dimecres, 18 de novembre del 2026

LA HISTORIA DEL CREUER QUE VOLIA DONAR LA VOLTA AL MÓN ETERNAMENT... ARRIBA AL FINAL

 


Aquesta és d'aquelles històries que te les expliquen i no li donaries veracitat, a no ser, que es tractés d'alguna pel·lícula o sèrie a l'estil White Lotus. Fa uns anys es va anunciar que s'oferiria la possibilitat de viure en un vaixell i no baixar mai a terra ferma; el vaixell aniria fent voltes al món mentres les persones passatgeres viurien a dalt. Es garantitzava una durada mínima de 15 anys.

El vaixell en qüestió es deia Braemas i es va construir l'any 1993 a la Unión Naval de Levante, a Espanya i va estar funcionant uns anys com a vaixell de creuers operant per a diverses línies. L'any 2024 el va adquirir la companya dels EEUU Villa Vie Residences i van anunciar que oferirien el vaixel com a creuer residencial perpetu, es tracta d'un 'Creuer Etern'.

No és el primer cop que es planteja, el vaixell The World fa anys que funciona com a vaixell-residència i va navegant amb els residents pel món. El cas que ens ocupa, però, es tractava d'un vaixell de creuer reconvertit a vaixell residència... sembla que aquesta reconversió no era tan fàcil com semblava.

El Villa Vie Odyssey oferia resiència per a uns 200 passatgers (o millor dir, residents) i 156 tripulants. Tenies l'opció de llogar apartament per dies o comprar-lo. El lloguer d'una cabina interior costava 77€ per dia i persona; una cabina exterior 104€ o una amb balcó 173€. Si, en canvi, volie comprar-lo els preus estaven entre 104.000€ i 383.000€. 

El vaixell havia de sortir el maig de 2024 des dde Belfast, però ja van haver imprevistos i fins al setembre no van poder salpar. La companyia, ja va haver de demanar els lloguers a crèdit per a poder garantir el mateniment de la instal·lacions i el serveis necessaris i poder iniciar la ruta. 

El 27 d'octubre passat, després de 750 dies de travessia la companyia va decidir posar punt i final a l'aventura de 'resiència perpetua'. El problema és que molts d'aquestes persones residents havien venut la seva casa confiant en que no tornsarien més, perquè confiaven poder viure el què els quedava de vida a alta mar, donant voltes pel món, de forma perpetua, com si no estiguessin bé.

L'eternitat doncs, va durar 750 dies... el que pot durar "l'amor de la teva vida" de moltes relacions de parella.



Retrasos en el inicio y odisea en Belfast
Aunque el viaje debía comenzar en mayo de 2024, el navío quedó atrapado durante cuatro meses en los astilleros de Belfast (Irlanda del Norte) debido a problemas inesperados con los timones y los tanques de agua gris, además de la necesidad de pasar estrictas certificaciones marítimas. Durante todo ese verano, los pasajeros tuvieron que vivir en hoteles o abordar el barco solo de día, hasta que finalmente el Odyssey pudo zarpar a finales de septiembre de 2024 para iniciar su vuelta al mundo.
El colapso en Camboya (Octubre de 2026)
Tras aproximadamente dos años de navegación continua (unos 750 días de viaje), el sueño del crucero residencial sin fin se truncó abruptamente. El 26 de octubre de 2026, el Villa Vie Odyssey suspendió sus operaciones y dejó varados a unos 200 pasajeros en el puerto de Sihanoukville, Camboya. [1, 2, 3]
La empresa operadora se quedó sin fondos suficientes para continuar el viaje debido a un incremento insostenible en sus costes operativos. El factor determinante fue el estallido de la guerra en Oriente Medio (Irán), que disparó a nivel global el precio del combustible marítimo. El coste del carburante por camarote pasó de unos 1.800 dólares mensuales a cifras de entre 6.000 y 8.000 dólares, haciendo el modelo de negocio completamente inviable para la compañía. [1, 2, 3]
A principios de noviembre de 2026, el fundador de la compañía asumió públicamente la responsabilidad de la crisis financiera (llegando a declarar que se sentía "el villano de la historia"), mientras el barco ponía rumbo a Singapur en un intento de reestructurar la situación, dejando atrás a los residentes que habían invertido los ahorros de su vida en un viaje que prometía no terminar nunca. [1, 2, 3]
Si te interesa profundizar en algún aspecto de esta historia, puedo darte más detalles sobre:
  • La vida a bordo y los servicios que incluía para los residentes de larga duración.
  • Qué opciones o soluciones se ofrecieron a los pasajeros tras quedarse varados en Camboya.
  • Los detalles técnicos del reacondicionamiento del barco en Belfast en 2024.
Dime qué aspecto te gustaría explorar para buscar la información específica.

S'havia promès navegar sense parar durant com a mínim 15 anys. Uns 200 passatges o, millor dit, residents i 156 tripulants El 27 d'octubre passat, després de 750 dies de travessia la companyia va decidir posar punt i final a l'aventura. Ja va sortir de Belfast més tatd de la data que s'havia anunciat. Hi ha una altra vaixell, el The World que continua navegant com a vaixell residència; aquest s'havia construir com a vaixell apartament i el Villa Vie Odyssey és un creuer reciclat. 77€ per persona i dia en una cabina interior, 104 en una d'exterior i 173€ amb balcó. També es podien comprar, l'apartament dalt del vaixell amb preus entre 104.000 i 383.000€. La companyia ja va demanar diners a compte per a poder iniciar la ruta. El problema és que molts d'aquests residents havien venur la seva casa confiant en que no tornarien més, perquè viuren el què els quedava de vida a alta mar, donant voltes al món, de forma perpetua, com si no estiguessin bé.


El sueño de vivir en un crucero de lujo y recorrer el mundo sin fecha de regreso se ha convertido en una pesadilla para cientos de pasajeros. El Villa Vie Odyssey, el barco con el que la compañía Villa Vie Residences prometía una vida en el mar, ha suspendido sus operaciones en el puerto de Sihanoukville, en Camboya, y ha obligado a sus residentes a desembarcar. 

Su fundador, Mikael Petterson, reconoce que la situación es crítica y asegura que trabaja para encontrar una salida. "Soy el villano de la historia, pero estoy haciendo todo lo que puedo para apoyar a los residentes en la búsqueda de una solución", declaró Petterson a Business Insider. El empresario admitió sentirse "fatal" por lo sucedido y afirmó que su principal preocupación es atender a quienes confiaron en el proyecto.

Según los testimonios recogidos por el medio estadounidense, los pasajeros recibieron apenas ocho horas para abandonar el barco. La decisión dejó a muchos de ellos conmocionados, después de haber vendido sus propiedades o reorganizado sus vidas con la intención de vivir indefinidamente a bordo.

Un crucero para vivir en el mar de por vida

La propuesta de Villa Vie Residences consistía en vender camarotes permanentes del Odyssey por precios de entre 119.999 y 439.999 dólares. El proyecto ofrecía escalas en más de 400 puertos y una vuelta al mundo aproximadamente cada tres años y medio, además de instalaciones propias de un hotel flotante, como piscina y spa.

Sin embargo, el barco, de unos 30 años de antigüedad, acumuló problemas desde el principio. Su salida estaba prevista para mayo de 2024 desde Belfast, pero las averías mecánicas, incluidos problemas en el timón, retrasaron durante meses su puesta en servicio. Petterson aseguró que preparar el buque para navegar costó 15 millones de dólares más de lo presupuestado.





dilluns, 16 de novembre del 2026

DÉU EXISTEIX,...

 

 

Déu existeix,
és un constructor humà
tan atrafegat amb
Nova York, el Fòrum i Atenes,
que ha oblidat Palestina,
Irak, Àfrica, el Raval...
Cal fer-li memòria:
ens ha parit a tots!,
encara que alguns remuguin
que no sabem fer servir
l'esquifida llibertat donada.


Nati Soler Alcaide (2009:26). 
La casa amb set butxaques
(imatge generada amb chatgpt)

dijous, 12 de novembre del 2026

RAPITA POETICA 2026: 'EL DESENCANTO' I 'DESPUES DE TANTOS AÑOS' AL CINECLUB LA RÀPITA

 

El CineClub La Ràpita torna a participar un any més en les activitats de Ràpita Poètica que organitza l'Associació Mar de Fora que enguany tindrà lloc del 12 al 15 de nove
mbre, amb una activitat el dissabte següent 21 de novembre: presentació del llibre Objetos perdidos de Carlos Zanón.

Com ja és habitual, el CineClub La Ràpita participa amb el Cinema i, enguany, per partida doble. Dos films que dialoguen amb 20 anys de diferència: El desencanto (1976) dirigida per Jaime Chávarri i 'Tantos años despues' (1994) de Ricardo Franco. Dos documentals al voltant de la figura del poeta oficial del régim franquista Leopoldo Panero i la seva família.

Mitjançant els testimonis de la família del poeta la seva vídua (Felicidad Blanc) i els seues tres fills (Leopoldo María, Juan Luís i Michi), el film, trascendeix l'àmbit privat per a mostrar-nos la desfeta moral i ideològica d'una època. La mort del patriarca de la família Panero l'any 1962 comporta la descomposició de la família amb la desfeta econòmica i emocional com a símbol de la decadència de la burgesia franquista a finals de la dictadura. 

El film es convertí en tot un símbol de l'anomenada Transició i d'una forma crua i sincera les personatges participants tracten temes tabú com internaments psiquiàtrics, adiccions, homosexualitat, religió catòlica o rancúnia filial; qüestions que van provocar la intervenció de la censura de l'època.

Es tracta d'una obra de culte que Ricardo Franco va voler continuar gairebé 20 anys després. a 'Después de tantos años'. Se li va oferir, també, al sr. Chávarri però finalment la tirà endavant el sr. Franco, donant-li un aire diferent que el primer i de la que el sr. Chàvarri va estar entusiasmat amb el resultat tot i que no va tenir ni l'èxit ni l'impacte del film de 1976.

'Después de tantos años' proposa el mateix que la primera: trascendir el retrat familiar (després de la mort de la mare) i amb els 3 fills de nou protagonistes, per a parlar del pas del temps, de la decadència i l'impacte de la Transició espanyola. Aquest segona part aparca la fredor del primer film per mostrar-se més humana, melancòlica i compasiva amb els seus protagonistes. Si el primer film els fills critiquen i desmunten la figura del pare mort amb el personatge de la mare com a eix vertebrador; la segona -amb la mare morta i els fills desorientats- es parla de l'aillament total, la decadència física i el desvincle entre els germans.

L'encert del film del sr. Franco és parlar de l'impacte en la imatge pública que els protagonistes del film del sr. Chávarri van patir, en un joc de metacinema. 

Els dos films permeten comprendre la figura i el deteriorament mental del poeta Leopoldo Maria Panero així com les complexes dinàmiques de poder i abandonament entre els germans. 

Poder veure els 2 films és una gran oportunitat de recuperar i gaudir de dues peces documentals imprescindibles del cinema de la península. Gràcies a Ràpita Poètica i al CineClub La Ràpita

dimecres, 11 de novembre del 2026

FELIÇOS 20, MAIOL !!

 


dilluns, 9 de novembre del 2026

L'HOME QUE S'ASSEMBLAVA CADA COP MÉS A KAFKA


 
En despertar-se, la basarda de la darrera part del malson va desparèixer. No tenia el ventre bombat ni negre de l'escarbat. Però, en arribar a l'espill de la cambra de bany per afaitar-se, s'escrutà amb una certa inquietud. Cada cop s'assemblava més a Kafka, tal com es veia l'escriptor a les fotos. Ell, que sempre havia tingut les orelles ben enganxades al crani, s'adonava com s'anaven desenganxant cada dia més.

Josep Igual (2007:58). Faules mamíferes.
(imatge generada anb Chatgpt)