costa per Un amor. Moltes ganes que el Goya a la Millor Cançó sigui per a 'Chinas' de Marina Herlop.

El Goya Honorífic serà per al sr. Juan Mariné, director de fotografia, restaurador i investigador.

Aquí van les nominacions marcant la meva quiniela.

Millor Pel·lícula:
20.000 especies de abejas.
Cerrar los ojos
La sociedad de la nieve
Saben aquell 
Un amor 
Millor Direcció:
Victor Erice (Cerrar los ojos)
Elena Martin (Creatura)
J.A. Bayona (La sociedad de la nieve)
David Trueba (Saben aquell)
Isabel Coixet (Un amor)
 Millor direcció novella
Alejandro Martín (Te estoy amando locamente)
Estibaliz Urresola Solaguren (20.000 especies de abejas) 
Itsaso Arana (Las chicas están bien)
Alvaro Gago (Matria) 
Alejandro Rojas i Juan Sebastian Vásquez (Upon Entry)
Millor Actriu Protagonista
Patricia Lopez Arnaiz (20.000 especies de abejas)
Maria Vazquez  (Matria) 
Malena Alterio (Que nadie duerma)
Laia Costa (Un amor) 
Carolina Yuste (Saben aquell)
 Millor Actor Protagonista
Manolo Solo (Cerrar los ojos)
Enric Auquer (El mestre que va prometre el mar) 
David Verdaguer (Saben aquell)
Hovik Keuchkerian (Un amor) 
Alberto Ammann  (Upon entry)
 Millor Actriu de Repartiment
Ane Gabarain (20.000 especies de abejas)
Itziar Lazkano (20.000 especies de abejas) 
Ana Torrent (Cerrar los ojos)
Clara Segura (Creatura) 
Luisa Gavasa (El mestre que va prometre el mar) 
Millor Actor de Repartiment
Martxelo Rubio (20.000 especies de abejas)
Juan Carlos Berridos (Bajo terapia) 
Jose Coronado (Cerrar los ojos)
Alex Brendemuhl (Creatura) 
Hugo Silva (Un amor) 
Millor Actriu Revelació
Xin Yi Ye (Chinas)
Yeuju Ji (Chinas) 
Claudia Malagelada (Creatura)
Sara Becker (Te estoy amando locamente) 
Janet Novas (O corno) 
Millor Actor Revelació
Brianeita (Campeonex)
Julio Hu Chen (Chinas) 
Matías Recalt (La sociedad de la nieve)
La Dani (Te estoy amando locamente) 
Omar Banana (Te estoy amando locamente) 
Millor Pel·lícula d'Animació
Dispararon al pianista
El sueño de la sultana
Hannah y los monstruos
Momias
Robot dreams
Millor Pel·lícula Documental
Caleta Palace
Contigo, contigo y sin mí 
Está ambición desmedida
Iberia: Naturaleza infinita
Mentre siguis tu
Millor Guió Original
Estibaliz Urresola Solaguren (20.000 especies de abejas)
Michel Gaztambide, Victor Erice (Cerrar los ojos)
Carmen Garrido, Alejandro Martín (Te estoy amando locamente)
Felix Viscarret (Una vida no tan simple) 
Alejandro Rojas, Juan Sebastian Vazquez (Upon Entry)
Millor Guió Adaptat
Albert Val (El mestre que va prometre el mar)
Bernat Vilaplana, J.A.Bayona, Jaime Marqués, Nicolás Casariego (La sociedad de la nieve)
Pablo Berger (Robot dreams)
Albert Espinosa, David Trueba (Saben aquell)
Isabel Coixet (Un amor)
Millor Fotografia
Gina Ferrer Garcia (20.000 especies de abejas)
Valentin Alvarez (Cerrar los ojos) 
Pedro Luque (La sociedad de la nieva)
Bet Rourich (Un amor) 
Diego Trenas (Una noche con Adela)
Millor Muntatge
Raul Barreras (20.000 especies de abejas)
Asten Marxena (Cerrar los ojos)
Andres Gil, Jaume Martí (La sociedad de la nieve)
Fatima de los santos (Mama Cruz)
Fernando Santos (Robot dreams)
Millor Direcció de Producció
Pablo Vidal (20.000 especies de abejas)
Maria Jose Diez (Cerrar los ojos) 
Margarita Huguet (La sociedad de la nieve)
Eduard Vallés (Saben aquell)
Leire Aurecoetxea (Valle de sombras)
Millor Direcció d'Art
Izaskun Urkijo (20.000 especies de abejas)
Curru Garabak (Cerrar los ojos)
Carlos Conti (La contadora de películas)
Alen Baineé (La sociedad de la nieve)
Marc Pou (Saben aquell) 
Millor Cançó
Eco (Xoel Lopez - Amigos hasta la muerte)
Chinas (Marina Herlop - Chinas)
El amor de Andrea (Vetusta Morla - El amor de Andrea)
La Gallinita (Fernando Moresi Haberman, Sergio Bertran . La imatge permanent)
Yo solo quiero amor (Rigoberta Bandini - Te estoy amando locamente)
Millor Música
Natasha Arizu (El mestre que va prometre el mar)
Arnau Batallé (La paradoja de Antares)
Michael Giachino (La sociedad de la nieve)
Alfonso de Villalonga (Robot dreams)
Andrea Motis (Saben aquell) 
Millor Maquillatge i Perruqueria
Ainoha Esquizabel (20.000 especies de abejas)
Ana López-Puiserver (La sociedad de la nieve)
Elia Dánez y Juan Velarez (La ternura)
Caitlen (Saben aquell)
Sarai Rodriguez (Valle de sombras) 
Millor Disseny Vestuari
Nerea Torrijos (20.000 especies de abejas)
Maria Armengol (El mestre que va prometre el mar)
Mercé Paloma (La contadora de películas)
Julio Suárez (La sociedad de la nieve)
Lala Huebete (Saben aquell) 
Millor Efectes Especials
20.000 especies de abejas
La ermita
La sociedad de la nieve
Tin y Tina
Valle de sombras 
Millor So
20.000 especies de abejas
Campeonex
Cerrar los ojos
La sociedad de la nieve
Saben aquell 
Millor Curt de Ficció
Aunque es de noche
Carta de mi madre para mi hijo
Cuentas divinas
La loca y el feminista
París 70 
Millor Curt Documental
Ava
Blow!
El Bus
Herederas
Una terapia de mierda 
Millor Curt d'Animació
Becarias
To bird or not to bird
Todo bien
Todo está perdido
Txontxongiloa (La marioneta) 
Millor Pel·lícula Iberoamericana
Alma viva (Portugal)
La memoria infinita (Chile) 
La pecera (Puerto Rico)
Puan (Argentina)
Simon (Venezuela)
Millor Pel·lícula Europea
Aftersun  (Regne Unit)
Anatomia de una caida (França)
Las 8 montañas (Alemanya)
Safe Place (Croàcia)
Sala de profesores (Alemanya) 

dilluns, 11 de desembre del 2023

HOLA

 



De vegades 

només cal 'hola'

perquè el món sigui més suau.

Saludar és fer salut,

saludar també és salvar.

Qui diu 'hola' t'acull,

quan ho diu de veritat.

Dir-se 'hola' és

i serà per sempre

el primer hospital


Roman Aixendri (2023:30) 
Eva i les meves arrítmies

divendres, 8 de desembre del 2023

EL FESTIVAL INTERNACIONAL DE CINEMA COOPERATIU (CO-) DEL ZUMZEIG AL CINECLUB LA RAPITA

 
Enguany encetem una col·laboració xula al CineClub La Ràpita. El Festival que organitza el Zumzeig (l'única sala de cinema cooperatiu i participatiu sense ànim de lucre de Barcelona) el CO- ha engegat la seva versió itinerant í ha preparat 3 sessions fora de Barcelona: a La Selva (01/12/23), a Santiago de Compostela (14/12/23) i al CineClub La Ràpita (12/12/23).

El CO- és un festival internacional de cinema i pensament que visibilitza la creació cooperativa, col·lectiva i col·laborativa. Es tracta, doncs, d'un proposta en la les formes de producció i gestió associativa, amb plantejaments alternatius o arriscats són el punt central. El CO- va nèixer amb uns objectius molt clars: crear propostes alternatives de llenguatge audiovisual, problematitzar i generar un pensnament crític en les formes estàndars de producció audiovisual, ser un punt de trobada entre agents del context local i l'internacional i ser una plataforma de pel·lícules consistents des dels punts de vista artístic, polític i social.

El CO- té 3 seccions: Secció Oficial Llargmeatrtges, Secció Oficial de Curtmetratges, Secció Focus (no competitiva i que busca descobrir pel·lícules fetes de forma col·lectives o associatives al llarg de la història).

El CO- Itinerant desembarca al CineClub La Ràpita amb la secció de Curtmetratges i en podrem veure 5: Quan ens trobem, Cabo tuna o la gestión del cielo, Hardly working, Ya habremos olvidado i Seeds.

El proper dimarts 12/12 a les 20:00 us oferim la possibilitat de veure curtmetratges a l'Auditori Sixto Mir gràcies a CO- del Zumzeig. Comptarem amb la presència de membres de l'equip organitzador del festival.

Us hi esperem!


dijous, 7 de desembre del 2023

'LOS PAJAROS' AL CINECLUB LA RAPITA

 
Aquest 2023 -que està a punt de marxar- en el CineClub La Ràpita hem estat especialment 'clàssics' i crec que és una línia que no volem ni hem de deixar: és una de les funcions de qualsevol CineClub redescobrir, revisitar films antics que donen sentit al Cinema. 

La sessió d'aquest diumenge és un clar exemple d'això que us dic: 'Los pájaros' d'Aldred Hitchcock és un dels films més coneguts d'aquest director anglès i veure'l en pantalla gran serà un autèntic luxe.

Per a molts crítics, aquest film de 1963 significa la darrera obra rellevant del mestre del suspens. El film adapta el conte de la sra. Daphne du Maurier (autora, també, de Rebeca), escrit el 1952. Es tracta d'una adaptació molt lliure del que queda poca cosa en el film, a excepció de l'atac dels ocells. El mateix guionista va afirmar en la seva autobiografia que Hitchcock l'indicà: "Olvídate por completo de la historia. Los únicos elementos que vamos a utilizar son el título y la idea de los pájaros atacando a seres huamnos. Aparte de eso, vamos a empezar de cero y a crear una historia completament nueva".

L'argument del conte i del film és conegut: Melanie Daniels (Tippi Hedren) -rica i snob- tracta de conquerir l'advocat Mitch Brenner (Rod Taylor) -després de que aquest la tractés amb indiferència en un primer encontre- viatjant al poble posquer d'on ell és... allà pateix la revolta sobtada dels ocells que ataquen les persones sense motiu aparent, a banda d'una ex-novia i una mare que busquen retenir el 'mascle' del film. 3 dones per a un 1 home... i els ocells.

El film havia de ser interpretat per Grace Kelly, però aquesta estava ja feliçment casada amb Rainero de Mònaco. Llavors el sr. Hitchcock va detectar una model que feia publicitat -Tippi Hedren- i la va 'posseir': amb contractes d'exclusivitat i altres possessions tan caracaterístiques de mr. Hitch. Com la sra. Hedren va manifestar en diverses ocasions el sr. Hitchcock estava convençut que ell l'havia fabricat com a actriu i de que era de la seva propietat. 

La sra. Hedren va recordar el rodatge de Los Pájaros com un dels pitjors de la seva vida, aportant un exemple més de la tendència del director a torturar les actrius en el seus rodatges... L'actriu seria la protagonista del següent film del director: Marnie, la ladrona (1964); en el rodatge d'aquesta, el sr. Hitchcock li va proposar tenir relacions sexuals a les que l'actriu es va negar. La revenja del director fou tan contundent que l'actriu estigué vinculada per contracte sense poder participar en films durants uns anys.

Los pájaros és el següent film del sr. Hitchcock tres anys després de dirigir Psicosis (1960), el llistó estava alt, la pressió era òbvia. El film arrenca com una clàssica comèdia de 'lluita de sexes' per anar desembocant en un film de terror... aquest gir en el to era el tret distintiu que s'havia marcat el director en aquest film. Manipular a l'espectador per a què pensés que estava mirant una 'cosa' quan, en realitat, es tractava d'una altra. Una escalada de suspens per al terror final. Destacable l'ús del so en el film, omnipresent el soroll dels ocells i la gairebé absència de música. 

Aquest film és un exemple de l'estil del sr. Alfred Hitchcock: una tensió que va en augment, un control dels 'elements' artístics per a controlar el públic i unes mirades subjectives que fan sentir a l'espectador com un agent present en l'acció (exercint de voyeur).

No deixeu passar l'oportunitat de veure aquest clàssic en pantalla gran i versió original subtitulada. 'Los pájaros' aquest diumenge a les 18:30, a l''Auditori Sixto Mir de La Ràpita.

dimarts, 5 de desembre del 2023

FESTIVAL DE CINEFAGIA ( XLVII ): SITGES 2023 (TERCERA PART)


TWILIGHT (1990)
Gràcies a la seció Seven Chances recuperem un film de 1990 difícil de veure en pantalles. El film del sr. Gyorgy Feher está filmat amb un blanc i negres teranyinós, emboirat i brut per a parlar-nos de la investigació al voltant de l'assassinat d'una nena. Tot té un aire litúrgic, calmat i misteriós. Es nota que el sr. Feher és deixeble del mestre Bela Tarr. Totalment hipnòtic...
Valoració: 8,5



LA ERMITA (2023)
L'equip va venir a presentar el film, amb Belen Rueda i Carlota Perera, la seva directora. El llistó de 'Cerdita' -el seu film debut- estava alt. Amb 'L'ermita' entra en terrenys sobrenaturals, de mediums (reals o falses) i esperits que busquen el seu lloc. Decepcionant, tot. El guió, les interpretacions, les situacions suposadament emotives... no arribes a empatitzar en cap dels personatges per tòpics i típics. Cap risc. No ens aporta res.
Valoració: 5



LUMBERJACK, THE MONSTER (2023)
Tothom ens fem grans. El sr. Miike, també. La bogeria salvatge, violenta i (molts cops) surreal ha deixat pas a un Miike més madur i assossegat. Continuen el xorros de sang i certa crueltat sanguinària però molt més equilibrada. La nova proposta del mestre japonès ens parla de nens segrestats i un assassí en sèrie que treu els cervells a les víctimes. Bon ritme, bona història i bona atmosfera thriller.
Estimem Miike !!!
Valoració: 8



VAMPIRE HUMANISTE CHERCHE SUICIDAIRE CONSENTANT (2023)
Des de Canadà ens arriba el primer llargmetratge d'Ariane Louise-Seize. La traducció del títol seria "Vampira humanista busca suïcida que consenteixi'... i d'això va el film: una jove vampira d'una família de vampirs es nega a matar gent per a alimentar-se davant la desesperació de la seva família. La jove Sasha es troba amb un noi que es vol suïcidar... son la parella perfecta!
Divertida, fresca, de bon rotllo. Ressona 'Lo que hacemos en las sombras' peró amb menys mala baba.
Senzillament encantadora.
(La cançó dels crèdits finals -'Dracula ye-ye'- és un plus).
Molt recomanable.
Valoració: 8.

JUEGO PROHIBIDO (2023)
El sr. Hideo Nakata, director de pelis referents del terror japonès com 'The Ring' o 'Dark water' continua fent pelis. Ha vingut a Sitges'23 a presentar el seu darrer film. Es tracta d'una història de l'estil dels seus films: fantasmes amb quelcom del passat per solucionar peró aquí s'afegeix mullers geloses i controladores dels seus marits (terrorífic!!!). Senyores pàlides i amb cabells llargs i negres com el carbó no poden faltar, marca de la casa 'Nakata'. La peli no aporta massa peró tampoc defrauda del tot.
Valoració: 6


DARIO ARGENTO PANICO (2023)
Documental dedicat al mestre Argento. El seu director -Simone Scafidi- en la presentació ens diu que ha volgut mostrar-nos l'Argento persona. Per a aquelles persones que no coneguin al director de 'Suspiria' serà un documental d'utilitat; per a les persones que busquen que els documentals vagin més enllá de la mera successió biogràfica del personatge els decepcionará. El film no és gens capaç de captar la complexitat i profunditat del sr. Argento. És un film-wikipedia peró informa.
Valoració: 6

VERMIN: LA PLAGA (2023)
El seu director -Sebastien Vanicek- i una part de l'equip han vingut a Sitges a presentar aquest film gens apte per a aracnofòbics. Una plaga d'aranyes s'instal.la i envaeix un edifici i uns joves s'hi han d'enfrontar... i cada cop hi ha més aranyes i cada cop són més grans. La història potser l'hem vist altres cops peró l'important és el ritme trepidant i l'energia que transmet el film durant tot el metratge. Intens i apanyat !
Valoració: 7



BLOOD DE BRAD ANDERSON (2023)
El sr.Anderson ens ha donat perles del fantàstic com 'Session 9' o 'El Maquinista' i ha dirigit capítols significatius de 'The Wire' o 'Fringe'. Enguany està per Sitges per a rebre Premi Honorífic i presentar-nos el seu nou film. 'Blood...' és la història d'una mare amb fill i filla en una casa al camp, el gos desapareix i quan torna no sembla el mateix... i millor no explicar res més nomes afegir que la sang és un protagonista més. Un film en el que es parla dels sacrifics maternals i les relacions paterno-filials (amb separació pel mig... tema candente).
Ben facturada, bona interpreració de Michelle Monaghan, prou sensació de misteri i bon ritme
Però és inevitable pensar en peli ja vista ...
Valoració: 6,5.

LES MAITRES DU TEMPS (1982)
Sitges ens dona l'oportunitat de recuperar aquest film de 1970 (remasteritzat) en el que va participar activament el mestre Moebius. Una història espacial amb altes dosis d'imaginació sobre el rescat d'un nen que s'ha perdut en un planeta habitat per criatures d'allò més variades. Impressiona descobrir alguns elements que el mestre Lucas utilitzaria en la seva saga d'Star Wars. Bona BSO electrònica i un final que apunta cap al multiverso i això que estem parlant de 1970 !!!
Valoració: 8


DREAM SCENARIO (2023)
El film de Cloenda ha estat un deliri a major glòria de Nicolas Cage. El director 
Kristoffer Borgli aconsegueix un film que comença en clau de comèdia i va virant cap a entorns mes agres i mal rotlleros, amb una premissa flipant de partida: que passaria si tothom et tingués a tu en els seus somnis? Peli que en algun moment podria semblar una peli deliri d'Spike Jonze o una de Woody Allen (sobretot al principi) i mr. Cage (encara que us costi de creure) podria ser un alter ego de mr. Allen.
Divertida, original i molt enginyosa, bona forma d'acabar el Sitges 2023.
Valoració: 9.

THERE'S SOMETHING IN THE BARN (2023)
La darrera peli que hem vist a Sitges'23 ha estat de les més divertides. El norueg Magnus Martens (amb una llarga trajectòria a la televisió) dirigeix aquesta comèdia negra sobre una família dels EEUU que hereta una casa en un poblet de Noruega, vivint en ella es trobaran al típic elf de graner que és un gnomo molt graciós fins que deixa de ser-ho. Grotesca, xaladora, anti-ianqui i plena de neu.
Un bon final de festival !!!
Valoració: 8

dilluns, 4 de desembre del 2023

TOT PER UN PRESSUPOST

 


Des de fa dècades, l'ofici de lampista va en alça. El 1971, Carlo Fruttero i Franco Lucentini van publicar un llibre de poemes que porta per títol L'idraulico non verrá, el lampista novindrà, una frase mil vegades repetida que els pessimistes diem sempre que ens avisa que passarà a tal hora o tal altra a reparar l'avaria que sigui i finalment no s'hi presenta. Des d'aquell poemari excepcional tot van ser flors i violes per als treballadors d'aquest gremi, fins al punt que al món del porno han acabat substituint el repartidor de butà, que fins llavors ocupava el lloc preeminent del pòdium de fantasies sexuals.

En conseqüències, els honoraris dels lampistes han anat en augment. Dissabte passat, a la ciutat de Màlaga, un home 'molt agressiu' en va segrestar un i va amenaçar de volar l'edifici pels aires. El motiu no era que el lampista li haguès dit que hi passaria i no s'hi haguès presentat. El motiu va ser que el pressupost  que li va demanar abans de començar la feina li va semblar molt car, "un robatori". Els detalls els dona el diari Sur. L'home va col·locar una bombona de butà al replà de l'escala i va amenaçar de fer-la esclatar. Alertada, la policia local va anar a casa seva, va fer desallotjar tots els pisos per si complia l'amenaça i finalment va enretirar la bombona. Hi va haver negociacions a través de la porta, que l'home es negava a obrir. Més d'una hora van estar negociant. De fons se sentia la veu d'algú que demanava auxili. Era el lampista, que l'home havia segrestat , tot i que insistia que dins del pis no hi havia ningú més, que estava tot sol. 

Per no allargar més la descripció dels fets, direm que el van detenir, que la pistola amb què amenaçava no era de debó però sí les dues armes blanques que brandava. Tot per un pressupost que li va semblar excessiu. Poder no va saber entendre que incloïa un final feliç.

Quim Monzó a La Vanguardia de l'11/11/23


dilluns, 27 de novembre del 2023

divendres, 24 de novembre del 2023

FESTIVAL DE CINEFAGIA ( XLVII ): SITGES 2023 (SEGON PART)


EL REINO ANIMAL
De França ens arriba la nova peli de Thomas Cailley per a dir-nos que les 'trans-espècies' ja les tenim aquí. De forma ficcionada ens parla d'un món en el que algunes persones es van transformant en animals i com impacta en la societat; aquesta és la premissa de partida però del què de veritat ens parla és de relacions paterno-filials i d'acceptar el camí de la descendència de cadascú. Visualment potent, enginyosa, amb un encertat Romain Duris, amb sentit de l'humor i en bon ritme... pocs 'peros' li podem trobar.
Fans de 'El Reino animal' !!!!
Valoració: 9

CONNAN
'Gaudim' (?¿) la nova xifladura del sr. Bertrand Mandico, un dels artistes més inclassificables d'Europa. Aquest és el tercer llargmetratge d'un director-autor que porta molts curts i videoclips en la seva trajectòria i cada nou film és una flipada més. 'Conann' és una nova versió (sui generis) de 'Conan, el Bárbaro', en clau femenina': 7 dones interpreten el mateix personatge. Un film de viscositats, violència, sang i empoderament femení.
Una marcianada no recomanable per a tots els públics.
Valoració: 7


KUBI
Amb 76 anys el sr. Takeshi Kitano continua en actiu. Feia temps que no veiem res nou d'ell i en aquesta ocassió torna al cinema de samurais amb una història de guerres, traïcions i venjances entre grans senyors de l'època 'feudal' japonesa. Tocs d'humor i violència grotesca marques de la 'casa Kitano'.
El mestre continua en plena forma!
Hem xalat!!
Valoració: 8




HUNDREDS OF BEAVERS
Es tracta de la peli-fenòmen d'enguany. Després de sorprendre al Festival de Sundance aterra a Sitges aquesta divertida i esbojarrada peli (de molt baix pressupost) que barrejant animació i imatge real i simulant una peli muda dels orígens del cinema ens parla de la lluita d'un canadenc contra els animalons que l'envolten al bosc on viu (castors, conills, llops...); i aquests animals estan interpretats per persones disfressades (molt loco!!). Mike Cheslik (director) i Ryland Brickson Cole Tews (actor absolut del film) l'han vingut a presentar. Difícil de resumir en paraules allò viscut amb la peli: Chuck Jones, slapstick, looney tunes, Buster Keaton, ... són conceptes que em venen al cap ara. Una ametralladora de gags, un darrera l'altre, sense pausa. Divertida, esbojarrada, original.
Això només passa a Sitges, amics i amigues!!
Valoració: 8,5

SMUGGLERS
La primera coreana del sud que 'pesquem' a Sitges'23. Aquest país pocs cops defrauda a nivell cinematogràfic. 'Smugglers' significa 'contrabandistes' i d'això va: de barques que fan contrabando a la costa coreana. Un dels atractius és que les persones que ho fan són una professió tradicional del país: dones bussejadores que pesquen a pulmó. Aquest aire tradicional es perd per a oferir-nos un 'Ocean's eleven' femeni i aquàtic. Bona factura, bon ritme, entrentinguda i la sensació que han volgut fer un film que connecti amb el públic occidental.
Correcta i sense sorpreses!
Valoració: 7

INVISIBLE FIGHT
A la frontera de la URSS i Xina als anys '70 del segle passat, un jove obsessionat amb el kung-fu i el rock metal vol formar part d'un convent de monjos ortodoxos. Religió i Bruce Lee en una mateixa peli. Arrenca divertida i esbojarrada amb salts impossibles i coreografies de lluita oriental peró poc a poc es va fent repetitiva i els acudis es desgasten. Al final no sabem i és un film que critica la religió o l'aplaudeix. No troba el to encertat i al final t'avorreix... llástima
Valoració: 5



YOU CAN CALL ME BILL
Ens arriba el nou documental d'Alexandre O. Philippe, el millor documentalista sobre cinema que tenim. En aquest, centrat en l'actor William Shatner, el mític capità Kirk d'Star Trek... tot i ser més d'Star Wars el film ens aproxima a una persona de més de 90 anys que repassa els seus films i sèries però, sobretot, es qüestiona el seu pas per la Vida i ens exposa les coses que realment valen la pena. Un film emotiu, suggeridor i molt ben fet... com tot el que toca el sr. Philippe.
Una lliçó de Vida!
Valoració: 9


RABIA
Comencem de bon matí, a les 08:15, amb una mexicana. Una peli de licàntrops subtil; és a dir, més preocupada d'ensenyar-nos atmosferes que transformacions, urpes, péls i sang. Per tant, no és la peli estàndard d'homes-llop, aquí estem més preocupats de les relacions paterno-filials i entorn social. Cuinada a foc lent i amb una perspectiva diferent...
Interessant
Valoració: 7




LA ESPERA
Continuem el dia amb una espanyola. El seu director -Fco. Javier Gutiérrez- ha vingut a presentar-la. Es tracta d'una davallada als inferns del seu protagonista. Potser no tenien molt clar el què ens volien explicar (sobretot al final que es lien una mica) però el que sí que aconsegueixen és crear una atmosfera densa, xafogosa, dura i malrotllera; molt pròxim al paisatge sec i calorós del petit poble andalús on té lloc l'accio. Terror psicològic, aires malsans i un pobre home que no deixa de patit durant toooot el metratge.
Valoració: 7,5


BEST WISHES TO ALL
L'arrencada d'aquest film japonès té molts punts en comú amb el de 'La visita' de Shyamalan: Una jove va a passar uns dies a casa els avis i 'nota coses rares'. No es tracta de desvetllar-vos aquí què és el succeeix, només us diré que el film es desmarca de la proposta shyamalaniana i ens aboca a una mena de secret de la societat nipona per aconseguir la felicitat. No acaba de trobar el to adequat, movent-nos entre la incomoditat i el ridícul.
Valoració: 5,5



CONCRETE UTOPIA
Una altra coreana del sud i el seu director -Um Tae-hwa- ha vingut a presentar-la. Es tracta d'una distopia en tota regla: un terratrèmol ha destruït tots i cadascun dels edificis d'una ciutat excepte un. Els residents faran pinya per a que els de fora ('los cucarachas') no puguin entrar i accedir al privilegi de tenir una llar en un entorn apocalíptic i d'alta supervivència. Ens recorda molt (massa) al 'High rise' del Ben Wheatley: mal rotllo, lideratge forçat un algun moment cruel (peró amb menys mala baba que la del sr. Wheatley).
No está mal !!
Valoració: 7,5