La sra. Björk és una autèntic fenomen artístic; anava a dir 'musical', peró considero que aquesta categoria se li queda curta. La capacitat innovadora, transgressora i lúcida de l'islandesa supera la seva capacitat com a creadora musical per a parlar de quelcom més enllá d'allò merament musical. Des de la seva arrencada -sent adolescent- a 'Sugarcubes' la seva trajectória en solitari ha anat creixent fins a guanyar-se l'etiqueta de 'rara avis' dins del panorama musical amb projectes discográfics cada cop més arriscats i 'estranys' (els darrers, no ens enganyem, de difícil digestió). I és que la sra. Björk ha transgredit els límits de la música per a incorporar en els seus projectes ciéncia, tecnologia i medi ambient, proporcionant un solidesa i expansió en cada nova propostea musical.
La figura Björk ha estat motiu d'exposisions com la de MoMA l'any 2015, quelcom difícil de veure en artistes musicals. Ja han passat 30 anys des de que va publicar el seu primer treball discográfic en solitari -Debut (1993)- i fa 2 anys publicava Fossora (2022) el seu darrer treball, el número 10. Tot plegat, fa pensar en que potser ja és moment de fer un repás a la seva carrera; el passat octubre es va publicar el llibre Björk. Una constante mutación, en el que s'analitzen els treballs discográfics de l'artista -disc a disc- amb articles, crítiques, entrevistes amb ella... Ressenyes dels principals diaris internacionals i locals d'Islándia. El llibre és una auténtic repás de la capacitat transdisciplinària de l'artista; i és que els interessos de l'artista, que volca en els seus discs, van des de l'ecologia, les arts plástics i el flirteig amb estils musicals com el jazz, la música clàssica, el dance, els sons orientals i, cada vegada més, la música vocal.
Els treballs de Björk podrien considerar-se clarament els d'una cantautora on alló personal es filtra en el seus treballs: maternitats, divorcis, defuncions... són material i inspiració per a les seves composicions. En el llibre es destaca Homogenic (1997) com un dels millors en la trajectória de l'artista així com el darrer Fossora (2002) on la mort de la seva mare emplena el contingut del disc.
Des dels inicis més 'poperos' o ballables, als experiments vocals i la transgressió a l'hora d'extreure noves sonoritats en instruments convencionals, de tot plegat se'n parla en el llibre.
Björk és un auténtic mutant que, segur, ens anirá sorprenent en cada nou treball i aquest llibre ens permet reconéixer i valorar la seva incomparable trajectória.
Si algú me'l vol regalar per a Reis, es guanyará una bona abraçada!
