Divendres anava per l'autopista A7 i, a l'altura aproximada de Sils, vaig trobar-hi tres grans camions amb caixes tipus semiremolc que circulaven ordenadament pel carril de la dreta, un rere l'altre. Vaig canviar de carril i vaig avançar el primer, que duia la caixa de color groc. Com que la velocitat dels altres dos semblava similar, sense tornar al carril de la dreta vaig avançar al segon (amb un dibuix de traronges i el nom de Gandia a la porta) i, aleshores, quan estava a punt d'avançar el tercer, vaig veure al panell lateral de la caixa en lletres vermelles i enromes la paraula KAFKA, així, en majúscules. Em va sobtar i em vaig fixar que, després d'aquest cognom, apareixien les paraules 'transport a.s.', en minúscules.
Com que conduïa no vaig poder fixar-me en res més. Ni en la matrícula, ni en cap altre detall, de manera que l'únic que recordo ara és el camió amb l'enorme caixa blanca i el text 'KAFKA transport a.s.' en tipografia vermella, de formes alegres. Kafka no és un cognom habitual més enllà de les seves fronteres incials -com, en canvi, poden ser-ho Martínez,Clark, Garçon, Wess o Johannson- i immediatament recordes l'escriptor, un narrador tan significatiu que, només el cognom, suggereix un món obsessiu i angoixant, fins i tot a gent que no ha llegit mai cap llibre seu. Veure de sobte un camió amb aquest nom en lletres tan festives i cridaneres és un xoc visual. Esclar que es fan servir cognoms famosos en productes i empreses. Aquells dolços -crec que de massapà i xocolata- que venen a Salzburg i que, si no m'erro, s'anomenen Mozart; aquell perfum que hi va haver en un època -potser encara existeix- i que s'anomenava Dalí. Fa cinc anys, a Kierling, un petit suburbi de Viena on Kafka va passar en un sanatori els últims tres mesos de vida, per reunir diners per construir una Casa Kafka venien unes xocolatines en forma d'escarabat que es deien Delícies Gregor Samsa.
En l'imaginari comú dels europeus, Kafka és un cognom excepcional que ens sorprén si el fa servir algú que no sigui escriptor, però segur que a Bohèmia hi ha munts de Kafkes i anomenar-se d'aquesta manera és, si no la cosa més normal del món, força menys peculiar del que sembla des d'aquest racó del continent. Per demostrar-ho, a França també hi ha un Kafka famós, però aquest és dibuixant d'historietes; gens angoixants, per cert. Per això sembla lògic pensar que Kafka sigui el cognom real de l'amo o el fundador de l'empresa propietària d'aquests camions. Només algú que realment es digui Kafka de cognom seria tan insensat de batejar així un negoci de transports. Perquè, per la major part de la humanitat -i fins que el Kafka francès, dibuixant d'historietes, faci ombra al praguès- Kafka suggereix burocràcia interminable, paperassa angoixant i laseguretat que el teu enviament no sols no arribarà mai adestí, sinó que, un bon dia, al matí se't presentaran a casa uns inspectors i t'acusaran a tu de la desaparició.
Quim Monzó (2010:153)
Esplendor i glòria de la Internacional Papanates
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada