dijous, 8 d’agost del 2024

EL CINECLUB LA RAPITA PROJECTA 'TIBURON' EN UNA PISCINA

 
Ara que a les sales de cinema els costa portar al públic a veure cinema en pantalla gran sembla que els festivals i els 'eventos' són l'alternativa i l'esperança a recuperar espectadors/es, el cinema com a experiència és un bon reclam... al CineClub La Ràpita us oferim l'oportunitat de veure el clàssic d'Steven Spielberg 'TIBURON' (1975) des de dins d'una piscina. 

Gràcies a la col·laboració del Nara Beach Club -dins del Centre Esportiu Johnny Montañés- que ens ofereix la seva piscina per a veure Tiburón com no l'has vist mai de la vida... 

Per a molta gent, Tiburón és una de les obres mestres del sr. Spielberg, adaptació de la novel·la del sr. Peter Bechley amb Roy Scheider, Robert Shaw, Richard Dreyfuss i Lorraine Gary, entre d'altres, en el repartiment. La història està basada en un fet real, l'escriptor de la novel·la va llegir el 1964 la notícia de que un pescador havia capturat un tauró blanc de dues tonelades a la costa de Long Island... l'autor no va pensar mai que  el seu llibre tindria l'èxit que va tenir. El sr. Spielberg ha reconegut en diverses entrevistes que el llibre no li va agradar i que el personatge que més bé li caia era el tauró. Tot i que Spielberg no era el primer director escollit pels productors, finalment va ser l'escollit. 

Quan van començar a rodar encara no tenien un guió definitiu ni tenien al tauró protagonista que era difícil de confeccionar... No va ser, però, un rodatge fàcil, va estar carregat de situacions adverses que van provocar que costés el triple del que s'havia pressuposat i que de 55 dies de rodatge que s'havien previst van acabar sent 159. Cada dos per tres el tauró-robot -que li van posar de nom Bruce, en homenatge a l'amic d'Spielberg Bruce Ramer-, s'avariava i la frase més repetida del rodatge fou: "el tiburón no funciona" o "Bruce no funciona"... així que van optar per a que es veiés el menys possible en el film, decisió que va ajudar a que el film tingués la tensió que desprén gràcies a la imaginació col·lectiva del públic. El mestre Spielberg va demostrar que 'no ensenyar' potser més terrorífic i inquietant que 'ensenyar'. Bruce continua viu i és una de les atraccions dels parcs Universal de Hollywood.

Una de les decisions que va fer disparar el pressupost del film fou l'obsessió d'Spielberg per rodar al mar i no en un estanc controlat com tothom li va recomanar... filmar a l'oceà Atlàntic fou quelcom del que es va arrepentir el director. Moltes de les escenes del film estan fora del guió, improvisades... 

Sembla ser que Charlton Heston es va oferir per a ser el protagonista i a Lee Marvin li van oferir però va rebutjar la proposta.

Tenint en compte l'augment de dies de rodatge i l'augment desorbitat del pressupost, el sr. Spielberg va pensar que era el final de la seva carrera... quan, òbviament, fou tot el contrari. Igualment, s'ho va passar molt malament durant l'estrena del film, pensant que no agradaria al públic; es va convèncer que la pel·lícula seria un èxit quan en una projecció una persona del públic, en veure una escena sanguinolenta del film, va sortir al hall del cinema, va vomitar a la catifa, va anar al bany a netejar-se i va tornar a entrar a la sala per a continuar veient la peli.

Menció apart s'ha de fer de la BSO del mestre John Williams, de la que el mateix Spielberg ha afirmat en diverses entrevistes que és una de les claus d'èxit del film, considerada una dels 6 millors de la història de la música per al cinema (segons l'American Film Institute).

Va ser el film amb més recaptació de la Història del Cinema fins que va arribar Star Wars dos anys després i li va prendre el lloc. 

El film va obtenir 3 Oscar: al Millor So, al Millor Muntatge i a la Millor Música.

Així doncs, es tracta de tota una icona en la Història del Cinema que gràcies al CineClub La Ràpita la podreu veure en pantalla gran mentres ens refresquem dins de la piscina.... no heu viscut una experiència semblant!

Ens veiem a la piscina!