El sr. Warburg (1866-1923) fou un historiador de l'art que va construir una bibiblioteca -la Biblioteca Warburg- que és tota un referència en el món acadèmic. Fill d'una família adinerada va tenir la sort de poder-se dedicar a l'estudi de la filosofia, la religió, la història i, sobretot, la Història de l'Art.
La biblioteca que construí no fou una biblioteca convencional, no fou una col·lecció de llibres, es tractava d'alguna cosa més gràcies a la visió transdisciplinar del sr. Warburg, de la concepció aperturista i holística de contemplar la Cultura. Vinculada a a aquesta Biblioteca està la seva obra magna, a la que es dedicà els darrers anys de la seva vida: l'Atlas Mnemosyne. Un sistema de relacions d'imatges i conceptes no evidents, agrupant imatges mitjançant tècniques de collage i muntatge i provocant unes relacions noves en una procès obert i infinit... Un primer intent de parlar de l'hipertext l'any 1923, lluny encara de que aquest concepte fos 'inventat'.
El Atles estava configurat per un seguit de làmines negres (que eren fotografiades) on s'incloïen fotografies, retalls de premsa, ampliacions, collages... creant relacions entre conceptres impensables abans de començar; fugint de les jerarquies semàntiques i abraçant les relacions subconscients, profundes i espontànies.
L'impacte que provocà les primeres làmines d'aquest Atles on hi convivien elements clàssics grecorromans amb imatges orientals o de tradició màgica feren saltar les alarmes dels historiadors de l'art més arcaics i conservadors... però l'efecte que provocava aquests elements junts permetien parlar d'una trascedència o d'una traçabilitat planetària molt més rica que la que es cenyeix als límits del períodes o geografies artístiques. La idea és que aquests 79 panells descriguin o expressin conceptes com 'sentiment victoriòs', 'l'expressió del patiment', 'la protecció del nen en perill', 'l'ascensió cap al sol'... però no està 'tancat' sinó que està obert a altres interpretacions i conceptes, ja que l'objectiu no és tenir un repertori d'imatges sinó una representació dinàmica dels gestos de la humanitat occidental; no és un resum d'imatges sinó un pensament en imatges o una memòria en acció.
El gran atractiu del sr. Warburg és haver estat capaç de superar els límits de la Història de l'Art per a parlar-nos d'una 'ciència de la cultura'; molt pròxim al que el sr. Godard ens va oferir en la seva Histoire(s) du cinéma.
Es tracta d'un d'aquells descobriments que planten llavor i ja no te'n pots desprendre....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada