Entre el cel
i la terra,
el dia -aquell dia-
fou l'extermini
de totes les coses.
Colpit, però tranquil
l'home contempla
l'escenografia,
quasi immensa
que vol sentenciar el paisatge.
Després, ella,
cal silenciar el seu nom,
amagada entre
enigmàtiques lletres,
viu i sospira.
Es mou entre la gent,
a l'hora extraviada del matí,
beu cafè,
fuma i pren notes,
tal vegada a l'agenda multicultural.
No sabem si llegeix
la premsa local o
magazins de moda
prét à porter o d'alta costura,
o de gastronomia.
Potser, mots encreuats
o rigorosa informació meterològica.
Qui sap...
Entre el cel i la terra,
encara el record
de la teva carn encesa.
Toni Roca (2019:84) Rebecca torna a Manderley
(Per a M.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada