dijous, 8 de juliol de 2010

SOMNIEM ?? SÍ, PERO NO HI SERE DISSABTE !!

Ja sé que amb el que diré no em guanyaré massa elogis, però la situació que s'està produint amb el tema de l'Estatut, Catalunya, l'independentisme i la manifestació del dissabte em desperten sentiments ambivalents.
·
Jo crec que ja vaig nèixer independentista, sense rumiar-m'ho, i en la meva joventut em vaig encarregar de manifestar-ho als quatre vents, de Fraga fins a Maó i de Salses a Guardamar!!... era -podríem dir-ne- independentista militant. Passats els anys, la vida i la formació en antropolgia en fèu pensar, de forma crítica, que pot ser ens estàvem mirant massa el melic i havñiem d'obrir-nos a actituds de més abast, més urgents i necessàries; a causes més importants, per injustes i dramàtiques, que el que podia patir el meu país petit després de la dictadura.


En l'actualitat, suposo que per la serenor que et provoca l'edat, veus el fet independentista de forma més calmada, més prudent ... més desencantada!. El panorama polític del nostre país és cínic, interessat, populista i electoralista. L'únic que és pretén és guanyar: guanyar simpaties, guanyar vots, guanyar escons, guanyar poder ... i guanya calés!. I ara aixequen banderes que seran traïdes a la mínima que tinguin ocassió, com han fet tants cops! ¿¿Per a què anar a una manifestació si els/les que hauran d'actuar a nivell parlamentari faran el que els donarà la gana sense tenir en compte el nostre clam???, com han fet tants cops!


Què fan els partits que van fer la gara gara al PP quan convenia apuntant-se a la manifestació?
·

Què fan els partits que donen suport a la seva secció de Madrid apuntant-se a la manifestació?

· Què fan els partits que fins fa poc parlaven de federalisme apuntant-se a la manifestació?
·

Què fan els partits que fins ara parlaven de catalanisme perquè independentisme sonava massa radical i extrem apuntant-se a la manifestació?
·

Les nostres reivindicacions i lliutes estan tan 'brutes de partit polític' que a mi no m'hi veureu a la manifestació del dissabte... no ho veig clar! (i ja em sap greu, ja!)
·
Com no podia ser d'una altra manera, Lluís Llach torna a convertir-se en un símbol de lluita gràcies a la recuperació de la peça Somniem (una de les més fascinants, estranyes i rabioses de Llach) del 1979 per a incloure-la en la promoció del lema Som una Nació. Nosaltres decidim amb la que es convoca la manifestació del dissabte. Com no podia ser d'una altra manera, Lluís Danés se n'ha encarregat del vídeo... la força de Llach és inqüestionable!!


Aquí teniu la cançó original ... una meravella de cançó en forma de ràbia continguda, passió, força... el Llach més contundent !!


22 comentaris:

pati di fusa ha dit...

la "classe" política és de vergonya, com a mínim. però no condicionaran la meua presència a la manifestació de dissabte. no són ells qui em convoquen, no és amb ells amb qui caminaré. jo crec que ens hem de fer sentir més que ells, que no ens empara cap color ni cap sigla, que ens reafirmem perquè volem ser!

"somniem... i ho volem TOT!"

Ciutadà K ha dit...

Ai,Pats, no sé.... i mira que a mi les manifes me molen, eh???

però no ho veig clar ...nosaltres sortim al carrer però qui executen i signen són ells... buf!

Nora ha dit...

interessant tema el dels nacionalismes, però molt cansi.

Bon dia Sr. Ciutadà i Pats

Miri, jo no em considero nacionalista, ni de cap estat ni de cap país ja que l'únic que em representa a mi soc jo mateix i no em sento identificat amb cap bandera i encara menys amb cap partit polític.

Tampoc em diu res que quatre "famosillos" que surten per la tele em diguin que haig de fer i que segurament han cobrat pasta, tot sigui pel país. D'aixó se'n diu cinisme.

L'única "nació" amb la que crec és amb la gent que m'envolta i que em fa costat. Tot això és un endarreriment per a l'evolució humana. Tots vivim en el mateix planeta i tots som persones i la majoria ens entenem entre nosaltres i ens agrada viure en pau.

Ja se que molta gent va morir en aquesta terra pel simple fet de parlar català, però també n'hi havia molta que va morir per pensar de forma universal. El problema de la classe política (que són el càncer del sistema) és que no deixaran la seva gallina d'ous d'or i si fa falta enfronta a la gent, ho faran sense manies. Ho porten fen generació darrera generació i ho saben fer bé o això és el que creuen.

M'alegra sr. ciutadà que valori altres injustícies abans que un estatut que ens farà lliures per sempre d'un sistema opressor espanyol i que ens portarà a un altre sistema opressor, això si amb català.
Mentre és va donant voltes als temes d'identitat, per la porta del darrera ens van traient drets socials, baixant salaris, malgastant diners amb armes i guerres, no sigui cas que es quedin (els polítics) sense part del pastís.

Ja veu que no mostro cap simpatia pels nacionalismes, ni espanyol, ni català, ni francès, ni xinés. Per a mi la majoria de polítics representen el Judes de la societat, constantment traeixen als seus votant per quatre monedes d'or.

Que quedi constància dels meus respectes per aquelles persones que van patir les atrocitats i les injustícies de Paquito Pantanos i de les qual no hem sabut seguir el seu exemple de lluita per les llibertats de la vida. Evidentment els temps han canviat i ara tenim més llibertat que abans, podem vestir com vulguem, parlar com vulguem, anar on vulguem i amb qui vulguem..., però vaja jo prefereixo somniar amb una societat més simple sense polítics que manipulin constantment i on tothom s'entengui.

I si no ho te clar Ciutadà, faci-ho a cara o creu ;P

salut i anarquia

Ciutadà K ha dit...

Què bonic quan la gent participa ens els blogs per enraonar, analitzar i discutir!!!
Gràcies Pats i Nora !

I el curiós és que estic d'acord amb els dos ... 'corasón partío', je,je,je,je,je,je

pati di fusa ha dit...

jo sóc persona, i si em trepitgen els drets com a tal, em manifestaré.

jo sóc treballadora, i si em trepitgen els drets com a tal, em manifestaré.

jo sóc dona, i si em trepitgen els drets com a tal, em manifestaré.

jo sóc catalana, i si em trepitgen els drets com a tal, em manifestaré.

tot això forma part de la meua identitat, i a partir d'aquí, seré tot lo universalista que es vulgui!

Nora ha dit...

ui,ui

Pats perdoni si l'he ofès.

no dic que no tingui dret a manifestar-se ni a sentir-se catalana.
del que em queixo és de la utilització política de les identitats i de l'opressió, no cap als pobles sinó cap a les persones.

si me d'identificar amb algun poble, aquest se'ns dubte són les terres de l'ebre, amb les quals mantinc una relació d'amor-passotis-me. M'he trobat que en la mateixa Catalunya em diuen valencià, o que no soc català perquè no parlo català correcte, com si algú el parles correctament. Una Catalunya on tota la merda que no vol ningú va a parar al sud, molins de vent, centrals nuclears, petroquímica i ara el cementeri nuclear.
Si es té la costa brava per a que cuidar les terres de l'ebre. Resulta que quasi un 80% de les taronges i mandarines de les terres de l'ebre s'exporten fora de Catalunya, així fan país. I parlo de l'ebre perquè és una realitat més pròxima
Ho sento però no em sento oprimit per ser català o viure a Catalunya. Pel que fa la pp, ni cas, no val la pena, no estan be del cap i viuen de l'enfrontament i la mentida. I dic el pp perquè són els que foten més merder amb aquests temes.
No estic en contra del sentiment de la gent, cadascú que se senti d'on vulgui sempre i quant no imposi el seu sentiment. Estic en contra de la utilització política de tals sentiments i del teatre que és fa al voltant de tot això i no crec que un estat català em faci més lliure. Pot ser deixaré de pagar peatges, no hi haurà llista d'espera a la seguretat social, els jutjats seran en català, el cinema serà amb català (jo prefereixo versió original amb subtitols), renfe funcionarà de puta mare, no hi haurà pobres pel carrer, no hi haurà corrupció, tindrem una vida més creativa, treballarem menys hores,...
sincerament que no se quina diferencia hi hauria entre viure en un estat català o un estat espanyol, pot ser que ja no ens dirien polacos, que el nostre dni seria diferent, que no hauriem de veure la foto de carlitos en llocs oficials, que no tindríem exercit, a no ser que es produís una militarització dels mossos de Tura.

el que penso es que l'estat com a tal, continua sent un estat.

la meva identitat i el meu sentiment son meus i crec que ningú me'ls pot arrabassar, pot ser discutir però no arrabassar.
Repeteixo que no estic en contra dels sentiments de la gent, sempre que no siguin inquisidors, i que trenen tot el dret a manifestar-se. Del que estic en contra és de la utilització política de les persones.

un cop més li demano disculpes, Pat, si l'he ofès, no és la meva intenció i la convido a que amb la calor que fa es prengui un xampú (com diem all'a baix) en la gerra ben gelada i a una bona terrasseta ;P

Per cert un dubte gramatical, l'Ebre pot anar apostrofat?

PD. No es queixarà Sr. Ciutadà, últimament participo una mica més i ah, ja estic conversant amb el Sr. Foucault.

Salut

pati di fusa ha dit...

no, nora, no m'he sentit ofesa! evidentment que cadascú ha de sentir-se com vulgui! el que dic és que jo vaig a la manifestació per consciència, no perquè m'ho diguin els polítics.

(l'ebre no només es pot apostrofar, sinó que s'ha d'apostrofar! ;))

Ciutadà K ha dit...

Buf! com vol què en tingui queixa, amiga Nora??!!! Estic bocabadat i esmaperdut del vostre enfrontament dialèctic...

Ara pecaré de còmode, però em trobo entre els dos; i posats a ser sobreintepretador us diré que els vostres discursos escenifiquen la vessant col·lectiva vs. indivual del pensament d'esquerra... sí, ja sé que pensareu que m'he grillat, i m'explico: en el que dieu hi podem detectar aquell pensament 'anarquista que reivindica l'individu' i el 'comunista que reivindica la força de la comunitat' (entenent comunista no exclusivament com a corrent política sinó de 'comunitari'). El primer, vetlla per les llibretats individuals per sobre de les altres; el segon, pensa que entre tots i totes podem canviar les coses i aconseguir llibertat per a tothom. El primer, vol esbombar el sistema i que el deixin viure en pau; el segon, vol canviar-ho des del sistema per a que tots/es assolim millores.

Del primer m'agrada el 'viure i deixar viure' i la força revolucionària d'aniquilar tot el sistema... no m'agrada, però, l'obsessió per l'individu (sóc massa col·lectiu!)
Del segon m'agrada l'esperança de que entre tots/es ho farem tot, que la unió fa la força i que no podem avançar sols...
i, pel que veig, la balança es decanta més cap a aquesta segona vessant perquè em costa trobar-hi aspectes negatius... ai, i paro!

Celebro que conversi amb Foucualt, per quin ha començat? (li recomano, especialment, Història de la Sexualitat.1 i Vigilar i Castigar ... però tot Ell és una meravella!)

Salut, benvolgudes!

Ciutadà K ha dit...

Benvolguda, Pats, a mi ja m'havia quedat clar, això! sé perfectament que vosté no va perquè li diguin! (ja la coneixem, ja :P ) ... i que tothom és lliure de fer el que vulgui, òbviament! però no troba que aquesta convocatòria està 'massa plena' de partits oportunistes? vosté anirà amb el seu lema, però estarà envoltada de la resta, tots en el mateix pack ... ai, no sé, no m'havia trobar mai atacant una acte amb el que comparteixo el que s'hi reivindica, és certament contradictori!!

I el bé que m'ho estic passant gràcies a vosaltres!! Petons!

pati di fusa ha dit...

com m'ha agradat aquesta recapitulació / posada en comú a mode conclusió, ciutadà!

ja sabem que jo sóc dubitativa de mena, i m'he fet els meus raonaments sobre la conveniència o no d'anar a la manifestació, no cregui, però sí, li he de dir que hi vaig convençuda, que sóc conscient que hi ha qui la utilitzarà de forma partidista, però també tinc clar que a aquests ja els castigaré al seu terreny i al seu moment. la manifestació és el terreny del poble, i per mi, si no hi anés seria castigar la meua consciència.

(ja em posaré ben cap al final, no pateixi! ;))

Ciutadà K ha dit...

ja,ja,ja,ja,ja... chapeau!!

Salva ha dit...

Holaaa
A mi em pasa una cosa curiosa o no: soc super independentista quan a Madrid goberna el PP. Ara amb Zapatero ho soc menys, es més, crec que ara soc anti independentista fins i tot. Pero mes que res per que crec que el independentisme s' ha anat convertint a casa nostra en un nacionalisme de dretes que al menys a mi em fa por. Només cal veure com tracten tots aquets que convoquen la mani al president Montilla: per mi voreja el racisme. No es "uno de los nuestros"
Segur que m'equivoco pero es la sensació que tinc. I no, el cos no em demana anar a aquesta mani.

Ciutadà K ha dit...

Oh! quina alegria tenir-lo aquí, Salva!

I sentint les seves paraules em quedo molt millor, eh?? és que tenia remordiments de sentir el que sento, em sabia greu aquesta mena de traïció a tants anys d'independentisme... no acabes de trobar raons prou sòlides per 'el cos no ens demana anr-hi', expressió encertada!

Bon cap de setmana, comentaristes!!

pati di fusa ha dit...

em sembla que des del conservadorisme espanyol (no exclusiu del pp, bastant més estès), potser ens guanyarien en exclusió i racisme. deixant de banda tota la porqueria mediàtica, a mi m'han mirat amb menyspreu per parlar en català a madrid, i no amb els madrilenyos (sé castellà i el practico quan cal), sinó amb altres persones catalanes. que no som tots espanyols? o és que només hi ha una manera de ser espanyol? si el país on em diuen que he de pertànyer no entén ni vol entendre la meua identitat, jo dic que aquest no és el meu país.

jo no he sentit a ningú dir que montilla "no es uno de los nuestros". ara, que està fent el ridícul amb la parida de si senyera o lema, això sí, i també ho penso. jo crec que a montilla li passa una mica com amb els que tenen dubtes, que el cos no l'hi demana, però la pressió política i social, la imminència de les eleccions... l'empeny a fer-se la foto. molt de tuf, sí! (i no és l'únic, ni de l'únic partit)

cap manifestació és monolítica, en cada manifestació, per petita que sigui, hi ha tantes sensibilitats diferents com persones. jo aniré a aquesta manifestació, i com jo, moltes altres persones que no som nacionalistes de dretes, que no som racistes ni excloents. el motiu per no anar a les manis és la mandra o el desacord amb el que s'hi reivindica.

és el meu punt de vista, i sense ànim de voler convèncer ningú.

bon cap de setmana!

Ciutadà K ha dit...

Oh!, Pats que m'agrada llegir-la així d'encesa... :P

I té raó en moltes coses, per exemple, les diferents sensibilitats en qualsevol mani i potser hauria de ser sincer i reconèixer que bona part de motiu per no anar és la mandra... tot i que, a més de la mandra i el desacord en el que s'hi reivindica jo inclouria una tercera raó: desacord en la forma; i una quarta: dubtes en l'abast de la mateix... i aquestes són les que em pesen més: la forma és més una pancarta de partits polítics que res; i l'abast (m'encantaria equivocar-me) no anirà més enllà que un acte lúdico-festiu...

Gaudeixi de la mani, Pats!! els sentiments que desencadenen aquests actes col·lectius són emotius i emplenants.

Bon cap de setmana!

Salva ha dit...

Estic a punt de vomitar pero per primer cop i espero que ultim estic d' acord amb el Azua: http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/politica/20100711/article-felix-azua-tuf-dreta-innegable/380423.shtml

pati di fusa ha dit...

independentment del seu punt de vista, uns mínims de respecte i educació en el seu comentari no haurien estat de més, sr. salva.

Ciutadà K ha dit...

Ai, no ens atabalem ... certament, sr. Salva, hi ha algun verb en el seu comentari que pot ferir alguna sensibilitat... d'altra banda, hem de pensar que el comentari en qüestió anava adreçat a situacions fora del debat que estem tenint i no pas a cap de les persones de can Ciutadà K.

Mantinguem la calma ...

pati di fusa ha dit...

situacions fora del debat com la manifestació, no? doncs em segueixo sentint al·ludida.

curiós el superpoder d'opinar sense conèixer. curiosa la visceralitat d'algú que s'autoproclama tan antidretà. tot plegat, molt curiós.

Ciutadà K ha dit...

Quan em referia a 'fora' jo volia dir que no es referia a Pats, ni Nora, ni Ciutadà K... sinó a la situació que expressa el sr. Azua en el seu article i que va adreçat CLARAMENT caps als partits polítics que s'anomenen: ERC, CIU i PSC ... i sí, la seva atictud provoquen com a mínim marejos ...

No es senti al·ludida, amiga Pats, que no va per vosté, llàstima que el sr. Salva potser triga 6 mesos més en tornar a deixar un comentari ...

Pats, com va viura la mani???

NUr ha dit...

JO no vaig poder anar a la mani, per motius de feina i agenda( que yupi soc!!!), però jo si ,que hi hagues anat, de totes maneres la meva lluita comença a ser més reduida, pq ja fa massa anys que estic vivint a Amposta!
VISCA LES TERRES DE L'EBRE!!!
(estic farta dels centralismes)

Ciutadà K ha dit...

Sí, Nur, sí... molt interessant aquesta nova línia de debat i jo m'hi apunto! sembla que si no ens salva Barcelona no ens salvarà ningú ... ¿¿¿¡¡¡ venen ells aquí a reivindicar les nostres necessitats, eh, eh????!!!! NO!