'SLEEP' L'EXPERIENCIA MUSICAL DE 8 HORES DEL SR. MAX RICHTER

 

A Filmin em va cridar l'atenció un documental sobre Max Richter -ens agrada el sr. Richter!- ; es tractava d'un film dirigit per Natalie Johns amb el títol de 'Max Richter's Sleep'. 

En els 99 minuts que dura el documental ens expliquen l'interessant experiment musical que el sr. Richter porta fent des de 2015. El músic va compondre una peça musical de 8 hores de durada i l'interpretava amb la seva orquestra en directe permetent que la gent estigui estirada en un llit mentre l'escolta (o no). Obviament, es tracta d'una peça d'ambient, atmosfèrica i que dona via lliure per a que el públic s'adormi si així ho vol. El plantejament pot semblar molt boig i el documental ens dóna les pautes per a entendre que no es tracta -només- d'una experiència excèntrica sinó d'un projecte que ens parla d'apostar per l''slow life', de trencar amb la trepidant vida que portem, però també de l'experiència de dormir envoltada de 300 persones desconegudes en un estat musical entre el son i la vigilia, entre la consciència i l'insconscient.

El documental 'Max Richter's Sleep' ens va exposant els diferents moments de la creació de l'espectacle, l'escriptura de la partitura, l'elecció dels músics que la interpretarien, la dificultat de muntar un esdeveniment-concert d'aquest estil, ja que requereix espais molt grans i una infraestructura (tothom ha de tenir un llit individual per a ell) que no es fàcil de gestionar... però el més interessant és escoltar al sr. Richter i la seva parella parlar del motius, dels principis que hi ha darrera d'aquest projecte que fan que t'enamoris i et faci ràbia no haver-lo gaudit.

A part d'aquestes qüestions més emocionals hi ha la part física dels músics d'haver d'aguantar durant 8 hores interpretant la peça. Durant tot el documental, a banda de les explicacions i entrevistes abans comentades podem veure els diferents moments de l'execució de la peça: quan el públic arriba i va ocupant lloc (llit) amb el seu coixí, com comença l'orquestra a interpretar la peça i com al final, mentre veiem com es fa de dia el públic va tornant a la realitat... 

Realment, un projecte fascinant...