INAUGURACIO EXPO 'DAIDALOS, ICAR I NOSALTRES' A LO PATI + VERMUT MUSICAL

 

Aquest divendres, a Lo Pati, s'inaugura una exposició amb una temàtica inexcusable de tan actual: el control, les fronteres i la memòria compartida en el context de la Mediterrània.

'Daídalos, Ícar i nosaltres' és una exposició comissariada per Xavier de Luca i Houari Bouchenak (Jiser) que reuneix obres de 14 creadores que dialoguen al voltant de la conviència en l'espai geogràfic mediterrani en el que estem. L'exposició mostra fotografies, instal·lacions i peces audiovisuals per a parlar-nos dels espais de circulació en les ribes mediterrànies, de les tensions històriques i geopolítiques que han  tingut lloc i l'impacte d'un passat colonialista menys llunyà del que voldríem.

Partint dels mites de Dédal (el que construí el laberint del Minotaure per ordre del Rei Minos) i d'Ícar (fill de Dédal que buscant la llibertat trobà la mort fugint de Creta), el projecte ens parla dels mecanismes de poder damunt les persones i els paisatges i els latents desitjos de llibertat. Els mites grecs al servei d'entendre la contemporaneïtat.

Els comissaris plantegen aquest projecte col·lectiu com "una crida a imaginar noves formes d'hospitalitat i convivència quan les estructures semblen cristal·litzades pel control".

El projecte ens convida a reflexionar quin paper volem tenir davant d'aquestes entramats de poder, control, d'espais i persones. Volem ser jutges? volem ser persones acollidores? 

El projecte inclou els treballs de Camilla de Maffei, Denis Dailleux, Paulione Alioua, Myriam Boulos, Shareef Sarhan, Toni Serra *) abu ali, Matteo Guidi & Giuliana Racco, Jose Lorrue, Irene Zottola, Djamel Agagnia, Aureli Ruiz, Philip Scheffner, Fethi Sahraoui i Maya-Inés Touam.

S'INAUGURA divendres 18/09 a les 19:00 i estarà visitable fins al 15 de novembre. I l'endemà dissabte 19/09 a les 12:00 VERMUT MUSICAL amb Yacine Belahcene DJ amb representació dels artistes participants.

COVARD, INICIARÉ LA GELOR ... (DE JOSEP IGUAL)

 

 

X

Covard, iniciaré la gelor

per retrobar el llom de l'antiga empenta.

Esborro el senyal de l'alé a les branques,

el perfum humitejat de la meva ombra rentada.

 

Enlloc, reflectit en tants brolls de fonts

incògnites dubto constantment i em nego de

guardar el silenci clos a la resplandor;

que l'òliba és prop, entre els miralls dels

passadissos a ciutat, a l'aguait de

l'agossarada avançada del meu cos.

Impotent, em fuig el mot esmicolat dels llavis

llindars enllà al fons de l'esgotament.

Allunyat d'aquest sorral restarà el vel

eixut de la claror sense temps.

Lluny d'aquest esguard descalç i ufanós

creuaré la darrera cruïlla i m'enfonsaré perdent

l'equilibri al bosc de columnes del temps més vell.

Moriré ignorant la drecera del cim

sobre la mar plena escurada de boires

Josep Igual (1987:33). Treva d'hivern

(il·lustració generada amb chatgpt)

TERMI PRESENTA ... 'TOP SECRET' AL CINECLUB LA RAPITA

 

Demanar a una persona rellevant del territori que triï una pel·lícula i la vingui a presentar és una de les coses xules que fem al CineClub La Ràpita. Apart de donar a conèixer a la persona en qüestió al públic que potser no el coneix ens permet revisitar films que ocupen un lloc important en el bagatge com a espectador d'aquella persona.

Termi (nom 'artístic' d'Alberto Rodolfo Lamote de Grignon Aranda) és una personalitat brillant, dissenyador i monologuista del terreno amb una xispa i sentit de l'humor molt característic. Ell és el responsable que els cartells del CineClub llueix com ho fan, un gran professional i millor persona. Per això ens fa especial il·lusió que ens hagi triat peli i ens la vingui a presentar aquest diumenge a l'Auditori.

Tenint en compte qui és, no és gens estrany que hagi triat una de les pel·lícules més esbojarrades, surreals i xiflades de la Història del Cinema i aquesta és, sense dubte, 'TOP SECRET' de l'any 1984 i dirigida a sis mans per Jim Abrahams, David Zucker i Jerry Zucker (coneguts com a ZAZ), una de les pel·lis d'humor icòniques dels anys '80 del segle passat.

Aquest film és fundacional d'un estil de comèdia absurda dels Zucker i Abrahams i el debut del gran Val Kilmer en el cinema. En aques film va demostrar les habilitats com a actor de comèdia a més d'estrella del cinema d'acció com veuríem al llarg de la seva carrera.

Aquests tres directors ja van demostrar de que anava el seu estil en la -també- mítica ¡Aterriza como puedas!; un estil caracteritzat per una sàtira ràpida, gags visuals en segon pla, paròdia d'altres pel·lícules, carregat de referències cinematgràfiques i culturals. En aquest cas la paròdia s'enfoca en les pelis d'espies durant la Guerra Freda i els films musiclas clàssics.

'Top secret' és la història d'una estrella de rock nordamericana (Val Kilmer) que arriba a l'Alemany Oriental per a presentar-se a un festival cultural... es troba immers en el pla d'un general que es proposa tornar a unir les dues alemanyes mitjançant la creació d'una arma poderosa i letal que construirà un científic després de ser segrestat. Argument que ens sona a un munt de pelis juntes. Delirant, grotesca i loca.

'Top Secret' és d'aquelles films que en el moment de l'estrena va tenir un impacte menor, considerada peli de comèdia fluixa però que amb el temps s'ha convertit amb una autèntica obra de culte. Van competir pel paper principal Kevin Bacon i Sean Penn però el sr. Kilmer va arribar al casting disfressat d'Elvis Presley i va enamorar a tothom; i en el film és ell mateix el que canta. En el film podem veure cameos d'Omar Sharif i Peter Cushing. 

El film ha deixat un munt de frases icòniques per a la posteritat i si ens acompanyeu aquest diumenge la diversió està garantida amb una de les pel·lícules referents del subgènere de Cinema de paròdia.

LA SRA. VICTORIA VERA AL FANGOFEST 2026

 

Participar en el FangoFest com a entrevistador 'oficial' em permet conéixer cada any personalitats del cinema que venen a Amposta a rebre el premi honorífic del festival i ens parlen d'allò que passa darrera de les càmeres.

La convidada d'enguany és una autèntica icona dins del cinema peninsular, la sra. Victoria Vera ha tingut una àmplia carrera dins del cinema, la televisió i el teatre, fent d'empresària.

Tot i que les seves primeres inquietuds artístiques van anar adreçades al ballet, de ben jove va començar a estudiar interpretació debutant sent encara adolescent amb papers com el d'Ana Frank. Fou una figura representativa de la Transició espanyola i superficialment etiquetada 'd'actriu del destape', etiqueta amb la que ella és molt crítica. En la seva trajectòria com a actriu va participar en produccions italianes, franceses, mexicanes o soviètiques, compartint rodatges amb personalitats com Anthony Quinn, Peter Fonda, Alice Cooper o Omar Shariff.

En el passat Festival de Málaga se li va entregar la Biznaga Ciudad del Paraíso en reconeixement a la seva trajectòria. 

Aquest dissabte a les 18:30, a La Lira Ampostina se li entregarà el Premi Honorífic Pont de l'Infern del FangoFest i tindré l'honor de xerrar amb ella, valorant els 50 anys de professió, parlant-nos dels seus primers papers en el cinema, de la seva extensa carrera teatral, del què significà la censura i la posterior 'llibertat' finalitzat el franquisme, ... i de la Vida, en general.

ARRIBA EL LUCAS MUSEUM OF NARRATIVE ART

 

Potser no tindrà allò que els crítics anomenen 'obres mestres', potser els seus films no tenen la profunditat ni complexitat dels hits de la Història del Cinema però si hi ha algú que ha deixat una empremta a l'hora de crear icones i sagues perdurables i en estat de plena salut aquest és el sr. George Lucas. Infravalorat o no prou valorat, en la meva opinió.

El sr. Lucas, el proper 22 de setembre inaugurarà una museu, el Lucas Museum of Narrative Art (Museu Lucas d'Art Narratiu), ubicat en el Exposition Park a Los Angeles. Es tracta d'una obra farònica que ha costat 1.500 milions de dòlars (que es diuen ràpid), amb un disseny futurista que recorda una nau espacial. 

El projecte ha estat impulsat i finançat pel sr. Lucas i la seva muller, l'empresària Mellody Hobson

Es tracta d'un espai -amb més de 40.000 peces- dedicat a l'art visual i la narració a través de la Història, incloent cinema, còmics, il·lustració, pintura i fotrografia. L'objectiu és posar en primera línia aquelles disciplines que no sempre han estat incloses en els museus tradicionals però que també han ajudat a crear Cultura i identitat col·lectiva, amb una clara intenció anti-elitista d'entendre l'Art i la Història de l'Art. 

L'espai -de 30.000 metrs quadrats i dissenyat per l'arquitecte xinès Ma Yansong- está configurat per 33 galeries, 2 teatres i zones verdes. Bona parta de la col·lecció és el material que el sr. Lucas ha anat acumulant durant 50 anys. 

Entre les peces exposades podem trobar obres de Firda Kahlo, Thomas Hart Benton, Kerry James Marshall, Diego Rivera, Charle White, Moebius, Frank Miller, Jack Kirby, Man Ray, Kenneth Anger, ... però les obres 'estrella', òbviament, serà el material al voltant d'Star Wars com una Starfighter Naboo N-1 a tamany real.

Una bona notícia, llàstima que ens quedi una mica lluny ...