EN CONSTRUCCIO D'AMPOSTA RADIO #PROGRAMA91

FEMME IN ARTS 2021

 

Un any més, al voltant del 25N -Dia Internacional de la No Violència Contra les Dones- arriba una edició més de Femme In Arts. Tot i que ahir va tenir una primera activitat prèvia amb les Lorquians i el seu recital Roca, llet i pluja i el col·loqui Maternarratives literàries i digitals (amb Fuensanta López, Teresa Domingo  i Tamara Arasa i la paerticipació d'Helena Herranz-Llibreria La Romàntica) avui , a les 19:00 tindrà lloc la inauguració d'aquest projecte que vol visualitzar la lluita de gènere des d'una perspectiva artística.

El Femme In Arts 2021 -del 25 al 28 de novembre a Lo Pati- acull propostes musicals, cinematogràfiques, poètiques i de dansa al voltant de la deconstrucció dels estereotips sobre la maternitat; amb  un suggerent cartell que fa referència al concepte (xungo) de 'passar-se l'arròs' el projecte vol reflexionar i fer-nos reflexionar sobre els valors morals patriarcals associats al fet de ser mare, o al fet de no ser-ho.

Divendres 26/11/21 

    19:00: Inauguració oficial del Femme In Arts amb l'espectacle de dansa Exabrupte de Maria Garriga. Intimitat, resistència i fragilitat d'una dona que es vol mostrar tal com és davant del públic. A l'acabar, espai de diàleg amb l'artista.

Dissabte 27/11/21 

    17:00 Pel·lícula 'Madres verdaderas', la darrera proposta de la japonesa Naomi Kawase que va tancar el Festival de Cannes 2020, una potent reflexió al voltant de la maternitat.

       19:30 Pel·lícula documental 'Tiempos de deseo' de Raquel Marques

     20:30 Concert 'Lu Rois' presentarà el seu darrer treball discogràfic 'Microcosmos', la compositora aprofundeix de forma poètica sobre la seva recent maternitat. Veu, música i poesia.

Diumenge 28/11/21

 11:00 Taula diàleg 'Transmaternitat: dones de postguerra, babyboomers, X i millennials'. Trobada intergeneracional sobre les pressions i els estereotips de la maternitat ... des del franquisme fins l'actualitat.

     12:00  Performancde 'Monòlegs a la plaça Mari Chordà', una crida a l'alletament en públic

    19:00  Teatre '360º' d'Ada Vilaró, proposta teatral íntima al voltant del cos de la dona. Única activitat fora de Lo Pati: a l'Auditori de la Unió Filharmònica i única activitat de pagament (6€)

El menú és complet i suggerent: reflexió, debat, literatura, música, teatre, poesia, cinema .... FemmeInArts ens espera!

EXPOSICIO 'L'ERMITA SOTA L'AIGUA' COMISSARIADA PEL SR. JAUME VIDAL

L'amic Jaume Vidal, a més d'artista, DJ, persona inquieta, motor creatiu i tio més que majo, també és comissari i avui a les 19:00, al Museu de Tortosa, s'inaugura la nova exposició on hi ha dipositat el seu 'savoir faire'.

'L'Ermita sota l'aigua' és una ocassió perfecta per a descobrir què s'està creant a les Terres de l'Ebre en els darrers anys des de diferents disciplines artístiques. Es tracta d'una exposició col·lectiva ambiciosa que vol revaloritzar el talent del territori però també revindicar el caràcter de cruïlla i terra d'acollida que té el nostre territori....així, doncs, el gran valor afegit de l'exposició no és -només- mostrar artistes del 'terreno' -què els hi ha!- sinó aquelles persones que han vingut de fora i s'hi han quedat o els d'aquí que han marxat han madurat fora i han tornat a l'Ebre. 

La llista d'artistes que inclou 'l'Ermita sota l'aigua' és espectacular: Alba G. Corral, Antònia Ripoll, FMG, Rainer G Schumacher, Sabala i Sergi Ramírez, Aura Roig, Ignasi Blanch, Joan Salvadó, Mari Chordà i Núria Arias, Cinta Sabaté, Jaume Rocamora i Pilar Lanau. Sense dubte podem afirmar que es tracta d'una de les exposicions més rellevants de la província. 

L'exposició inclou obres 'anteriors' de les persones artistes convocades però també inèdites o 'in situ' com l'obra de l'il·lustrador Ignasi Blanch, per exemple.

A banda d'animar-vos a anar a visitar-la, el dia de la inauguració o quan vulgueu/pugueu, m'agradaria ressaltar-vos un treball paral·lel del sr. Josep Piñol, unes càpsules audiovisuals que donen veu a les persones artistes participants, entrevistes clarificadores i molt suggerents que permeten amplificar la tesis de 'l'Ermita sota l'aigua'. Podeu accedir-hi en el seu canal de yotube (que us animo a suscriure-vos) tot i que tindreu el codi Q/R en el Museu de Tortosa. Canal aquí. 

Finalment, cal destacar un darrer objectiu, -important en un territori sovint menystingut, sovint maltractat- el de la trobada d'aquest col·lectiu, el de servir de 'meeting point'. No s'ha buscat una selecció exhaustiva d'artistes però el que hi són, són rellevants per al relat que ens proposa l'exposició

Per acabar, us trio el vídeo del comissari, molt clarificador dels objectius que cerca l'exposició i us animo a trobar-nos avui a les 19:00 al Museu de Tortosa

'LA PIEL QUEMADA' AL CINECLUB LA RAPITA

El passat 03 d'octubre moria el director de cinema català Josep Maria Forn. I el CineClub La Ràpita li ret homenatge projectat un dels seus films més interessants. No es tractava d'un director massa conegut pel gran públic però la seva vida està lligada a la Històrai del Cinema català. En el cinema des de 1948 (en diferents llocs tècnics) debuta l'any 1954 com a director amb el curtmetratge 'Gaudí' i després vingué el seu salt al llargmetratge amb 'Yo maté' (1955) i continuaria la seva trajectòria a la indústria amb films com: 'Muerte al amanecer' (1960), ¿Pena de muerte? (1961), Companys, procès a Catalunya (1979), el Coronel Macià (2006) i el darrer film El somni català (2015). Com podreu comprovar, només pels títols, no fou una amic del regim franquista en el que desenvolupà bona part de la seva feina en la indústria del cinema.

Va començar en el cinema negre però poc a poc va anar virant cap un cinema més històric -vinculat a la causa catalana- i amb algun apunt autoral... com és el cas del film que ens ocupa i que podeu veure i recuperar -gràcies al projecte FilmoXarxa- a l'Auditori Sixto Mir demà a les 20:00.

'La piel quemada' (1966) és una de les pelis més d'autor del sr. Forn en la que ens radiografia l'Espanya de l'explosió del turisme ibèric. Del contrast entre una població reprimida i rància amb la moderna i avançada Europa. Les turistes desnhibides enlluernen el 'mascle ibèric'. Però també parla de l'immigració interior per motius laborals, qüetió massa oblidada ara que veiem com ciutadans d'altres països volen obtenir una millor vida fugint del seu lloc de naixença. 

Turisme i immigració, doncs, una radiografia dels '60 del segle passat a la península ibèrica... això ens proposa el sr. Forn.

Us hi esperem !!

NESTFLIX, LA PLATAFORMA DE SERIES FALSES DINS DE SERIES AUTENTIQUES

Aquest és un d'aquells projectes esbojarrats. Es tracta d'un portal que simula Netflix però que el seu catàleg està format per sèries falses, és a dir, aquelles sèries o tràilers de sèries que veiem dins de sèries reals. Per exemple, el 'Show de Rasca i Pica' dins dels Simpson o el Hamlet de Schawrzenegger a Last Action Hero o Simple Jack, el personatge del personatge de Ben Stiller a Trophic Thunder. Passant per 'Angels with filthy souls' la peli que el nen de Solo en Casa mirava a la televisió o les pelis de sèries B que protagonitza el personatge de Leonardo DiCaprio a 'Erase una vez en Hollywood'.

Es tracta d'un projecte de la sra. Lynn Fischer. Malauradament, encara que tingui aspecte de plataforma d'streaming (simulant Netflix)  es tracta només d'un website de registre. En paraules de la creadora "Nestflix és un wiki disfressat de plataforma de transmissió que cataloga pel·lícules i programes de televisió de ficció dins de pel·lícules i programes de televisió reals". Així doncs, aquest portal farà les delícies de les persones completistes que volen saber

Ara mateix està formada per més de 500 registres i estan receptius a rebre noves aportacions de qualsevol que pugui aportar descripció de la sèrie dins de la sèrie en qüestió.  Podeu entrar clicant aquí.

EN CONSTRUCCIO D'AMPOSTA RADIO #PROGRAMA90

'MALDITOS' AL CINECLUB LA RAPITA

Aquest any, el CineClub La Ràpita també col·labora amb el festival Choreoscope, Barcelona Dance Film Festival. Un festival de cinema al voltant de la dansa. 

El film que ens proposen enguany és 'Malditos', un documental de l'any passat dirigit per Angel Esteban i Elena Goatelli. Un film que barreja realitat i ficció al voltant d'una competició de ball. Conceptes com rivalitat, èxit, somni, fracàs, treball individual i col·lectiu.

Se'ns fa inevitable no pensar en el clàssic de Sidney Pollack: 'Danzad, danzad malditos' (1969), amb una jove Jane Fonda i guanyadora de diversos premis de l'època. 

La història és suggerent: un grup d'actors i actrius són escollit per a un espectacle teatral a Madrid sense guió però amb la pauta de ser una marató de ball, una competició. Durant 80 actuacions durant 3 anys, aquest grup s'ha d'enfrontar amb ell mateix i es van emportar el rodatge 'a casa', és a dir, els directors del film els van demanar als protagonistes que es gravessin en la seva vida quotidiana per a deixar enregistrat com els estava afectat del procès.... estem, doncs, davant d'un experiment cinematogràfic, amb aires de 'reality show' i amb vocació de transmetre què significa la Vida d'un ballarí/ina. 

Comptarem amb la presència d'Angel Esteban i Elena Goatelli, direcció del film.

Proposta interessant aquest diumenge 14/11/21 a les 18:30 a l'Auditori Sixto Mir de La Ràpita.

PER MOLTS ANYS, MAIOL !!!

 

JUEGO DE SOMBRAS (IAN CURTIS/ EDUARDO MARGARETTO)

 

JUEGO DE SOMBRAS

Hacia el centro de la ciudad donde

todas las calles se cruzan, esperándote

Hacia las profundidades del océano donde

todas las esperanzas se disipan, buscándote

Me movía en el silencio sin moverme

Esperándote

En una habitación sin ventana

en una esquina encontré la verdad.

En el juego de sombras representando tu

propia muerte, sin saber nada más

Mientras los asesinos agrupados en

cuatro filas, bailando sobre el pavimento

Y con el olor de las navajas en sus cuerpos

Se movieron para unirse

Yo solo pude mirar con incredulidad

Mientras toda la gente se marchaba.

Hice todo, todo

lo que quería hacer

Dejé que te usaran para 

lo que quisieran

Hacia el centro de la ciudad de noche 

Esperándote 

Hacia el centro de la ciudad de noche

esperándote.

(Shadowplay, traducción Eduardo Margaretto, 

inclòs a Transmission (2021) d'Alessandro Angeli)

REIVINDICANT AL SR. SEGUNDO DE CHOMON A LES BIBLIOTEQUES

 

El Ciutadà K té un nou projecte, es tracta de conduir un seguit de sessions dedicades al sr. Segundo de Chomón en 4 biblioteques: Amposta, Cambrils, Mòra la Nova i Mollerussa. L'objectiu és aproximar al públic en general la importància del sr. Chomón en la Història el Cinema.

Per fi, a nivell institucional es reconeix la figura d'un dels creadors del Cinema. La Generalitat de Catalunya ha declarat el 17 d'octubre com al 'Dia del Segundo de Chomón', data del naixement d'aquest professional polivalent; és el primer cineasta en aconseguir un efèmeride. Enguany és el 150è. aniversari del naixement del sr. Chomón.

El 'tour Chomón' que començo aquest dijous a les 19:30 a la Biblioteca d'Amposta proposa el visionat de 13 curtrmetratges del director amb una petita xerrada sobre aquells aspectes més rellevants la biografia del cineasta. Es tracta de resituar-lo en el lloc que es mereix, a la mateixa alçada que un Melies, un Pathé o uns Lumiére. Parlar del sr. Chomón ens permet trencar amb el relat de la Història individualista, meritocràtica i linial; quan es trtacta d'entendre el naixement i desenvolupament d'un disciplina artística com el Cinema, la Història d'aquesta s'ha de plantejar com a quelcom col·lectiu, discontinu i ple de fracassos ... a vegades, més que d'èxits.

El sr. Chomón va estar en el moment i lloc adequat, en el París en el que es va construir i escampar el Cinema però no va tenir la sort d'altes noms propis que han tingut un lloc privilegiat en la Història del Cinema. Al sr. Chomón sovint se l'ha anomenat el 'Melies espanyol' però recuperant la seva obra -com ho porta fent la Filmoteca de Catalunya des de 1992- ens adonem del munt d'aportacions tècniques i artístiques que va donar aquest senyor nascut a Teruel en el Cinema.

El sr. Segundo de Chomón fou una persona molt creativa i polivalent pintor, càmera, productor, guionista i, sobretot, creador d'efectes especials. Ell fou el creador del 'pas de manivela', la prehistòria de la tècnica de l'stop motion, ell va proposar el 'carreto' precursor del travelling, ell va innovar a l'hora de proporcionar color en el films.

El sr. Chomón va treballar a les principals productores de l'època: amb George Melies, amb Pathé, amb Italia Film ... deixant la seva empremta i professionalitat fent d'operador o especialista en efectes especials.

Títols com La Casa encantada (1907), Els Kiriki (1907) i, sobretot, 'El Hotel Eléctrico' (1908) són una bona nostra de la capacitat creadora del sr. Chomón.

Un dels seus darrers treballs (tot i que no consti el seu nom en els crèdits) fou participar en la monumental 'Napoleó' (1917) d'Abel Gance, peça imprescindible en la Història del Cinema, les aportacions de Chomón estan, per exemple, en els primers plans, en la càmera subjectiva, en la càmera sota l'aigua, en el travelling a cavall...  El seu últim projecte era filmar a Africa, va anar a Marroc i va agafar una malaltia de la que no es va recuperar. Va morir a París amb només 57 anys, l'any 1934 el van posar en una fosa comuna per no pagar la permanència en la seva tomba. 

Sense dubte, el sr. Segundo de Chomón, ha d'estar al costat de George Melies o de Charles Pathé ... és un dels pioners de la Història del Cinema.

Si el voleu descobrir, veniu demà a la Bibliteca d'Amposta, a les 19:30.

EN CONSTRUCCIO D'AMPOSTA RADIO #PROGRAMA89