Els dies que podeu llevar-vos tardla veus en la penombra de la cambra.A la paret, fa temps, va començaruna punta de llum a la part alta.Ni tu ni ella no ho esmenteu mai,com un secret, però cada vegadaque féu l'amor saps que ella està mirantla línia de llum, que ja s'allargaen silenci pel mur. Parleu dels fills,de diners, de la feina. Resistiunegant la soledat amb del costum.Però com més lluent, a fora, el dia,en la fosca l'esquerda es fa més nítida.
Joan Margarit (1993) Els motius del llop
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada