'APOLLO 11' + CINEFORUM MODERAT PEL CIUTADA K

 

Al CineClub La Ràpita ens han convidat a participar en la 6ena. Jornada del Science Needs You!. Es tracta d'un esdeveniment de divulgació científica promogut per l'Associació Catalana per a la Divulgació Científica (ACDIC). Des del 2017 -i engegat des de Figueres- aquest projecte dedica cada Jornada a una temàtica concreta. Des de fa 2 anys, compta amb seu a les Terres de l'Ebre. 

La temàtica del Science Needs You! (SNY) 2021 és "L'exploració de l'Espai: Noves oportunitats per a la Ciència i la Tècnica"; i es tractaran temes com la nova indústria de l'espai, les perspectives per a la colonització de Mart i l'exploració de l'Univers de l'Observatori Astronòmic Austral. La jornada principal serà el proper dissabte 02/10 de 09: 30 a 14:00 a l'Observatori de les Terres de l'Ebre. 

Els dies previs a la jornada principal es realitzaran diverses activitats: com la presentació del llibre "El meu primer llibre del cosmos", de Sheddad Kaid-Salah Ferrón a la Biblioteca de Roquetes ahir dimarts 28/09 a la Biblioteca de Roquetes i demà dijous 30/09 a le 18:00 a l'Ocine de Roquetes projecció del documental 'Apollo 11' (2019) -en el que veurem la crònica cinematogràfica més detallada i exhaustiva del projecte espacial amb el que es van posar els peus a la lluna per primer cop a la Història-, posteriorment es farà un cinefòrum amb la sra. Estefania Blanch -professora i científica de l'Observatori de l'Ebre que investiga en l'àmbit de les ciències de l'espai- i el Ciutadà K com a representant del CineClub La Ràpita. Estem encantats de que hagin confiat en nosaltres per a donar el toc cinematogràfic a la jornada científica organitzada per l'ACDIC.

Podeu consultar el programa d'activitats complet clicant aquí.

AMB LA POLLA I AMB L'OU

 

La polla catalana vuelve a tener problemas. Cuando en el año 2007 Quim Monzó pronunció el discurso inaugural de la Feria del Libro de Frankfurt, a algunas mentes lingüísticamente limitadas les hizo mucha gracia,  o no, que el escritor barcelonés dijera la palabra polla en su parlamento. Monzó la pronunció dentro del trabalenguas Una polla xica, haciendo referencia a Dalí, que solía usar este juego infantil de manera periódica como si pronunciara un encendido discurso militar o cuando le pedían una prueba de voz ante un micrófono.

La polla de Dalí y de Monzó es una gallina joven, tal como define el DIEC. Esta palabra no aparece en ningún diccionario catalán de uso general como palabra vulgar para el pene, sentido que sí tiene en castellano. En catalán, si se quiere usar una palabra coloquial  se puede decir cigala, tita, titola, cuca, pardal, carall, mànec, semaler, piu... Pero polla, no.

Pues, bien, aquella mentes lingüísticamente limitadas, o sus descendientes, deben de haber acabado trabajando en Apple Music, según de desprende de cómo han reproducido el título de la canción que Roger Mas ha adelantado de su nuevo disco, Totes les flors. A raíz de que en el 2012 la chef Carme Ruscalleda incluyera en la carta de su restaurante Sant Pau, de Sant Pol de Mar, un plato denominado Roger Mas, el cantautor de Solsona le ha querido dar ahora las gracias dedicándole una rumba. 

La canción hacer referencia a todos los orígenes  -¿qué fue antes, el huevo o la gallina?-, un modo de loar la cocina creativa de Ruscalleda . Pero Mas no ha usado la palabra gallina, sino su sinónimo, el mismo que aparece en el trabalenguas infantil con que jugaba Dalí, y que Monzó recuperó en la Feria de Frankfurt. La canción, que se titula Amb la polla i amb l'ou, habla de la creación original, de Ruscalleda como creadora de un nuevo concepto gastronómico. Y el verso en cuestión, a ritmo de rumba, se repite una veintena de veces.

Los estadounidenses en lugar de escribir shit o fuck (dos palabras malsonantes que significan mierda y follar o, como exclamación, coño o cojones), escriben s**t y f**k, o bien, para no decirlas en voz alta, se refieren a ellas como "la palabra de cuatro letras". Son eufemismos de poca monta que responden a una moral falsa  que cae a las primeras de cambio. Pues bien, a partir de estos criterios, desconociendo la lengua catalana y confundiéndola con la castellana , las ment4es de Apple Music han incluido la canción de Mas en su catálogo recurriendo a los asteriscos: "Amb la p**a i amb l'ou", y han convertido un homenaje gastronómico en una película porno.

Magí Camps a
La Vanguardia 

'ERNEST ET CELESTINE' AL CINECLUB LA RAPITA

 

Aquest diumenge a les 18:30 a l'Auditori Sixto Mir el CineClub La Ràpita ens ofereix una proposta encantadora. 'Ernest et Celestine' és un film d'animació franco-belga de 2012. Dirigida a 6 mans per Stéphane Aubier, Vincent Patar i Benjamin Renner es tracta de l'adaptació dels llibres infantil que porten el mateix nom de l'autora i il·lustradora Gabrielle Vincent.

En el seu moment va ser presentada en la Quinzena dels Directors del Festival Cannes i va passar per festivals de cinema rellevants com el de Toronto, Hong Kong, Zagreb, Seattle, Nova York... i va anar acumulant premis com el César al millor film d'animació i la nominació a l'Oscar com a millor peli d'animació.

El film ens explica la història de Celestine (una ratolina amb aspiracions de ser artista però que la família vol que sigui dentista) i Enest (un os malcarat però de bon cor, rodamón i músic frustrat però que la família vol que sigui jutge) que, de vides allunyades, l'atzar els fa coincidir i comencen una amistat... poc a poc aniran descobrint que les coses que els separen no són tantes com pensaven; a més, hauran d'encarar-se a la societat que no entendrà que un òs i una ratolina puguin ser amics. 

La tècnica d'animació recrea els dibuixos originals dels llibres amb un aspecte d'aquarela que li dona un aire delicat, poètic i artesanal. Un film amb un sensibilitat especial que ens recorda films de Chaplin com 'El Chico' i en la que s'hi veuen algunes idees com les del film de Charlot: la llibertat, la lluita contra allò establert, el valor de l'amistat o de l'art. Un film que encantarà a les personetes més petites de casa però també a les més grans...

Si veniu diumenge al CineClub gaudireu d'una peli bonica, ben bonica.

'HIVERN' A LA FAMOLENCA

fred, amor, llar, foc, escalfor, aïllats, mirades, joc, coixí, mans, espurna, rialles, ruixat, dubte, pluja, retrets, ferides, tempesta, dolor, llàgrimes, silenci, mort, fred.

Ciutadà K

Participació del Ciutadà K en la publicació La Famolenca (v.III), editada per la Llibreria la Romàntica (d'Amposta). Per a celebrar el seu primer any de vida, La Romàntica va oferir una lectura dels poemes inclosos en  aquest tercer volum de La Famolenca a càrrec de Las Lorquianas. 'Hivern' fou l'escollit per a obrir i tancar aquest acte d'aniversari. Tot un honor! Passeu per la llibreria i emporteu-vos  un exemplar de La Famolenca, un bonic projecte col·laboratiu. Llarga vida a La Romàntica !!!

'SLEEP' L'EXPERIENCIA MUSICAL DE 8 HORES DEL SR. MAX RICHTER

 

A Filmin em va cridar l'atenció un documental sobre Max Richter -ens agrada el sr. Richter!- ; es tractava d'un film dirigit per Natalie Johns amb el títol de 'Max Richter's Sleep'. 

En els 99 minuts que dura el documental ens expliquen l'interessant experiment musical que el sr. Richter porta fent des de 2015. El músic va compondre una peça musical de 8 hores de durada i l'interpretava amb la seva orquestra en directe permetent que la gent estigui estirada en un llit mentre l'escolta (o no). Obviament, es tracta d'una peça d'ambient, atmosfèrica i que dona via lliure per a que el públic s'adormi si així ho vol. El plantejament pot semblar molt boig i el documental ens dóna les pautes per a entendre que no es tracta -només- d'una experiència excèntrica sinó d'un projecte que ens parla d'apostar per l''slow life', de trencar amb la trepidant vida que portem, però també de l'experiència de dormir envoltada de 300 persones desconegudes en un estat musical entre el son i la vigilia, entre la consciència i l'insconscient.

El documental 'Max Richter's Sleep' ens va exposant els diferents moments de la creació de l'espectacle, l'escriptura de la partitura, l'elecció dels músics que la interpretarien, la dificultat de muntar un esdeveniment-concert d'aquest estil, ja que requereix espais molt grans i una infraestructura (tothom ha de tenir un llit individual per a ell) que no es fàcil de gestionar... però el més interessant és escoltar al sr. Richter i la seva parella parlar del motius, dels principis que hi ha darrera d'aquest projecte que fan que t'enamoris i et faci ràbia no haver-lo gaudit.

A part d'aquestes qüestions més emocionals hi ha la part física dels músics d'haver d'aguantar durant 8 hores interpretant la peça. Durant tot el documental, a banda de les explicacions i entrevistes abans comentades podem veure els diferents moments de l'execució de la peça: quan el públic arriba i va ocupant lloc (llit) amb el seu coixí, com comença l'orquestra a interpretar la peça i com al final, mentre veiem com es fa de dia el públic va tornant a la realitat... 

Realment, un projecte fascinant...

LOS APARECIDOS

 

LOS APARECIDOS

Fue esta mañana misma,

en mitad de la calle.

Yo esperaba

con los demás, al borde de la señal del cruce,

y de pronto he sentido como un roce ligero,

como casi una súplica en la manga.

Luego,

mientras precipitadamente atravesaba,

la visión de unos ojos terribles, exhalados

yo no sé desde qué vacío doloroso.

Ocurre que esto sucede

demasiado a menudo.

Y sin embargo,

al menos en algunos de nosotros,

queda una estela de malestar furtivo,

un cierto sentimiento de culpabilidad.

Recuerdo

también, en una hermosa tarde

que regresaba a casa ... Una mujer

se desplomó a mi lado replegándose

sobre sí misma, silenciosamente

y con una increíble lentitud -la tuve

por las axilas, un momento el rostro,

viejo, casi pegado al mío.

Luego, sin comprender aún,

incorporó unos ojos donde nada 

se leía, sino la pura privación 

que me daba las gracias.

Me volví

penosamente a verla calle abajo.

No sé cómo explicarlo, es

lo mismo que si todo,

lo mismo que si el mundo alrededor

estuviese parado

pero continuase en movimiento

cínicamente, como

si nada, como si nada fuese verdad.

Cada aparición

que pasa, cada cuerpo en pena

no anuncia muerte, dice que la muerte estaba

ya entre nosotros sin saberlo.

Vienen

de allá, del otro lado del fondo sulfuroso,

de las sordas

minas del hambre y de la multitud.

Y ni siquiera saben quiénes son:

desenterrados vivos.

Jaime Gil de Biedma. 

Compañeros de viaje - La historia para todos (1959)

CIUTADA K AMB LA SRTA. ROSANNA WALLS AL FANGOFEST 2021

Aquest any, Ciutadà K ha col·laborat amb el FangoFest, fent l'entrevista amb la persona convidada. En aquest cas, es tracta de l'actriu, model, productora, directora i artista Rosanna Walls, vinguda directament de Tenerife per a regalar-nos el seu entusiasme i simpatia durant els 5 dies que va durar el FangoFest.

Aquí teniu la gravació que n'ha fet El Ataque de las Vampiras amb el sr. José Martos al capdavant.

Gracias, Rosanna !!

'ANIARA' AL CINECLUB LA RAPITA

 

Demà dijous, el CineClub La Ràpita ens proposa un film que no va ser estrenat en sales comercials. Gràcies al projecte FilmoXarxa podrem gaudir en pantalla gran del film suec ANIARA (2018) dirigida per Hugo Lija i Pella Kagerman.

Es tracta d'un film de ciència-ficció i com ja és habitual en aquest gènere, l'espai serveix d'excusa per a parlar de temes ben actuals, reals i contemporanis. Després de que la Terra hagi quedat inhabitable, la població humana que queda són enviats a Mart, es tracta de colons que conqueriran el nou planeta. Aniara és una d'aquestes naus, un viatge de luxe, amb totes les comoditats durant 3 setmanes, sense preocupacions. Una accident provoca que la nau perdi el seu rumb i quedi a la deriva... a partir d'aquí el film es transforma en una autèntica situació de supervivència i de que els passatgers assumeixin que potser hauran de vagar per l'espai eternament. La pel·lícula es converteix, doncs, en un tractat de sociologia i el comportament humà. No espereu sables làser ni persecucions estelars...aquí es parla de filosofia i del sentit del món. Reflexió vs. Entreteniment.

Es tracta de l'adaptació d'un poema èpic que porta el mateix nom del premi nobel suec Harry Martinson. Escrit el 1956, enmig de la Guerra Freda i després d'Hiroshima. 

Amb una evident crítica cap a l'estil de vida contemporani, Aniara també és un film de terror davant la desorientació que provoca la pérdua de futur i esperança.

Us esperem demà!

NO VOLVERE A SER JOVEN

 No volveré a ser joven

Que la vida iba en serio

uno lo empieza a comprender más tarde

-como todos los jóvenes yo vine

a llevarme la vida por delante.

Dejar huella quería

y marcharme entre aplausos

-envejecer, morir, eran tan sólo

las dimensiones del teatro.

Pero ha pasado el tiempo

y la verdad desagradable asoma:

envejecer, morir,

es el único argumento de la obra.

Jaime Gil de Biedma (1968). 

Poemas Póstumos

FANGOFEST 2021 JA ESTA AQUI !!!

Arriba la 12ena. edició del FangoFest, Festival Internacional de Cinema Fantàstic, de Terror i Gore i ho fa més resistent i més intens que mai! ... perquè el Covid19 no ens pot parar! Perquè si alguna cosa sabem a FangoFest és com enfrontar-nos a zombies i apocalipsis variats així que l’esperit resistent ens ha portat a preparar un FangoFest potent, potent!

 
Potent perquè tenim més dies que mai: 5 dies carregats de cinema amb emocions fortes.

Potent perquè tindrem un dia de dedicat a Cinema de terror fet per dones.

Potent perquè tindrem produccions de diversos llocs del món: Mallorca, Argentina, Itàlia, Cantàbria, Alcanar, Canadà ...

Potent perquè reforcem el cinema d’animació amb més curts que mai!.

Potent perquè tindrem la presència de convidats i convidades de luxe: com Rosanna Walls (actriu en films com Muertos de risa, Torrente 2 o Wonder Woman 1984) i que el Ciutadà K tindrà l'honor d'entrevistar (DISSABTE 04/09-18:30), com Sebastià d’Arbó (director del film de culte El Viaje al más allá, del que celebrarem el seu 40è. aniversari) i que el Ciutadà K moderarà una xerrada al voltant de llibre i el film (DIUMENGE 05/09-12:30), com Diego López (responsable de la secció Brigadoon del Festival de Sitges que ens presentarà el seu darrer documental 'La dama del fantarerror').

Potent perquè el canal web, especialitzat en cinema de terror, El ataque de las vampiras estarà al FangoFest i donarà cobertura del mateix a les xarxes.

Potent perquè, per primer cop, tindrem una sessió de cinema infantil per al jovent de casa

Potent perquè mitjançant el cinema de gènere tractarem temes polítics i socials... perquè el terror també pot ser resistència i reivindicació!
 
De l’01 al 05 de setembre FangoFest arriba al  Casal d’Amposta amb més energia que mai, plantant cara al coronavirus però seguint totes les mesures de seguretat. Perquè la cultura és segura!
 
El FangoFest 2021 resistent i més potent que mai !!!

Entreu a la programació , mireu tot el que us hem preparat durant aquests 5 dies de FangoFest i VENIU !!!