_
Avui fa un any del naixement del nom amb el que es va
anomenar la sortida al carrer de les persones indignades, fartes d’un sistema
que no els agradava. El moviment 15M continua viu, el crit silenciós del
dissabte passat n’és un prova i les més de 40.000 persones que van emplenar la
Plaça del Sol de Madrid per a fer-lo ho evidencien. La gent continuem
indignada, un any després, força més indignats que l’any passat...
El fenomen del 15M encaixa en un 2011 que va venir
carregat de moviments ‘around de world’ que demanaven un món millor. Mai en el
passat s’havia produït una connexió planetària d’aquestes proporcions i,
òbviament, les xarxes socials tenen un pes específic en tot plegat. Allò més
semblant ho podem trobar en les revoltes pels drets civils dels anys ’60 del
segle passat i, a Europa, el maig del ’68... però Facebook o Twitter, per
exemple, han aconseguit que fos quelcom d’un abast inimaginable.
Des de Tunissia fins a Egipte; d’aquí saltà a Grècia i Espanya;
Wisconsin i NovaYork... “Les protestes no tenen cap tema unificat però expressen
la preocupació de la classe obrera i mitjana a escala mundial davant la
concentració del poder en elits econòmiques, financeres i polítiques”, ha dit Nouriel
Roubini, influent economista de la Unversitat de Nova York.
Si el tret de sortida d’aquest moviment marcaven
objectius concrets com el canvi de govern en països com Egipte, per exemple, i
la caiguda conseqüent de Mubarak el salt a la penínsul·la ibèrica tingué la forma
de la protesta com a objectiu, l’acció era el missatge, no calia reivindicar
res perquè plantar-se al mig del carrer i demostrar l’ennuig era suficient:
estem indignats! Això era prou, això era molt!
- 14/01/11: Un suïcidi a Tunísia provoca la protesta
massiva de la població durant 10 dies aconseguint la caiguda del president dels
darrers 23 anys: Zin al-Abidin Ben Ali.
- 25/02/11: s’ocupa la plaça Tahrir a El Caire i
l’11/02/11aconsegueixen la dimissió de Hosni Mubarak durant 20 anys al poder
- Febrer i març de 2011: s’estén pel països àrabs l’anomenada
‘primavera àrab’ des el Marroc fins a Líbia.
- 15/05/11: una petita manifestació convocada per internet
infla els ànims de la població i neix el moviment 15M, de referència mundial
- Juliol i agost de 2011: Miler d’indignats grecs acampen a
la Plaça Sintagma d’Atenes.
- Agost-setembre 2011: a Xile milers d’estudiants protesten per
la defensa de l’educació pública.
- 06/08/11: A Londres, l’assassinat d’un jove a mans de la
policia provoca una onada de saquejos per tota Anglaterra.
- 03/09/11: A Israel, 400.000 persones es manifesten a Tel Aviv i Jerusalem per a clamar contra
les injustícies socials.
- 17/09/11: A Nova York manifestants acampen prop de Wall
Street i provoquen una onada de protestes que arribà fins a la costa oest... és
el moviment occupy.
- Desembre 2011: A Xina es succeeixen protestes en diverses
poblacions del sud que s’escampen pel país
_
Tot plegat ha creat una nova forma de protesta. Sí, ara
falta que aquella esperança es torni realitat, que aquella intenció es faci
efectiva i visquem, realment, un canvi ...
necessari i imprescindible en els temps que vivim.
Per molts anys 15M! I que en facis molts més!
.jpg)
(Foto final: Julien Lagarde)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada