dimarts, 7 de juliol del 2026

"DESDE LA ANTIGÜEDAD ES COSTUMBRE..."


 

Desde la antigüedad es costumbre considerar que lo idéntico, lo homogéneo o lo igual deben dominarla escena. Se ha pasado a cuchillo a lo otro, a todo lo que es diferente, a lo extraño, a lo hetereogéneo, a lo singular. Ha sido una lucha a vida o muerte que todavía hou persiste. La tradición heredada creyó que lo permanente y lo universal, lo objetivo y lo inmóvil tenían que defenderse a capa y espada porque todo lo que olía a 'tiempo' y, por lo tanto, a transformación o caducidad resultaba insoportable. ¿Por qué¿ ¿Qué razón hay para que el aroma del tiempo no pueda tolerarse? La respuesta está clara: todo lo que tiene sabor a trasformación, a ambigüedad y a pluralidad inquieta y desencadena el vértigo.

Joan-Carles Mèlich (2025:157). 
El escenario de la existencia

dilluns, 29 de juny del 2026

dissabte, 27 de juny del 2026

'THE ROCKY HORROR PICTURE SHOW' AL CINECLUB LA RAPITA EN EL PRIDE 2026

 

Un any més, el CineClub La Ràpita participa en el Pride que organitza l'Ajuntament de La Ràpita. Nosaltres aportem la peli, i en aquest cas hem escollit la peli de culte queer per excel·lència: THE ROCKY HORROR PICTURE SHOW (1975). 

El planazo que inclou sessió de Dj amb John Deere (20:15) i Bingo Drag amb Divax i Steinburg (23:30). Xalera segura!!

Poques pel·lícules en la Història del Cinema representen l'alliberament sexual i la visibilitat LGTBIQ+ com aquesta. En un moment de repressió cap a la diversitat a principis dels anys '70 (i una mica ara, no ens enguanyem), el film ens presenta personatges fluïds i andrògins, trencant els esquemes del gènere en una producció cinematogràfica. A l'Estat Espanyol va trigar 3 anys en estrenar-se.

El film és l'adaptació per al cinema del musical creat per Richard O'Brien i que es va estrenar l'any 1973 en el Royal Court Theatre (Upstairs) de Londres; era un espectacle petit, modest, molt punk, irreverent i amb humor negre. La sala es va quedar petita i van passar al King's Road Theatre i d'aquí a Hollywood. L'obra i la peli la va dirigir el director australià Jim Sharman. Van mantenir bona part del repartiment de la versió teatral i va significar l'entrada a Hollywood de Susan Sarandon i Tim Curry.

Tot i que l'estrena cinematogràfica fou un fracàs el film va aconseguir tenir el rècord de la pel·lícula amb l'estrena comercial més llarga de la història del cinema gràcies a les 'sessions de mitjanit'; sessions que es convertien en espais en els que el públic podia anar disfressat i en el que veure una peli es convertia en una experiència teatral i comunitària. Es produeixen activitats ben curioses mentres es projecta el film (encara a data d'avuis als EEUU): públic que crida, insulta o diu diàlegs alternatius, que llencen coses com arròs, paper higiènia, actors i actrius que imiten davant de la pantalla les actuacions del film mentres es projecta....

La història d'una parella que està a punt de casar-se i que no vol mantenir relacions sexuals fins abans del matrimoni representa la societat tradicional que impacta amb els personatges que habiten un castell misteriós al que la parella arriba com a refugi d'una tempesta inesperada. El contrast entre tradicional i modern, entre repressió i alliberament és el tema central del film.

El film és un còctel de ciència-ficció clàssica de sèire B, de musical de broadway i Glam rock amb un banda sonora de hits immediats com 'Time Warp' o 'Sweet Tansvestite'. L'impacte del film va obrir la porta a l'estètica punk, la moda gòtica o la subcultura alternativa.

Amb el lema 'Don't dream it. Be it és na pel·lícula que revindica la ment oberta i qüestiona els prejudicis que encara tenim al voltant del gènere, l'identitat i l'orientació sexual. Però fet de forma irònica, carnavalera i petarda.

Si veniu a la Plaça Sebastià Juan Arbó de La Ràpita us espera una peli provocadora, divertida i sexi a l'aire lliure. Us esperem!!!


dijous, 18 de juny del 2026

'CASABLANCA' AL CINECLUB LA RAPITA

 

Aquest diumenge, al CineClub La Ràpita tindrem una d'aquelles projeccions que justifiquen l'existència del cineclubs: poder gaudir en pantalla gran i en VOSE d'un clàssic com 'Casablanca' (1942).

Hi ha una pel·lícula més icònica en la Història del Cinema que el film protagonitzat per uns mítics Humphrey Bogart i Ingrid Bergman?

Ningú l'ha posat mai en el ranking de les millors pel·lícules que s'han realitzat però sí en el de més populars,  vistes i gaudides. 'Casablanca' no és cap obra mestra però l'equilibri entre el drama polític, el suspens i el romanticisme és admirable i els seus diàlegs -mil cops referenciats- són una delícia.

El primer que hem de tenir en compte és que va filmar i estrenar en plena Segona Guerra Mundial, per tant, el missatge polític contea el nazisme va ser palpable mentres es realitzava i en el moment d'estrenar-la. Moltes de les persones que van participar en el film foren persones jueves exiliades de l'Alemanya nazi, moltes de les escenes van acabar amb els plors dels membres del rodatge com en el moment que canten la Marsellesa, tot un símbol de la Resistència contra el règim nazi.

Tot i que no hem dit que sigui perfecta la seva estructura narrativa sòlida, les actuacions memorables i una banda sonora captivadora la converteixen en una pel·lícula vigent i admirada; sense dubte, és una de les pel·lícules més estimades del Cinema.

La pel·lícula va néixer com una obra de teatre, aquesta no es va estrenar fins a 50 anys després amb el títol de Everybody comes to Rick's (Tot el món ve al de Rick) escrita per Murray Burnett i Joan Alison. La va dirigir Michael Curtiz, especialitzat en cinemes d'aventures com 'El capitán Blood' (1935), 'Robin de los bosques' (1938) o 'No somos ángeles' (1955). Sembla ser que els autors no van estar massa d'acord que la fessin en pel·lícula abans d'en teatre i ho van denunciar... però va guanyar la Warner Bros. A principis dels '90 la Warner i els autors van arribar a un acord i la van estrenar a Londres, mantenint-se en cartell diverses setmanes, l'any 1991.

Es tracta d'un film amb 3 frases conegudes per tothom: 'Siempre nos quedará París', 'este es el principio de una gran amistad' i 'Tócala un altre cop, Sam', 'aquesta darrera, però, no es diu mai en el film, sinó que vingué posteriorment quan Woody Allen en féu una obra de teatre en la que el personatge de Rick i Casablanca està molt present, i la va titular: 'Tocala una altre cop, Sam'.

La pel·lícula no es va rodar al Marroc, sinó als EEUU, als estudis de la Warner; i, de fet, el cafè està inspirat en l'Hotel El Minzah de Tànger. La única escena en exteriors fou la de l'aeroport, la darrera escena, però es rodà en un aeroport de Los Angeles. Les escenes en que estan junts la Bergman i Bogart, ell està damunt d'un caixó per a superar els 20 centímetres de diferència. La llegenda diu que el guió s'anava escrivint mentres filmaven i que els mateixos participants no sabien si Rick i Ilsa acabarien junts al final del film o no... 

Es va emportar 3 Oscar: Millor Pel·lícula, Millor Director i Millor Guió. 

Un film que ens parla del sacrifici, de la integritat i del deure, tota un lliçó d'ètica. Un clàssic indiscutible que podrem gaudir al CineClub La Ràpita aquest diumenge a les 19:00 a l'Auditori Sixto Mir.


dijous, 11 de juny del 2026

'GREASE' AL CINECLUB LA RAPITA

Quants i quantes ens hem enamorat d'Oliva Newton-John i/o John Travolta en aquesta pel·lícula. 'Grease' no és una obrsa mestra però és un musical que va deixar empremta en molts espectadors i espectadores que ja tenim una edat. Enlluernades per l'estil de vida nord-americà, 'Grease' representada el què tot adolescent li agradaria viure: Amistat, Música i Amor.

Tot i que la crítica la va linxar força el públic la va adoptar des del moment de la va estrena i fou el musical de més recptació fins que es va estrenar 'Mamma mia'. El film debut del seu director -Randal Kleiser- és una icona del cinema i la seva banda sonora de les més conegudes i reconegudes de la història del cinema.

La pel·lícula de 1978 és una adaptació del musical estrenat el 1972 i recrea els EEUU dels anys '50. El repartiment simulava ser adolescent però el sr- Travolta tenia 24 anys, la sra. Newton-John 29 i la sra. Channing 33.

John Travolta -que un any abans havia triomfat amb 'Fiebre del Sábado noche'- va insistir a la productora per a que contractessin a Oliva perquè n'estava bojament enamorat, Olivia Newton-John va dubtar de si acceptar el paper o no per por al fracàs (la primera actriu en la que es va pensar fou Carrie Fisher -la princesa Leia-), els 'chupetons' que llueix Stockard Channing en el paper de Rizzo eren autèntics, fets per l'actor que feia de novio per a que fossin més reals. 

Es va intentar expandir l'univers Grease amb més films posteriors: Grease 2 (1982), amb Michelle Pfeiffer com a protagonista i es va intentar un Grease 3 al 2002 amb bona part del repartiment original però no es va tirar endavant.

Tot i que sempre ha representat un tipu de cinema romàntic lleuger, amb el temps, se l'ha tingut en compte com un primer pas cap a l'alliberament sexual de la joventut.

Aquest diumenge, la podreu veure en pantalla gran i amb les cançons interpretades en directe, mentres mirem la pel·lícula, per la coral de l'Agrupació Musical Rapitenca, tota una experiència musical i cinematogràfica.