(1943-2017)
Aquest estiu moria un d'aquells directors que potser no ha tingut una carrera com a director de cinema perfecta, però va aconseguir que un dels seus films signifiqués un punt referent, una d'aquelles pelis que comporten un 'abans i un després', és el cas de La matanza de Texas (1974) i el seu director: Tobe Hopper. Fou director, guionista, productor de cinema i televisió i les seves produccions es van centrar, principalment, en el gènere de terror.
William Tobe Hopper va nèixer a Austin (Texas) i de petit va descobrir una càmera de 8 mm. del seu pare amb la que va començar a realitzar els primers curtmetratges.
Tot i el seu primer film fou una experimental pel·lícula hippie -Eggshells, 1969-la seva peli més reconeguda, com dèiem, fou la segona: una filmada amb un grup d'amics i una història basada en un psicokiller dels anys'50 del segle passat: Ed Gein. La matanza de Texas tingué un impacte en el gènere de terror com pocs films havien tingut abans, un film d'aires realistes, brut, malsà que posteriorment seria repetit fins a l'actualitat.
Després d'aquest primer film d'impacte arribaria una mini-sèrie basada en el llibre d'Stephen King -Salem's Lot, 1979- i tres anys després, i amb la producció d'Steven Spielberg, el seu film més popular: Poltergeist (1982). El film posterior -Lifeforce, 1985- fou un fracàs de públic i crítica però amb els anys s'ha guanyat l'etiqueta de film de culte.
Després arribaria una segona part de la matanza de Texas -La matanza de Texas 2- amb un cert toc de comèdia i els films posteriors tindrien poca repercussió fins arribar al projecte col·lectiu Masters of Horror (2005) per a la televisió, amb dos capítols: Dance of the Dead i The Damned Thing.
El seu darrer film el dirigí en els Emirats Àrabs -Djinn, 2013- amb ben poca trascendència.
El sr. Hopper -que va morir als 74 anys- és el responsable de que la motoserra tingués un paper imprescindible en la Història del Cinema de Terror, és el seu estil amateur i, per tant, realista de mostrà una violència sense censura, directa, punyent i, per tant, terrorífica per la 'veritat' que desprenia. El sr. Hopper va marcar el precedent de que una furgoneta amb joves enmig de la carretera no poden tenir un final feliç...
No puc dir que la Matança de Texas m’agradés però tampoc em va desagradar, total que res em crida a veure la segona part per molt toc de comèdia que tingui, o si, canvio bastant d’opinió. Pitjor opinió tinc de Poltergeist, un caçafantasmes molt descafeïnat.
ResponElimina