CINEMA EN CONSTRUCCIO A AMPOSTA RADIO #PROGRAMA169

>

'LA CINTA BLANCA' AL CINECLUB LA RAPITA

 

El sr. Michael Haneke és un dels grans directors/autors europeus contemporani. El seu estil pertorbador, fosc i provocador ha estat la radiografia dels aspectes menys agradables de la nostra societat. Amb films tan contundents com 'Funny games' (1997), La Pianista (2001), Cache (2005) o Amor (2012)

Demà dijous podrem veure una de les seves obres mestres i que és un bon compendi de l'estil i les temàtiques d'aquest director austríac. 'LA CINTA BLANCA' (Millor Pel·lícula al Festival de Cannes, Millor Pel·lícula de Parla no anglesa als Globus d'Or, Millor Pel·lícula Europea,... entre molts altres premis) és un film incòmode, molt incòmode que ens parla de la doble moral i la hipocresia de la societat i de com, en un entorn de comunitat ordenada i moralment positiva s'amaga de forma latent la maldat i la crueltat. El film també és un bon tractat de com una pedagogia estricta, autoritària i intolerant pot ser la llavor dels fanatismes, els integrismes o el terrorisme polític. L'acció es situa a l'Alemanya de 1913, uns anys abans de la Primera Guerra Mundial, moment en que va començar a germinar el nazisme.

Aquesta fou la primera pel·lícula històrica del director, fins llavors, centrat en la contemporaneïtat en els seus guions. El blanc i negre impecable li dóna una fredor i contrast a la duresa d'allò que ens explica en el film.

Si hi ha alguna cosa en la recent Història de la Humanitat que ens hagi marcat i hagi significat un punt d'inflexió a l'hora de considerar-nos éssers humans és l'Holocaust nazi. Aquest fet significà un abans i un després a l'hora de parlar de la capacitat de maldat humana, es va perdre l'innocència quan l'atrocitat dels camps d'extermini ens feren veure del què som capaços de fer. Michael Haneke ens ofereix una forma d'entendre com va néixer aquesta capacitat d'atrocitat, on podem situar la llavor de tanta capacitat de mal...

Demà dijous, a les 20:00, al CineClub La Ràpita una de les obres mestres recents del cinema europeu.

ARA EL SOL ...

 

Ara el sol

rebenta

el bagul

de l'aixovar blanc

de la núvia

que no va voler ser-ho

perquè només volia

llibertat,

la seva!

Feta cabdell multicolor

per a teixir

totes les banderes

que es poden

estrendre al sol.

Nati Soler Alcaide (2009:71). 

La casa amb set butxaques

(Il·lustració generada amb chatgpt)

INAUGURACIO EXPO 'DAIDALOS, ICAR I NOSALTRES' A LO PATI + VERMUT MUSICAL

 

Aquest divendres, a Lo Pati, s'inaugura una exposició amb una temàtica inexcusable de tan actual: el control, les fronteres i la memòria compartida en el context de la Mediterrània.

'Daídalos, Ícar i nosaltres' és una exposició comissariada per Xavier de Luca i Houari Bouchenak (Jiser) que reuneix obres de 14 creadores que dialoguen al voltant de la conviència en l'espai geogràfic mediterrani en el que estem. L'exposició mostra fotografies, instal·lacions i peces audiovisuals per a parlar-nos dels espais de circulació en les ribes mediterrànies, de les tensions històriques i geopolítiques que han  tingut lloc i l'impacte d'un passat colonialista menys llunyà del que voldríem.

Partint dels mites de Dédal (el que construí el laberint del Minotaure per ordre del Rei Minos) i d'Ícar (fill de Dédal que buscant la llibertat trobà la mort fugint de Creta), el projecte ens parla dels mecanismes de poder damunt les persones i els paisatges i els latents desitjos de llibertat. Els mites grecs al servei d'entendre la contemporaneïtat.

Els comissaris plantegen aquest projecte col·lectiu com "una crida a imaginar noves formes d'hospitalitat i convivència quan les estructures semblen cristal·litzades pel control".

El projecte ens convida a reflexionar quin paper volem tenir davant d'aquestes entramats de poder, control, d'espais i persones. Volem ser jutges? volem ser persones acollidores? 

El projecte inclou els treballs de Camilla de Maffei, Denis Dailleux, Paulione Alioua, Myriam Boulos, Shareef Sarhan, Toni Serra *) abu ali, Matteo Guidi & Giuliana Racco, Jose Lorrue, Irene Zottola, Djamel Agagnia, Aureli Ruiz, Philip Scheffner, Fethi Sahraoui i Maya-Inés Touam.

S'INAUGURA divendres 18/09 a les 19:00 i estarà visitable fins al 15 de novembre. I l'endemà dissabte 19/09 a les 12:00 VERMUT MUSICAL amb Yacine Belahcene DJ amb representació dels artistes participants.

COVARD, INICIARÉ LA GELOR ... (DE JOSEP IGUAL)

 

 

X

Covard, iniciaré la gelor

per retrobar el llom de l'antiga empenta.

Esborro el senyal de l'alé a les branques,

el perfum humitejat de la meva ombra rentada.

 

Enlloc, reflectit en tants brolls de fonts

incògnites dubto constantment i em nego de

guardar el silenci clos a la resplandor;

que l'òliba és prop, entre els miralls dels

passadissos a ciutat, a l'aguait de

l'agossarada avançada del meu cos.

Impotent, em fuig el mot esmicolat dels llavis

llindars enllà al fons de l'esgotament.

Allunyat d'aquest sorral restarà el vel

eixut de la claror sense temps.

Lluny d'aquest esguard descalç i ufanós

creuaré la darrera cruïlla i m'enfonsaré perdent

l'equilibri al bosc de columnes del temps més vell.

Moriré ignorant la drecera del cim

sobre la mar plena escurada de boires

Josep Igual (1987:33). Treva d'hivern

(il·lustració generada amb chatgpt)