dimarts, 30 de maig del 2023

SRA. CARIN GOLDBERG

 


(1953-2023)

A principis d'any moria, amb només 69 anys, la sra. Carin Goldberg, una dissenyadora gràfica que ens ha deixat obres més conegudes del què ens pensem.

La sra. Goldberg fou disseyadora gràfica i directora d'art, nascuda a Nova York. Va començar la seva formació a la pintura però poc a poc es va anar desviant cap al disseny gràfic a meitat dels '70 del segle passat. Va començar la seva carrera professional treballant per a la CBS Television i d'aquí a CBS Music, on va començar a dissenyar  les portades del disc de diferents grups musicals.

L'any 1982 obre el seu propi estudi i dissenya portades per a discos de Motown, EMI o Warner Brothers ... d'aquesta última productora un bon dia la van trucar per a dissenyar la coberta del primer disc d'una cantant desconeguda. Diuen els rumors que quan li van dir el nom de la cantant, va posar el nom a l'auricular i li va dir al seu marit: "es fa dir Madonna!!". 

Va treballar per dierents revistes i editorials com Farrar Strauss & Giroux, Random House o New York Times Magazine; el disseny de portades de llibres són emblemàtics, com el d'Ulises de Joyce; a més de ser la directora d'art de campanyes publicitària per a Nike, Calvin Kline o Levi's. 

La sra. Goldberg està considerada com una de les principals figures del disseny gràfic modern i és tot un referent per a molts dels dissenyadors actuals.

dilluns, 29 de maig del 2023

dimecres, 24 de maig del 2023

SITGES 2023 #1: CARTELL I PELI INAUGURACIO

 

Quan falten 5 mesos per al Festival de Sitges, aquests dies s'ha presentat el cartell i el film d'Inauguració.

El 56è. Sitges Film Festival tindrà lloc del 05 al 15 d'octubre i en el Festival de Cannes, que està tenint lloc aquests dies, Angel Sala i Monica Garcia, Director del Festival i Directora de la Fundació Sitges han presentat.

El cartell, creació de l'agència CHINA, que porta molts anys dissenyant la imatges del Festival ha creat una imatge molt diferent de la que va sent habitual en els darrers anys del 'Sitges': dues mans plenes de sang, fent com una mena d'ocell amb les mans... ens fa pensar amb Los Pájaros de Hitchcock (que compleixen 60 anys) però també amb el munt d'imatges impactants que han plenat les sales del festival... a mi em fa pensar en Suspiria, per exemple. Imatge sobre fons blanc que ajuda a ressaltar-ho encara més. Com us deia, tot un trencament amb l'estètica dels darrers anys, en els que els cartells eren més amables i coloristes.

Director i Directora han aprofitat per a desvetllar el film d'inauguració dels Sitges 2023: "Hermana Muerte" de Paco Plaza. El film, amb guió de Jorge Guerricaechevarría, es tracta d'una preqüela de 'Verònica', del mateix director. Si recordeu, en el film de la jove amb 'contactes' amb lo sobrenatural hi apareix una monja amb els ulls en blanc que fa molt yuyu... a 'Hermana Muerte' coneixerem la seva història. El 7è. film del sr. Plaza comptarà amb Aria Bedmar, Almudena Amor i Maru Valdivieso.

El film és un conte de terror, en clau femenina, en una Espanya de post-guerra en una col·legi femení que reb una novícia amb poders sobrenaturals.

Per al sr. Plaza, un habitual de Sitges des de 1991 -com ha declarat ell mateix- (mira, gairebé el mateix any que hi començà a anar el Ciutadà K!) és un honor ser l'encarregat d'inaugurar el Festival de Sitges. De les 7 que ha dirigit n'ha presentat 5. 


dilluns, 22 de maig del 2023

BRINDIS

 


Més junts del que ningú no sabrà mai,
alcem les dues copes.
Veiem la nostra llum, cadascú als ulls de l'altre.
Un home i una dona, en un instant,
poden equivocar-se.
Però l'instant no tornarà mai més.

Joan Margarit a Es perd el senyal (2012)


dijous, 18 de maig del 2023

'IT MUST CHANGE' EL NOU SINGLE D'ANOHNI AND THE JOHNSONS

 


Estem d'enhorabona! Anohni ha tornat!

Ha recuperat als The Johnsons (després de 10 anys sense la banda, sent el seu darrer tema junts 'Turning' de 2014) i ens presenta un nou single com a avançament del nou treball discogràfic. El nou tema es diu 'It must change' i el llançament del single ha anat acompanyat del videoclip, en el que veiem a la model i activista Munroe Bergdorf posant la presència mentre Anohni canta a través d'ella, com ha fet en anteriors ocasions. La cançó deixa de banda els aires més techno del Hopelessness (2016), anterior treball d'Anohni i veiem tocs de R&B i soul clàssic i amb una lletra que ens parla de la dignitat, de valorar-se a un mateix i de ser conscient del molt que podem aconseguir.

El nou disc d'Anohni and the Johnsons es dirà 'My Back Was A Bridge For You To Cross' i estarà disponible el proper 07 de juliol. D'ell en parlem un altre dia .... de moment, gaudim del retorn d'Anohni.

dimecres, 17 de maig del 2023

SR. CARLOS SAURA

 


(1932-2023)

Fa uns pocs mesos moria un dels directors més rellevants del cinema ibèric contemporani. El sr. Carlos Saura moria pocs dies després de fer 91 anys amb una trajectòria artística imponent i potent.

El sr. Saura va nèixer a Osca 4 anys abans de començar la Guerra Espanyola del '36. Així que va acabar el batxillerat el petit Saura es va interessar per la fotografia, que no va deixar mai. Va començar Enginyeria Industrial però la va abandonar per a entrar al Instituto de Investigaciones y Experiencias Cinematográficas de Madrid, diplomant-se en Direcció cinematogràfica.

Als 23 anys realitzà el primer curtmetratge La tarde del domingo (1957), l'any següent el curt documental Cuenca (1958) que reb el premi en el Festival Internacional de Cine de San Sebastián. Aquestes primeres experiències li serviren per a, dos anys després, fer el salt al llargmetratge: Los golfos (1960). Aquests primers treballs i sobretot el posterior La caza (1965), donen forma a les que seran algunes de les constants del director: un aire costumbrista, a peu de carrer, a peu de poble, on els vestigis de la Guerra del '36 són presents. Aquest film, però, de fotografia molt contrastada ens parla d'un Saura preocupat, també, per la part estètica de les seves obres on contingut i continent són importants. 'La Caza' es va emportar el premi a la Millor Direcció en el Festival de Berlin d'aquell any.

El fructífer vincle amb el productor Elías Querejeta farà que el següent film fou un dels primers films més destacables de la seva filmografia: Peppermint frappé és un anàlisis psicològica sobre els efectes de la repressió franquista després de la Guerra del '36, en la que la violència sembla una descàrrega inevitable.

Aquest intent de radiografiar la societat que li va tocar viure va estar sempre present en la seva obra, escapant de la censura molts cops però sent  punyent amb un règim asfixiant i repressor. El cinema del sr. Saura no és un cinema amable, és un cinema per a reflexionar i ser, molts cops, colpejat. Prova d'això que diem són els films Stress, es tres, tres (1966), La madriguera (1969), El jardín de las delicias (1970) o Ana y los lobos (1972). En aquest darrer film, que ens parla del món tancat d'una casa de família aristocràtica espanyola apareix el personatge de la matriarca, interpretat per Rafaela Aparicio, que serà repescat 7 anys després a Mamá cumple cien años (1979)... el xoc de classes socials també està present en el cinema del sr. Saura, però les pulsions sexuals, les pulsions sexuals, també.

Però serà les pel·lícules posteriors a Ana y los lobos, La prima Angélica (1973) i Cría cuervos (1975) ambdues amb el Premi Especial del Jurat en el Festival de Cannes fan al senyor Saura popular mostrant en ambdís films aquella tensió entre passat i present, de les ferides del passat que impacten en l'ara.... amb un mirada d'Ana Torrent que es situà des de la seva estrena en icona del Cinema Espanyol. 

Tot i la popularitat aconseguida amb aquests dos films, per a molta crítica el film següent Elisa, vida mía (1977) és l'obra mestra del sr. Saura. Es tracta d'un film arriscat en el que es barreja cinema i literatura; en el que imatges, sons, música i textos conflueixen en una mena d'obra total que continuarà en els films més recents del director. 

Mort el dictador, el sr. Saura continua mostrant l'impacte de la repressió i la dictadura, del país ibèric i també de sudamèrica, com a Los ojos vendados (1978). El darrer film dels '70 fou Mama cumple cien años (1979) en la que en clau de comèdia recuperava alguns personatges d'Ana y los lobos.

El '80 plantegen un canvi de registre per al sr. Saura, aparca el cinema més punyent, intel·lectual, amb voluntat de denúncia del franquisme per a plantejar un cinema més popular, amb els problemes socials de l'època, com el de la marginació juvenil a Deprisa, deprisa (1981) per exemple, que obtingué l'Os d'Or a Berlin; i, posteriorment,  ¡Dispara! (1993) o Taxi (1996). Entremig, però, el sr. Saura comença a interessar-se per la música i el ball, amb aires folclòrics. La danda entre de ple en el cinema del sr. Saura després d'haver vist el ballet teatral Bodas de sangre d'Antonio Gades.  A partir d'aquí, el sr. Saura inventa un subgènere cinematogràfic on cinema i dansa es barregen fins a un punt no vist fins llavors en el cinema ibèric. D'aquí sorgirien Bodas de sangre (1981), Carmen (1983), El amor brujo (1986).

En aquella època s'embarca en el que seria el film més car de la història del cinema espanyol: El Dorado (1988), un dels seus pocs films històrics de l'arribada de l'espanyol a terres americanes i el saqueig i la repressió conseqüent.

Revisita l'Espanya de posguerra amb ¡Ay, Carmela! (1990) a major glòrica de Carmen Maura i Andrés Pajares que aconseguiria 13 premis Goya de 15 nominacions.

I els '90 comencen amb la immersió total del director en aquest cinema-dansa que ell havia 'inventat' i que de la mà de directors de fotografia com Vittorio Storaro van lluir de forma excepcional, el cas de Sevillanas (1992), Flamenco (1995), Iberia (2005), Fados (2007), Flamenco, flamenco (2010), Zonda, folclore argentino (2015) i Jota de Saura (2016). Entremig, aproximacions a figures històriques com Goya en Burdeos (1999) o Buñuel y la mesa del rey Salomón (2001).

Immers en la música i les figures rellevants, destaca un dels seus últims films, una mena de retorn al cinema més social i costumbrista a El séptimo día (2004), un film inspirat en el crim de Puerto Hurraco, violent i contundent, amb guió de Ray Loriga.

Un dels seus últims treballs (la malaltia li dificultava treballar amb normalitat) fou el curtmetratge Goya 3 de mayo (2021), una filigrana on digital i analògic es donen la mà per a recrear el quadre de Francisco de Goya Los fusilamientos del 3 de mayo. Una meravella visual gaudida en el Festival de Sitges d'aquell any. Al 2022 havia programat un film biogràfic de Pablo Picasso així com una sèrie sobre la vida de Federico García Lorca que no va arribar a fer.

El seu darrer treball finalitzat fou 'Las paredes hablan' (2023), un intent de vincular les formes pictòriques de la prehistòria amb l'actualitat; una nova aproximació a la Història, a la memòria, al passat per a entendre el present. 

Hem parlat del sr. Saura director de cinema, però també fou director d'òpera, director de teatre, escriptor, fotògraf (amb força llibres publicats i exposicions fetes). El sr. Saura era un artista integral amb una personalitat forta i rotunda.

Un dia abans de rebre el Goya Honorífic moria a la seva casa de Madrid....

dilluns, 15 de maig del 2023

dimarts, 9 de maig del 2023

COM RETALLAR DESPESES

 

Fa dos anys, el professor d'economia Yusuke Narita va explicar que l'única manera d'enfrontar l'envelliment de la població japonesa seria que els vells se suïcidessin en massa. El suïcidi forma part  de la tradició local, i ofereix propostes tan diverses com els kamikazes de la Segona Guerra Mundial o els harakiris que durant el segle XIX practicaven els samurais que, abans de veure la seva vida tacada per un delicte, s'esbudellaven per mitjà d'aquest ritual honorable.

Yisuke Narita, de 37 anys, no és cap pelacanyes. És professor als Estats Units, a la prestigiosa universitat de Yale, on entre d'altres eminències va estudiar el senyor Burns d'Els Simpsons. Per això les seves paraules van tenir un gran ressó a la terra del sol naixent, on l'anomenada tercera edat ha arribat a la categoria de llast. (Ja el 2013, l'aleshores primer ministre de Finances, Taro Aso, va dir que els vells haurien d'afanyar-se a morir per, d'aquesta manera, estalviar al país la despesa mèdica que suposen). Ara, Yusuke Narita ha refermat les seves opinions en una entrevista a The New York Times, on amplia el seu parer sobre l'eutanàsia i explica que en certs casos hauria de ser obligatòria. 

Aquestes proclames fan que tingui un gran nombre de seguidors joves, d'aquests que viuen convençuts que tots els seus mals són consqüència de la generació anterior, que els barra el pas i en aquest cas, a més, els impedeix progressar econòmicament. La seva conclusió és que la culpa de tot la tenen els seus avis, que viuen més anys que abans. Manera de solucionar-ho: carregar-se'ls. Primer pas: eutanàsia, voluntària o no.

Els que creguin que són les paraules d'un il·luminat farien bé de llegir Diario de la guerra del cerdo, que narra una guerra a mort entre joves i vells. Adolfo Bioy Casares la va escriure als 55 anys, quan ja ensumava per on aniria el futur. Calceu-vos, perquè el temps no fa més que donar-li la raó.

Quim Monzó a
La Vanguardia
del 18/02/23

divendres, 5 de maig del 2023

TRETS 2023 DIA #3 : LA VARDA + AU POSTE! + PETITE MANA (TRETS#5)

 

El tercer dia (diumenge 07/05) d'aquest intens festival arribarà amb un llegenda del cinema frànces. La sra. Agnes Varda és un de les directores més reconegudes, impulsora de la Nouvelle Vague i directora-autora amb una capacitat de barrejar ficció i documental excepcional. De tot això, en parlarem amb Imma Merino l'autora del llibre 'Agnes Varda, espigadora de realidades y ensueños', que vindrà al Café del Port de La Ràpita a presentar-nos el llibre i ajudar-nos a conèixer a 'la Varda'. Serà a 'Un Vermut amb la Varda' , a les 12:00.

Aquest vermut ens servirà per a entendre millor el darrer film de la sra.Varda, precisament, un documental que va fer sobre la seva vida: 'Varda par Agnes' (2019), serà el documental de TRETS 2023, a les 17:00 a l'Auditori Sixto Mir.

A les 19:00 gaudirem del segon film del sr. Quentin Dupieux: 'Au poste!' (2018), si no coneixeu l'obra del sr. Dupieux, no dubteu en vindre-la a descobrir, la seva imaginació desbordant i surreal us deixarà estabornits i estabornides.

I tancarem TRETS 2023 amb una peça de luxe de la directora Celine Sciamma que amb 'Petite Maman' (2021) va rebre el Premi del Públic en el Festival de Berlin, entre altres arreu del món. Una delicada fàbula sobre la infantesa, la maternitat, la màgia ... un Cloenda que no us podeu perdre!



dijous, 4 de maig del 2023

AVUI FAIG 50 ANYS....

 


Avui faig 50 anys. Arriba la meva 50ena. volta al Sol... que dit així, no sembla que sigui tant, però quan dius 'mig segle' la 'cosa' ja canvia. 

El mútiples 'jo' que he anat construïnt m'han fet arribar on sóc ara. L'infància feliç, l'adolescència intensa i culturalment àvida carregada de teatre, de cinema, de lectures, de poesia; l'Amor romàntic insaciable, sensual i dolç, la satisfactòria trajectòria acadèmica de crèdits, assignatures, criticismes i socioconstruccionismes, la vida autònoma i l'Autònoma, el cine i més cine i més cine, els viatges plens i intensos, les feines carregades de superació i aprenentatges i, sobretot, la paternitat vocacional que arriba amb un 'predictor' i ja no marxa mai més i la plenitud (indescriptible, corprenedora) de quan veus els teus fills i filla per primer cop. Com us estimo !!!

La família que m'ha parit: sempre honesta, sempre treballadora, sempre sincera, sempre crítica, sempre carinyosa... tinc la millor família del món i em sento orgullós d'haver vingut d'on he vingut.

No tot han estat flors i violes, és clar, hi han hagut amors que semblaven eterns però que han durat el què duren tots els amors eterns, amistats que han finalitzat en traïció i poc carinyo... penso poc en vosaltres, certament; perquè el que de veritat m'engresca és l'avui i allò que vindrà. No busco res, ni dins ni fora, no aspiro a res, no necessito res que no tingui. Tot el què em fa feliç ja és aquí i els 'culpables' sou els que m'envolteu, m'escolteu, em parleu, em demaneu de fer un cafè o m'abraceu.... gràcies per ser-hi, i estic on estic -i estic com estic- gràcies a vosaltres!.

La meva actitud entusiasta és perenne, infatigable i quan aquesta s'esgoti serà quan començarem a preocupar-nos... Avui faig 50 anys i em queda mitja Vida encara. Estic estupendo, millor que mai !!! ... 

Us estimo! A vosaltres i als meus 50 anys!

dimecres, 3 de maig del 2023

TRETS 2023 DIA #2 : RATATOUILLE + LA BIRKIN + TRETScurts + AMELIE (TRETS#4)

El segon dia de TRETS 2023 no pot venir més carregat: llibres, esmorzars, competició de curts i peli a l'aire lliure.

Començarem el matí de dissabte amb la peli infantil del festival: 'Ratatouille' de Pixar, dirigida per Brad Bird, l'acompanyarem amb esmorzar per a tothom i estarà presentada per un convidat de luxe: el cuiner Albert Guzmán. Serà al Maset Espai Jove de La Ràpita.

A l'hora del vemut anirem al Frankfurt Marc (plaça dels Porxes) i entrarem en la vida de la sra. Jane Birkin de la mà del traductor del diari que va escriure aquesta actriu/cantant anglesa. El sr. Felipe Cabrerizo ens presentarà 'Munkey Diaries. 1957-1982'.

A la tarde, a l'Auditori, arriba la projecció de curts: TRETScurts. Seleccionats entre més de 4.0000 curtmetratges rebuts. N'hem triat 18 que estaran repartits en 2 sessions. Els 3 membres del jurat de TRETS 2023 (Gabriela Arce de Barcelona Espai de Cinema, Victor Feliu d'ACTE Cambrils i un servidor) escollirà el millor curtmetratge i el Públic escollirà el seu.

I tancarem el dia amb una de les pelis més populars del cinema francès contemporani: 'Amelie', el colorista i positiu film de Jean-Pierre Jeunet que va descobrir-nos a l'actriu Audrey Tatou i que té una de les bandes sonores més populars i reconegudes dels darrers temps del sr. Yann Tiersen. La projecció serà a l'aire lliure, a les Escoles Carles III i disposarem de la foodtruck de Lumalú per a sopar.






dimarts, 2 de maig del 2023

dilluns, 1 de maig del 2023

TRETS 2023 DIA #1 : TRETSeduca + QUENTIN DUPIEUX + INAUGURACIO (TRETS#3)

 

El divendres 05/05  arriba el primer dia de TRETS 2023. El dia 1. El de la Inauguració. Però abans tindrem un parell de coses ben interessants:

Per a començar el dia, enguany hem creat una activitat nova: TRETSeduca. Es tracta d'aproximar el cinema a la comunitat educativa. Aquest 2023, aprofitant que el Cinema -segons la Història- es va 'inventar' a França tindrem una sessió de curtmetratges dels primers creadors del cinema com a forma d'entreteniment col·lectiva: George Mélies i els germans Lumiére. Si el primer, va posar les bases per al cinema fantàstic i imaginatiu; els segons, obririen la porta al cinema documental, mostrant-nos escenes quotidianes del dia a dia. Aquesta projecció anirà acompanyada de la presentació i explicacions de Júlia Cruelles, estudiant de Comunicació Audio-visual que farà veure a l'alumnat com tot el cinema que veiem ara comença amb les primeres produccions de Melies i Lumiere. Divendres 05/05 - 10:00 Institut Els Alfacs (projecció només alumnat).

A la tarde, descobrirem un dels directors contemporanis més surreal i imaginatiu del cinema francès actual: el sr. Quentin Dupieux. D'ell veurem 2 films al llarg del TRETS 2023, el primer dia serà 'Le Daim': la delirant història d'un home que compra una jaqueta de pell girada que li provoca un impacte estrany, portant-lo a voler dirigir una peli entre moltres altres coses, a quina més esbojarrada. Divendres 05/05 - 19:00 - Auditori Sixto Mir.

Al vespre: Inauguració de TRETS 2023 amb un programa de luxe: Un sopar de cuisine française -de les cuineres Isabel Alejos i Carme Guillemot- mentres gaudim del clàssic musical de 1964: Les parapluies de Cherbourg, dirigida per Jacques Demy amb Chaterine Deneuve. En pantalla gran i en versió original subtitulada. Després de la peli i el sopar Concert Tribut Edith Piaf, a càrrec de Masha Buckhanets (veu) i Yoel González (piano).

Un autèntic planazo que no us podeu perdre!