dilluns, 9 de febrer del 2026

LAS TRES PALABRAS MÁS EXTRAÑAS

 


LAS TRES PALABRAS MÁS EXTRAÑAS        

Cuando pronuncio la palabra Futuro,
a primera sílaba pertenece ya al pasado.
 
Cuando pronuncio la palabra Silencio,
lo destruyo.
 
Cuando pronuncio la palabra Nada,
creo algo que no cabe en ninguna no existencia.     
 

Wislawa Szymborska (1997:102). 
El gran número. Fin y principio y otros poemas.
(imatge generada per IA)

dimarts, 3 de febrer del 2026

dilluns, 26 de gener del 2026

MASTERCLASS DEL SR. BELA TARR EN EL D'A 2025 AMB MANEL RAGA

El passat dia de Reis va morir el sr. Bela Tarr, un dels grans directors del cinema contemporani europeu. Una altre dia parlarem de la seva vida i obra, però avui, permeteu-me que us comparteixi la masterclass que va oferir el 23 de març de l'any passat,  dins de la programació del D'A 2025 en el que se li va entregar el Premi Honorífic del festival. L'entregra del premi anà acompanyada d'una masterclass del sr. Tarr, amb un conductor excepcional, un dels alumnes del mestre: el sr. Manel Raga.

El millor homenatge és veure el seu cinema ...

dijous, 22 de gener del 2026

'TU ME RESSEMBLES' AL CINECLUB LA RAPITA

 
Aquest vespre, al CineClub La Ràpita i gràcies al projecte FilmoXarxa podrem gaudir d'un film debut que ha estat premiat en múltiples festivals del món però que no es pogué veure en pantalles comercials. 'Tu me ressembles' (2021)(podríem traduïr-la com 'T'assembles a mi') és l'opera prima de la periodista Dina Amer produïda per Egipte, França i EEUU, i que planteja un tema complex i actual: el comportament dels descendents de migrants de cara a la seva família i entorn cultural matern i el país on viuen. Sovint aquest comportament ambivalent (i, fins i tot, contraposat) pot ser motiu de frustració, confussió o angoixa.

El film ens parla de la història real de Hasna Ait Boulahcen falsament presentada pels mitjans de comunicació com la primera dona terrorista suïcida d'Europa, arran dels atacs de París de novembre de 2015... la directora ens ofereix un viatge per la vida d'aquest personatge i la seva germana, interpretades per actrius diferents depenent del l'etapa vital en la que es troba el personatge per entendre  la realitat de persones migrades en una societat que no es la 'seva'. Aquesta diversitat d'actrius a l'horsa de posar cosa al mateix personatge és una intenció clara de la directora per a universalitzar el tema que tracta i transmetre que podria ser qualsevol...

El film està carregat de situacions complicades, injustes, dramàtiques i les explica d'una forma gens convecional en contingut i forma. Una història potent exposada de forma arriscada i valenta que ens parla de la família, l'amor, la germanor i la pertenença encabida en un tema tant contundent com el terrorisme islàmic.

Premiada a Praga, Luxemburg, Phoenix, Atlanta, San Paolo o Venezia.

Avui, al CineClub La Ràpita, un film contemporani que ens ajudarà a entendre la realitat que ens acompanya. El Cinema entès com a mitjà d'entesa i comprensió de l'Altre. Cinema necessari per a entendre qüestions massa complexes i carregades d'emoció  i radicalismes per a ser enteses de forma ràpida.

Us esperem avui a les 20:00 a l'Auditori Sixto Mir de La Ràpita


dilluns, 19 de gener del 2026

NUBES

 


NUBES

                   Con la descripción de las nubes
debería darme mucha prisa,
después de una milésima de segundo
dejan de ser ésas y empiezan a ser otras.
 
Es propio de ellas
no repetirse nunca
en formas, matices, posturas y orden.
 
Sin la carga de ningún recuerdo
se elevan sin problemas sobre los hechos.

¡De qué van a ser testigos!,
en un segundo se disipan en todas direcciones.

En comparación con las nubes
la vida parece tener los pies sobre la tierra,
se diría que es inmutable y prácticamente eterna.
 
Frente a las nubes
hasta una piedra parece un hermano
en el que se puede confiar
                   y las nubes, nada, primas lejanas y frívolas.

Que exista la gente si quiere,
y después que se muera uno tras otro,
                    poco les importan a las nubes
 todas esas cosas
                    tan curiosas.

 Sobre toda Tu vida
 y también la mía, aún incompleta,
 desfilan pomposas igual que desfilaban.

                    No tienen la obligación de morir con nosotros.
                    No necesitan ser vistas, para poder pasar.
 
          
 


Wislawa Szymborska (1997:100-101). 
El gran número. Fin y principio y otros poemas.
(imatge generada per IA)