dilluns, 20 de juliol del 2026

"EXISTIR ES ESTAR EN LA EXTERIORIDAD..."

 


Existir es estar en la exterioridad. El yo, la identidad o el sí mismo son ficciones de continuidad, esto es, relaciones, situaciones, vínculos y acontecimientos. Lo interior es tan solo una ilusión, para algunos necesaria o imprescindible. Según ellos, sería un punto de apoyo portador de autenticidad, sería lo que da consistencia a la vida, o que da coherencia a las acciones y mantiene firmes las opciones y las decisiones. Pero desde la perspectiva del drama humano, en cambio, eso no es más que una burla, porque la vida está en otra parte, está en la exterioridad, y por eso, tarde o temprano, el vértigo hará acto de presencia. El vértigo es la ambivalencia de la atracción y la repulsión de un abismo sin fondo, un viaje que puede no tener retorno; es tener la necesidad de enfrentarse a la ambigüedad de los escenarios, a su pluralidad. No hay mundo allí donde hay una única forma de vida. No hay hechos en el escenario solo juegos y conflictos de interpretaciones, porque todo hecho es gramatical. Hace mucho tiempo que se borró el texto originario, si es que alguna vez hubo alguno. En efecto, el actor piensa que ese texto puro fue solo un espejismo, o, tal vez, algo peor, un invento de esos dogmáticos que querían dominar y controlar la escena. Alguien heredó un texto y se lo contó a otro, y ese otro, a otro, y así sucesivamente. Pero ¿cuál es el original? No existe -o, si existe, los seres finitos, los actores, no tienen acceso a él.

Joan-Carles Mèlich (2025:280-281). 
El escenario de la existencia

dimecres, 15 de juliol del 2026

SRA. MARCIA LUCAS

 

(1945-2026)

Fa uns mesos moria una d'aquelles persones que potser no eren reconegudes pel públic però la seva tasca fou decisiva en el Cinema, es tracta de Marcia Lucas editora molt vinculada a l'univers Star Wars i per la que va guanyar l'Oscar al Millor Muntatge l'any 1978 per Star Wars: Episodi IV: Una nueva esperanza.

Marcia Lou Griffin va néixer a Modesto (EEUU) i va començar a treballar com a aprenent de bibliotecària en la productora Sandler Films; allà va començar a editar tràilers i films promocionals aconseguint ser l'assistent d'una de les poques muntadores que existia en aquella època: Verna Fields en un documental sobre Lyndon B. Johnson. Va estudiar cinea a la Universitat del Sur de Califorinia on va conéixer a George Lucas, amb el que es va casar el 1969. Un any abans va col·laborar en el curtmetratge Filmmaker (1968) del sr. Lucas i dels seus treballs posteriors: THX 1138 (1971) o American Graffiti (1973).

En aquella època va editar Alicia ya no vive aquí (1974) de Martin Scorsese; on va demostrar la seva vàlua apartada del seu marit. Va supervisar l'edició de Taxi Driver (1976) o New York, New York (1977), també dirigida pel sr. Scorsese.

Un any després arribaria l'edició amb la que guanyaria l'Oscar: Star Wars: Episodio IV (1977). La sra. Marcia Lucas va participar en els films posteriors de la saga, els Episodis V (1980) i VI (1983) mentres participava en produccions com Indiana Jones, en busca del arca perdida (1981) dirigida per Steven Spielberg, aquell any va adoptar una nena i va apartar-se de la indústria. L'any 1983 es divorcia del sr. Lucas i el nom de Marcia Lucas desapareix de la saga Star Wars però per a molts crítics la seva participació en els films fou imprescindible: afirmen que Marcia era l'arma secreta' de George Lucas, quan alguna escena tenia problemes ella ho arreglava en el muntatge; el mateix Lucas va afirmar que la batalla final a l'Estrella de la Muerte en l'Episodi IV fou idea de la sra. Marcia, entrellaçava la trama amb el combat aer; de la sra. Marcia també va ser la idea de que Darth Vader matés a Obi-Wan Kenobi.

Després del divorci, la sra. Marcia Lucas s'apartà del Cinema, un exemple més de l'impacte masclista en l'entorn professional... deixar de ser 'la dona de...' implicava quedar apartada del Cinema. Els amants d'Star Wars valorem la seva feina....




dimarts, 7 de juliol del 2026

"DESDE LA ANTIGÜEDAD ES COSTUMBRE..."


 

Desde la antigüedad es costumbre considerar que lo idéntico, lo homogéneo o lo igual deben dominarla escena. Se ha pasado a cuchillo a lo otro, a todo lo que es diferente, a lo extraño, a lo hetereogéneo, a lo singular. Ha sido una lucha a vida o muerte que todavía hou persiste. La tradición heredada creyó que lo permanente y lo universal, lo objetivo y lo inmóvil tenían que defenderse a capa y espada porque todo lo que olía a 'tiempo' y, por lo tanto, a transformación o caducidad resultaba insoportable. ¿Por qué¿ ¿Qué razón hay para que el aroma del tiempo no pueda tolerarse? La respuesta está clara: todo lo que tiene sabor a trasformación, a ambigüedad y a pluralidad inquieta y desencadena el vértigo.

Joan-Carles Mèlich (2025:157). 
El escenario de la existencia

dilluns, 29 de juny del 2026

dissabte, 27 de juny del 2026

'THE ROCKY HORROR PICTURE SHOW' AL CINECLUB LA RAPITA EN EL PRIDE 2026

 

Un any més, el CineClub La Ràpita participa en el Pride que organitza l'Ajuntament de La Ràpita. Nosaltres aportem la peli, i en aquest cas hem escollit la peli de culte queer per excel·lència: THE ROCKY HORROR PICTURE SHOW (1975). 

El planazo que inclou sessió de Dj amb John Deere (20:15) i Bingo Drag amb Divax i Steinburg (23:30). Xalera segura!!

Poques pel·lícules en la Història del Cinema representen l'alliberament sexual i la visibilitat LGTBIQ+ com aquesta. En un moment de repressió cap a la diversitat a principis dels anys '70 (i una mica ara, no ens enguanyem), el film ens presenta personatges fluïds i andrògins, trencant els esquemes del gènere en una producció cinematogràfica. A l'Estat Espanyol va trigar 3 anys en estrenar-se.

El film és l'adaptació per al cinema del musical creat per Richard O'Brien i que es va estrenar l'any 1973 en el Royal Court Theatre (Upstairs) de Londres; era un espectacle petit, modest, molt punk, irreverent i amb humor negre. La sala es va quedar petita i van passar al King's Road Theatre i d'aquí a Hollywood. L'obra i la peli la va dirigir el director australià Jim Sharman. Van mantenir bona part del repartiment de la versió teatral i va significar l'entrada a Hollywood de Susan Sarandon i Tim Curry.

Tot i que l'estrena cinematogràfica fou un fracàs el film va aconseguir tenir el rècord de la pel·lícula amb l'estrena comercial més llarga de la història del cinema gràcies a les 'sessions de mitjanit'; sessions que es convertien en espais en els que el públic podia anar disfressat i en el que veure una peli es convertia en una experiència teatral i comunitària. Es produeixen activitats ben curioses mentres es projecta el film (encara a data d'avuis als EEUU): públic que crida, insulta o diu diàlegs alternatius, que llencen coses com arròs, paper higiènia, actors i actrius que imiten davant de la pantalla les actuacions del film mentres es projecta....

La història d'una parella que està a punt de casar-se i que no vol mantenir relacions sexuals fins abans del matrimoni representa la societat tradicional que impacta amb els personatges que habiten un castell misteriós al que la parella arriba com a refugi d'una tempesta inesperada. El contrast entre tradicional i modern, entre repressió i alliberament és el tema central del film.

El film és un còctel de ciència-ficció clàssica de sèire B, de musical de broadway i Glam rock amb un banda sonora de hits immediats com 'Time Warp' o 'Sweet Tansvestite'. L'impacte del film va obrir la porta a l'estètica punk, la moda gòtica o la subcultura alternativa.

Amb el lema 'Don't dream it. Be it és na pel·lícula que revindica la ment oberta i qüestiona els prejudicis que encara tenim al voltant del gènere, l'identitat i l'orientació sexual. Però fet de forma irònica, carnavalera i petarda.

Si veniu a la Plaça Sebastià Juan Arbó de La Ràpita us espera una peli provocadora, divertida i sexi a l'aire lliure. Us esperem!!!