Un vespre vam sortir en una cita doble amb una altra parella. Resulta que la noia no era feliç amb el seu company, tot i que jo no me'n vaig adonar. Jo no pensava en altres dones, preocupat com estava per convertir-me en humorista. Escrivia números, els assajava, procurava fer-me passar els nervis, anava al psicoanalista cada dia, religiosament, esperant el moment Perry Mason: eureka! Ara ho recordo, vaig enxampar els meus pares fent l'amor i el trauma que he reprimit durant tant de temps m'ha provocat la por que tinc que em tanquin dins d'una funda de violoncel clavant-hi claus a la tapa.
Woody Allen (2020: 123-124). A propòsit de no res. Autobiografia.
1 comentari:
Els diàlegs d'en Woody Allen, sempre et sorprenen !.
Salut :)
Publica un comentari a l'entrada