TRETS 2026 : INDIA

 

Ja ha passat un any i ja tenim aquí una nova edició de TRETS, Festival Internacional de Cinema i Cultures que organitza el CineClub La Ràpita. Enguany arribem a la 5ena. edició i la Cultura protagonista és la Índia.

Comencem pel cartell suuper-xulo que ens ha fet (com cada any) Ruth Cuenca de 'Sistema Binari', que un any més ha sapigut recollir en una imatge aquells elements més representatius de la cultura protagonista.

Ja vam tenir un preTRETS, el cap de setmana passat, amb el Taller de Bhangra de Barna Bhangra Group, roda de premsa per a  conèixer la programació ila projecció de 'Water' (2005) de Deepa Mehta.

Demà dijous, a les 19:00, inaugurarem la primera exposició de fotografies de l'ONG Kolam: 'Una mirada a Uidapur' a l'Esglèsia Nova.

La primera novetat d'enguany és que TRETS 2026 tindrà una madrina, Asha Miró, mestra, escriptora i divulgadora de la cultura Índia ens acompanyarà tot el cap de setmana i participarà en la Inauguració aquest divendres al vespre. La inaguració començarà amb una exposició al hall de l'Auditori: "Uidapur, Dona i Infància", l'Associació per al desenvolupament Kolam (20:30)

A les 21:00 Començarà la Inauguració de TRETS amb els parlaments i l'actuació 'Viatge per l'Índia', un recull de dandes de diferents zones de l'Índia a càrrec de Barna Bhangra Group. A les 22:00 Sopa indi a càrrec de Taj Mahal Restaurant mentres gaudim del film 'La boda del Monzón' (2001, de Mira Nair) [Malauradament, la Inauguració ja està en
'sold out']

Dissabte començarem el dia amb TRETSmenuts i la peli 'El libro de la Selva' (1967) de Disney, dirigida per Wolfgang Reitherman. Amb esmorzar i festa holi quan acabi la peli.

Quan acabi la sessió infantil anirem al porxes, al Frankfurt Marc per al TRETSliterari, que en aquest cas l'escriptor Antoni Vives ens presnetara el seu llibre 'La Vida de la Shilpi', a les 12:30.

La tarda del dissabte començarà amb 2 sessions de TRETScurts, 12 curtmetratges que ens mostraran un bon recull del cinema breu indi. 12 curts escollits entre més de 200 curts rebuts, la gran majoria, de l'India. Com sabeu, és la secció competitiva de TRETS: 150€ per al guanyador escollit pel Jurat (format per 3 membres de la Federació Catalana de CineClubs) que atorgaran el Premi Miquel Porter i Moix; i 150€ per al curt escollit pel Públic assistent.

I, mentrestant, al hall tindrem un interessant Taller de Henna durant 2 hores, a càrrec de Rubia Ali.

Continuem amb una bonica pel·lícula de 2021, una 'Cinema Paradiso' a la Índia; això és el que explica 'La última película' dirigida per Pan Nalin un nen descobreix la màgia del Cinema.

El  clàssic TRETScelobert, la sessió a l'aire lliure, enguany tinrà lloc a la Plaça Vella i vindrà de la mà d'un dels directors amb més personalitat dels EEUU:Wes Anderson i la seva visió de l'Índia a 'Viaje a Darjeeling' (2007)... una road movie esbojarrada de 3 germans voltant per l'Índia.

El darrer dia de TRETS 2026 començarà amb l'adaptació del llibre de la Madrina del festival, Asha Miró va escriure 'Rastros de sándalo' l'any 2007 i al 2014 Maria Ripoll va dirigir-ne l'adaptació al cinema. La mateixa Asha Miró ens la presentarà.

A les 12:30 tindrem el TRETSdebat, l'espai divulgatiu de TRETS, en el que Asha Miró i membres de l'ONG Kolam a 'India inventada' ens repassaran què hi ha de cert i què no de la imatge que en tenim de l'India, moderat per Xavier Miró.

A la tarda del diumenge començarà amb el TRETSclàssic, l'obra mestra del cinema del director Satyajit Ray: 'Pather Panchali' (1955), la primera part de la Trilogia d'Apu en la que ens parla de la infància d'Apu en una zona rural de Bengala; amb la música imprescindible de Ravi Shankar.

La tarda continuarà amb un drama romàntic, costumista i introspectiu: 'The lunch box' (2013) de Ritesh Batra sobre la feina infal·lible que fan els Dabbawalas (repartidors), però un d'ells s'equivoca en una entrega...

Acabarem amb el TRETScloenda, a les 20:30, on gaudirem, de nou, dels curtsmetratges guanyadors segons el Jurat i el Públic i rematarem amb el brillant i èpic film de Tarsem Singh 'The Fall' (2006). Un conte preciòs que ens portarà per 20 països i que es va trigar 4 anys en realitzar.

Un any més, el CineClub La Ràpita ha posat ganes i il·llusió durant tot l'any per a que el viatge per la Cultura protagonista sigui el més estupendo possible. Benvinguts a la Índia !!!

Namasté!

3-VIII-87 (MIQUEL MARTI I POL)

 

La meva padrina deia: L'experiència és la mare de la ciència. Però ¿com s'adquereix, l'experiència? Hi ha una resposta molt senzilla, potser massa: vivint. Si fos així, però, tota la gent de la mateixa edat tindria la mateixa experiència. Vull aclarir que no parlo d'experiència d'una determinada cosa, sinó d'experiència en general. Al meu poble és normal sentir dir: És un home amb molta experiència, amb un valor semblant a "és un home molt savi" o, potser, "molt intel·ligent". ¿No s'adequereix reflexionant sobre allò que vivim, l'experiència? Jo crec que sí. Sense reflexió no hi ha experiència. Cal, primer, viure intensament, apassionadament; i després reflexionar, és a dir, assimilar allò que hem viscut. Això, penso que és vàlid en els termes generals en què ho plantejava ara mateix, i en els termes particulars d'una experiència determinada. La pràctica només dóna experiència. Amb la reflexió, sí que l'experiència és la mare de la ciència. Més ben dit, la reflexió és la mare de la ciència, i no l'experiència, encara que el joc de paraules no sigui tan brillant. Si jo,m que tinc cinquanta-vuit anys, no sóc un home experimentat, és a dir, amb un 'saber' pràctic, és perquè he reflexionat poc sobre el que he viscut. La meva vida ha estat la normal d'un home de la meva condició. La d'un altre pot haver tingut coses que no ha tingut la meva i mancances que jo he satisfet. la vida té uns límits de 'llargada' i d''amplada'. L'experiència és il·limitada.

Això em porta a pensar que la reflexió és tant o més important (ensenya tant o més a viure) que l'experiència, entès, ara, el terma com a acumulació de pràctica, o de pràctiques. La pregunta seria: qui sap més de sexe, una puta o una sexòloga amb una 'experiència' sexual normal?; o bé: qui sap més de la vida, un play-boy o un cisterenc? Ja sé  que es tracta de coneixements diferents, que potser no és lícit de comparar o d'enfrontar, però l'enfrontament serveix en el cas de la meva especulació. 

Miquel Martí i Pol (1988: 50-51). Obertura catalana. 

Barcelona: Editorial Empúries

CINEMA EN CONSTRUCCIO A AMPOSTA RADIO #PROGRAMA164

>

'LA JETEE' DEL SR. CHRIS MARKER A 'LO SAFAREIG' DE LO PATI

Demà s'inicia un nou cicle dins de les activitat de Lo Pati del que el Ciutadà K n'és el programador. L'he titulat 'Mirades de Cinema' i té l'objectiu de que sigue una cosa més que la simple projecció. Porta per subtítol Descobrint Petjades audiovisuals, i busca detectar aquelles peces cinematogràfiques poc habituals, poc vistes, signades per autors rellevants.

Comencem el cicle amb un curtmetratge molt referenciat: La Jetée (1962) de Chris Marker.

El sr. Marker (1921-2012) va ser un artista i cineasta singular del segle XX, amb una producció difícil d'etiquetar: a mig camí entre el cinema, l'assaig, la fotografia i la refelxió política.  Els seus films parlen sovint d'identitat, de memòria, del temps.

La jetée, està construïda gairebé només amb fotografies fixes. Un Cinema que es construeix, curiosament, des la immobilitat. En el film s'ens explica una història de ciència-ficció, de viatges en el temps, com una excusa per a analitzar com recordem i de si el passat és real o una construcció. En un futur apocalíptic un home el fan viatjar al passat per trobar una solució al present. 

El sr. Marker és capaç de demostrar-nos que el Cinema pot existir sense el moviment. Amb només 28 minuts el film és una de les peces més influents del subgènere del pelis amb viatges en el temps i precursora dels '12 monos' (1995) de Terry Gilliam, amb Brad Pitt i Bruce Willis.

Una oportunitat demà dissabte a les 17:00 de veure-la en pantalla gran i descobrir la seva potència i 'modernitat.

'WATER' AL CINECLUB LA RAPITA (preTRETS 2026)

Aquest cap de setmana estem de preTRETS, és a dir, tenim l'avant-sala del que serà TRETS 2026, el Festival de Cinema i Cultures que organitza el CineClub La Ràpita i enguany està dedicat a la Cultura Índia.

Si dissabte  tindrem Bhangra (ball típic de la zona norda de l'India) i la presentació  de cartell i programació, diumenge el reservem per a tenir el primer tast de la cinematografia de l'Índia (hiperproductiva com poques en el món).

La primera aproximació al cinema de l'India serà de la mà d'una de les poques directores reconegudes d'aquell país: Deepa Mehta. Tot i que nascuda a l'India, la sra. Mehta va marxar l'any 1973 al Canadà, on viu des de llavors. Des d'aquell país ens ha ofert radiografies precises i crítiques amb les tradicions del seu país d'origen. La seva obra fonamental i més valorada és la trilogia del elements: Fire (1996), Earth (1998) i Water (2005). En cadascuna d'elles la directora es mostra crítica amb la cultura que la va veure néixer tractant temes com l'opressió contra les dones, la misogínia, les injustícies social, el matrinoni concertat, l'homosexulitat... . La seva condició de resident 'fora de l'Índia' provoca que sigue criticada per les persones conservadores de l'Índia i algunes de les estrenes de les seves pel·lículs han estat boicotejades

'Water' (2005) és la darrera de la trilogia dels elements i és un film valent i crític amb l'opressió de gènere i els trets misògins de la cultura hindú. La pel·lícula ens situa l'any 1938, durant l'Índia colonial i ens parla de la contundent tradició a les que són sotmeses les vídues en morir-se els seus marits: ingressar en un ashram per a vídues (lloc de retir), rapar-se el cap i dedicar la seva vida a retre homenatge al seu marti difunt, en aquest cas estem parlant d'una nena de 8 anys en un matrimoni forçat.. tradicions encara vigents en l'actualitat en aquell país 

Una pel·lícula potent, necessària i rellevant que ens oferià el primer pas per a aproximar-nos a la Cultura Índia de TRETS que arribarà del 08 al 10 de maig.