dimecres, 7 de desembre de 2022

NOMINACIONS I QUINIELA GOYA 2023

 


Un altre any, ja tenim aquí l'entrega dels Premis Goya. Fa uns dies les senyores Blanca Portillo i Nora Navas van llegir les candidates als premis d'entre les 165 pel·lícules aspirants.

El proper 11 de febrer s'entregaran 'los cabezones' en la típica gala a Sevilla, però el primer Goya que s'entregarà ja el sabem: Goya d'Honor al sr. Carlos Saura, el director ibèric més internacional (en permís de del sr. Buñuel) abans que arribés Almodóvar, Amenábar, Coixet o Bayona..

Les pel·lícules amb més nominacions són: As bestas (17), Modelo 77 (16), Alcarràs i Cinco lobitos (11), Cerdita i Los renglones torcidos de Dios (6) i En los márgenes i Irati (5). Si pensem en la millor peli de l'any, el meu cor va cap a As bestas o Cinco lobitos, tot i que tenint en compte l'impacte (sociològic i internacional) que ha suposat Alcarràs també seria just (no tant per les qualitat artístiques de la mateixa).

Anem a per les nominacions i la meva quiniela (marcat amb dos asteriscs):

Millor Pel·lícula:
  • Alcarràs
  • As Bestas  (**)
  • Cinco lobitos
  • La maternal
  • Modelo 77
Millor Direcció:
  • Carla Simón, por Alcarràs
  • Rodrigo Sorogoyen, por As Bestas   (**)
  • Pilar Palomero, por La maternal
  • Carlos Vermut, por Matícora
  • Alberto Rodríguez, por Modelo 77
Millor Direcció novella:
  • Carlota Pereda, por Cerdita
  • Alauda Ruiz de Azúa, por Cinco lobitos  (**)
  • Elena López Riera, por El agua
  • Juan Diego Botto, por En los márgenes
  • Mikel Gurrea, por Suro
Millor Actriu Protagonista:
  • Marina Foïs, por As bestas
  • Laia Costa, por Cinco lobitos  (**)
  • Anna Castillo, por Girasoles silvestres
  • Bárbara Lennie, por Los renglones torcidos de Dios
  • Vicky Luengo, por Suro
Millor Actor Protagonista
  • Denis Ménochet, por As bestas (**)
  • Luis Tosar, por En los márgenes
  • Nacho Sánchez, por Mantícora
  • Javier Gutiérrez, por Modelo 77
  • Miguel Herrán, por Modelo 77
Millor Pel·lícula d'Animació
  • Black is Beltza II: Ainhoa
  • Inspector Sun y la maldición de la viuda negra
  • Los demonios de barro (Os demos de barro)
  • Tadeo Jones 3. La tabla esmeralda
  • Unicorn Wars  (**)
Millor Pel·lícula Documental:
  • A las mujeres de España. María Lejárraga
  • El sostre groc (El techo amarillo)   (**)
  • Labordeta, un hombre sin más
  • Oswald. El falsificador
  • Sintiéndolo mucho
Millor Pel·lícula Europea:
  • Belfast, de Kenneth Branagh; Reino Unido
  • Fue la mano de Dios, de Paolo Sorrentino; Italia   (**)
  • La peor persona del mundo, de Joachim Trier; Noruega
  • Las ilusiones perdidas; de Xavier Giannoli; Francia
  • Un pequeño mundo; de Laura Wendel; Bélgica
Millor pel·lícula Iberoamericana:
  • 1976, de Manuela Marteri; Chile
  • Argentina, 1985, de Santiago Mitre; Argentina  (**)
  • La jauría, de Andrés Ramírez Pulido; Colombia
  • Noche de fuego, de Tatiana Güezo; México
  • Utama, de Alejandro Luaza; Bolivia
Millor Guió Original:
  • Alcarràs  (**)
  • As bestas
  • Cinco lobitos
  • Mantícora
  • Modelo 77
Millor Guió Adaptat:
  • Cerdita
  • Irati  (**)
  • Los renglones torcidos de Dios
  • No mires a los ojos
Millor Direcció Fotografia:
  • Alcarràs  (**)
  • As bestas
  • Cinco lobitos
  • Competencia oficial
  • Modelo 77
Millor So:
  • Eva Valiño, Thomas Giorgi, Alejandro castillo, por Alcarràs  (**)
  • Aitor Berenguer, Fabiola Ordoyo, Yasmina Praderas, por As Bestas
  • Asier González, Eva de la Fuente, Roberto Fernández, por Cinco lobitos
  • Daniel de Zayas, Miguel Huete, Pelayo Gutiérrez, Valeria Arcieri, por Modelo 77
  • Amanda Villavieja, Eva Valiño, Marc Orts, Alejandro Castillo, por Un año una noche
Millor Muntatge:
  • Ana Pfaff, por Alcarràs
  • Alberto del Campo, por As Bestas
  • Andrés Gil, por Cinco lobitos
  • José M. G. Moyano, por Modelo 77
  • Fernando Franco y Sergi Díes, por Un día, una noche  (**)
Millor Actor de Repartiment
  • Diego Anido, por As Bestas
  • Luis Zahera, por As Bestas
  • Ramón Barea, por Cinco lobitos (**)
  • Fernando Tejero, por Modelo 77
  • Jesús Carroza, por Modelo 77
Millor Actriu de Repartiment:
  • Marie Colomb, por As Bestas  (**)
  • Carmen Machi, por Cerdita
  • Susi Sánchez, por Cinco lobitos
  • Penleópe Cruz, por En los márgenes
  • Ángela Cervantes, por En la maternal
Millor Efectes Especials
  • Mariano García, Jordi Costa, por Exorcismos
  • Oscar Abades, Ana Rubio, por As Bestas
  • Jon Serrano, David Heras, por Irati  (**)
  • Lluis Rivera, Laura Pedro, por Malnazidos
  • Esther Ballesteros, Ana Rubio, por Modelo 77
Millor Direcció Artística:
  • Mónica Bernuy, por Alcarràs
  • José Tirado, por As Bestas
  • Melanie Antón, por La piedad   (**)
  • Sylvia Steinbrecht, por Los Renglones torcidos de Dios
  • Pepe Domínguez del Olmo, por Modelo 77
Millor Vestuari:
  • Paola Torres, por As Bestas
  • Nerea Torrijos, por Irati
  • Suevia Sampelayo, por La piedad
  • Alberto Valcárcel, por Los renglones torcidos de Dios  (**)
  • Fernando García, por Modelo 77
  • Cristina Rodríguez, por Malnazidos
Millor Maquillatge i Perruqueria
  • Irene Pedrosa y Jesús Gil, por As Bestas
  • Paloma Lozano y Nacho Díaz, por Cerdita
  • Sarai Rodríguez, Raquel González, Óscar de Monte, por La piedad
  • Montse Santfeliu, Carolina Atxukarro, Pablo Perona, por Los renglones torcidos de Dios   (**)
  • Yolanda Piña, Félix Terrero, por Modelo 77
Millor Direcció de Producció:
  • Elisa Sirvent, por Alcarràs
  • Carmen Sánchez de la Vega, por As Bestas
  • Sara García, por Cerdita
  • María José Díez, por Cinco lobitos
  • Manuela Ocón, por Modelo 77  (**)
Millor Cançó Original:
  • En los márgenes, de Eduardo Cruz, María Rozalén  (**)
  • Izena Duena Bada, de Aranzázu Calleja, Maite Arroitajáuregui, Paul Urkijo
  • Un paraíso en el sur, de Paloma Peñarrubia y Vanesa Benítez
  • Sintíéndolo Mucho, de Joaquín Sabina y Leiva
Millor Actriu Revel·lació
  • Anna Otin, por Alcarràs
  • Laura Galán, por Cerdita  (**)
  • Luna Pamies, por El Agua
  • Valéria Sorolla, por La consagración de la primavera
  • Zoe Stein, por Maticora
Millor Actor Revel·lació:
  • Albert Bosch, por Alcarràs
  • Jordi Pujol Dolcet, por Alcarràs
  • Mikel Bustamante, por Cinco lobitos
  • Christian Checa, por En los márgenes  (**)
  • Telmo Irureta, por La consagración de la primavera
Millor Curtmetratge de Ficció:
  • Arquitectura emocional
  • Chaval
  • Cuerdas
  • La entrega
  • Sorda  (**)
Millor Curtmetratge Documental
  • Dancing with Rosa  (**)
  • La Gàbia
  • Maldita. A love song to Sarajevo
  • Memoria
  • Trazos del alma
Millor Curtmetratge d'Animació:
  • Amanece la noche más larga
  • Amarradas
  • La prima cosa
  • La primavera siempre vuelve
  • Loop  (**)

dijous, 1 de desembre de 2022

'CRIMEN PERFECTO' AL CINECLUB LA RAPITA

 

Aquest diumenge obrim les portes al mismíssim sir Alfred Hitchcock per primer cop. Ja era hora de poder gaudir en pantalla gran i en VOSE d'alguna de les joies del mestre Hitch. Per a entrar en el món Hitchcock hem escollit 'Dial M for Murder' (traduït com 'Crimen Perfecto') de 1954.

Es tracta del film número 45 del director anglès. Per a molts crítics es tracta d'un film menor del director, en la que trobem molts dels tics característics del seu cinema: papers masculins gens subtils, guions super controlats, excessivament preparats, girs inverosímils, emocions exagerades, alguns histrionismes...  però la capacitat de mantenir l'interès i distreure és inqüestionable. 

El film és l'adaptació de l'obra de teatre de Frederick Knott. Per al director aquest film fou quelcom d'encàrrec, per sortir del pas mentre preparava la següent que li era més interessant: La ventada indiscreta (1954). Es comenta que durant el rodatge de 'Crimen perfecto' el director es passava tota l'estona parlant amb la sra. Kelly sobre la següent pel·lícula que compartirien. El pes teatral del film és ben clar, gairebé tot el film passa en una habitació que permet al director desplegar el seu virtuosisme oferint-nos enquadraments i perspectives que ajuden a transmetre emocions a l'espectador... 

La Warner volia que el film es filmés en 3D, el mestre Hitch ho va viure com una obligació i, només, el va utilitzar per a ressaltar alguns objectes: una cadira, una gerro, una cortina o unes tissores. Aquest fet provoca que els objectes tinguin un rellevància més que destacable, alguns d'ells són claus per descobrir l'assassí ... El film no fou estrenat en 3D perquè havia perdut interès entre el públic però als anys '80, quan es va rellançar aquest format fou reestrenada l'any 1982 projectant-se en 3D, tal com haguès volgut la Warner. Sovint pensem que el 3D és quelcom de recent creació però la primera peli fou de 1927 (The Power of Love), després fou recuperat l'any 1952 amb el primer film 3D en color (Bwana Debi) que tingué un èxit considerable i va animar a la Warner ha filmat el film que ens ocupa en aquest format.

Serà el primer paper que li oferiria a la sra. Grace Kelly (tot i que la primera que havia escollit fou Deborah Kerr) i després en protagonitzaria 2 més de seguides. Destacable l'evolució del vestuari de la gran Grace Kelly, començant per un vistós vestii vermell i poc a poc la seva vestimenta es va enfosquint ... L'aire teatral del film és indubtable, molt pròxim a l'estil del mestre del suspense, ja utilitzat en films anteriors com 'La soga', per exemple. El sr. Ray Milland (únic cop que treballà amb el sr. Hitchcock)(l'actor que deu anys mes tard tindria rajos X als ulls) assumeix un rol en que se'ns mostra divertit, amable, perillós, mentirós, cínic... un ventall ampli de registres. 

Es tracta d'un film on hi trobem misteri, thriller i amor; una filigrana basada en els detalls i en la que el públic és manipulat pel director durant tot el metratge.... cosa habitual en el gran Hitch.

dimecres, 30 de novembre de 2022

SR. JEAN-JACQUES SEMPÉ

 (1932-2022)

Aquest estiu, 6 dies abans de fer els 90 anys moria el sr. Sempé, dibuixant; responsable de que el Petit Nicolás i els seus amics tinguessin l'aspecte que tenien.

El sr. Sempé naixia a principis del segle passat, a principis dels '80 jo m'empassava els diferents llibres que formen la col·lecció del Petit Nicolàs i a principis del segle XXI, la meva filla em demana que li llegeixi un capítol de les aventures de Nicolàs abans d'anar a dormir. He tingut el privilegi de que mons pares fessin tots els esforços del món per a proporcionar-me Cultura; al principi, a la infantesa: llibres... jo, bulímic lector, mai en tenia prou. He tingut molta sort i si la Cultura és un dels plaers de la meva Vida és gràcies als meus pares que, gastant dinets que no tenien, compraven col·leccions completes de llibres com la col·lecció Biblioteca Juvenil de Salvat-Alfaguara formada per 100 exemplars del bo i millor de la literatura juvenil... entre aquests 100 vaig descobrir-ne 3 sobre el Pequeño Nicolás. No vaig riure poc amb les historietes entre ingènues i tremendes dels amics, la família i l'escola del petit Nicolás.

Els llibres anaven signats per Goscini i Sempé, el primer posava el text i el segon, les imatges. El sr. Jean-Jacques Sempé -que sempre signava com a Sempé- va començar de ben jove a dibuixar tires còmiques en revistes com Sud-Ouest o Noir et Banc. El seu estil es caracteritzava per personatges fets en aquereles de traços senzills, gairebé desdibuixats amb escasses paraules (per no dir cap), fet que el feren ràpidament internacional. Va dibuixar les portades del The New Yorker en diverses ocasions. A principis dels '50 en col·laboració amb René Goscinny (autor amb Uderzo d'Ásterix i Obélix) van publicar el primer llibre de El pequeño Nicolás, després vindrien Los amigos del Pequeños Nicolás, Los recreos del pequeño Nicolás, Las vacaciones del pequeño Nicolás i Los problemas del pequeño Nicolás. Fins a 5 llibres en total que s'ampliaren a 5 més a partir de 2004.

Altres obres i personatges del sr. Sempé són Monsieur Lambert (1965), Marcellin el calvo (1959), Les musiciens (1979), Misteris insondables (1993) o Raoul Taburin (1995)... tots ells carregats d'una sensibilitat i fragilitat combinant color i blanc i negre però sempre amb limitada presència de les paraules. 

Seves són les il·lustracions de la petita joia de Patrick Süskind La història del sr. Sommer (1991).

Un cop arriba del seu reconeixement internacional els seus dibuixos es poden trobar en publicacions com Punch, Paris Match, Cristal, L'Express, Triunfo o Die Woche.

L'any 2009 va publicar un llibre Contes de chats acompanyant els poemes de Brigitte Fontaine.

Les seves il·lustracions tenen tendresa i ironia, de formes elegants i subtils amb una clara pinzellada de poesia. Amb una capacitat envejable a l'hora mostrar la quotidianeïtat d'una forma senzilla, clara, entenedora. 

Si no coneixeu al sr. Sempé, féu-li un homenatge i aproximeu-vos a la seva obra ... nosaltres li retem un petit homenatge, cada nit, abans d'anar a dormir....



dilluns, 28 de novembre de 2022

dimecres, 23 de novembre de 2022

'THOSE WHO REMAINED' AL CINECLUB LA RAPITA

 

A la sessió del CineClub La Ràpita de demà podreu gaudir d'un film que no fou estrenat a les sales comercials, una ocassió perfecta per a recuperar-lo en pantalla gran i en VOSE. 'Those Who Remained' ('Als que es van quedar') és una pel·lícula hongaresa dirigida per Barnabás Tóth, que signa el guió i n'és el protagonista masculí.

Pocs cops s'ha parlat d'aquelles persones que van sobreviure al genocidi nazi. Com van continuar vivint? amb quines càrregues? amb quant de dolor? Història senzilla sobre la relació entre un home madur i una jove. Ell va perdre la seva dona i els seus dos fills en un camp de concentració i a ella se li van morir els pares i la seva tieta la va acollir. Ella, vitalista, jovial i ell abocat a una tristesa permanent. Aquests persones sofrents i solitàries trobaran una en l'altra un consol i un suport necessari per a continuar vivint.

Es tracta d'una història senzilla, carregada de sensibilitat i emoció; en el que drama col·lectiu s'enllaça amb la història personal. 

Si voleu emocionar-nos amb una història plena de sensibilitat demà heu de venir a l'Auditori Sixto Mir. Us hi esperem !!