dilluns, 27 de març de 2023

ONCLE LLUÍS


 Estos días azules y este sol de la infancia. 
Antonio Machado

Colgat al fang de l'Ebre, l'heroisme.
Però per al vençut també comptava
-ja amb una pobra roba de civil-
tenir aquella mirada, morenot,
pinxo de barri de rialla fàcil.
Desterrat, se l'enduen en un tren.
En les llargues parades de la nit,
en el seient de fusta, entre fusells,
sent com la guerra és una fera enorma
que amb les urpes l'empeny fins a Bilbao,
sense equipatge i les butxaques buides.

El deixen a l'andana un matí gris.
Fatigat pel viatge i la derrota
es renta en una font i, al fons dels ulls,
llueixen la seva èpica i les armes
d'antany, les velles armes d'aquells balls
de diumenge als patiots de Montjuïc.
Busca els carrers de meuques i tuguris.
Ja és a prop d'ella, sent el seu perfum
barat i la mirada fosca a uns ulls
on el rímel ha posat
banderes negres d'anarquistes morts.
Les ungles, d'un roig brut
són banderes que l'Ebre arrossegava.

I jo estic orgullòs de tornar a escriure,
com als bons dies de poesia,
un poema que parla d'una puta
que per amor se salva i salva un home.
Això passava en acabar la guerra.
Mentrestant, transcorrien per a mi
els dies blaus i el sol de la infantesa.

Joan Margarit (1999) Estació de França

dimarts, 21 de març de 2023

OSCAR 2023: 'TODO A LA VEZ EN TODAS PARTES', GRAN GUANYADORA


 Fa uns dies tenia lloc la 95ena. edició dels Oscar, encapçalant nominacions pesos pesats de la indústria com Spielberg o Cameron. Si anem al gra, hem de dir que la gran triomfadora fou la menys esperable tenint en compte la Història dels Oscar, que 'Todo a la vez en todas partes', un film més pròxim al Festival de Sitges que als Oscar s'emportès 7 premis d'11 nominacions és quelcom sorprenent. La segona vencedora per nombres de premis és l'eficient 'Sin novedad en el frente' aconseguint 4 de 9 nominacions, seguit de 'The Whale' amb 2 premis de 3 nominacions (gairebé pleno!).

Entre les grans perdedores estan, sobretot, la darrera i autobiogràfica obra del sr. Steven Spielberg (The Fabelman) marxant de la gala amb les mans buides tenint 7 nominacions; seguida de 'Almas en pena en Inisherin' 0 premis de 8 nominacions i 'Elvis', 0 premis de 8 nominacions.

Està clar que el film dels 'Daniels' es va emportar tot el pastís (o el tros més gran) dels Oscar, els principals premis van anar a les seves mans: Millor Pel·lícula, Millor Direcció, Millor Actriu protagonista, Millor Actor Secundari, Millor Actriu Secundària, Millor Guió original i Millor Muntatge.

La gala fou sosa, amb pocs moments rellevants o estelars però sí moooolta emotivitat i nostàlgia: el premis a icones dels '80 com 'Tapón' d'Indiana Jones o a Jamie Lee Curtis (un premi que sa mare i son pare no van aconseguir mai), llàgrimes del sr. Travolta al moment 'In Memoriam' de la sra. Newton-John. Uns premis amb mooooolt poca presència femenina en les nominacions i el rècord de la sra. Michelle Yeaoh de ser la primera dona asiàtica en guanyar el Premi a la Millor Actriu Principal.

Detall curiós que evidencia el fet que les pelis cada cop duren més, des de 1929 fins al 2021 la mitjana de minuts de les pelis nominades estava en 125 minuts (un promig de 581 pel·lícules); el promig de les pelis nominades enguany puja a 144 minuts (la que menys dura: 'Ellas hablan' en 1h 44 minuts i la que més 'Avatar: el camino del agua' de 3h 12 minuts).

Enguany, dues actrius han estat nominades per a papers pensats inicialment per a homes: el de Michelle Yeoh, havia de ser Jackie Chan i el de Cate Blanchet, el director de 'TAR', havia de ser un home.

El sr. John Williams ha estat la persona nominada en més edat amb 90 anys (l'anterior fou l'Agnes Varda, en 89 anys). El sr. Williams ha aconseguit 5 Oscar de 53 nominacions, encara no ha superat al sr. Walt Disney que va tenir 22 premis de 59 nominacions.

En quant a la quiniela, m'he deixat portar per la tendència i l'estil habitual d'aquests premis i no tant en allò que a mi m'agradaria; la meva preferència era per al film dels 'Daniels', una proposta energètica, trencadora i trepidant però a l'hora d'emplenar la quiniela vaig pensar que l'Acadèmia reforçaria la figura d'Spielberg... però no ha estat així i això m'ha fet arribar a un 30% d'encerts. 

el palmarès ha estat el següent:

MILLOR PEL·LÍCULA:
- Todo a la vez en todas partes
MILLOR DIRECCIÓ
- Daniel Kwan i Daniel Scheinert per Todo a la vez en todas partes
MILLOR ACTRIU PROTAGONISTA
- Michelle Yeoh per Todo a la vez en todas partes
MILLOR ACTOR PROTAGONISTA
- Brendan Fraser per The Whale
MILLOR ACTRIU SECUNDÀRIA
- Jamie Lee Curtis per Todo a la vez en todas partes
MILLOR ACTOR SECUNDARI
- Ke Huy Quan per Todo a la vez en todas partes  
MILLOR GUIÓ ORIGINAL
- Todo a la vez en todas partes (Daniel Kwan i Daniel Scheinert)
MILLOR GUIÓ ADAPTAT
- Ellas hablan (Sarah Polley)
MILLOR DISSENY DE PRODUCCIO
- Sin novedad en el frente
MILLOR PEL·LICULA INTERNACIONAL
- SIn novedad en el frente 
MILLOR MUNTATGE
- Todo a la vez en todas partes 
MILLOR FOTOGRAFIA
- Sin novedad en el frente
MILLOR PEL·LÍCULA D'ANIMACIÓ
- Pinocho de Guillermo del Toro 
MILLOR DISSENY DE VESTUARI
- Blanck Panther: Wakanda Forever
MILLOR MAQUILLATGE I PERRUQUERIA
- The Whale
MILLOR SO
- Top Gun: Maverick  
MILLOR CANÇÓ
- Naatu Naatu - RRR - Kala Bhairava, MM Keeravani i Rahul Sipligunj
MILLOR PEL·LÍCULA DOCUMENTAL
- Navalny
MILLOR BANDA SONORA
- Sin novedad en el frente
MILLORS EFECTES ESPECIALS
- Avatar: el sentido del agua 
MILLOR CURTMETRATGE DOCUMENTAL
- The Elephant Whisperers
MILLOR CURTMETRATGE D'ANIMACIO
- The Boy, the Mole, the Fox, anf the Horse
MILLOR CURTMETRATGE D'ACCIÓ REAL
- An Irish Goodbye

dilluns, 20 de març de 2023

divendres, 17 de març de 2023

PER MOLTS ANYS, BIEL !!!!


 

dijous, 16 de març de 2023

'THE PARTY' AL CINECLUB LA RAPITA

 

'The Party', 'El Guateque' o 'La Fiesta Inolvidable' és una peli de comèdia de culte de 1968 que podrem gaudir aquest diumenge en pantalla gran i en VOSE. El CineClub La Ràpita ens porta un clàssic divertit i delirant del director Blake Edwards. Una peli a major glòria del seu protagonista, l'histriònic i inigualable sr. Peter Sellers; un dels actors 'fetitxes' del sr. Edwards.

El sr. Blake Edwards venia de dirigir Desayuno con diamantes (1961), Días de vino y rosas (1962), La pantera rosa (1963) o La carrera del siglo (1965). Solvència contrastada a l'hora de dirigir ja sigui films dramàtics com comèdies esbojarrades.

El sr. Sellers venia d'haver treballat dos cops amb Stanley Kubrick Lolita (1962), Dr. Strangelove (1964) i amb el mateix Edwards a la saga de la Pantera Rosa... totes elles filmades a Regne Unit. 'The Party' serà la primera peli del sr. Sellers a Hollywood.

En el film, el protagonista Hrundi V. Bakshi és un actor hindú que treballa com a extra en el cinema.. personatge maldestre, torpe que genera incidents per allà on passa fins al punt de ser acomiadat. Per error el conviden a una festa que organitza el productor del film en el que estava treballant. 

El sr. Sellers era el tercer cop que interpretava un personatge hindú, ho havia fet a La millonaria (1960) amb Sofia Loren i Dos frescos en órbita (1962)

El caràcter inherentment improvitzat del film va fer el director s'inventés un sistema de televisor acoplat a la càmera per anar supervisant al moment el que s'anava rodant... quelcom imprescindible en els rodatges actuals.

The Party és una comèdia esbojarrada, una història d'amor però també una crítica a les classes altes, refinades, superficials i esnobs. El que comença sent una festa acaba desembocant en una anarquia descontrolada on els assistents a la festa van bevent alcohol sense parar. El film és un seguit de gags in crescendo d'un festa que anirà pujant la intensitat fins a una extrema felicitat col·lectiva on les compostures i els protocols es trenquen. No podem oblidar la magistral banda sonora de Henry Mancini, habitual col·laborador del director.

Tot i aquesta alegria, felicitat i bon humor del film sembla ser que la relació entre el sr. Sellers i el sr. Edwards no van ser massa satisfactòries i després d'aquest film van estar anys sense treballar junts; fou l'única peli que feren fora de la saga de la Pantera Rosa

Aquest diumenge tenim, doncs, un altre clàssic de la Història del Cinema que no us podeu perdre. Humor esbojarrat, surreal i caòtic és el que ens espera a l'Auditori Sixto Mir.