Aquest diumenge, al CineClub La Ràpita tindrem una d'aquelles projeccions que justifiquen l'existència del cineclubs: poder gaudir en pantalla gran i en VOSE d'un clàssic com '
Casablanca' (1942).
Hi ha una pel·lícula més icònica en la Història del Cinema que el film protagonitzat per uns mítics Humphrey Bogart i Ingrid Bergman?
Ningú l'ha posat mai en el ranking de les millors pel·lícules que s'han realitzat però sí en el de més populars, vistes i gaudides. 'Casablanca' no és cap obra mestra però l'equilibri entre el drama polític, el suspens i el romanticisme és admirable i els seus diàlegs -mil cops referenciats- són una delícia.
El primer que hem de tenir en compte és que va filmar i estrenar en plena Segona Guerra Mundial, per tant, el missatge polític contea el nazisme va ser palpable mentres es realitzava i en el moment d'estrenar-la. Moltes de les persones que van participar en el film foren persones jueves exiliades de l'Alemanya nazi, moltes de les escenes van acabar amb els plors dels membres del rodatge com en el moment que canten la Marsellesa, tot un símbol de la Resistència contra el règim nazi.
Tot i que no hem dit que sigui perfecta la seva estructura narrativa sòlida, les actuacions memorables i una banda sonora captivadora la converteixen en una pel·lícula vigent i admirada; sense dubte, és una de les pel·lícules més estimades del Cinema.
La pel·lícula va néixer com una obra de teatre, aquesta no es va estrenar fins a 50 anys després amb el títol de Everybody comes to Rick's (Tot el món ve al de Rick) escrita per Murray Burnett i Joan Alison. La va dirigir Michael Curtiz, especialitzat en cinemes d'aventures com 'El capitán Blood' (1935), 'Robin de los bosques' (1938) o 'No somos ángeles' (1955). Sembla ser que els autors no van estar massa d'acord que la fessin en pel·lícula abans d'en teatre i ho van denunciar... però va guanyar la Warner Bros. A principis dels '90 la Warner i els autors van arribar a un acord i la van estrenar a Londres, mantenint-se en cartell diverses setmanes, l'any 1991.
Es tracta d'un film amb 3 frases conegudes per tothom: 'Siempre nos quedará París', 'este es el principio de una gran amistad' i 'Tócala un altre cop, Sam', 'aquesta darrera, però, no es diu mai en el film, sinó que vingué posteriorment quan Woody Allen en féu una obra de teatre en la que el personatge de Rick i Casablanca està molt present, i la va titular: 'Tocala una altre cop, Sam'.
La pel·lícula no es va rodar al Marroc, sinó als EEUU, als estudis de la Warner; i, de fet, el cafè està inspirat en l'Hotel El Minzah de Tànger. La única escena en exteriors fou la de l'aeroport, la darrera escena, però es rodà en un aeroport de Los Angeles. Les escenes en que estan junts la Bergman i Bogart, ell està damunt d'un caixó per a superar els 20 centímetres de diferència. La llegenda diu que el guió s'anava escrivint mentres filmaven i que els mateixos participants no sabien si Rick i Ilsa acabarien junts al final del film o no...
Es va emportar 3 Oscar: Millor Pel·lícula, Millor Director i Millor Guió.
Un film que ens parla del sacrifici, de la integritat i del deure, tota un lliçó d'ètica. Un clàssic indiscutible que podrem gaudir al CineClub La Ràpita aquest diumenge a les 19:00 a l'Auditori Sixto Mir.
