AIXO VA SER TRETS 2022 - CULTURA ITALIANA

Espero que hagueu sigut de les persones que ens vau acompanyar en algunes de les sessions de la primera edició de TRETS, Festival Internacional de Cinema i Cultura, si no va ser així, us faig un ràpid resum d
el què va ser aquesta primera edició del festival organitzat pel CineClub La Ràpita.

L'any 2017 neixia l'Associació CineClub La Ràpita, el mateix any que s'inaugurava l'Auditori Sixto Mir a la mateixa població. La Ràpita tenia una infraestructura de nivell per a poder oferir una programació de cinema continuada. Ja en els inicis, organitzar un festival de cinema estava en la llista d'objectius i ambicions de l'Associació. Vam esperar 2 anys per a posar fil a l'agulla i començar a debatre quin seria el contingut del mateix; volíem quelcom que ens aportès diversitat, que no fos massa especialitzat i que les delimitacions i les fronteres no fossin excessivament estrictes que no puguessin proporcionar un recorregut llarg a la proposta. I tot això ho vam trobar en TRETS, un festival en la que cada any un cultura diferent seria la protagonista. D'aquesta forma, les projeccions i activitats no estarien acotades per a anys de producció ni per gèneres... tindria cabuda qualsevol aspecte de la cultura escollida: gastronomia, literatura, música, art... i sempre amb el cinema com a porta 'entrada a la cultura en qüestió. Malauradament, l'any que havia de tenir lloc la primera edició (2020) va arribar la pandèmia i hem hagut d'esperar dos anys per a poder materialitzar TRETS.

L'edició 2022 l'hem centrat en la Cultura Italiana i l'inauguració no podria haver quedat millor. Tota una declaració d'intencions del què volem aconseguir amb aquest projecte: música, cinema clàssic, gastronomia i bon rotllo!. El sopar italià (boníssim i complit) de la Dolce Vita -amb lasagna, pizza, vinet, burrata i tiramisú, per exemple- va encetar la sessió mentre gaudíem del clàssic del mestre Fellini: Amarcord (1973). Els gags, l'humor i els records del film feien un maridatge encertat amb el sopar. I amb la panxa ben plena vam rebre al grup de música -vingut de Lleida però amb un canareu a la guitarra- Giancaldo. Cançons italianes de tota la vida (Sapore di sale, Azzurro, Il mondo...) ens van fer aixecar de la cadira, fer alguna 'conga' i gaudir de l'energia positiva de la banda.

L'endemà al matí, sessió infantil amb esmorzar (uns cocs i coquetes de la Panificadora espectaculars!) amb una peli bonica de veritat sobre la invasió de l'illa de Sicília d'un clan d'ossos. A la tarde vam tenir la sessió a competició de TRETS: el TRETS Curts, 6 curtmetratges seleccionats entre 1.500 que ens mostraven -de forma eclèctica- aspectes diversos de la cultura italiana i amb formats variats: animació, documental, ficció... El jurat (format per Víctor del CineClub Cambrils, Toni del CineClub Ateneu d'Igualada i el Ciutadà K) va coincidir en atorgar el premi Miquel Porter i Moix amb el Públic: com si s'haguessin posat d'acord, els dos van decidir que 'La vera storia della partita di nascondino piú grande del mondo' ('La vertadera història de la partida d'escondite més gran del món') s'emportès el premi del festival: una escultura en marbre dissenyada i fabricada especialment per al festival.

A la nit del dissabte, un spaghetti western ('Por un puñado de dólares') a l'aire lliure, en agradable ambient de verbena i amb foodstruck per a poder sopar. Un jove Clin Eastwood posava imatge al remake de Yojimbo de Kurosawa però amb la polseguera, la violència i els trets del mestre Sergio Leone. 

El darrer dia del festival va començar amb un dels actes més 'sucosos' de TRETS. Gràcies a la participació del sr. Eduardo Margaretto (traductor del llibre 'La Roma de Pasolini') i amb un servidor com a moderador/dinamitzador va mostrar una vessant de Pier Paolo Passolini més desconeguda del gran públic: la del Pasolini poeta i estudiós de la llengua. Un Martini va donar l'exilir necessari per a que la xerrada anès com la seda. Continuant el fil Pasolini a la tarde vam gaudir del documental 'Pasolini a Barcelona' i la presència del seu director -Hilari M. Pellicé- que ens va mostrar l'impacte que va tenir les diferents visites de l'intel·lectual de Boloña per les nostres terres catalanes i barcelonines. Un treball lúcid i molt interessant el del sr. Pellicé que donava veu a persones -algunes han mort- que van conèixer al sr. Pasolini, convertint el documental en un recull de testimonis d'un valor inqüestionable.

I vam acabar, la nit i el festival, amb la nota divertida i còmica de l'amic Termi que ens va oferir un distès tancament a 3 dies intensos d''immersió italiana' i per a rematar-ho el clàssic de Luca Guadagnino: 'Call me by your name' una sensible 'coming of age' i una romàntica història d'amor que s'ha convertit en tot un referent del col·lectiu LGTBIQ+.

En total: 5 llargmetratges, 6 curtmetratges, 1 xerrada, 1 sopar, 1 concert ... i gairebé 300 persones que van donar suport a una proposta cultural que ha nascut per a quedar-se.

Ja tenim pensat el leitmotiv per al TRETS 2023: la cultura francesa. Tenim menys d'un any per a seleccionar pelis, música, gastronomia,... 

Aquesta darrera foto de l'amic David resumeix el sentiment que se'ns va quedar després de la primera edició de TRETS. L'any que ve, més!