TERMI PRESENTA ... 'TOP SECRET' AL CINECLUB LA RAPITA

 

Demanar a una persona rellevant del territori que triï una pel·lícula i la vingui a presentar és una de les coses xules que fem al CineClub La Ràpita. Apart de donar a conèixer a la persona en qüestió al públic que potser no el coneix ens permet revisitar films que ocupen un lloc important en el bagatge com a espectador d'aquella persona.

Termi (nom 'artístic' d'Alberto Rodolfo Lamote de Grignon Aranda) és una personalitat brillant, dissenyador i monologuista del terreno amb una xispa i sentit de l'humor molt característic. Ell és el responsable que els cartells del CineClub llueix com ho fan, un gran professional i millor persona. Per això ens fa especial il·lusió que ens hagi triat peli i ens la vingui a presentar aquest diumenge a l'Auditori.

Tenint en compte qui és, no és gens estrany que hagi triat una de les pel·lícules més esbojarrades, surreals i xiflades de la Història del Cinema i aquesta és, sense dubte, 'TOP SECRET' de l'any 1984 i dirigida a sis mans per Jim Abrahams, David Zucker i Jerry Zucker (coneguts com a ZAZ), una de les pel·lis d'humor icòniques dels anys '80 del segle passat.

Aquest film és fundacional d'un estil de comèdia absurda dels Zucker i Abrahams i el debut del gran Val Kilmer en el cinema. En aques film va demostrar les habilitats com a actor de comèdia a més d'estrella del cinema d'acció com veuríem al llarg de la seva carrera.

Aquests tres directors ja van demostrar de que anava el seu estil en la -també- mítica ¡Aterriza como puedas!; un estil caracteritzat per una sàtira ràpida, gags visuals en segon pla, paròdia d'altres pel·lícules, carregat de referències cinematgràfiques i culturals. En aquest cas la paròdia s'enfoca en les pelis d'espies durant la Guerra Freda i els films musiclas clàssics.

'Top secret' és la història d'una estrella de rock nordamericana (Val Kilmer) que arriba a l'Alemany Oriental per a presentar-se a un festival cultural... es troba immers en el pla d'un general que es proposa tornar a unir les dues alemanyes mitjançant la creació d'una arma poderosa i letal que construirà un científic després de ser segrestat. Argument que ens sona a un munt de pelis juntes. Delirant, grotesca i loca.

'Top Secret' és d'aquelles films que en el moment de l'estrena va tenir un impacte menor, considerada peli de comèdia fluixa però que amb el temps s'ha convertit amb una autèntica obra de culte. Van competir pel paper principal Kevin Bacon i Sean Penn però el sr. Kilmer va arribar al casting disfressat d'Elvis Presley i va enamorar a tothom; i en el film és ell mateix el que canta. En el film podem veure cameos d'Omar Sharif i Peter Cushing. 

El film ha deixat un munt de frases icòniques per a la posteritat i si ens acompanyeu aquest diumenge la diversió està garantida amb una de les pel·lícules referents del subgènere de Cinema de paròdia.

LA SRA. VICTORIA VERA AL FANGOFEST 2026

 

Participar en el FangoFest com a entrevistador 'oficial' em permet conéixer cada any personalitats del cinema que venen a Amposta a rebre el premi honorífic del festival i ens parlen d'allò que passa darrera de les càmeres.

La convidada d'enguany és una autèntica icona dins del cinema peninsular, la sra. Victoria Vera ha tingut una àmplia carrera dins del cinema, la televisió i el teatre, fent d'empresària.

Tot i que les seves primeres inquietuds artístiques van anar adreçades al ballet, de ben jove va començar a estudiar interpretació debutant sent encara adolescent amb papers com el d'Ana Frank. Fou una figura representativa de la Transició espanyola i superficialment etiquetada 'd'actriu del destape', etiqueta amb la que ella és molt crítica. En la seva trajectòria com a actriu va participar en produccions italianes, franceses, mexicanes o soviètiques, compartint rodatges amb personalitats com Anthony Quinn, Peter Fonda, Alice Cooper o Omar Shariff.

En el passat Festival de Málaga se li va entregar la Biznaga Ciudad del Paraíso en reconeixement a la seva trajectòria. 

Aquest dissabte a les 18:30, a La Lira Ampostina se li entregarà el Premi Honorífic Pont de l'Infern del FangoFest i tindré l'honor de xerrar amb ella, valorant els 50 anys de professió, parlant-nos dels seus primers papers en el cinema, de la seva extensa carrera teatral, del què significà la censura i la posterior 'llibertat' finalitzat el franquisme, ... i de la Vida, en general.

'NUIT ET BROUILLARD' A LO SAFAREIG DE LO PATI

Aquest dissabte una nova sessió de 'Mirades de Cinema' a Lo Safareig de Lo Pati. Aquesta quarta sessió serà la més contundent de totes: es tracta del document imprescindible que Alain Resnais va realitzar l'any 1955 sobre els camps de concentració nazi. Un migmetratge documental de poc més de 30 minuts per a explicar-nos l'horror de l'holocaust.

Una mirada incòmoda, punyent, feridora la d'aquest mes d'agost però necessària, imprescindible i més en uns temps en els que la xenofòbia i el rebuig a 'l'altre' està a l'ordre del dia.

De 'Nuit et brouillard' (nit i boira) és el primer film documental sobre el que es va descobrir un cop finalitzada la Segona Guerra Mundial ens els camps d'extermini. El documental barreja imatges d'arxiu en blanc i negre i seqüències en color filmades per l'equip del sr. Resnais a mitjans dels '50 del segle passat. La barbàrie dels fets 'passats' contrasta amb la calma de les imatges del 'present'. Un present pacífic que amaga un passat traumàtic.

El film fou un encàrrec del Comité d'Histoire de la Déportation  de la Seconde Guerre Mondiale per a commemorar el desé aniversari de l'alliberament dels presoners dels camps de concentració nazi. El film té el guió poètic de Jean Cayrol (supervivent dels camps), amb la veu en off de Michel Bouquet i la música de Hanns Eisler.

El documental ens planteja la fragilitat de la memòria històrica i l'urgència d'aprehendre el passat en un moment de perill... i estem parlant de 1955, imaginem-nos la necessitat actual, tenint en compte alguns corrents negacionistes que invaliden l'existència d'aquests camps amb finalitats d'extermini.

En la seva estrena al Festival de Cannes va ser retirada de la competició per ordres expresses del govern alemany, perquè oferia una mala imatge d'aquell país. Va guanyar el premi Jean Vigo al millor migmetratge i nominada al Millor Curtmetratge dels premis BAFTA.

François Truffaut va dir del film que "no és un documental, ni un film de denúncia, ni un poema, sinó una meditació sobre el fenòmen més important del segle XX".

Us esperem aquest DISSABTE 29/08 a les 17:00 a LO PATI

SITGES 2026 #1: CARTELL I LEITMOTIV

 

Arriba l'edició 59 del Festival de Sitges i ja fa mesos que ens van presentar el cartell i el leitmotiv del festival d'enguany. La rutina de cada any. 

Les primeres informacions que ens van arribar des de la direcció del festival, estant al Festival de Cannes, van ser el 50 aniversari del Carrie de Brina de Palma i ¿Quién puede matar a un niño? de Narciso Ibáñez Serrador.

Carrie és la protagonista del cartell: una figura femenina amb tires vermelles de purpurina simulant l'escena final contundent i sanguinolenta del mestre De Palma. El Sitges gira al voltant del terror adolescent, del bullying i els poders psíquics, com a primer leitmotiv. I el segon, és el mal vinculat a la infància, com el clàssic d'Ibáñez Serrador. 

Altres films vinculats a aquests leitmotivs són: El Exorcista, La semilla del diablo, El Resplandor o La mala semilla.

Com sempre, aquestes són les propostes inicials però després ens esperen kilos i kilos de pel·lícules d'arreu del món vinculats d'una forma o una altra amb el generòs i ampli gènere del fantàstic.

Del 08 al 18 d'octubre tenim una nova cita amb el Festival més estupendo del món mundial; un any més, esperem ser-hi !!!

'PARTIE DE CAMPAGNE' A LO SAFAREIG DE LO PATI

La tercera sessió de 'Mirades de Cinema', dins de les activitats de Lo Safareig de Lo Pati de cada dissabte a la tarda, us proposo un migmetratge considerat una obra mestra del Cinema. 'Partie de campagne' (1936) dirigida per Jean Renoir.

Es tracta d'un film de només 40 minuts adaptació d'un relat de Guy de Maupassant que és un referent del cinema impressionista, tenint en compte que el director va voler fer un homenatge a l'obra pictòrica del seu pare  Pierre-August Renoir. El director-fill va voler evocar l'univers impressionista del pintor-pare però sense utilitzar el color, recreant la joia de viure de molts dels quadres del seu pare.

El film és de 1936 i el director no el va arribar a finalitzar per culpe de l'invasió de París pels nazis, el van acabar la muntadora i parella del director: Marguerite Houllé, acompanyada de Marinette Cadix, que 10 anys després.

Una família parisina passa un dia de camp lluny de la ciutat... el que allà trobaran ens parlarà de la vida, de lo efímer, de la felicitat. El sr. Renoir intenta plasmar l'emoció humana (amor, inocència, engany) amb uns primeríssims plans innovadors per a l'època.

Un film carregat de sensualitat. de llum natural, de paisatge... però també de violència de gènere si la mirem amb ulls actuals. Però això ho deixem per al Safareig del dissabte.

La podrem gaudir el DISSABTE 25/07 a les 17:00 a Lo Pati.

'THE ROCKY HORROR PICTURE SHOW' AL CINECLUB LA RAPITA EN EL PRIDE 2026

 

Un any més, el CineClub La Ràpita participa en el Pride que organitza l'Ajuntament de La Ràpita. Nosaltres aportem la peli, i en aquest cas hem escollit la peli de culte queer per excel·lència: THE ROCKY HORROR PICTURE SHOW (1975). 

El planazo que inclou sessió de Dj amb John Deere (20:15) i Bingo Drag amb Divax i Steinburg (23:30). Xalera segura!!

Poques pel·lícules en la Història del Cinema representen l'alliberament sexual i la visibilitat LGTBIQ+ com aquesta. En un moment de repressió cap a la diversitat a principis dels anys '70 (i una mica ara, no ens enguanyem), el film ens presenta personatges fluïds i andrògins, trencant els esquemes del gènere en una producció cinematogràfica. A l'Estat Espanyol va trigar 3 anys en estrenar-se.

El film és l'adaptació per al cinema del musical creat per Richard O'Brien i que es va estrenar l'any 1973 en el Royal Court Theatre (Upstairs) de Londres; era un espectacle petit, modest, molt punk, irreverent i amb humor negre. La sala es va quedar petita i van passar al King's Road Theatre i d'aquí a Hollywood. L'obra i la peli la va dirigir el director australià Jim Sharman. Van mantenir bona part del repartiment de la versió teatral i va significar l'entrada a Hollywood de Susan Sarandon i Tim Curry.

Tot i que l'estrena cinematogràfica fou un fracàs el film va aconseguir tenir el rècord de la pel·lícula amb l'estrena comercial més llarga de la història del cinema gràcies a les 'sessions de mitjanit'; sessions que es convertien en espais en els que el públic podia anar disfressat i en el que veure una peli es convertia en una experiència teatral i comunitària. Es produeixen activitats ben curioses mentres es projecta el film (encara a data d'avuis als EEUU): públic que crida, insulta o diu diàlegs alternatius, que llencen coses com arròs, paper higiènia, actors i actrius que imiten davant de la pantalla les actuacions del film mentres es projecta....

La història d'una parella que està a punt de casar-se i que no vol mantenir relacions sexuals fins abans del matrimoni representa la societat tradicional que impacta amb els personatges que habiten un castell misteriós al que la parella arriba com a refugi d'una tempesta inesperada. El contrast entre tradicional i modern, entre repressió i alliberament és el tema central del film.

El film és un còctel de ciència-ficció clàssica de sèire B, de musical de broadway i Glam rock amb un banda sonora de hits immediats com 'Time Warp' o 'Sweet Tansvestite'. L'impacte del film va obrir la porta a l'estètica punk, la moda gòtica o la subcultura alternativa.

Amb el lema 'Don't dream it. Be it és na pel·lícula que revindica la ment oberta i qüestiona els prejudicis que encara tenim al voltant del gènere, l'identitat i l'orientació sexual. Però fet de forma irònica, carnavalera i petarda.

Si veniu a la Plaça Sebastià Juan Arbó de La Ràpita us espera una peli provocadora, divertida i sexi a l'aire lliure. Us esperem!!!

'CASABLANCA' AL CINECLUB LA RAPITA

 

Aquest diumenge, al CineClub La Ràpita tindrem una d'aquelles projeccions que justifiquen l'existència del cineclubs: poder gaudir en pantalla gran i en VOSE d'un clàssic com 'Casablanca' (1942).

Hi ha una pel·lícula més icònica en la Història del Cinema que el film protagonitzat per uns mítics Humphrey Bogart i Ingrid Bergman?

Ningú l'ha posat mai en el ranking de les millors pel·lícules que s'han realitzat però sí en el de més populars,  vistes i gaudides. 'Casablanca' no és cap obra mestra però l'equilibri entre el drama polític, el suspens i el romanticisme és admirable i els seus diàlegs -mil cops referenciats- són una delícia.

El primer que hem de tenir en compte és que va filmar i estrenar en plena Segona Guerra Mundial, per tant, el missatge polític contea el nazisme va ser palpable mentres es realitzava i en el moment d'estrenar-la. Moltes de les persones que van participar en el film foren persones jueves exiliades de l'Alemanya nazi, moltes de les escenes van acabar amb els plors dels membres del rodatge com en el moment que canten la Marsellesa, tot un símbol de la Resistència contra el règim nazi.

Tot i que no hem dit que sigui perfecta la seva estructura narrativa sòlida, les actuacions memorables i una banda sonora captivadora la converteixen en una pel·lícula vigent i admirada; sense dubte, és una de les pel·lícules més estimades del Cinema.

La pel·lícula va néixer com una obra de teatre, aquesta no es va estrenar fins a 50 anys després amb el títol de Everybody comes to Rick's (Tot el món ve al de Rick) escrita per Murray Burnett i Joan Alison. La va dirigir Michael Curtiz, especialitzat en cinemes d'aventures com 'El capitán Blood' (1935), 'Robin de los bosques' (1938) o 'No somos ángeles' (1955). Sembla ser que els autors no van estar massa d'acord que la fessin en pel·lícula abans d'en teatre i ho van denunciar... però va guanyar la Warner Bros. A principis dels '90 la Warner i els autors van arribar a un acord i la van estrenar a Londres, mantenint-se en cartell diverses setmanes, l'any 1991.

Es tracta d'un film amb 3 frases conegudes per tothom: 'Siempre nos quedará París', 'este es el principio de una gran amistad' i 'Tócala un altre cop, Sam', 'aquesta darrera, però, no es diu mai en el film, sinó que vingué posteriorment quan Woody Allen en féu una obra de teatre en la que el personatge de Rick i Casablanca està molt present, i la va titular: 'Tocala una altre cop, Sam'.

La pel·lícula no es va rodar al Marroc, sinó als EEUU, als estudis de la Warner; i, de fet, el cafè està inspirat en l'Hotel El Minzah de Tànger. La única escena en exteriors fou la de l'aeroport, la darrera escena, però es rodà en un aeroport de Los Angeles. Les escenes en que estan junts la Bergman i Bogart, ell està damunt d'un caixó per a superar els 20 centímetres de diferència. La llegenda diu que el guió s'anava escrivint mentres filmaven i que els mateixos participants no sabien si Rick i Ilsa acabarien junts al final del film o no... 

Es va emportar 3 Oscar: Millor Pel·lícula, Millor Director i Millor Guió. 

Un film que ens parla del sacrifici, de la integritat i del deure, tota un lliçó d'ètica. Un clàssic indiscutible que podrem gaudir al CineClub La Ràpita aquest diumenge a les 19:00 a l'Auditori Sixto Mir.

'GREASE' AL CINECLUB LA RAPITA

Quants i quantes ens hem enamorat d'Oliva Newton-John i/o John Travolta en aquesta pel·lícula. 'Grease' no és una obrsa mestra però és un musical que va deixar empremta en molts espectadors i espectadores que ja tenim una edat. Enlluernades per l'estil de vida nord-americà, 'Grease' representada el què tot adolescent li agradaria viure: Amistat, Música i Amor.

Tot i que la crítica la va linxar força el públic la va adoptar des del moment de la va estrena i fou el musical de més recptació fins que es va estrenar 'Mamma mia'. El film debut del seu director -Randal Kleiser- és una icona del cinema i la seva banda sonora de les més conegudes i reconegudes de la història del cinema.

La pel·lícula de 1978 és una adaptació del musical estrenat el 1972 i recrea els EEUU dels anys '50. El repartiment simulava ser adolescent però el sr- Travolta tenia 24 anys, la sra. Newton-John 29 i la sra. Channing 33.

John Travolta -que un any abans havia triomfat amb 'Fiebre del Sábado noche'- va insistir a la productora per a que contractessin a Oliva perquè n'estava bojament enamorat, Olivia Newton-John va dubtar de si acceptar el paper o no per por al fracàs (la primera actriu en la que es va pensar fou Carrie Fisher -la princesa Leia-), els 'chupetons' que llueix Stockard Channing en el paper de Rizzo eren autèntics, fets per l'actor que feia de novio per a que fossin més reals. 

Es va intentar expandir l'univers Grease amb més films posteriors: Grease 2 (1982), amb Michelle Pfeiffer com a protagonista i es va intentar un Grease 3 al 2002 amb bona part del repartiment original però no es va tirar endavant.

Tot i que sempre ha representat un tipu de cinema romàntic lleuger, amb el temps, se l'ha tingut en compte com un primer pas cap a l'alliberament sexual de la joventut.

Aquest diumenge, la podreu veure en pantalla gran i amb les cançons interpretades en directe, mentres mirem la pel·lícula, per la coral de l'Agrupació Musical Rapitenca, tota una experiència musical i cinematogràfica.

mónFILMAT 2026: LA PROGRAMACIO

Enguany, mónFILMAT, Festival Internacional de Cinema i Paisatge tindrà lloc del 06 al 14 de juny, repartida la programació entre els dos primers caps de setmana de juny.

El primer cap de setmana tindrem una primera sessió dins de Lo Safareig de Lo Pati: AMILCAR (de Miguel Eek) dissabte 06/06 a les 17:00, un documental sobre el procès de descolonització de Portual de Guinea-Bissau i Cabo Verde, amb el líder d'aquest procès com a protagonista: Amílcar Cabral. Tindrem la presència de Fede Delpero, muntador del film.

El dissabte 06/06 a les 22:00 tindrem la Inauguració amb un dels documentals de l'any del mestre José Luís Guerín: HISTORIAS DEL BUEN VALLE, amb Ruben Seca (operador de càmera del film) com a convidat.

Diumenge tindrem 3 sessions, en 3 llocs diferents: 

La primera sessió de curtmetratges (mónCURT #1: D'ALLÀ) seleccionats entre els més de 300 que hem rebut en convocatòria oberta, serà diumenge 07/06 a les 12:00.

Les segona sessió serà a les 16:00 a Lo Pati, la peli d'un dels directors més transgressors i interessants de Romania: Radu Jude. 'KONTINENTAL'25' és una reflexió sobre la situació d'Europa des de la ciutat de Puj-Napoca, un comèdia negra.

A les 18:00 marxarem a l'Orfeó d'Ulldecona per gaudir del darrer film del metre Bela Tarr: 'EL CABALLO DE TURIN', un homenatge al director -mort recentment-.

A les 22:00, mentres passegem pel riu dalt de La Perla, veurem el recull de curtmetratges d'animació de mónANIMAT.

Descansarem fins al dijous 11/06, que tindrem a les 11:00 a La Lira Ampostina la sessió per a centres escolars: EL SECRET DE LA MALLERENGA.  A les 16:00, a Lo Pati, nova sessió de curts (mónCURT #2: D'AQUÍ) i a les 18:00, la comèdia islandesa EL AMOR QUE PERMANECE de Hlynur Palmason i a les 22:00, a la Plaça de Lo Pati el mónFESTIVAL d'enguany tindrem el projecte PALESTINA ANIMADA amb Samira Badran, la seva responsable, com a convidada de mónFILMAT; veurem una sessió de curtmetratges d'animació de directors i directores palestins.

Divendres 12/06 començarem a Lo Pati a les 18:00 amb la canadenca HASTA LA MONTAÑA (de Sophie Deraspe). A les 20:00, un dels documentals més aplaudits de la península: CIUDAD SIN SUEÑO (de Guillermo Galoe) premi Goya al Millor Actor Revelació: Antonio Fernández Gabarre. I per tancar el dia SIRAT a les 22:00, anirem a La Sénia, en el Polígon Industrial de les Mataltes, en el mateix lloc on el cap d'any passat va tenir un rave de 3 dies sense permis de les autoritats ... lloc ideal per a gaudir de la impactant pel·lícula d'Olver Laxe.

Dissabte 13/06, a les 11:00, a Lo Pati, començarem amb la sessió infantil, amb esmorzar gentilesa de Dolços Alemany: MARY ANNING I LA PLATJA DELS DINOSAURES.  A les 16:00 descobrirem YUNAN, el film alemany de Ameer Fakher Eldin, amb la presència de la veterana actriu Hanna Schygulla. A les 18:00, continuem a Lo Pati, amb el documental vingut del Festival Kunturñawi: OZOGOCHE, de Joe Houlberg. I a les 20:00 un documental brillant sobre la lluita contra la natura dels habitants d'un zona de Cuba a AL OESTE, ZAPATA, amb un blanc i negre apabullant. I a les 22:00, marxarem a Les Cases d'Alcanar, amb una nova sessió de curts, en aquesta ocasió amb dos films de Manel Raga: MANEL VIU A SARAJEVO i LLENYA; i provinents de les Illes Balears: SOUVENIR (de Macià Florit) i EN EL NOM DE LES FLORS (de Josep Alorda). Tindrem a Manel, Macià i Josep com a convidats per a presentar-nos els seus projectes.

El Diumenge 14/06, darrer dia de mónFILMAT, començarem amb la sessió de curts més 'autòctona'; mónCURT #4: DE CASA, a les 12:00 amb vermut i sessió Dj. Vicente Barella, Vanessa Pérez de Somacarrera, Antoni Granyana i Quim Melchor nes presentaran els seus curtmetratges rodats en el territori. A les 16:00, en el Centre Obrer de La Sénia, gaudirem de 2 films de seniencs: el curtmetratge HACERSE EL MUERTO (de David Bustos) i el llarmetratge ELS MALS NOMS (de Marc Ortiz); els dos estaran com a convidats a més de comptar amb Elena Solanas, familiar de Florenci Pla Massagué ('La Pastora'), personatge principal del film de Marc Ortiz. A les 18:00, tornarem a Lo Pati, per a encarar la recta final de mónFILMAT, amb el film LITTLE AMELIE (de Mailys Vallade, Liane-Cho Han Jin Kuang) el film d'animació adaptació de llibre d'Amelie Nothomb. A les 20:00, tindrem el film més queer de mónFILMAT 2026: LA MISTERIOSA MIRADA DEL FLAMENCO. Finalment, la Cloenda a les 22:00 a la Plaça de Lo Pati, vindrà a càrrec del film ESTRANY RIU, amb la presència del seu director Jaume Claret Muxart i de la muntadora Maria Castan de Manuel.

Del 06 al 14 de juny  us esperen 17 llargmetratges i 44 curtmetratges, en una edició de mónFILMAT més internacional que mai, amb films de 10 països diferents.

"SERA NECESARIA UNA ALABANZA DE LAS RUTINAS..."

 

Será necesaria una alabanza de las rutinas, una defensa de la repetición, de las acciones cotidianas que ofrecen seguridad y consuelo, tal vez porque en un escenario nada es banal. Será necesaria una apología de las pequeñas aventuras que cada día tienen lugar, incluso a veces sin salir de casa. En el drama humano, lo insignificante debe tener derecho de ciudadanía. Lo que a simple vista parece que no tiene importancia, resulta a la postre decisivo para comprender el sentido y el sinsentido de lo que día a día acontece en el escenario de la existencia. 

Una vez más hay que recordar que un escenario se compone de un espacio, un tiempo y una historia. En él, un actor representa un guión que ha heredado y que configura a salto de mata el argumento de su existencia. El argumento posee una coherencia narrativa que da consistencia a un 'estar' en el mundo. Se trata de una trama que él se encarga de repetir y de renovar en relación con las situaciones que les salen al paso. Al llegar al mundo, nadie puede empezar de cero, de ahí que no haya más remedio que enlazar con otros argumentos, con otras historias anteriores. El guión heredado contiene parámetros de orden portadores de antiguos esquemas de interpretación y de acción que, por supuesto, no son ni serán nunca propiedad del actor. Son esos viejos marcos los que dotan de inteligibilidad al mundo, a los sucesos y a las relaciones que acontecen en la vida ordinaria. Para que algo sea 'real' es necesario  que pueda ser comprendido y ordenado por esos esquemas que ofrecen estabilidad disonante en la vida del actor. 

Joan-Carles Mèlich (2025:113-114). 

El escenario de la existencia

CINEMA EN CONSTRUCCIO A AMPOSTA RADIO #PROGRAMA166

>

SR. BELA TARR

 

(1955-2026)

Fa uns mesos un dels directors autors europeus més rellevants -que ens quedaven vius-, el sr. Bela Tarr, moria; i un any abans vam tenir l'honor de rebre'l a les Terres de l'Ebre en diverses activitats organitzades per una dels seus alumnes i amics del 'terreno', Manel Raga. Un cap de setmana de febrer de 2025 vam veure a l'esglèsia de l'Ermita de la Pietat d'Ulldecona una de les pel·lícules preferides del diretor: 'La passió de Joana d'Arc' de Dreyer; hi va ser i la va presentar. I, l'endemà, va venir al CineClub La Ràpita per a presentar-nos un dels seus films -Damnation-  i fer una xerrada posterior. Mai havíem tingut a les nostres terres un director d'aquesta dimensió i importància...

El sr. Tarr va néixer a Hongria. Fou guionista, actor i, sobretot, director amb una personalitat única i reconeixible. Va néixer a Pécs però va crèixer a Budapest en una família de classe treballadora. La seva mare el va portar quan Bela tenia 10 anys a un casting a la televisió hòngara; aquest i algun paper més va ser la seva breu carrera d'actor. Ell va manifestar en alguna ocasió que 'lo seu' era la filosofia i que el cinema era un hobbie... després d'una pel·lícula document sobre treballadors gitanos el govern hongarès no el va deixar estudiar filosofia i es va dedicar al Cinema. Les seves primeres pel·lícules foren de caire documental, centrada en persones vulnerables o classe treballadora.

L'any 1977 estrena el seu primer llargmetratge de ficció: Nido familiar (1977). Tenia 22 anys i la va filmar en 6 dies, sense pressupost i amb actors no professionals. Després del primer rodatge, el sr. Tarr va començar a estudiar a l'Escola Hongaresa d'Arts Teatrals i Cinematogràfiques. El 1980 estrenaria El intruso i l'any següent Gente prefabricada (1981). Des d'aquest any, va dirigir els seus films amb la seva muller (des de 1979): Agnes Hranitzky. 

L'any següent arribaria una adaptació de Macbeth (1982), filmada en vídeo per a la televisió.

L'estil que va anar construint a partir dels '80 li dóna una personalitat inqüestionable al seu cinema: primers plans tallants, plans generals llargs, travellings infinits, blanc i negre i una mirada metafísica a totes les produccions amb unes atmosferes gairebé oníriques que contrasta amb els seus films inicials més documentals. 

L'any 1985 estrena Almanaque de otoño, i comença a col·laborar amb el novel·lista -també hongarés- Laszlo Krasznahorkai; i ho féu en 3 films més.

Amb La Condena (Damnation, 1988), molts consideren que comença l'etapa madura del director. Tardà 7 anys a estrenar el què considerem la seva obra mestra: Satantango (1994) que dura 7 hores, ens parla del fracàs d'una granja col·lectiva no molt ben vista pel govern soviètic de l'època. 

Al 1995 roda Journey on the Plain (de 35 minuts) i estiguè uns anys sense estrenar film. En aquest moment, ja és reconegut per la crítica i festivals com un dels grans directors contemporanis. 

L'any 2000 estrena, la seva segona gran obra: Las armonías de Werckmeister, amb un toc marcadament fantàstic. 7 anys després arriba El hombre de Londres (2007), una adaptació de la novel·la de George Simenon.  El Caballo de Turín (2011) va ser el seu darrer film (que podrem veure a mónFILMAT 2026, a l'Orfeó d'Ulldecona).

El seu reconeixement potser va arribar tard, però a hores d'ara és innegable el seu paper en la Història del Cinema amb directors com, per exemple, Gus Van Sant manifestant l'influència en el seu cinema del director de Satantango.

Director de poca producció però d'una personalitat i impacte admirables. Entrar en l'univers del sr. Tarr no és fàcil però si ho fas... la recompensa és d'una bellesa i intensitat poc vista.

Aquí teniu a ma filla Abril (que vol ser directora de Cinema) amb el mestre...

TRETS 2026 : INDIA

 

Ja ha passat un any i ja tenim aquí una nova edició de TRETS, Festival Internacional de Cinema i Cultures que organitza el CineClub La Ràpita. Enguany arribem a la 5ena. edició i la Cultura protagonista és la Índia.

Comencem pel cartell suuper-xulo que ens ha fet (com cada any) Ruth Cuenca de 'Sistema Binari', que un any més ha sapigut recollir en una imatge aquells elements més representatius de la cultura protagonista.

Ja vam tenir un preTRETS, el cap de setmana passat, amb el Taller de Bhangra de Barna Bhangra Group, roda de premsa per a  conèixer la programació ila projecció de 'Water' (2005) de Deepa Mehta.

Demà dijous, a les 19:00, inaugurarem la primera exposició de fotografies de l'ONG Kolam: 'Una mirada a Uidapur' a l'Esglèsia Nova.

La primera novetat d'enguany és que TRETS 2026 tindrà una madrina, Asha Miró, mestra, escriptora i divulgadora de la cultura Índia ens acompanyarà tot el cap de setmana i participarà en la Inauguració aquest divendres al vespre. La inaguració començarà amb una exposició al hall de l'Auditori: "Uidapur, Dona i Infància", l'Associació per al desenvolupament Kolam (20:30)

A les 21:00 Començarà la Inauguració de TRETS amb els parlaments i l'actuació 'Viatge per l'Índia', un recull de dandes de diferents zones de l'Índia a càrrec de Barna Bhangra Group. A les 22:00 Sopa indi a càrrec de Taj Mahal Restaurant mentres gaudim del film 'La boda del Monzón' (2001, de Mira Nair) [Malauradament, la Inauguració ja està en
'sold out']

Dissabte començarem el dia amb TRETSmenuts i la peli 'El libro de la Selva' (1967) de Disney, dirigida per Wolfgang Reitherman. Amb esmorzar i festa holi quan acabi la peli.

Quan acabi la sessió infantil anirem al porxes, al Frankfurt Marc per al TRETSliterari, que en aquest cas l'escriptor Antoni Vives ens presnetara el seu llibre 'La Vida de la Shilpi', a les 12:30.

La tarda del dissabte començarà amb 2 sessions de TRETScurts, 12 curtmetratges que ens mostraran un bon recull del cinema breu indi. 12 curts escollits entre més de 200 curts rebuts, la gran majoria, de l'India. Com sabeu, és la secció competitiva de TRETS: 150€ per al guanyador escollit pel Jurat (format per 3 membres de la Federació Catalana de CineClubs) que atorgaran el Premi Miquel Porter i Moix; i 150€ per al curt escollit pel Públic assistent.

I, mentrestant, al hall tindrem un interessant Taller de Henna durant 2 hores, a càrrec de Rubia Ali.

Continuem amb una bonica pel·lícula de 2021, una 'Cinema Paradiso' a la Índia; això és el que explica 'La última película' dirigida per Pan Nalin un nen descobreix la màgia del Cinema.

El  clàssic TRETScelobert, la sessió a l'aire lliure, enguany tinrà lloc a la Plaça Vella i vindrà de la mà d'un dels directors amb més personalitat dels EEUU:Wes Anderson i la seva visió de l'Índia a 'Viaje a Darjeeling' (2007)... una road movie esbojarrada de 3 germans voltant per l'Índia.

El darrer dia de TRETS 2026 començarà amb l'adaptació del llibre de la Madrina del festival, Asha Miró va escriure 'Rastros de sándalo' l'any 2007 i al 2014 Maria Ripoll va dirigir-ne l'adaptació al cinema. La mateixa Asha Miró ens la presentarà.

A les 12:30 tindrem el TRETSdebat, l'espai divulgatiu de TRETS, en el que Asha Miró i membres de l'ONG Kolam a 'India inventada' ens repassaran què hi ha de cert i què no de la imatge que en tenim de l'India, moderat per Xavier Miró.

A la tarda del diumenge començarà amb el TRETSclàssic, l'obra mestra del cinema del director Satyajit Ray: 'Pather Panchali' (1955), la primera part de la Trilogia d'Apu en la que ens parla de la infància d'Apu en una zona rural de Bengala; amb la música imprescindible de Ravi Shankar.

La tarda continuarà amb un drama romàntic, costumista i introspectiu: 'The lunch box' (2013) de Ritesh Batra sobre la feina infal·lible que fan els Dabbawalas (repartidors), però un d'ells s'equivoca en una entrega...

Acabarem amb el TRETScloenda, a les 20:30, on gaudirem, de nou, dels curtsmetratges guanyadors segons el Jurat i el Públic i rematarem amb el brillant i èpic film de Tarsem Singh 'The Fall' (2006). Un conte preciòs que ens portarà per 20 països i que es va trigar 4 anys en realitzar.

Un any més, el CineClub La Ràpita ha posat ganes i il·llusió durant tot l'any per a que el viatge per la Cultura protagonista sigui el més estupendo possible. Benvinguts a la Índia !!!

Namasté!

CINEMA EN CONSTRUCCIO A AMPOSTA RADIO #PROGRAMA164

>

'LA JETEE' DEL SR. CHRIS MARKER A 'LO SAFAREIG' DE LO PATI

Demà s'inicia un nou cicle dins de les activitat de Lo Pati del que el Ciutadà K n'és el programador. L'he titulat 'Mirades de Cinema' i té l'objectiu de que sigue una cosa més que la simple projecció. Porta per subtítol Descobrint Petjades audiovisuals, i busca detectar aquelles peces cinematogràfiques poc habituals, poc vistes, signades per autors rellevants.

Comencem el cicle amb un curtmetratge molt referenciat: La Jetée (1962) de Chris Marker.

El sr. Marker (1921-2012) va ser un artista i cineasta singular del segle XX, amb una producció difícil d'etiquetar: a mig camí entre el cinema, l'assaig, la fotografia i la refelxió política.  Els seus films parlen sovint d'identitat, de memòria, del temps.

La jetée, està construïda gairebé només amb fotografies fixes. Un Cinema que es construeix, curiosament, des la immobilitat. En el film s'ens explica una història de ciència-ficció, de viatges en el temps, com una excusa per a analitzar com recordem i de si el passat és real o una construcció. En un futur apocalíptic un home el fan viatjar al passat per trobar una solució al present. 

El sr. Marker és capaç de demostrar-nos que el Cinema pot existir sense el moviment. Amb només 28 minuts el film és una de les peces més influents del subgènere del pelis amb viatges en el temps i precursora dels '12 monos' (1995) de Terry Gilliam, amb Brad Pitt i Bruce Willis.

Una oportunitat demà dissabte a les 17:00 de veure-la en pantalla gran i descobrir la seva potència i 'modernitat.

'WATER' AL CINECLUB LA RAPITA (preTRETS 2026)

Aquest cap de setmana estem de preTRETS, és a dir, tenim l'avant-sala del que serà TRETS 2026, el Festival de Cinema i Cultures que organitza el CineClub La Ràpita i enguany està dedicat a la Cultura Índia.

Si dissabte  tindrem Bhangra (ball típic de la zona norda de l'India) i la presentació  de cartell i programació, diumenge el reservem per a tenir el primer tast de la cinematografia de l'Índia (hiperproductiva com poques en el món).

La primera aproximació al cinema de l'India serà de la mà d'una de les poques directores reconegudes d'aquell país: Deepa Mehta. Tot i que nascuda a l'India, la sra. Mehta va marxar l'any 1973 al Canadà, on viu des de llavors. Des d'aquell país ens ha ofert radiografies precises i crítiques amb les tradicions del seu país d'origen. La seva obra fonamental i més valorada és la trilogia del elements: Fire (1996), Earth (1998) i Water (2005). En cadascuna d'elles la directora es mostra crítica amb la cultura que la va veure néixer tractant temes com l'opressió contra les dones, la misogínia, les injustícies social, el matrinoni concertat, l'homosexulitat... . La seva condició de resident 'fora de l'Índia' provoca que sigue criticada per les persones conservadores de l'Índia i algunes de les estrenes de les seves pel·lículs han estat boicotejades

'Water' (2005) és la darrera de la trilogia dels elements i és un film valent i crític amb l'opressió de gènere i els trets misògins de la cultura hindú. La pel·lícula ens situa l'any 1938, durant l'Índia colonial i ens parla de la contundent tradició a les que són sotmeses les vídues en morir-se els seus marits: ingressar en un ashram per a vídues (lloc de retir), rapar-se el cap i dedicar la seva vida a retre homenatge al seu marti difunt, en aquest cas estem parlant d'una nena de 8 anys en un matrimoni forçat.. tradicions encara vigents en l'actualitat en aquell país 

Una pel·lícula potent, necessària i rellevant que ens oferià el primer pas per a aproximar-nos a la Cultura Índia de TRETS que arribarà del 08 al 10 de maig.

preTRETS 2026: TALLER DE BHANGRA + RODA DE PREMSA + 'WATER' AL CINECLUB LA RAPITA

 

Ja ha passat un any i el festival que organitzem des del CineClub La Rapita torna a estar aquí. TRETS, Festival Internacional de Cinema i Cultures tindrà lloc del 08 al 10 de maig i enguany estarà centrat en la Cultura Íhdia.

Com sabeu, a TRETS ens aproximem a la cultura escollida amb el Cinema com a porta d'entrada i descobrim la gastronomia, la música, la literatura, l'estil de vida... de la Cultura escollida.

Més endavant ja us donaré detalls de la seva programació per avui toca parlar del preTRETS que tindrà lloc aquest dissabte pel matí/migdia i el diumenge a la tarde.

DISSABTE 25/04/26: A la plaça 1 d'octubre de La Ràpita farem un pre-calentament del què tindrem durant els dies de festival. 

• 10:00 Taller de Bhangra (dansa típica del nord de l'Índia) impartit per Barna Bhangra Group que serà rematat amb un lipdub amb totes les persones participants.
• 12:30 Roda de premsa amb la presentació del cartell dissenyat com cada any per Sistema Binari (i les brillants creacions de Ruth Cuenca) i repàs a la programació de TRETS 2026, edició Índia.
• 13:000 Demostració de ball final de les persones participants al taller.

DIUMENGE 26/04/26: A les 18:30, a l'Auditori Sixto Mir projecció de 'Water' (2005) dirigida per Deepa Mehta. Una bona aproximació valenta i crítica amb l'opressió de gènere i els trets misògins de la cultura hindú. El film forma part de la trilogia dels elements de la directora, després de Fire (1996) i Earth (1998). La pel·lícula ens situa l'any 1938, durant l'India colonial i ens parla de la contundent tradició a les que són sotmeses les vídues en morir-se els seus marits: ingressar en un ashram per a vídues, rapar-se el cap i dedicar la seva vida a retre homenatge al seu marit difunt ... tradicions encara vigents en l'actualitat.

Anem preparant-vos perquè TRETS Índia està a punt d'arribar i aquest cap de setmana tindreu un pòrtic ben musical...

JESUS TIBAU PRESENTA ... 'PLACIDO' AL CINECLUB LA RAPITA

 

Al CineClub La Ràpita continuem amb la idea de convidar a alguna persona rellevant de la cultura del nostre territori per a que ens triï i vingui a presentar aquella pel·lícula que voldria veure en pantalla gran. Aquest mes d'abril li toca a l'amic Jesus Tibau, escriptor, cuentista, mediàtic i activista cultural; per tant, 'Jesus Tibau presenta .... PLÁCIDO' (1963) de Luis Garcia Berlanga.

Em consta que a Tibau li ha costat molt escollir una peli. De fet, per poc que t'agradi el cinema qui seria capaç de decidir de forma ràpida només 1 pel·lícula per poder-la tornar a gaudir (o gaudir-la per primer cop) en pantalla gran.

'Plácido' és una de les obres mestres de la col·laboració entre el guionista brillant Rafael Azcona i el director sempre lúcid Luis García Berlanga. De fet, fou la seva primera col·laboració.

Es tracta d'un retrat àcid i contundent de l'Espanya de la post-guerra. Berlanga arriba a aquesta peli amb un cert reconeixement després d'haver debutat amb 'Esa pareja feliz' (1951) i després d'haver dirigit 'Bienvenido, Mister Marshall' (1953). 'Calabuch' (1956) o 'Los jueves, milagro' (1957). Azcona arriba a la peli que ens ocupa després d'haver escrit els guions de dues pel·lícules d'un rellevant director italià instal·lat a Espanya, Marco Ferreri, amb: 'El pisito' (1958) i 'El cochecito' (1960). Així, doncs, la primera trobada entre ells ja venia precedida d'un reconeixement de la seva professionalitat i encert a l'hora d'escriure i dirigir.

La inspiració per al film li va venir a Berlanga arrel de les campanyes nadalenques promogudes pel règim franquista, als anys 50 del segle passat, que consistien en convidar -de forma desinteressada- a persones de pocs recursos econòmics per a compartir el sopar de Nadal amb l'eslogan de: 'Siente a un pobre en su mesa'. Una proposta cínica que servia per netejar la consciència de les classes poderoses i adinerades.

Com ja és habitual en el cinema del mestre Berlanga, un fet real d'escàs valor ètic és mostrat en pantalla de forma subtil, en aparença de comèdia per a fer-ne una crítica contundent i demoledora. L'aire de neorrealisme italià és evident, de fet, el mateix Azcona va fer una estada a Roma per aprendre dels guionistes de l'època.

En aquella primera època, el sr. Berlanga i els cineastes de l'època havien de cenyir-se a la censura pertinent que van fer canviar el títol de 'Siente a un pobre en su mesa' a 'Los bienaventurados', que tampoc va agradar als censors, fins arribar al de 'Plácido'. La idea de Berlanga era filmar ens cases reals de gent adinerada, donant-li al film un caire realista (o neorrealista) però les famílies benestants es van negar i va haver de muntar un plató a Manresa.

Va fer debutar en el cinema a Cassen (comediant de l'època) i va comptar amb un dels mites de l'època: José Luís López Vázquez, habitual en el cinema de Berlanga.

Va ser la segona pel·lícula espanyola en estar nominada a l'Oscar a Millor Pel·lícula de parla no anglesa, la primera fou 'La venganza' (1958) de Juan Antonio Bardem i va competir per la Palma d'Or de Cannes.

El film mostra la rotunda hipocresia de la classe rica amb una comedia que ens parla de falsa moral. La sàtira posada al servei de mostrar una societat que utilitza la caritat com a forma de domini i enfortir la divisió de classes. Cinema d'autor disfressat de comedia per a oferir-nos una crítica ferotge de la societat espanyola més casposa i rància. 

Aquest diumenge, l'amic Jesus Tibau ens explicarà per què ha triat aquest clàssic del Cinema espanyol mentres la gaudim en pantalla gran. 

Diumenge a les 18:30 a l'Auditori Sixto Mir.

CINEMA EN CONSTRUCCIO A AMPOSTA RADIO #PROGRAMA163

>

'MANHATTAN MURDER MYSTERY' AL CINECLUB LA RAPITA

 

Aquest vespre torna Woody Allen al CineClub La Ràpita. El cineasta de Nova York (amb permís de Martin Scorsese) torna a mostrar-nos el seu humor i la seva forma d'entendre el món de la parella en un film carregat -d'aparent- misteri.

Sense dubte, es tracta d'un dels directors més prolífics del cinema contemporani. Al ritme de gairebé una peli per any. Amb una filmografia carregada de perles. Qualsevol film dels anomenats 'menors' del mestre Allen és molt millor que qualsevol de les pel·lícules que podem trobar a la cartellera. El cinema de Woody té segell, té marca, té estil. Em declaro fan de Woody Allen malgrat les acusacions i judicis sense sentència.

Amb 'Manhattan Murder Mystery' (1993) el sr. Allen es reunia amb la companya amb la que van tocar l'èxit i el reconeixement unànim amb Annie Hall (1977) després de l'etapa 'Mia Farrow' del director. L'enginy, ritme i bogeria de la sra. Diane Keaton fa brillar com ningú els diàlegs del sr. Allen. I junts són la bomba. Tinguem en compte que inicialment el paper de Keaton estava escrit per a Farrow, és clar, però en aquella època, començava la terrorífica i tremenda etapa entre l'ex-parella i el personatge es va adaptar per encaixar amb l'estil de la Keaton.

De fet, en aquest film també recupera al guionista de l'època Manhattan (1979) el sr. Marshall Brickman.

El contingut del film està farcit de 'crisis de parella', continuant l'estela dels films anteriors: Alice (1990) i Maridos y mujeres (1992), tot i que en aquest cas l'embolcalla amb un misteri que li dóna més emoció i ritme. El film està carregat de referències cinematogràfiques com a bon cinèfil que és el sr. Woody Allen, estan presents pelis com Perdición (1944), La dama de Shanghai (1947) però també La ventana indiscreta (1957).

La química entre Allen-Keaton és inqüestionable però els secundaris que els acompanyen ens ofereixen una autèntica classe d'interpretació: Alan Alda i Anjelica Huston (també presents a Delitos y faltas, 1989).

En aquest film el sr. Allen torna a fer-nos el retrat de la seva ciutat preferida: Nova York (tot i que les circumnstàncies l'obliguen a estar exiliat i buscar refugi per a filmar a França, Itàlia o Espanya). El film es converteix en un autèntic free tour per la ciutat. 

L'humor brillant i lúcid de l'escriptor Allen brilla especialment en aquest film amb frases i situacions memorables. És un d'aquells films que amb els anys més han mantingut la màgia i la lucidesa del mestre Allen, on podem gaudir més clarament del seu estil. 

Amb una càmera més neguitosa i 'en moviment', impropi fins llavors del mestre Allen gràcies al director de fotografia Carlo di Palma la combinació de diàlegs enginyosos, neuroticismes d'Allen fent d'Allen i el toc políciac la fan una proposta ideal per a passar una bona estona.

Ens veiem avui a les 20:00 a l'Auditori Sixto Mir de La Ràpita.