EL CINEMA S'HA MORT? PREGUNTA-LI A NAPOLEO!

_

Amb motiu del Loop, fira del videoart de Barcelona ens ha visitat -el que anys enrera era un autèntic gurú del cinema modern- el sr. Peter Greenaway. L'autor d'obres com El Contrato del dibujante o El Vientre del Arquitecto i tantes i tantes obres 'totals' en quant que barreja pintura, música, formats audiovisuals... arribant a un nivell de barroquisme i preciocisme visual únic.

Després del seu fracàs en l'obra magna Las maletas de Tulse Lupper, el sr. Greenaway va repetint allà on el deixen que el cinema està mort; no sé si com a forma de justificar la fugida del setè art o perquè les seves obres no tenen ressó i s'ha refugiat en altres 'històries' artístiques, perquè -això sí!- el sr. Greenaway és una persona inquieta, polivalent que posa el nas en qualsevol disciplina... Aquests dies, com deia, a visitat el Loop i ho ha tornat a dir: 'el cinema és mort'. És que el sr. Greenaway també és un gran provocador. Segons ell, el que està fent el cinema actualment és "posar vi nou en bótes velles; el que cal fer és posar viu nou en bótes noves". Així que, aquest artista ha presentat al Loop Ice Time, 40.000 years in 4 minuts, una creació fragmentada en 5 monitors que ens parla de la por al canvi climàtic, al desglaç dels pols i al fet de que ell estigui vivint en una casa d'Amsterdam per sota del nivell del mar...

Suposo que el sr. Greenaway ens ve a dir que el format 'convencional', la forma de fer cinema que hem estat utilitzant fins ara està caducada i que pretenem encorsetar històries noves en un format que potser ja no és el més adequat per a fer-ho. Òbviament, si el cinema te'l mires amb els 'ulls del videoart' potser sí que té raó, però, aquestes declaracions contrasten amb el fet de que actualment s'està revaloritzant els inicis del cinema, un format, per tant, encara més antic que el que comenta el sr. Greenaway. Films com The Artist o La Invención de Hugo així ho confirmen. I, sobretot, vista la projecció del clàssic del cinema mut Napoleó (de Abel Gance, de 1927!!) a Los Ángeles amb la versió íntegra de més de 8 hores acompanyada d'una orquestra simfònica acompanyant les imatges. El més insòlit és veure com les 4 funcions programades van estar plenes fins a la bandera per a visionar un film que, precisament, el sr. Gance el va fer com a intent desesperat de salvar el cinema mut davant l'entrada triomfant del sonor...

¿Un públic que és capaç d'aguantar més de 8 hores veient un film de l'any 1927 confirma la idea de que el cinema està mort? Ho sap, això, el sr. Greenaway? El cinema es ben viu i el video art, també; conclusió?: 'lo cortés no quita lo valiente'.