dijous, 23 de setembre de 2021

'HIVERN' A LA FAMOLENCA

fred, amor, llar, foc, escalfor, aïllats, mirades, joc, coixí, mans, espurna, rialles, ruixat, dubte, pluja, retrets, ferides, tempesta, dolor, llàgrimes, silenci, mort, fred.

Ciutadà K


Participació del Ciutadà K en la publicació La Famolenca (v.III), editada per la Llibreria la Romàntica (d'Amposta). Per a celebrar el seu primer any de vida, La Romàntica va oferir una lectura dels poemes inclosos en  aquest tercer volum de La Famolenca a càrrec de Las Lorquianas. 'Hivern' fou l'escollit per a obrir i tancar aquest acte d'aniversari. Tot un honor! Passeu per la llibreria i emporteu-vos  un exemplar de La Famolenca, un bonic projecte col·laboratiu. Llarga vida a La Romàntica !!!




dimarts, 21 de setembre de 2021

'SLEEP' L'EXPERIENCIA MUSICAL DE 8 HORES DEL SR. MAX RICHTER

 

A Filmin em va cridar l'atenció un documental sobre Max Richter -ens agrada el sr. Richter!- ; es tractava d'un film dirigit per Natalie Johns amb el títol de 'Max Richter's Sleep'. 

En els 99 minuts que dura el documental ens expliquen l'interessant experiment musical que el sr. Richter porta fent des de 2015. El músic va compondre una peça musical de 8 hores de durada i l'interpretava amb la seva orquestra en directe permetent que la gent estigui estirada en un llit mentre l'escolta (o no). Obviament, es tracta d'una peça d'ambient, atmosfèrica i que dona via lliure per a que el públic s'adormi si així ho vol. El plantejament pot semblar molt boig i el documental ens dóna les pautes per a entendre que no es tracta -només- d'una experiència excèntrica sinó d'un projecte que ens parla d'apostar per l''slow life', de trencar amb la trepidant vida que portem, però també de l'experiència de dormir envoltada de 300 persones desconegudes en un estat musical entre el son i la vigilia, entre la consciència i l'insconscient.

El documental 'Max Richter's Sleep' ens va exposant els diferents moments de la creació de l'espectacle, l'escriptura de la partitura, l'elecció dels músics que la interpretarien, la dificultat de muntar un esdeveniment-concert d'aquest estil, ja que requereix espais molt grans i una infraestructura (tothom ha de tenir un llit individual per a ell) que no es fàcil de gestionar... però el més interessant és escoltar al sr. Richter i la seva parella parlar del motius, dels principis que hi ha darrera d'aquest projecte que fan que t'enamoris i et faci ràbia no haver-lo gaudit.

A part d'aquestes qüestions més emocionals hi ha la part física dels músics d'haver d'aguantar durant 8 hores interpretant la peça. Durant tot el documental, a banda de les explicacions i entrevistes abans comentades podem veure els diferents moments de l'execució de la peça: quan el públic arriba i va ocupant lloc (llit) amb el seu coixí, com comença l'orquestra a interpretar la peça i com al final, mentre veiem com es fa de dia el públic va tornant a la realitat... 

Realment, un projecte fascinant...


dilluns, 20 de setembre de 2021

LOS APARECIDOS


 
LOS APARECIDOS

Fue esta mañana misma,
en mitad de la calle.

Yo esperaba
con los demás, al borde de la señal del cruce,
y de pronto he sentido como un roce ligero,
como casi una súplica en la manga.
Luego,
mientras precipitadamente atravesaba,
la visión de unos ojos terribles, exhalados
yo no sé desde qué vacío doloroso.

Ocurre que esto sucede
demasiado a menudo.
Y sin embargo,
al menos en algunos de nosotros,
queda una estela de malestar furtivo,
un cierto sentimiento de culpabilidad.
Recuerdo
también, en una hermosa tarde
que regresaba a casa ... Una mujer
se desplomó a mi lado replegándose
sobre sí misma, silenciosamente
y con una increíble lentitud -la tuve
por las axilas, un momento el rostro,
viejo, casi pegado al mío.
Luego, sin comprender aún,
incorporó unos ojos donde nada 
se leía, sino la pura privación 
que me daba las gracias.
Me volví
penosamente a verla calle abajo.
No sé cómo explicarlo, es
lo mismo que si todo,
lo mismo que si el mundo alrededor
estuviese parado
pero continuase en movimiento
cínicamente, como
si nada, como si nada fuese verdad.
Cada aparición
que pasa, cada cuerpo en pena
no anuncia muerte, dice que la muerte estaba
ya entre nosotros sin saberlo.

Vienen
de allá, del otro lado del fondo sulfuroso,
de las sordas
minas del hambre y de la multitud.
Y ni siquiera saben quiénes son:
desenterrados vivos.

Jaime Gil de Biedma. 
Compañeros de viaje - La historia para todos (1959)

dijous, 9 de setembre de 2021

CIUTADA K AMB LA SRTA. ROSANNA WALLS AL FANGOFEST 2021

Aquest any, Ciutadà K ha col·laborat amb el FangoFest, fent l'entrevista amb la persona convidada. En aquest cas, es tracta de l'actriu, model, productora, directora i artista Rosanna Walls, vinguda directament de Tenerife per a regalar-nos el seu entusiasme i simpatia durant els 5 dies que va durar el FangoFest.

Aquí teniu la gravació que n'ha fet El Ataque de las Vampiras amb el sr. José Martos al capdavant.

Gracias, Rosanna !!

dimecres, 8 de setembre de 2021

'ANIARA' AL CINECLUB LA RAPITA

 

Demà dijous, el CineClub La Ràpita ens proposa un film que no va ser estrenat en sales comercials. Gràcies al projecte FilmoXarxa podrem gaudir en pantalla gran del film suec ANIARA (2018) dirigida per Hugo Lija i Pella Kagerman.

Es tracta d'un film de ciència-ficció i com ja és habitual en aquest gènere, l'espai serveix d'excusa per a parlar de temes ben actuals, reals i contemporanis. Després de que la Terra hagi quedat inhabitable, la població humana que queda són enviats a Mart, es tracta de colons que conqueriran el nou planeta. Aniara és una d'aquestes naus, un viatge de luxe, amb totes les comoditats durant 3 setmanes, sense preocupacions. Una accident provoca que la nau perdi el seu rumb i quedi a la deriva... a partir d'aquí el film es transforma en una autèntica situació de supervivència i de que els passatgers assumeixin que potser hauran de vagar per l'espai eternament. La pel·lícula es converteix, doncs, en un tractat de sociologia i el comportament humà. No espereu sables làser ni persecucions estelars...aquí es parla de filosofia i del sentit del món. Reflexió vs. Entreteniment.

Es tracta de l'adaptació d'un poema èpic que porta el mateix nom del premi nobel suec Harry Martinson. Escrit el 1956, enmig de la Guerra Freda i després d'Hiroshima. 

Amb una evident crítica cap a l'estil de vida contemporani, Aniara també és un film de terror davant la desorientació que provoca la pérdua de futur i esperança.

Us esperem demà!