PESCANT SERIES DE TV (17): FORTITUDE

A finals de gener d'aquest any, la cadena britànica Sky Atlantic va estrenar Fortitude i per a molts és una de les millors estrenes televisives dels darrers anys.

El misteri que ens ve del nord està de moda, a més de la literatura, sèries com Forbrydelsen (The Killing als USA) en són una prova. Fortitude és un thriller criminal gelat... mooooolt gelat. L'acció té lloc en una illa remota de Svalbard, en el Cercle Polar Àrtic. Allà trobem la ciutat de Fortitude, una ciutat de 700 habitants que viuen en harmonia, sense delictes, sense problemes... aparentment, és clar, perquè un assassinat fa esclatar l'aparent tranquil·litat d'aquesta comunitat.

Així doncs, el plat fort és la localització i l'atmòsfera gelada que envolta el crim, però també el repartiment: Stanley Tucci, Sofie Grabol (l'inspectora de The Killing), Michael Gambon (Dumbledore de les darreres parts de Harry Potter) i Veronica Echegui, exacte, la protagonista de Yo soy la Juani de Bigas Luna que emprén carrera internacional.

El fred constant, la bellesa de l'entorn és un personatge més de la sèrie... apa, a la llista!

SR. MANOEL DE OLIVEIRA

(1908-2015)

Fa unes setmanes moria el director de cinema més veterà -amb 106 anys continuava dirigint pel·lícules- i més conegut de Portugal.

El sr. de Oliveira va nèixer a Oporto, en una família benestant; i, de ben jove, es va interessar pel cinema.

Impressiona força pensar que el seu primer contacte amb el cinema fou en el cinema mut, i que ell va participar, com a actor, en la segona pel·lícula sonora de Portugal... ben aviat, però va deixar la interpretació per a centrar-se en la direcció.

El primer curtmetratge que va dirigir fou Douro, faina fluvial; un curt document sobre la feina dels pescadors del riu Duero. Aquests trets documental, però, els deixà ben aviat per a doptar l'estil que li seria característic: plans llargs, prioritat en la feina de muntatge, unes posades en escena teatrals i una tendència pels diàlegs densos i complexos... el cinema del sr. de Oliveira era un 'Cinema literat', era literatura filmada.

La dictadura de Salazar fèu aturar la seva trajectòria cinematrogràfica que reprengué amb el reconeixement internacional de Benilde, l'any 1975. Des de llavor ha dirigit 42 films sempre vinculats en la literatura i el passat històric de Portugal. La gran majoria dels seus arguments foren adaptacions de llibres o obres teatrals portugueses.

L'any 2002 fou reconegut amb el premi Mundial de les Arts i el 2014 amb la Legió d'Or francesa.

Entre la seva filmografia cal destacar: Belle Toujours, Una película hablada, Viaje al principio del mundo, O Convento o El valle de Abraham.

Elseu és un cinema de paraules i lentituds. Un cinema que demana l'esforç i la implicació de l'espectador. Un Cinema fet Art.

Com dèiem, el sr. de Oliveira era el cineasta actiu més vell: amb 105 anys va estrenar el seu darrer film: O Velho do Restelo.

El relleu el pren el sr. Clint Eastwood, que aquest 31 de maig farà 85 anys; sent, per tant, el director més vell en actiu...

EL CORATGE ES DE VALENTS

Diumenge Amposta va aplegar una manifestació d'ebrencs que, per a uns altres ebrencs, ens quedava a milions de quilòmetres. De fet, entre uns i altres hi havia un món, una via làctia, un univers de separació. 'Sí als bous!' n'era el lema, un lema equívoc perquè sembla que va a favor de les bèsties, quan és evident que els va en contra. Si no, canvieu 'bous' pel vostre nom de pila, o pel nom del vostre gos, i veureu com el bonic missatge, per tot allò que no diu, esdevé un malson.

'Sí als bous!' és com aquells rètols de les carnisseries on un porc o una vedella et conviden a entrar, somrients. Per a ajustar-se a la lògica, hi falta un complement bàsic: la veritat. 'Sí al maltractament dels bous!' o 'Sí al sadisme amb els bous!' serien opcions plausibles, com també la més general: 'Sí a obligar els bous a fer el que no volen fer', que fins i tot l'entendria un xiquet de P3. Però en les manifestacions a favor del maltractament animal, mai no hi veurem pancartes completes ni explícites, perquè el primer punt dels pro-maltractament és negar sempre, sempre, que hi hagi maltractament.

El lema de 'Sí als bous!', amb la seva incompleció, oculta la realitat que els pro-maltractament malden per amagar-se a ells mateixos. Tenim, per entendre'ns, una gent que gaudeix espantant, estressant, traumatitzant, ferint, lligant, cremant, fatigant, punxant o ofegant un toro, i que ho nega. Aquesta negació els fa buscar els subterfugis per no reconèixer un gaudi insà en la seua persona. I no només això, sinó que pretenen que la seua percepció irracional s'imposi per sobre dels fets empírics: jo no ho veig així, per tant això no passa. Un desajust que, bufa, desespera els del cantó de la raó.

La saviesa popular diu, de manera més o menys afortunada, que no hi ha pitjor cec que qui no vol veure-hi. Aplicat a les mancances de debò, les que són nocives, no hi ha pitjor maltractador que qui no reconeix que ho és. Podríem demanar a algú pro-crueltat: Vostè gaudeix, estressant una bèstia?, per posar-nos suaus, i de seguida et saltarà a la jugular amb el subterfugi que sempre s'ha fet i és una tradició. A vostè li agrada, cagar ajupit? Oh, oh, dos-cents mil anys que s'ha fet m'avalen, és una tradició! I la que fa més gràcia, d'algú a qui el patiment d'un brau li importa una merda: 'El toro no pateix.' Vejam si ens entenem: com si li volen posar un collaret de flors; les bèsties, en les festes de la gent, no hi han de fotre res. Però d'això ja en parlarem el 2023.

De la mateixa manera, deixeu-m'ho dir, els polítics covards d'aquest país nostre, els qui van abolir les curses de braus però es van acollonir amb el maltractament dels bous, s'excusen que [la crueltat animal] és una cosa que es perdrà sola, que les noves generacions ja no ho toleraran. 'Crueltat animal' ho he inserit jo perquè aquests cagats no tenen coratge de dir-ho, perquè és explicar-se massa, perquè és ser massa clar, com amb la pancarta que dèiem abans. Ells compten vots a favor de la crueltat animal i compten vots en contra, i si a l'Ebre en surten més a favor, ells hi voten a favor. Els pro-crueltat animal podeu estar contents: teniu els polítics que us mereixeu.

Dèiem que el coratge és de valents, i avui no hem parlat de valents. Hem parlat de gent que es refugien en paraules tapadora com 'tradició', 'festa' i 'cultura' per no haver d'admetre que només són cruels. Tota la valentia que posen a defensar la seua 'tradició', paraula blanca i lluminosa, els manca a l'hora de reconèixer les pròpies ombres i foscors. En aquest petit forat, si fos de vergonya, hi hauria esperança. Com en aquella pancarta a mitges —'Sí als bous!'— que no vol dir-ho tot.

Marta Rojals

a Vilaweb 21/04/15

L'EVOLUCIO DE BATMAN (76 ANIVERSARI)

El 30 de març de 1939 a Detective Comics #27 apareixia per primer cop el personatge de Batman, ja fa 76 anys! 

El personatge ha viscut moltes adaptacions, revisions i rostres diferents però Batman està en plena vigència gràcies a la visió que n'ha fet el sr. Nolan i al nou film (que s'etrenarà el 2016) en el que el podrem veure enfrontant-se a Superman.

D'aquests mútiples canvis, rostres i estètiques ens mostra aquesta compilació que l'amic Pau Bertomeu em va descobrir realitzada pel sr. Jacob T. Swinney, l'Evolució de Batman al Cinema... des de el blanc i negre dels inicis (1943), passant per la visió pop televisiva a la maduresa fosca dels darrers Nolans. Interessant!

TRAVELLING LIGHTS DEL SR. XAVIER GUARDANS

"La fotografia es pintar con luz. Todo lo demás viene después de eso", així resumeix el seu treball el sr. Xavier Guardans (1954), fotògraf nascut a Barcelona però resident a Nova York.

El seu objectiu és mostrar-nos, de forma bella, la relació entre llum i paisatge; i això és el que porta molts anys fent, captant imatges d'arreu del món: Xina, Egipte, Senegal, Argentina, EEUU, Espanya.... Aquests dies ha publicat un nou llibre de fotografies: Travelling Lights on es poden mostrar 39 imatges captades durant 10 anys. La relació entre llum, ombra i paisatge el sr. Guardans la recull de forma minimalista, senzilla i amb resultats preciosos.

Val la pena que ens passegem pel seu lloc web i descobriu altres sèries de l'artista, com: Tankers, On locations, Nude Landscapes, The Pond o Windows. La seva obra s'ha pogut veure -de forma individual o col·lectiva- en galeries i sales d'exposicions de París, Colònia, Londres o Bèlgica.

'EN CONSTRUCCIO' D'AMPOSTA RADIO- #PROGRAMA 6

PESCANT SERIES DE TV (16): THE KNICK

Diuen que els primers minuts de The Knick són dels més sorprenents de la història de la televisió en un capítol pilot... ¡toma ya! Sota la direcció d'Steven Soderebergh (que amenaça constantment en deixar de ser realitzador, però, per sort, no ho acaba complint) i protagonitzada per Clive Owen, es tracta d'un producte d'alta volada.

La sèrie pretén mostrar-nos el pas de la 'medicina carnissera' a la 'medicina moderna' en un hospital de Nova York. Ens situem doncs a l'any 1900 en el The Knickerbocker, un hospital de rics de la ciutat dels gratacels situat en un barri de pobres, en el que un cirurgià en cap pretén salvar la vida d'un pacient amb mètodes innovadors sense èxit. El pacient mor i el cirurgià es suïcida. El seu deixeble, el doctor Thackery (Owen Wilson) passa a ocupa el seu lloc; un deixeble addicte a la cocaïna injectada. Aquest detall ja ens dóna pistes sobre el que serà una sèrie no només d'hospitals, sinó de prostíbuls i fumadors xinesos, la marginalitat que envolta l'hospital, el crim, la diferència i les discriminacions racials,... tot això emmarcat en la Història de la Medicina i els seus avenços.

L'excel·lència de la sèrie resideix en una recreació mil·limètrica i obessiva de la ciutat de Nova York de principis del segle passat i una producció d'alt nivell: des del director de solvència més que demostrada (el sr. Soderbergh) passant per la BSO d'un habitual del director: Cliff Martinez.

Vinga, ja en tenim una altra per a la llista!

DE SI LA INTOLERANCIA ES DE DERECHO NATURAL Y DE DERECHO HUMANO

CAPITULO VI

El derecho natural es aquel que la naturaleza indica a todos los hombres. Habéis criado a vuestro hijo, os debe respeto como a padre suyo, gratitud como a su bienhechor. Tenéis derecho a los productos de la tierra que habéis cultivado con vuestras manos. Habéis hecho y recibido una promesa, debe ser cumplida.

El derecho humano no puede estar fundado en ningún caso más que sobre este derecho de naturaleza; y el gran principio, el principio universal de uno y otro, es, en toda la tierra: "No hagas lo que no querrías que te hiciesen". No se entiende cómo, siguiendo ese principio, un hombre puede decir a otro: "Cree lo que yo creo y no lo que tú puedes creer, o perecerás". Es lo que se dice en Portugal, en España, en Goa. En la actualidad, en algunos otros países se contentan en decir: "Cree, o te aborrezco; cree, o he de hacerte todo el daño que pueda; monstruo, no tienes mi religión, por tanto no tienes religión: es preciso que inspires horror a tus vecinos, a tu ciudad, a tu provincia".

Si fuese de derecho humano comportarse así, sería preciso que el japonés detestase al chino, que a su vez execraría al siamés; éste perseguiría a los gangáridas, que arremeterían contra los habitantes del Indo; un mongol le arrancaría el corazón al primer malabar que encontrase; el malabar podría degollar al persa, que podría matar al turco; y todos juntos se arrojarían sobre los cristianos, que durante tanto tiempo se han devorado unos a otros.

El derecho de la intolerancia es, por tanto, absurdo y bárbaro;es el derecho de los tigres, y es mucho más horrible, porque los tigres sólo desgarran para comer, y nosotros nos hemos exterminado por unos párrafos.

Voltaire (1763: 111-112) 

Tratado sobre la Tolerancia

ES PREPARA BLADE RUNNER 2

Si hi ha una peli mítica, malgrat les seves limitacions tècniques i de guió, aquesta és Blade Runner, que l'any 1982 es va estrenar (amb escassa rellevància de públic i crítica) i ha anat guanyant-se, amb el pas dels anys, un lloc especial en l'espai de films de culte. Poc s'ho pensaven els responsables d'aquell film amb Ridley Scott (director) i Syd Mead (dissenyador) al capdavant, que l'adaptació del llibre de Philip K. Dick Somien els androides amb ovelles elèctriques?. 

Ara, que es compleixen més de trenta anys d'aquell film, s'està preparant la segona part: Blade Runner 2, amb la presència confirmada de Harrison Ford tornant a interpretar el paper de Rick Deckard (tenint en compte la seva repesca en la nova Star Wars, el sr. Ford està vivint un autèntic fenomen revival... només cal tornar a ressucitar Indiana Jones). Segons l'actor, es tracta d'un dels millors guions que ha llegit mai i confirma que no serà el protagonista del film sinó que hi tindrà un paper rellevant. L'acció del film es situarà un parell de dècades després d'on va acabar la primera.

El film començarà el rodatge el 2016 i serà dirigida per Denis Villeneuve (interessant director de Incendies, Prisioneros o Enemy, per exemple).

Un altre clàssic -també de Ridley Scott-, Alien també tindrà la seva re-visita ben aviat ... però d'això en parlem un altre dia.

LES CARES DEL MON DE JR

No, no es tracta del JR dolentot malcarat de la serie Dallas, JR és un fotògraf i artista urbà que es dóna a conèixer amb les seves inicials perquè no s'ha exposat la seva identitat. Quan era adolescent feia grafitis pels carrers de París, llavors es va trobar una càmera de fotos al metro i va decidir enregistrar els grafitis que feien ell i els seus amics i els començà a enganxar per les parets de la ciutat. De fet, la seva obra es caracteritza, precisament, per fotografies enormes exposades en mig de les ciutats, ja que per a ell: "el carrer és la galeria més gran del món".

Entre 2004 i 2006 va crear Retrats d'una generació, amb fotografies de gran format de 'gent jove de barri' de París penjades per les parets de la ciutat, l'Ajuntament adoptà la idea i les 'legalitzà' decorant les parets del consistori. D'aquest treball se'n va fer un ballet i l'any passat presentà un film Les Bosquets.

L'any 2007 va repartir fotografies enormes de palestins i israelians per diferents ciutats d'ambdós comunitats. L'any seguent dedica un projecte a les dones a Women Are Heroes.

El seu darrer projecte, que va començar en el 2011, és Inside Out Project en el que es dedica a empaperar llocs del món amb retrats enviats per 200.000 persones de 117 països diferents... es tracta de donar imatge a la gent anònima mentres l'artista queda en l'anonimat.

SR. LEONARD NIMOY

(1931-2015)

Fa unes setmanes moria tota una icona de l'univers trekkie. Malgrat siguem clarament més d'Star Wars hem de dedicar unes paraules al sr. Leonard Nimoy... o, el que és el mateix, al Dr. Spock. Pocs actors han estat tan estretament lligats a un personatges com el sr. Nimoy al sr. Spock.

El sr. Nimoy era el fill de Max Nimoy (barber) i Dora Spinner, dos jueus ortodoxos d'Ucraïna que van emigrar als EEUU. L'actor va nèixer a Boston. Va debutar als 8 anys en el teatre i va decidir provar sort a Hollywood on va treballar de taxista o porter, entre altres professions. Finalment, el 1951 aconsegueix debutar en el cinema en el film Queen for a Day, com a secundari i en un petit paper. Aquesta seria la tònica en films de ciència-ficció gràcies al seu rostre tan 'especial'; se'l veiè en films com: Zombis en la estratosfera (1952), La humanidad en peligro (1954) o Los devoradores de cerebros (1958). 

Durant els anys '60 del segle passat 'entrà' en la televisió, interpretant petits papers a Bonanza (1960), la Dimensió Desconeguda (1961), Els Intocables (1962), Perry Mason (1963) o Hospital General (1963)... fins que arribà La Conquista del Espacio (1966), nom amb el que es va donar a conèixer Star Trek a la penínsul·la; i amb aquesta sèrie, arribà la fama: cabell, orelles i 'pijama blau' es lligaren per sempre a la seva persona. Tot i que va paticipar en altres films i sèries televisives el Dr. Spock el marcà per sempre fins al punt d'haver publicat dues biografies amb títols molt il·lustratius: Jo no sóc Spock (1977) i Jo sóc Spock (1995), que suposem posa en evidència el rebuig a ser encasellat en un paper en els inicis de l'èxit en el primer; i a l'assumpció d'aquest encasellament, en el segon. Un paper que el va fer estar nominat als premis Emmy com a millor actor de repartiment tres anys consecutius (1967, 1968 i 1969)... tot i que no el va guanyar mai.

L'any 2009, l'encarregat de fer el reboot de la saga Star Trek (després d'haver-se estrenat 12 films en els que el sr. Nimoy va participar en tots, fins i tot, arribant a dirigir-ne un parell): J.J. Abrams li donà un paper que és tot un reconeixement, homenatge i autèntica pirueta de guió.

'EN CONSTRUCCIO' D'AMPOSTA RADIO- #PROGRAMA 5

VIDEOTELEFON PER A MASCOTES

Sí, amics i amigues, quan semblava que tot estava inventat apareix un nou invent que ens deixa bocabadats: es tracta d'un Videotelèfon per a Mascotes (centrat en gats i gossos, bàsicament). La marca Pet Chatz ha llençat al mercat un aparell connectat via wi-fi amb el dispositiu del propietari del gos, que mitjançant un app pot fer videotrucades a l'animal per a que el vegi, l'escolti i no es senti tan sol. 

L'aparell en qüestió es col·loca a la paret, a l'alçada del gos i és capaç de proporcionar menjar en forma de recompensa i alliberar aromes calmants... 

L'aparatet costa 349 dòlars i es pot comprar en el seu lloc web. 

Aquí us deixo un vídeo il·lustratiu...