_
Fa un dies tancava les seves portes el Festival que és capaç d'unir Glamour i Autoria com cap al món, el Festival de Cannes va desplegar la catifa vermella i la va tornar a plegar fins l'any que ve. La collita d'aquest 2012 -la 65ena- ha estat ben plena d'autors, allà s'han pogut veure les noves criatures de Haneke, Loach, Audiard, Carax, Cronenberg o Kiarostami, per exemple.
El Festival es va inaugurar amb un producte 100% d'autor: Monrise Kingdom, la nova delirada nostàlgica, cool i surrealista del sr. Wes Anderson, acompanyat dels seus actors/ius habituals: Bill Murray o Frances MacDormand, als que s'afegeixen Edward Norton, Bruce Willis i Tilda Swinton. La història innocent de dos preadolescents que descobreixen l'amor i decideixen fugar-se junts va ser un bon tret de sortida.
En total, 22 títols en la competició oficial i cap digirit per una dona (!¡?¿?) ni cap provinent de la penínsul·la; només en la Quinzena es projectà la nova de Jaime Rosales: Sueño y Silencio (aplaudida per la crítica) i a n Certain Regard estigué Julio Medem amb el film col·lectiu: 7 días en la Habana (co-dirigit amb Pablor Trapero, Gaspar Noé i Laurent Cantet).
El Cannes d'aquest 2012, però, no serà recordat per cap obra mestra malgrat la llarga llista de directors consagrats que hi presentaven film. Aquest és el cas del sr. David Cronenberg -amb Cosmopolis- i un Robert Pattinson fred i desubicat... si és que l'actor no fou capaç de resumir-li a un periodista l'argument del film en el que havia participat!!! (buf!); o la nova proposta del -poc prolífic- sr. Leos Carax, amb Holy Motors: una delirada surrealista sobre un personatge que viatja de vida en vida... amb la presència de Kyle Minogue; tampoc no va trencar esquemes el nou film del sr. Cristian Mungiu amb Beyond the hill, mostrant-nos una altra estampa de la seva Romània natal, tot i les bones intepretacions de les seves protagonistes; el sr. Thomas Vinterberg que fa un anys ens va sotregar amb Celebración dins de moviment Dogma, ara amb La caza, es mostra molt més conservador i previsible; el sr. Walter Sales decepcionà amb la seva versió de En el Camino (el clàssic llibre de Jack Kerouac), insulsa i sosa, no podia ser menys si hi participa la Kristen Stewart ...
Films destacables del Festival: De rouille et d'os, el nou film de Jacques Audiard sobre el drama d'una dona que perd les dues cames, un regal dramàtic per a Marion Cotillard, en el que l'actriu es llueix; la presència d'Abbas Kiarostami, amb Like someone in love, filmada al Japó; la presentació del nou flm del sr. Bernardo Bertolucci després de 10 anys de la seva interessant Los soñadores, aquesta Io e te és un drama intimista amb només 2 personatges que voluntàriament decideixen tancar-se en un soterrani; destacable The Paperboy de Lee Daniels amb Nicole Kidman, John Cusack i Zac Efron, que havia de dirigir inicialment el sr. Almodóvar; precisament, el manxec es va passejar per Cannes per a va vendre el que serà el seu proper film: Los amantes pasajeros, una tragi-comèdia en la que diversos personatges es troben en una situació de vida o mort en un trajecte en avió, anant cap a Mèxic: Javier Cámara, Cecilia Roth o Lola Dueñas.
El jurat d'aquest any, encapçalat per Nanni Moretti i amb Ewan McGregor, Emmanuelle Devos o Diane Krueger van creure convenient entregar:
- La Palma d'Or a Amour, de Michael Haneke (després d'emportar-se-la el 2009 amb La Cinta Blanca), sobre la relació amorosa d'una parella de vells.
- El Gran Premi a Reality de Matteo Garrone (director de Gomorra), sobre l'efecte Gran Hermano i protagonitzada per un pres en la vida real que no va poder aconseguir el permís per a la premiere.
- La Millor interpretació femenina per a Cosmina Stratan i Cristina Flutur per Beyond the hill de Cristian Mungiu.
- La Millor interpretació masculina per a Mads Mikkelsen en el film La Caza.
- El Premi del Jurat per a The angels' share de Ken Loach
- El Millor guió per Cristian Mungiu a Beyond the hill.
- El Millor director per Carlos Reygadas a Post tenebras lux.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada