NOVES PRESENTACIONS DE 'MENTIDES A MÀ ALÇADA': ALCANAR / AMPOSTA

Continuo acompanyant a l'amic Comuñas -eqhes a les xarxes- en les presentacions del seu primer llibre: Mentides a mà alçada. Un recull dels poemes i relats que  ha anat 'penjant' en el seu espai web. 40 textos acompanyats cada un amb un il·lustració puntillista feta pel mateix 
autor.

L'autor em va demanar que li fes el pròleg i em convida a que l'acompanyi en les seves presentacions. En elles l'autor ens explica com ha el·laborat el llibre, es faran lectures d'alguns contes i projectarem el penúltim curt de CREA basat en un conte de l'autor: Bing.

Les properes cites són:

Divendres 30/10 a les 19:00 - Biblioteca d'Alcanar
Diumenge 08/11 a les 19:00 - Llar d'Amposta

Segur que en alguna d'aquestes ens podeu acompanyar.

HEARTBEAT DEL SR. PETILLON

Heartbeat (Batec) aquest és el nom que li ha posat l'artista Charles Petillon a la instal·lació que presentà el mes passat al Covent Garden de Londres.

Per aconseguir aquesta impactant imatge van estar treballant durant una setmana 25 persones per a inflar 100.000 globus amb heli que ocupen un àrea de 54 metres de llarg per 12 d'ample. El globus tenen en el seu interior un llum blanca que es va encenent i apagant de forma subtil, simulant els batecs del cor.

És la primera experiència d'aquest fotògraf fora de França i, entre altres coses, ha volgut transmetre el dinamisme, la força i l'empenta d'aquest mític espai londinenc. La seva obra està inclosa en la seva sèrie anomenada Invasions, en la que diferents espais són 'envaits' per aquests globus de tamanys diferents.

Aquesta instal·lació forma part d'un programa cultural per al Covent Garden que comptarà més endavant amb la participació de Jeff Koons, Damien Hirst o Bansky.

¡MUSICA, MAESTRO!

¿De verdad a los fetos hay que ponerles música por vía vaginal? ¿No podemos dejarlos en paz com mínimo hasta que nazcan? La obsesión por estimular a los bebés es tal que muchos de ellos van más despistados que un girasol durante un eclipse. Tienen a su alrededor no uno ni dos ni diez estímulos, sino docenas, a los que cada día se añaden otros que sus padres (estimuladores compulsivos) compran antes de volver a casa. Hay habitaciones infantiles con más objetos que las tumbas de los faraones egipcios.

Pues parece que con eso ya no basta y hay que estimularlos desde antes de nacer. Un instituto de ginecología de Barcelona ha realizado pruebas a un centenar de embarazadas. Les introdujeron en la vagina un aparato (que recuerda a una bola china) que consiste en un altavoz del que sale un cable que se conecta a un reproductor digital. El feto oye la música, se despierta y reacciona. La investigadora en jefe explica que la primera prueba la hicieron con una doctora, embarazada de seis meses. (Para que todos quedase en casa, supongo). Sonaba la guitarra de Paco de Lucía. El feto despertó, se puso a mover la boca e incluso la lengua. Gran alegría de los doctores que probaban el invento. 

Agradezco a Dios Padre omnipotente haber nacido en una época en la que ese artilugio no existía. Con lo bien que me lo pasé en el vientre de mi madre, ahí cómodamente acurrucado, con mi placentita y mi cordón umbilical, sin que nadie me molestase ni metiese un altavoz por la vagina de mi madre para darme una serenata de charanga. El aparato se llama Babypod:"Los bebés aprenden a hablar en respuesta a estímulos sonoros, especialmente melódicos. Con Babypod aprendemos a vocalizar en el útero". Por 149,95 euros te dan un pack que, además del altavoz, contiene un manual de uso, una bolsita satinada, un estuche y unos auriculares auxiliares para que los futuros padres puedan escuchar también la música que ponen a su (asimismo futuro) hijo. Según el estudio, uno de los grupos que los aún no nacidos prefieren es Queen. Si yo ahora fuese a ser padre, no sé si me gustaría que le pusiesen música de Queen a mi feto. No podría evitar imaginármelo bailando desenfrenadamente como Iceta durante las últimas elecciones catalanas: "Don't stop me now! -I'm having such a good time, / I'm having a ball-don't stop me now!, /if you wanna have a good time just give me a call!"

Quim Monzó, a Seré Breve del Magazine 

de La Vanguardia del 25/10/15

ESTRENA DE ZERO DEL SR. DAVID VICTORI

Avui es presenta a la xarxa el resultat d'un projecte ben curiós. Es tracta de la webserie Zero escrita i dirigida pel sr. David Victori, el guanyador del Festival Internacional de curtmetratges de Youtube l'any 2012 en el que es van presentar més de 15.000 curt de tot el món. El guanyador rebria el premi de que Youtube li produís el seu primer projecte original juntament amb la participació en la producció de Ridley Scott i Michael Fassbender.

ZERO és una webserie en la que es porta 3 anys treballant, avui ens presenten el Capítol #01. Es va presentar a la Biennale de Venècia i en el Festival de Sitges (on va guanyar el premi Cine 365 Film)

El plantejament de la història és ben senzill: què passaria si un dia, de cop, la gravetat desaparegués de la terra?

Interessant proposta ....

JOHAN BÄVMAN ENS REIVINDICA

Doncs, sí, m´he sentit molt identificat amb el treball de l'artista Johan Bävman, un fotògraf suec que busca canviar la visió que tenim de la paternitat.

Ens podem lamentar, i molt, a l'hora de comparar la situació en qüestió de conciliació familiar d'aquí amb la de Suècia, per exemple, allà la baixa de maternitat són de 480 dies (18 mesos), dels quals 60 dies és obligatori que els agafi el pare (OBLIGATORI!!), la resta se la poden dividir ambdós progenitors com vulguin.

El sr. Bävman va aprofitar aquest temps per explorar fotogràficament la seva nova etapa vital i la de pares del seu entorn. "Tot va començar quan estava a casa amb el meu propi fill. Això fa un any i mig. No puc trobar literatura o alguna cosa adreçada als pares. El sistema a Suècia i en altres països, està més adreçat a la dona en de la família. Volia averiguar si podia veure models de rols de pare que poguessin relacionar. Jo no volia aconseguir papes estupendos. Volia tenir papes que mostressin les dificultats de tenir un nen", exposava l'artista.

El sr. Bävman va més enllà fins a qüestionar els suposats prejudicis al voltant de la maternitat/paternitat: "Quan tens un fill, una mare no és millor que un pare per a cuidar dels nens. No hi ha res biològicament predisposat que digui que la mare és millor. No hi ha res. És una cosa que s'aprén per assaig i error".

No puc estar més d'acord amb l'afirmació d'aquest fotògraf i ho faig amb coneixement de causa. Quan en algun moment de la vida de pare arribes a verbalitzar que la teva missió a la Vida és ser Pare fa molta ràbia escoltar molts (massa) discursos inflexibles i biologistes reivindicant el paper inherent maternal  i positiu de la Mare. 

Som Pares orgullosos!!

X JORNADES LLETRES EBRENQUES I CREA

Les Jornades de Lletres Ebrenques de la Biblioteca d'Amposta arriba a la seva 10ena. edició i, com ja fa 5 anys, CREA hi participa ben activament: 

• hem realitzat l'anunci de les Jornades, 
• presentarem l'acte 'CREA presenta: 10 anys de Jornades' el Divendres 23/10 a les 21:00 a la Sala d'Adults de la Biblioteca
• estrenarem el nou curt de CREA: Corderos, en finalitzar l'acte sobre els 10 anys de les Jornades

Aquí teniu l'anunci... ens veiem a la Biblioteca del 21 al 24 d'octubre. 

No hi falteu!

SITGES 2015 #2: COMENÇA!!

Aquesta nit és dona el tret de sortida al Festival de Sitges amb la Gala d'Inauguració i la projecció de The Witch... a partir d'aquí, 10 dies seguits de projeccions 'non stop': matí (les primeres projeccions són a les 08:30), migdia (no cal dinar, a les 14:00 ja hi ha projeccions), tarda, nit i matinada (les darreres projeccions comencen a la 01:00), quasibé 24 hores de cinema per a tots els gustos: sanguinari, filosòfic, d'autor, de yakuzes, de ciència-ficció, clàssics, d'animació... 

I,  apart de cinema, el Festival comptarà amb la presència de: Oliver Stone, Nicolas Winding Refn, Rick Baker, Sion Sono, Terry Jones, Andrzej Zulawski, Rossana Yanni i Simon Yam; figures com Takashi Miike, Eli Roth, Jaume Balagueró, Santiago Segura o Robert Eggers; i els equips de les produccions de La Bruja, Summer Camp, Baskin, Vulcania, Into the forest, Knock Knock, El cadáver de Anna Fritz, Victoria, Yakuza Apocalypse i La novia,...

Precisament, ahir l'equip de Premsa del Festival feia públiques les dades del Sitges 2015:

• Nombre de films: 169
• Nombre de films en la secció oficial: 37
• Nombre de curts: 83
• Nombre de pel·lícules en espais gratuïts: 60
• Nombre de curts en espais gratuïts: 50
• Nombre de sèries de TV: 14
• Nombre de sessions: 375
• Nombre de seccions: 9
• Nombre de cinemes: 4
• Aforament total dels cinemes: 2.894 butaques
• Nombre de pantalles: 9
• Minuts de projecció de pel·lícules: 21.894 min.
• Minuts de projecció de sèries: 870 min.
• Minuts de projecció de curts: 1.423 min.
• Nombre d’activitats paral·leles: 83
• Nombre d’abonaments venuts: 350
• Nombre d'espectadors (dades de 2014): 180.000
• Nombre de periodistes acreditats (dades de 2014): 602
• Notícies publicades (dades de 2014): 13.893

Quasibé tenim llestes les maletes per endinsar-nos en un Festival del que mai surts com vas entrar... preparats per a domir poc i mal menjar, preparats per a deixar-nos seduir pel millor Festival del món! Ens esperen 21.894 minuts de cinema !!!

Ens veiem a Sitges !!!!

Us deixo l'anunci del Festival, un genial homenatge a Seven, el leitmotiv del Sitges 2015

SR. OMAR SHARIF

(1954-2015)

El passat mes de juliol, amb 83 anys, moria el Doctor Jivago o el príncep Alí de Lawrence d'Aràbia: el sr. Omar Sharif o Omar El-Sherif, nascut a Alexandria.

El sr. Sharif, afectat de la malaltia d'Alzeheimer feia temps que estava en el pou de l'oblit i residia en El Caire (Egipte). 

El sr. Sharif va nèixer com a Michel Shalhoub en una família acomodada, el seu pare era una pròsper importador de fustes. Quan tenia 4 anys la seva família es va traslladar a El Caire, allà va estudiar en una escola anglesa on interpretaria alguns papers shakespearians. Després va estudiar matemàtiques i física a la Universitat del Caire compaginant-ho amb feines a l'empresa del seu pare. 

El sr. Sharif va participar en més de 100 films però la seva entrada en el cinema la fèu de forma atzarosa, no es tractava pas d'una vocació, el seleccionaren per al seu primer film: Siraa Fil-Wadi (1954) del director egipci Youssef Chahine i allà conegué l'actriu principal: Faten Hamama, amb la que es casaria aquell mateix any i estarien junts fins el 1974. L'actor va haver de convertir-se a l'islam (ja que era cristià). Participà en diversos papers a l'ombra de la seva muller famosa fins que arribà la pel·lícula de la seva vida: Lawrence d'Aràbia (1962) de David Lean. Molts actors van passar pel casting i sembla ser que la virilitat i atractiu de l'actor van impressionar al sr. Lean que li oferí el paper de príncep Alí. Per aquest film, el sr. Sharif seria nominat a l'Oscar (que no aconseguiria mai) i un contracte en exclusiva amb el productor Sam Spiegel que l'afegiria al repartiment de La caiguda de l'imperi romà (1964) d'Anthony Mann.

El reconeixement popular li arribà un any després amb el Doctor Jivago, un altre cop, amb David Lean. Amb el que aconseguiria el Globus d'Or a millor actor. Després vindrien films populars com Funny Girl (1968) amb Barbra Streisand i d'altres interpretacions en films de Hollywood de menor i major rellevància però cap de l'alçada i reconeixement dels dos clàssics de David Lean.

De fet, en els darrers temps va participar en pocs films rellevants a excepció de Ibrahim y las flores del Corán (2003) del francès François Duyperon, pel que va rebre diversos premis.

El sr. Sharif va treballar per tot el món i la seva era una vida de luxes, joc i d'apostes a les carreres de cavalls; de fet, es comenta que aquesta atracció pel joc estava per davant de molts contractes i compromisos laborals.

De mirada seductora, encantadora i encandilant, el seu sex-appeal l'acompanyà tota la seva vida, escampant l'esteroptip de la virilitat amb els tocs exòtics de la seva procedència oriental.

L'ARROS DE DELTA PRODUCCIONS A LA 5ª MOSTRA DE CINEMA ETNOGRAFIC

La Mostra de Cinema Etnogràfic a Amposta ja arriba a la 5ena. edició i el leitmotiv d'aquest any és l'arròs al Delta de l'Ebre. La Mostra ens plantejarà amb diversos treballs audiovisuals com aquest producte bàsic ha configurat el paisatge, la cultura, l'economia, els costums i la gent de la zona deltaica de l'Ebre.

L'inauguració tindrà lloc el proper divendres 02 d'octubre a les 19:30 al Museu de les Terres de l'Ebre, a la Sala d'actes. Estic molt orgullós i content de que aquest acte inaugural vagi acompanyat de l'estrena  del documental 'L'arròs. El cicle de la vida al Delta', de l'amic Pau Bertomeu (Delta Produccions)

La Mostra tindrà lloc el 02 i 03 d'octubre i durant aquest parell de dies s'hi podrà veure entre altres productes audiovisuals: Balada del Delta de l'Ebre (1962) de Joan Capdevila Nogués, El conreu de l'arròs, elaborat per alumnes del CEIP Miquel Granell o Aiguamolls arrossers (1988), del programa Mediterrània de Tv3.

Sobretot, sobretot, no us perdeu el documental inaugural! Bravo, Pau!