dimarts, 22 de juny de 2021

mónFILMAT 2021 #1: JA TENIM SPOT !!

Quan només falten 10 dies per a mónFILMAT 2021, avui us deixem l'spot potent, potent que ens ha fet Jaume Vidal amb fragments de tot el què gaudirem a l'edició d'enguany. Si no us emociona ni us agafen ganes de venir ... és que no sou humans i humanes


 

dilluns, 21 de juny de 2021

'LIBRES!' SERIE IRREVERENT I NECESSARIA, ONLINE I GRATUÏTA


El 2017 Ovidie i Sophie-Marie Larrouy van editar un llibre gràfic que pretenia trencar molts tabús al voltant del sexe i la sexualitat de forma divertida i sense péls a la llengua. El llibre es dius 'Libres!' i des de fa poc està disponible la seva versió sèrie de 10 capítols, online i gratuïta que podeu veure clicant al següent enllaç del canal Arte.

Aquesta sèrie -amb uns capítols molt curts, només de 4 minuts- ofereixen unes píndoles temàtiquers que parlen de sexe amb humor. Darrera hi ha una clara intenció reivindicativa en favor de l'empoderament de les dones i contra les repressions del patriarcat i la societat. La idea de partida és que el sexe mai havia estat tan present en la publicitat, la televisió o els vìdeos musicals com ara. El sexe és omnipresent però els autors es pregunten si en parlem bé... i estan convençuts de que parlar-ne molt no és garantia de parlar-ne millor; així que s'han proposat trencar tabús al voltant de temes com la pornografia, la menstruació, el culte al cos, l'homosexualitat, la rasuració o el sexe anal temes controvertits carregats d'estereotips i idees falses.

Una proposta irreverent, lúcida i amb altes dosis de provocar reflexió.

Veieu-la i parlem-ne!


divendres, 18 de juny de 2021

'TIEMPOS MODERNOS' AL CINECLUB LA RAPITA

Que al CineClub La Ràpita ens agrada el sr. Charles Chaplin és una evidència, amb aquesta ja n'haurem programat 3 del creador de Charlot. A El 'Gran Dictador' i 'The Kid' s'afegeix 'Tiempos Modernos'.

'Modern Times' (1936) és una altra peça clàssica i popular de l'obra del sr. Charles Chaplin. 

Es resisteix a entrar en el sonor, i tot i que hi ha banda sonora amb sorolls d'objectes i entorn les úniques veus humanes que escoltem en el film representa l'autoritat o les màquines que marquen allò què s'ha de fer. En el següent film, El Gran Dictador (1940), el sr. Chaplin ja entrarà de ple en el cinema sonor.

En aquest cas, el rodamón Charlot el trobem treballant en una fàbrica, en una cadena de muntatge amb una deshumanització que se'ns mostra només començada la pel·lícula i és una de les descripcions de l'impactes laboral damunt de l'individu més brillants de la Història del Cinema. La part social i crítica sempre està present en els films de Chaplin, encara que sigui tractat amb humor...  Durant els anys 1931 i 1932 el sr Chaplin va fer una gira mundial i se'n va adonar dels estralls que el crack del '29 havia fet en tot el món. Tres qüestions el van preocupar especialment: l'atur, l'exagerat ús de les màquines en el món laboral i el taylorisme i fordisme com a sistema d'organització en les empreses. D'aquestes reflexions sorgeix 'Temps moderns'.

Temps Moderns és una crítica contundent sobre el capitalisme i com estem dominats per infinitats de deures que ens allunyen de viure la Vida en plenitud i fent el què realment ens agradaria. No cal ni dir que un cop estrenat el film, el director fou titllat de comunista i revolucionari... però en el film no es detecta cap intent de 'canviar el sistema' sinó de mostrar-nos dues persones que estan 'fora del sistema', esperits lliures que lliuten contra els elements normalitzadors (ell: Charles Chaplin; ella: Paulette Godard). No per atzar, una altra història inclosa en el film té lloc en una presó, com una altre gran espai de deshumanització de la societat actual.

El film -escrit el 1935- ens mostra un circuit tancat de televisió que dóna ordres als treballadors quan encara faltaven molts anys per a que arribés la televisió comercial. Que les pantalles ens governarien ja estava descrit pel sr. Chaplin com si d'una profecia es tractés.

Aquest film significà l'acomiadament definitiu del personatge de Charlot que tanta popularitat havia donat al creador.

Un film que -vist 85 anys després!- té plena vigència pel què respecta a la deshumanització en molts entorns laborals i la precarització del treballador/a en el món actual.

Revisitem Chaplin!

dimecres, 16 de juny de 2021

DESCOBRIM I REVINDIQUEM LES DONES FILOSOFES!!!

 

La filosofia és una de tantes disciplines on la dona està oblidada, invisibilitzada, apartada. Quantes persones de les que esteu llegint aquestes línies em podríeu dir el nom d'almenys 3 filòsofes? Jo en podria dir ben poques, us ho asseguro... Ja fa temps que corrents crítiques de la historiografia reivindiquen el paper en la Història d'aquells col·lectius que no són els vencedors, els benestants o els poderosos. Fa temps que sabem que la Història que ens han explicat és la Història d'aquells que tenien el poder (polític o econòmic) per a escriure-la i, òbviament, en benefici propi i apartant del relat aquells que no interessa.

Ha arribat el moment, doncs, de descobrir i il·luminar aquelles dones filòsofes que han existit al llarg del temps. El llibre Mujeres filósofas en la historia. Desde la Antigüedad hasta el siglo XXI de Ingeborg Gleihauf (2010)(el podeu descarregar en pdf clicant al títol) posa remei al nostre coneixement repassant aquelles dones filòsofes des del 550 aC fins a l'actualitat.

Des de la Grècia clàssica hi ha constància de l'existència de filòsofes, que els mateixos filòsofs masculins se'n van encarregar d'ocultar, menystenir o ningunejar. El llibre ens detalla dones filòsofes des del 550 a.C., com Hiparquia de Maronea (activa fins 32 aC), Areta de Cirene (activa segle V-IV aC) o Aspasia de Mileto (470-400 aC). 

Filòsofa de l'Edat Mitjana com Hipatia (segle V) o filòsofes modernes com Mary Wollstonecraft (1759-1797) o Margaret Fuller (1810-1850). Filòsofes contemporànies com Ayn Rand (1905-1982), Susanne Langer (1895-1985), Hanna Arendt (1906-1975), Simone de Beauvoir (1908-1986), María Zambrano (1904-1991), Mary Midgley (1919), Mary Warnock (1924-2019), Celia Amorós (1944), Julia Kristeva (1941), Patricia Churchland (1943), Susan Haack (1945) o Amelia Valcárcel (1950). Aquí només us deixo el nom i ara es tracta de descobrir-les, en el llibre hi podreu trobar més informació de cadascuna d'elles.

Certament, lligat a la qüestió de la no presència en el relat mainstrem de dones en la Filosofia està el fet que fins a principis del segle XIX les dones no estaven admeses a les universitats, difícilment podien formar part, doncs, dels cànons filosòfics occidentals.

Posem-hi remei! Descobrim filòsofes, posem-los-hi noms! 

dimarts, 15 de juny de 2021