dimarts, 1 de setembre del 2026

SITGES 2026 #2: AVANÇAMENT PROGRAMACIO

 
Quan falten menys de 2 mesos per a que tingui lloc el Festival de Sitges ja es va fer la roda de premsa oficial en la que es desvetllaven els primers títols que estarien en la infiniiiiiiita graella que cada any ens prepara el Festival.

La 59a edició del Sitges tindrà lloc del 08 al 18 d'octubre. Nosaltres ja estem acreditats i allà estarem tota la setmana, a tope!

Ja vam dir que 'Carrie' i 'Quién puede matar a un niño?' són els primers títols que tindran homenatge, aprofitant el seu 50è. aniversari. Una de les primeres incorporacions a la programació és la sèrie de 'Carrie' que n'ha fet Mike Flanagan i que podrem veure el primer capítol en el Sitges 2026.

En quant a pelis internacionals que descobrirem a Sitges: la nova de Nicolas Winding Refn: Her Private Hell; Leviticus d'Adrian Chiarella, després del seu pas per Sundance; Hungry de James Nunn, un thriller de supervivència; un folk horror d'Hanna Bergholm: Nightborn; The Birthday Party de Lea Mysius; The Carpenter's son de Lofty Nathan, amb Nicolas Cage; Karma de Guillaume Canet; Never After Dark de Dave Boyle; lo nou del director Train to Busan: Colony de Yeon Sang-ho; The Mouths de Takashi Shimizu; Kokurojo: The Samurai and the Prisoner de Kiyoshi Kurosawa; 

En quant a films de la península: Las hijas de Daniel Romero; 11, de Claudia i Paula Serra; Upiro, d'Oscar Martín; La muerte de Drácula de Burnin' Percebes; Las mala madre d'Alicia Albares; The End of it de Maria Martinez Bayona.

Debuts de Peter Warren amb Kill me; Marion Le Coroller amb Sanguine; Raviv (Ricky) Ullman i Greg Yagolnitzer amb Drag.

Pel que fa a més títols clàssics, hi haurà l'Scanners (1981) -de Cronenberg en una versió nova en 4K-, The Devils (1971) de Ken Russell, en una nova versió 'director's cut'; recuperarem 'Tesis' (1996) l'obra debut d'Alejandro Amenábar que podrem veure en 2K; revisitarem l'impactant quan es va estrenar Cannibal Holocaust (1980) de Ruggero Deodato, referent del fals documental gore i salvatge; gaudirem d'una versió en 4K del King Kong de 1976 dirigida per John Guillermin.

El festival ha rebut unes 3.800 pel·lícules per a formar part de la seva programació, entre llargmetratges i curtmetratges.

Pel que fa als espais, un altre any sense comptar amb el Retiro, que continua en obres. 

En els propers dies s'aniran desvetllant nous títols i la llista de Premis honorífics.

dilluns, 31 d’agost del 2026

EN LA TEUA MORT (DE JOSEP IGUAL)

 

L'abraçada molla
d'un carboncle despreciat.
Sagetes de dol per l'hivern
que et sobreviu.
Una malaltia
en el nus dolç del pit. 
L'envelliment d'un silenci
desitjat, fecundat per les llums
del moll, per les engrunes d'algun
ben trobat entre les runes.
Tota la fragilitat d'una abraçada
minvant, el lent velam que solca
un oceà de versos oblidats,
la son descordada en la blancor
d'uns malucs que es cerquen.
Demà serà la pluja del mar
i les barques, el contrallum
d'uns llavis impossibles
que ens rebaten a la fosca.
Potser el fred ens proclame
vencedors, bells bocins
d'un fang sembrat per l'albada
que esborrarà totes les petges.
del moll, per les engrunes d'algun
ben trobat entre les runes

 

Josep Igual (1994:9). Closed for sale
(il·lustració generada amb chatgpt)

dijous, 27 d’agost del 2026

'NUIT ET BROUILLARD' A LO SAFAREIG DE LO PATI

Aquest dissabte una nova sessió de 'Mirades de Cinema' a Lo Safareig de Lo Pati. Aquesta quarta sessió serà la més contundent de totes: es tracta del document imprescindible que Alain Resnais va realitzar l'any 1955 sobre els camps de concentració nazi. Un migmetratge documental de poc més de 30 minuts per a explicar-nos l'horror de l'holocaust.

Una mirada incòmoda, punyent, feridora la d'aquest mes d'agost però necessària, imprescindible i més en uns temps en els que la xenofòbia i el rebuig a 'l'altre' està a l'ordre del dia.

De 'Nuit et brouillard' (nit i boira) és el primer film documental sobre el que es va descobrir un cop finalitzada la Segona Guerra Mundial ens els camps d'extermini. El documental barreja imatges d'arxiu en blanc i negre i seqüències en color filmades per l'equip del sr. Resnais a mitjans dels '50 del segle passat. La barbàrie dels fets 'passats' contrasta amb la calma de les imatges del 'present'. Un present pacífic que amaga un passat traumàtic.

El film fou un encàrrec del Comité d'Histoire de la Déportation  de la Seconde Guerre Mondiale per a commemorar el desé aniversari de l'alliberament dels presoners dels camps de concentració nazi. El film té el guió poètic de Jean Cayrol (supervivent dels camps), amb la veu en off de Michel Bouquet i la música de Hanns Eisler.

El documental ens planteja la fragilitat de la memòria històrica i l'urgència d'aprehendre el passat en un moment de perill... i estem parlant de 1955, imaginem-nos la necessitat actual, tenint en compte alguns corrents negacionistes que invaliden l'existència d'aquests camps amb finalitats d'extermini.

En la seva estrena al Festival de Cannes va ser retirada de la competició per ordres expresses del govern alemany, perquè oferia una mala imatge d'aquell país. Va guanyar el premi Jean Vigo al millor migmetratge i nominada al Millor Curtmetratge dels premis BAFTA.

François Truffaut va dir del film que "no és un documental, ni un film de denúncia, ni un poema, sinó una meditació sobre el fenòmen més important del segle XX".

Us esperem aquest DISSABTE 29/08 a les 17:00 a LO PATI

dimecres, 26 d’agost del 2026

SITGES 2026 #1: CARTELL I LEITMOTIV

 

Arriba l'edició 59 del Festival de Sitges i ja fa mesos que ens van presentar el cartell i el leitmotiv del festival d'enguany. La rutina de cada any. 

Les primeres informacions que ens van arribar des de la direcció del festival, estant al Festival de Cannes, van ser el 50 aniversari del Carrie de Brina de Palma i ¿Quién puede matar a un niño? de Narciso Ibáñez Serrador.

Carrie és la protagonista del cartell: una figura femenina amb tires vermelles de purpurina simulant l'escena final contundent i sanguinolenta del mestre De Palma. El Sitges gira al voltant del terror adolescent, del bullying i els poders psíquics, com a primer leitmotiv. I el segon, és el mal vinculat a la infància, com el clàssic d'Ibáñez Serrador. 

Altres films vinculats a aquests leitmotivs són: El Exorcista, La semilla del diablo, El Resplandor o La mala semilla.

Com sempre, aquestes són les propostes inicials però després ens esperen kilos i kilos de pel·lícules d'arreu del món vinculats d'una forma o una altra amb el generòs i ampli gènere del fantàstic.

Del 08 al 18 d'octubre tenim una nova cita amb el Festival més estupendo del món mundial; un any més, esperem ser-hi !!!


dilluns, 24 d’agost del 2026

HE CALAT FOC ...

 


He calat foc
al manual de comportament
que em servíreu
amanit amb ous de cargol,
en els anys tètrics
de la meva formació,
on tot era prohibit,
inclosa la veritat.
La dona ho era,
sí era castrada,
amb burca de virtuts,
submisa als homes de casa.
atenta a tot, muda i cega.
Cames obertes sempre,
no importa si rajant
desig o fàstic.
Calia satisfer el deler groller
de qui li omplia el pap,
encara que fos de fel
o de serps negres.


Nati Soler Alcaide (2009:56). 
La casa amb set butxaques
(Foto: Las manos de la artista (Esther Ferre, 1987)