Ayka (2018) és la història d'una jove migrant que arriba sense diners, en males condicions i embarassada a la ciutat de Moscú. Pren la dura decisió d'abandonar son fill mentre aconsegueix millora la seva situació econòmica.
El guionista i director del film, el sr. Sergey Dvortesevoy, nascut a Kazajistan però resident a Rússia estava molt interessat en mostrar en el cinema la situació vital de les persones migrades a Rússia i, especialment, arran d'un article que va llegir on s'informava que l'any 2010 més 240 nens i nenes de mares migrants foren abandonats en hospitals de maternitat russos. El guió està construït a partir d'històries reals tot i que ficcionades. La pel·lícula va trigar 6 anys en realitzar-se i va comptar amb la participació d'actors i actrius no professionals.
El segon objectiu del director amb el film era tractar la bucòlica imatge de la maternitat, trencar la estampa idealitzada que sovint veiem en els mitjans de comunicació o en els relats de mares entusiastes.
La filmografia del sr. Dvortesevoy està formada principalment de documentals i aquest és el seu segon film de ficció. L'estil del film és no desenganxar-se en cap moment de la mare/actriu protagonista, estem ben presents en tot moment en les adversitats i accions resilients del personatge principal. Una càmera en constant moviment, que ens fa pensar en un cinema documental amb una història dura i condicionada al fred (físic i argumental) del paisatge rus. No estem davant d'un film esperançador... anem a la sala de projecció a patir, però també a despertar-nos una empatia i sensibilitat que sovint cal que ens la despertin.
El film va competir per la Palma d'Or en el Festival de Cannes d'aquell any, emportant-se l'actriu protagonista (la sra. Samal Yeslyamova) el premi a la Millor Interpretació Femenina. Festivals com el de Cottbus (Alemanya) o l'Asian Film Awards també van premiar algun aspecte del film.
Film, doncs, contundent, fred, dur, desesperançat però necessari per a mostrar-nos una realitat que sovint està massa lluny dels nostres ulls. Algú pot pensar que el film exagera davant tantes adversitats i drames però és ben sabut que massa sovint la realitat supera a la ficció i que tots i totes podem ser una Ayka en qualsevol moment....
Us esperem aquesta tarde a les 20:00 a l'Auditori Sixto Mir de La Ràpita.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada