dijous, 10 de setembre del 2026

LA SRA. VICTORIA VERA AL FANGOFEST 2026

 

Participar en el FangoFest com a entrevistador 'oficial' em permet conéixer cada any personalitats del cinema que venen a Amposta a rebre el premi honorífic del festival i ens parlen d'allò que passa darrera de les càmeres.

La convidada d'enguany és una autèntica icona dins del cinema peninsular, la sra. Victoria Vera ha tingut una àmplia carrera dins del cinema, la televisió i el teatre, fent d'empresària.

Tot i que les seves primeres inquietuds artístiques van anar adreçades al ballet, de ben jove va començar a estudiar interpretació debutant sent encara adolescent amb papers com el d'Ana Frank. Fou una figura representativa de la Transició espanyola i superficialment etiquetada 'd'actriu del destape', etiqueta amb la que ella és molt crítica. En la seva trajectòria com a actriu va participar en produccions italianes, franceses, mexicanes o soviètiques, compartint rodatges amb personalitats com Anthony Quinn, Peter Fonda, Alice Cooper o Omar Shariff.

En el passat Festival de Málaga se li va entregar la Biznaga Ciudad del Paraíso en reconeixement a la seva trajectòria. 

Aquest dissabte a les 18:30, a La Lira Ampostina se li entregarà el Premi Honorífic Pont de l'Infern del FangoFest i tindré l'honor de xerrar amb ella, valorant els 50 anys de professió, parlant-nos dels seus primers papers en el cinema, de la seva extensa carrera teatral, del què significà la censura i la posterior 'llibertat' finalitzat el franquisme, ... i de la Vida, en general.

divendres, 4 de setembre del 2026

ARRIBA EL LUCAS MUSEUM OF NARRATIVE ART

 


Potser no tindrà allò que els crítics anomenen 'obres mestres', potser els seus films no tenen la profunditat ni complexitat dels hits de la Història del Cinema però si hi ha algú que ha deixat una empremta a l'hora de crear icones i sagues perdurables i en estat de plena salut aquest és el sr. George Lucas. Infravalorat o no prou valorat, en la meva opinió.

El sr. Lucas, el proper 22 de setembre inaugurarà una museu, el Lucas Museum of Narrative Art (Museu Lucas d'Art Narratiu), ubicat en el Exposition Park a Los Angeles. Es tracta d'una obra farònica que ha costat 1.500 milions de dòlars (que es diuen ràpid), amb un disseny futurista que recorda una nau espacial. 

El projecte ha estat impulsat i finançat pel sr. Lucas i la seva muller, l'empresària Mellody Hobson

Es tracta d'un espai -amb més de 40.000 peces- dedicat a l'art visual i la narració a través de la Història, incloent cinema, còmics, il·lustració, pintura i fotrografia. L'objectiu és posar en primera línia aquelles disciplines que no sempre han estat incloses en els museus tradicionals però que també han ajudat a crear Cultura i identitat col·lectiva, amb una clara intenció anti-elitista d'entendre l'Art i la Història de l'Art. 

L'espai -de 30.000 metrs quadrats i dissenyat per l'arquitecte xinès Ma Yansong- está configurat per 33 galeries, 2 teatres i zones verdes. Bona parta de la col·lecció és el material que el sr. Lucas ha anat acumulant durant 50 anys. 

Entre les peces exposades podem trobar obres de Firda Kahlo, Thomas Hart Benton, Kerry James Marshall, Diego Rivera, Charle White, Moebius, Frank Miller, Jack Kirby, Man Ray, Kenneth Anger, ... però les obres 'estrella', òbviament, serà el material al voltant d'Star Wars com una Starfighter Naboo N-1 a tamany real.

Una bona notícia, llàstima que ens quedi una mica lluny ...


dimarts, 1 de setembre del 2026

SITGES 2026 #2: AVANÇAMENT PROGRAMACIO

 
Quan falten menys de 2 mesos per a que tingui lloc el Festival de Sitges ja es va fer la roda de premsa oficial en la que es desvetllaven els primers títols que estarien en la infiniiiiiiita graella que cada any ens prepara el Festival.

La 59a edició del Sitges tindrà lloc del 08 al 18 d'octubre. Nosaltres ja estem acreditats i allà estarem tota la setmana, a tope!

Ja vam dir que 'Carrie' i 'Quién puede matar a un niño?' són els primers títols que tindran homenatge, aprofitant el seu 50è. aniversari. Una de les primeres incorporacions a la programació és la sèrie de 'Carrie' que n'ha fet Mike Flanagan i que podrem veure el primer capítol en el Sitges 2026.

En quant a pelis internacionals que descobrirem a Sitges: la nova de Nicolas Winding Refn: Her Private Hell; Leviticus d'Adrian Chiarella, després del seu pas per Sundance; Hungry de James Nunn, un thriller de supervivència; un folk horror d'Hanna Bergholm: Nightborn; The Birthday Party de Lea Mysius; The Carpenter's son de Lofty Nathan, amb Nicolas Cage; Karma de Guillaume Canet; Never After Dark de Dave Boyle; lo nou del director Train to Busan: Colony de Yeon Sang-ho; The Mouths de Takashi Shimizu; Kokurojo: The Samurai and the Prisoner de Kiyoshi Kurosawa; 

En quant a films de la península: Las hijas de Daniel Romero; 11, de Claudia i Paula Serra; Upiro, d'Oscar Martín; La muerte de Drácula de Burnin' Percebes; Las mala madre d'Alicia Albares; The End of it de Maria Martinez Bayona.

Debuts de Peter Warren amb Kill me; Marion Le Coroller amb Sanguine; Raviv (Ricky) Ullman i Greg Yagolnitzer amb Drag.

Pel que fa a més títols clàssics, hi haurà l'Scanners (1981) -de Cronenberg en una versió nova en 4K-, The Devils (1971) de Ken Russell, en una nova versió 'director's cut'; recuperarem 'Tesis' (1996) l'obra debut d'Alejandro Amenábar que podrem veure en 2K; revisitarem l'impactant quan es va estrenar Cannibal Holocaust (1980) de Ruggero Deodato, referent del fals documental gore i salvatge; gaudirem d'una versió en 4K del King Kong de 1976 dirigida per John Guillermin.

El festival ha rebut unes 3.800 pel·lícules per a formar part de la seva programació, entre llargmetratges i curtmetratges.

Pel que fa als espais, un altre any sense comptar amb el Retiro, que continua en obres. 

En els propers dies s'aniran desvetllant nous títols i la llista de Premis honorífics.

dilluns, 31 d’agost del 2026

EN LA TEUA MORT (DE JOSEP IGUAL)

 

L'abraçada molla
d'un carboncle despreciat.
Sagetes de dol per l'hivern
que et sobreviu.
Una malaltia
en el nus dolç del pit. 
L'envelliment d'un silenci
desitjat, fecundat per les llums
del moll, per les engrunes d'algun
ben trobat entre les runes.
Tota la fragilitat d'una abraçada
minvant, el lent velam que solca
un oceà de versos oblidats,
la son descordada en la blancor
d'uns malucs que es cerquen.
Demà serà la pluja del mar
i les barques, el contrallum
d'uns llavis impossibles
que ens rebaten a la fosca.
Potser el fred ens proclame
vencedors, bells bocins
d'un fang sembrat per l'albada
que esborrarà totes les petges.
del moll, per les engrunes d'algun
ben trobat entre les runes

 

Josep Igual (1994:9). Closed for sale
(il·lustració generada amb chatgpt)

dijous, 27 d’agost del 2026

'NUIT ET BROUILLARD' A LO SAFAREIG DE LO PATI

Aquest dissabte una nova sessió de 'Mirades de Cinema' a Lo Safareig de Lo Pati. Aquesta quarta sessió serà la més contundent de totes: es tracta del document imprescindible que Alain Resnais va realitzar l'any 1955 sobre els camps de concentració nazi. Un migmetratge documental de poc més de 30 minuts per a explicar-nos l'horror de l'holocaust.

Una mirada incòmoda, punyent, feridora la d'aquest mes d'agost però necessària, imprescindible i més en uns temps en els que la xenofòbia i el rebuig a 'l'altre' està a l'ordre del dia.

De 'Nuit et brouillard' (nit i boira) és el primer film documental sobre el que es va descobrir un cop finalitzada la Segona Guerra Mundial ens els camps d'extermini. El documental barreja imatges d'arxiu en blanc i negre i seqüències en color filmades per l'equip del sr. Resnais a mitjans dels '50 del segle passat. La barbàrie dels fets 'passats' contrasta amb la calma de les imatges del 'present'. Un present pacífic que amaga un passat traumàtic.

El film fou un encàrrec del Comité d'Histoire de la Déportation  de la Seconde Guerre Mondiale per a commemorar el desé aniversari de l'alliberament dels presoners dels camps de concentració nazi. El film té el guió poètic de Jean Cayrol (supervivent dels camps), amb la veu en off de Michel Bouquet i la música de Hanns Eisler.

El documental ens planteja la fragilitat de la memòria històrica i l'urgència d'aprehendre el passat en un moment de perill... i estem parlant de 1955, imaginem-nos la necessitat actual, tenint en compte alguns corrents negacionistes que invaliden l'existència d'aquests camps amb finalitats d'extermini.

En la seva estrena al Festival de Cannes va ser retirada de la competició per ordres expresses del govern alemany, perquè oferia una mala imatge d'aquell país. Va guanyar el premi Jean Vigo al millor migmetratge i nominada al Millor Curtmetratge dels premis BAFTA.

François Truffaut va dir del film que "no és un documental, ni un film de denúncia, ni un poema, sinó una meditació sobre el fenòmen més important del segle XX".

Us esperem aquest DISSABTE 29/08 a les 17:00 a LO PATI