divendres, 29 de juny del 2018

mónFILMAT 2018 (6): CONVIDATS I CONVIDADES



mónFILMAT és una Festival que té com a objectiu recol·lectivitzar l'experiència d'anar al cinema, retornar a quan veure cinema tenia un component més relacional i hem proposat dues formes d'aconseguir-ho: programant activitats que permetin la relació entre el públic (tast, sopars, esmorzars...) que ja us vam comentar.

L'altra forma de fer-ho és convidant als responsables dels curts i films programats per a que puguin explicar-nos detalls de la producció i es pugui permetre el diàleg amb el públic assistent.

En aquesta edició de mónFILMAT tindrem la sort de que ens visitin:

- Pau Durà (director/guionista) i David Ciurana (Productor) de Formentera Lady
- Mertixell Colell (directora) i Laura Arrom (ajudant de direcció) de Con el viento
- Eva Vila (directora) de Penélope
- Marta Viña (directora) de Lia i Anne
- Manel Raga (director) de Ulldecona Umoljani i Manel viu a Sarajevo
- Sofia Caanes (directora) de Nueve días sin Fidel
- Diana Toucedo (directora) de Trinta lumes
- Marla Jacarilla (crítica de cinema)

Els esperem a ells i elles i també a Vosaltres !!

Resultat d'imatges de logo monfilmat png

SR. ANTONIO MERCERO

Resultat d'imatges de antonio mercero
(1936-2018)

Fa unes setmanes moria un dels pocs creatius televisius de la penínsul·la que pot afirmar que ha estat capaç de seduir a 3 generacions d'espectadors/es amb les seves produccions audiovisuals: el sr. Antonio Mercero.

El sr. Mercero anava per a jurista però la seva passió per les pelis el va portar a estudiar a l'Escola Oficial de Cinematografía de Madrid (acabàel 1962). L'any següent dirigeix el seu primer film Se necesita un chico (1963). Des de llavors i fins al 1970 realitzà diversos documentals per a la televisió, deixant aparcat el cinema un temporada. 

Resultat d'imatges de la cabinaÉs a la televisió on desplega la seva capacitat de connectar amb el públic, la primera gran fita La Cabina (1972) amb un soberbi José Luís López Vázquez de protagonista. Per aquest migmetratge va rebre reconeixements i premis arreu del món; de fet, va aconseguir l'únic Emmy de la televisió espanyola. Es tracta d'un producte avançat a la seva època amb un terror psicològic pocs cops igualts, molts hi veieren una metàfora del règim franquista; d'altres, un missatge de trencament amb els convecionalismes... aquí va captar a la primera generació...

La segona generació la captaria en la dècada posterior amb la mítica sèrie Verano Azul (1981-82). Tot un homenatge al concepte nostàlgic del 'veraneo', tan spanish. 

I, finalment, la darrera seria atrapada amb Farmacia de Guardia (1991-95), una de les sèries amb més audiència de la televisió estatal.

Altres sèries: Crónicas de un pueblo, Turno de oficio...  Films destacables posteriors: La guerra de papá (1977), Tobi (1978) o Planta 4ª (2003)

Tres generacions marcades per l'eficàcia d'aquest guionista i realitzador. Els seus fills han continuat la tradició paterna dedicant-se a la producció i al guió.

El sr. Mercerco morí als 82 anys afectat per la malaltia d'Alzheimer, fou un dels creadors més rellevants de la Història de la televisió a Espanya.


dimecres, 27 de juny del 2018

mónFILMAT 2018 (5): CAP DE SETMANA 1 - PROGRAMACIO


mónFILMAT té l'activitat repartida en 2 caps de setmana consecutius, entremig tenim 3 dies per a recuperar-nos de tanta activitat cinèfaga.

El primer cap de setmana acostuma a ser és el de la inauguració del Festival i de Kino Tarragonik però aquest any també s'hi afegeix 3 propostes interessants: 

Resultat d'imatges de formentera lady- DISSABTE 30/06/18 - 21:30 - Inauguració mónFILMAT i projecció Formentera Lady. A la plaça de Lo Pati

Aquest any inaugurem mónFILMAT amb Formentera Lady, el primer llargmetratge de ficció del reconegut actor Pau Durà. Ell mateix, acompanyat del productor del film (David Ciurana) vindran a mónFILMAT per a presentar la pel·lícula i establir diàleg amb el públic assistent després de la projecció.

- DIUMENGE 01/07/18 - 11:00: Workshop Creative Sound and Music Film. A Balada.

És el primer cop que dins de mónFILMAT oferim un taller, es tracta d'una sessió de treball dinamitzada pel professional Julius Valve en el que es donarà eines i tècniques per a l'edició de so i musical en projetes audiovisuals. Obert al públic en general mitjançant inscripció obligatòria a infotarragonik@gmail.com

- DIUMENGE 01/07/18 - 18:00: mónFAMILIA (Selecció de Curts). Al Casino.

Primer mostra de curts de mF, en aquesta ocasió dedicat a la família. 6 curtmetratges d'abast internacional sobre aquesta institució: relacions trencades, silencis familiars, moments nostàlgics d'un passat perdut... històries explicades en pocs minuts.

Resultat d'imatges de con el viento colell- DIUMENGE 01/07/18 - 20:00: Con el Viento. Al Casino

És un honor rebre la visita de la directora Meritxell Colell i l'adjunta de direcció Laura Arrom per a presentar-nos Con el viento, pel·lícula en el Festival de Berlin de l'any passat i que va acumulant premis: Biznaga de Plata en la secció ZonaZine del Festival de Málaga o Menció especial del jurat del darrer D'A. La sra. Meritxell Colell té una sòlida trajectòria com a muntadora, havia fet algun curt i migmetratge i ara ha fet el salt cap al seu primer llargmetratge de ficció amb Con del viento


- DIUMENGE 01/07/18 - 22:00: Projecció Curts Kino Tarragonik 2018. Al Casino

Unes 30 persones hauran estat convivint durant 3 dies per a realitzar en grups de 4 ó 5 persones el seu curtmetratge, rodat al Delta. En aquesta sessió es farà la projecció dels curtmetratges i donarem el tancament a aquest interessant projecte col·laboratiu que acompanya cada any a mónFILMAT.

Resultat d'imatges de kino tarragonik 2018


dimarts, 26 de juny del 2018

BYE, CAFFÈ FLORIAN


Resultat d'imatges de venecia limita turismoBueno, pues ya ha llegado el verano y, con él, la imperiosa necesidad que algunos sienten de buscar un lugar al que ir de vacaciones. ¿Qué dirían en la oficina si en septiembre descubriesen que no has viajado a algunos de los paraísos que las agencias de viajes proponen en cómodos folletos de colorines? Aunque, en el fondo, conocerlos de verdad te importe un pito, porque irás, te alojarás en un hotel (o en un resort, wow!) con montones de extranjeros como tú y, del lugar que visites, no sabrás más de lo que indique TripAdvisor. Aparte de cuatro tópicos refritos, nada sobre sus orígenes, sobre su historia, sobre su cultura, sobre lo que lo ha hecho ser como es.

Lugares a los que ir para cumplir con el expediente antes de regresar al trabajo hay muchos, a lo largo y ancho del mundo. Tienen dónde escoger. Por eso les recomiendo que, si pueden, eviten Venecia. Durante este último medio año, los medios de comunicación no han parado de informarnos sobre las medidas que están implantando para protegerse. En noviembre, el Gobierno italiano anunció un plan para alejar de las aguas de la plaza de San Marcos a los cruceros, de forma progresiva a lo largo de tres años. Luego, en enero, el alcalde avisó que pondría semáforos a la entrada de la mencionada plaza, para regular el demencial flujo de turistas que cada día acceden a ella. Dijo entonces: "El objetivo no es cerrar Venecia, sino garantizar el disfrute de la ciudad en condiciones". Cuando en la plaza no quepa ni un alfiler, los semáforos se pondrán en rojo, y sólo volverán al verde cuando se haya vaciado un poco. Más tarde, en abril, junto a los semáforos instalaron en los puntos de acceso a la ciudad barreras con tornos. Cuando ya está llena, se bloquean e impiden que más forasteros puedan entrar. 

Son medidas para evitar que se cumpla la amenaza que Unesco lanzó no hace mucho sobre Venecia: los rebaños de turistas están matando la esencia de la ciudad y es necesario tomar medidas rápidas y efectivas porque, si la degeneración sigue a ese ritmo, no tendrá más remedio que eliminarla de su lista de ciudades patrimonio de la humanidad. Según algunos venecianos ya no es una ciudad sino un parque temático. Como barcelonés que contempla la degradación gurírica de mi ciudad, no puedo evitar calcular en qué puntos de Barcelona pondría hoy mismo tornos con semáforos, y cómo los manipularía para que la luz verde no se encendiese nunca.

Quim Monzó a Seré Breve del Magazine
de La Vanguardia del 24/06/18


divendres, 22 de juny del 2018

MAREMAR DAGOLL DAGOM, NOU ESPECTACLE

Maremar

Els i les que vam gaudir a l'adolescència d'una experiència musical-teatral com la de Mar i Cel vam quedar marcats d'alguna manera i vam crear un vincle amb Dagoll Dagom que per anys que passin i produccions teatrals que estrenin alguna cosa en queda... Mar i Cel  va ser una autèntica experiència mai superada per la companyia, potser ens hauran mostrat projectes tècnicament superiors, musicalment més encertats però el moment de Les Veles s'inflaran i el vent ens portarà mentre un immens vaixell es movia dalt de l'escenari posa la pell de gallina només de recordar-ho.

MaremarLa nova producció de Dagoll Dagom que s'estrenarà al setembre ens torna a portar al mar i tornen a entrar en un terreny de risc i també polític. De fet, la companyia sempre ha mostrat aires polítics en les seves produccions, fins i tot, l'Oh Europa televisiu n'era farcit i Mar i Cel -amb l'obra del mestre Guimerà de base- no ens parlava de res més que de respectar la diferència i valorar l'Altre.

Estem vivint moments difícils pel que a valorar l'Altre es refereix, discursos humanitaris i xenòfobs s'enfronten diàriament davant de la vergonyosa situació de les persones que fugen del seu país i acaben a la deriva en la nostra Mediterrània (la Maremar del mestre Llach) o, directament, ofegats  en ella...  

Maremar de Dagoll Dagom és la primera adaptació de Shakespeare que fan -Pèricles- però l'acompanyen amb la música de Lluís Llach (però sense orquestra, els intèrprets i ballarins amb la veu, amb el cos, amb objectes, fan la música) i la dansa.... Paraula-Dansa-Cançó.

La fugida del príncep de Tir -del Pèricles shakespearià- per la Mediterrània crea un vincle directe amb la situació dels refugiats en l'actualitat. La història d'aquest príncep és la que un personatge fantàstic li explica a una nena que plora desconsolada en un camp de refugiats perquè ha perdut als seus pares.

Shakespeare i Llach units en una obra dirigida per Joan Lluís Bozzo (director habitual de la companyia) i amb un repartiment format per: Roger Casamajor, Anna Castells, Cisco Cruz, Mercè Martínez, Marc Pujol, Aina Sánchez, Marc Soler, Elena Tarats i Marc Vilajuana.

Amb el vídeo que han compartit a les xarxes com a avançament de l'espectacle és més que un reclam, desperta una necessitat de gaudir-lo... la versió que en fan de les Corrandes d'Exili és una delícia. Si tot l'espectacle està en aquest nivell ... desig immens de gaudir-lo!!!


dijous, 21 de juny del 2018

mónFILMAT 2018 (3): ACTIVITATS PARAL·LELES



Ja falta poc per a inaugurar mónFILMAT 2018 i un dels clars objectius d'aquest festival és recol·lectivitzar l'experiència d'anar al cinema, és a dir, recuperar aquell component social de quan la gent entrava en una sala de cinema. 

Per aconseguir aquest objectiu, d'una banda, des de l'any passat, vam crear l'ESPAIdebat en el que es provocava el diàleg entre públic i creador/a amb la presència de convidats/es que facilitessin aquest diàleg... però d'això en parlarem un altre dia; de l'altra banda, les activitats paral·leles permeten assolir aquest objectiu tot facilitant un contacte social entre els assistents que permeti el diàleg al voltant de les projeccions.

Aquest any hem ampliat aquestes activitats i en tenim per a tots els gustos, per tant, podrem gaudir de la projecció amb:

  • un tast de cervesa Fineta
  • un tast de vins de Bàrbara Forés
  • un esmorzar a càrrec d'Ekobo
  • un esmorzar a càrrec de pastisseria Alemany-Jiménez
  • un parell de nits de food trucks
  • una projecció amb sopar a càrrec d'Agrapats

Perquè volem que mónFILMAT sigui quelcom més que només veure pelis!



dimecres, 20 de juny del 2018

EL SR. ROBERT DE NIRO PROJECTA HOTEL A BARCELONA


Resultat d'imatges de nobu hotels de niroÉs un fet que el sr. De Niro pel que fa a la interpretació ja no és el què era, no passa res, fou i continua sent una peça clau de la Història del Cinema ; i malgrat haver-se passat a la direcció en diverses ocassions, el senyor De Niro creu convenient enfocar les seves energies cap a altres disciplines i interessos.... i ja fa temps que l'hostaleria es troba en el seu punt de mira i el que és millor: amb èxit.

L'any 2013 l'actor es va unir al productor Meir Teper i al xef Nobu Matsuhisa per a engegar la cadena d'hotels de luxe: Nobu Hotels. Però la relació amb el xef venia de lluny, l'any 1994 a Nova York amb el sr. Matsuhisa van obrir el restaurant Nobu després de que l'any 1989 (en plena popularitat amb La Misión) anés a menjar en un dels seus restaurants i quedés enamorat de la fussió entre cuina japonesa i peruana que oferia el xef en la seva carta. Des d'aquell 1994 els Nobu es van anar escampant pel món i ara n'hi ha desenes i des del 2013 arriben acompanyats d'hotel. 

El mes passat va venir a Barcelona per a anunciar que a la torre Catalunya, a la planta 23, al costat de l'estació de Sants, obririen un establiment nou de la seva cadena. La seva intenció és poder obrir el restaurant a finals d'aquest any i l'hotel al 2019. I aquest no és el primer que tenim a prop, el sr. De Niro ja n'ha inaugurat a Eivissa i Marbella. 

El veurem, al sr. De Niro, més sovint passejant per Barcelona?

dimarts, 19 de juny del 2018

LA SAGA STAR WARS EN CLAU POLITICA



Resultat d'imatges de star wars en clave politicaPotser molts i moltes de vosaltres només la teniu com un blockbuster més, com una simple ficció per a passar l'estona, però alguns autors ja estan treient 'punta' al substrat polític que podem detectar en la saga Star Wars, la saga que va donar el primer pas l'any 1977 i que tenim en plena vigència.


Evidentment, un cop adquirits els drets de la saga per Disney, el pare de la criatura, el sr. George Lucas, ha quedat un pél apartat del producte (que no desvinculat del tot). Però ell fou el què ho començà tot, l'univers Star Wars existeix gràcies a ell, un cineasta hippie que en aquella època odiava els grans estudis i en els que no hi encaixava (l'Imperi?) i decidí creà la seva pròpia productora fora de Hollywood (Resistència rebel?) que, mal li pesi, ha acabat convertint-se en un autèntic imperi (Lucasflm) ....  Doncs, amics i amigues, precisament d'això parla Star Wars si l'analitzem en clau política, en llibres, com el de Cass R. Sunstein La última mitología: el mundo según Star Wars.

Totes les pelis de la saga ens parlen d'una part 'fosca' que tots/es portem a dins i que pot aflorar en qualsevol moment, la lluita interna entre bondat/maldat és inherent a qualsevol persona. Així mateix, cada film d'Star Wars és una celebració de la llibertat individual, de pensar que per molt que el teu camí/destí estigui traçat tu tens el lliure albir de fer i ser el què vulguis.

L'univers d'Star Wars ens mostra com de fàcil li pot resultar a una democràcia o república caure en l'imperialisme o l'autoritarisme: quan les democràcies semblen paralitzades o no acaben de donar resposta a les necessitats de la població, aquestes busquen un líder fort que els 'salvi' de la situació, emergeix un 'Emperador' ... i la llavor de l'imperi ja està sembrada. Bon exemple d'això ho trobem en la Revolució Francesa o en l'Alemanya dels anys '30 del segle XX, abans del nazisme.

Un altre interessant detall és que la Princesa Leia -heroïna feminista indiscutible de la saga que ara hereta Rey en la nova trilogia- mati al seu carceller amb les mateixes cadenes que la tenen presonera, imatge d'una violència/intensitat poc habitual en la saga. 

Els primers Episodis realitzats -la primera Trilogia Star Wars- (del IV al VI): ens parlen d'un moment hippie, d'un món que no agrada als protagonistes, somien amb dracs i princeses i es topen amb una nazis molt dolent ... el rerafons és que salvem el món mentres em diverteixo i -important- guanyo diners (cas de Han Solo, per exemple).

La segona Trilogia (que són els primers capítols de la saga, de l'I al III): els hippies ja són casta, estan normalitzats, van al Parlament i en ell busquen aconseguir la justícia però dins hi descobreixen una conspiració que desencadena una règim totalitari.

La tercera Trilogia (episodis VII a IX): es torna al model de la primera trilogia però sense hippies i amb uns proletaris que a cada nou capítol estan més a prop d'enfrontar-se als rics; per primer cop a la saga, el Nou Ordre té un component clarament econòmica i classista.

La fragilitat de com podem passar de la democràcia al totalitarisme és el leitmotiv de totes les parts de la saga. 

Alguns veuen en la sèrie d'animació Les Guerres Clon (2008-2015) un crònica del desastre USA a l'Afganistan i l'Iraq, per exemple.

Si és que aquella galàxia tan, tan llunyana està més a prop del que ens pensem...

Resultat d'imatges de star wars en clave politica


dimecres, 13 de juny del 2018

CORTIS & SONDEREGER: CONSTRUINT MAQUETES DE FOTOS HISTORIQUES


El que fan aquests senyors (el sr. Jojakim Cortis i el sr. Adrien Sondereger) és IMPRESSIONANT, això per començar!.



Aquests dos fotògrafs suïssos es dediquen a reconstruir fotografies històriques, evidentment, a escala. Es a dir agafen, per exemple, la fotogria del milicià de Robert Capa i l'escenifiquen a la realitat com si d'un diorama es tractés.


La gràcies del projecte és intentar ser el més realistes i fidels possible a la fotografia. 

El seus treballs els podeu veure en el llibre Double take on apart de recollir les seves obres s'explica com les van fer (és curiós perquè el què foren imatges reals que es van convertir en una fotografia famosa s'ha reconstruint a la realitat per a fer-ne una fotografia i veure-la en un llibre ... looping vertiginós!). 




Podeu visitar el seu web aquí.


dimarts, 12 de juny del 2018

mónFILMAT 2018 (2): KINO TARRAGONIK


Resultat d'imatges de kino tarragonik 2018Com cada any, dins de mónFILMAT, s'inclou l'experiència Kino Tarragonik; una activitat que per les seves característiques s'adapta perfectament als objectius del nostre Festival.

Kino Tarragonik és l'implementació del Kino Kabaret (moviment nascut el 1999 a Montreal) a Catalunya. Durant 3 dies una trentena de participants (persones d'aquí però també internacionals) viuen i conviuen en el cor del Delta (Balada) per a que en grups de 4 ó 5 persones i cadascun assumint un rol en la producció (guionista, director/a, actor/iu, operador/a de càmera...) acabin realitzant un curtmetratge. 

Kino Tarragonik aquest any tindrà lloc els dies 29 i 30 de juny i l'1 de juliol; aquest darrer dia a les 22:00 seran projectats els curtmetratges realitzats a l'espai de projecció de mónFILMAT: el Casino d'Amposta. 

Com a novetat, aquest any l'activitat kinoite es complementarà amb un workshop impartit per Julius Valve: Creative Sound and Music in Film que tindrà lloc diumenge 01/07 al matí i obert al públic en general (només cal fer inscripció prèvia a: infotarragonik@gmail.com)

Queden poques places per al Kino Tarragonik 2018, per tant, si tens una idea per a un curt o sempre has volgut formar part d'una producció audiovisual i no ho has fet mai: a què esperes?

dilluns, 11 de juny del 2018

¿TIERRA A LA VISTA?


Resultat d'imatges de escudo kanepiUn pueblo de Estonia acaba de escoger como escudo una hoja de marihuana blanca sobre fondo verde. La bandera es semejante: dos franjas verticales blancas con una central verde, más ancha que las otras, sobre la que luce la hoja de maría. El municipio se llama Kanepi, y la decisión se basa en el hecho de que, en estonio, kanep significa cannabis. En la zona se cultiva cannabis desde tiempo inmemorial: para fabricar tejidos, cuerdas y aceite. En la actualidad, en Estonia la venta y el consumo de marí es ilegal, y si te pillan con pequeñas cantidades (lo que llamamos 'para consumo propio'), te cae una multa. 

Ante la necesidad de adoptar un símbolo y sin ninguno a  mano, el Ayuntamiento abrió una consulta por internet. La respuesta fue abrumadora: una hoja de maría. Tan abrumadora fue que doce mil personas votaron por ella, lo que no tendría nada extraño si no fuese porque sólo tiene cinco mil habitantes. Conociendo como va internet, es lógico imaginar el revuelo que se montó, no sólo entre los censados, sino entre amigos de los censados, se esos que se apuntan a un bombardeo si se trata de liarla parda. El alcalde está contento y dice que ha sido un proceso 'muy democrático'.

Muchos se sorprenden de que se les haya ocurrido poner una hoja de cannabis en el escudo y la bandera. Como si fuese algo inaudito. Municipios con escudos en los que aparece de una forma u otra hay muchos. En Francia, en Rusia, en Suiza, en Bélgica, en Chequia, en Alemania. ... En Burgos hay cannabis en el escudo de Adrada de Haza. En Cuenca, en el de Cañamares. En Ciudad Real, en el de Santa Cruz de los Cáñamos: dos grandes hojas de maría que harían las delicias del logo de cualquier club cannábico.

Pasa como con los que se sorprenden de que el monumento a Colón del puerto de Barcelona está plagada de ellas. El cáñamo fue, para Colón y para los navegantes de aquel entonces, producto de primera necesidad. De cáñamo estaban hechas las cuerdas de los barcos y de cáñamo era el aceite de sus lámparas, y si era necesario se alimentaban con las semillas de cáñamo que llevaban en la bodega. No consta que también se lo fumasen, pero nada es descartable dado que la divisa de todo esforzado navegante era "lo que pasa en la carabela se queda en la carabela", frase que luego, una vez instalados en América, se transformó en la que acabó llevándose el gato al agua: "Lo que pasa en Las Vegas se queda en Las Vegas".

Quim Monzó, a Seré Breve del Magazine 
de La Vanguardia, de 10/06/18

dimecres, 6 de juny del 2018

DESCOBRINT AL SR. PLATON YURICH


Resultat d'imatges de web platon yurich

Descobrim el treball del sr. Platon Yurich -cineasta, fotògra i director d'art-, ambaixador de Leica i membre de la Unió Russa de Fotògrafs d'Art. 

Yurich Platon surrealismo 31

Actualment té 22.600 seguidors/es a Instagram.

Yurich Platon surrealismo 35

Com podeu veure les obres tenen molt d'oníric, d'imaginació desbordada i també cinematogràfica.

Yurich Platon surrealismo 1

dimarts, 5 de juny del 2018

COLLITA CANNES 2018


Resultat d'imatges de premiados cannes 2018Molts estan d'acord que ha estat un festival de Cannes 'rarot', fins i tot, amb una mica de mal rotllo. 

L'edició número 71 del Festival de Cannes tingué lloc del 08 al 19 de maig, abans de començar ja tenien algunes polèmiques: un Netflix que retirava produccions pròpies com a protesta per no deixar-lo optar a premi, unes prohibicions de fer selfies a la catifa vermella o exigències a les actrius d'anar amb talons; i una reivindicació femenina donada la baixa participació de dones en la programació (programació feta, bàsicament, per un equip de seleccionadors majoritàriament masculins) ... tot això feia preveure una festival 'mogudet'.

Per a començar, moltes estrelles de Hollywood van decidir no anar, per tant, poques festes nocturnes.

Un acte central del festival fou la reivindicació de 82 dones del món del cinema que a les escales del Palau de Festivals i Congressos volien evidenciar que, en 71 anys, només han pujat -com a directores- 82 dones davant dels més de 1000  homes. De fet, en aquest Cannes 2018, 3 directores davant dels vint i llargs de directors. Un capítol a banda mereix el contundent discurs que pronuncià Asia Argento tot explicant com el sr. Weinstein la va violar amb 21 anys, precisament, en un Festival de Cannes. 

Serà un Cannes marcat per films reivindicatius: Lazzaro Felice (d'Alicia Rohrwacher sobre l'explotació fet de forma poètica), Dogman (la nova peli de Matteo Garrone -director de Gomorra- un film tan violent com bell)...

Films destacables: 
- El libro de la imágenes, de Jean-Luc Godard, que amb 87 anys continua al peu del canó amb un cinema tan experimental com raruno)
- Shoplifters, la nova delícia de Hirokazu Kore-Eda
- Blackkkklansman, el nou film d'Spike Lee, alegat contra el racisme i contra Donald Trump.
- Calafarnaum, de Nadine Labaki, sobre 2 nens que sobrevivuen pels carrers de Beirut
- Todos saben, d'Asghar Farhai, amb la Penélope Cruz  i Javier Bardem.
- The house that Jack built, de Lars von Trier, l'esperat nou film del director amb Uma Thurman, Matt Dillon i Bruno Ganz i carregat de mutilacions i violència per explicar-nos els 5 crims d'un psicòpata en sèrie.
- Mirai, de Mamory Hosoda, un digne hereu de l'esperit de Miyazaki per una film d'animació sobre la història d'un nen de 3 anys que li arriba una germana i amb ella la gelosia però també la imaginació.

A la llista de pendents!


El Premis:
§  Palma de Oro:   Shoplifters, de Hirokazu Kore-eda
§  Gran Premio del Jurado:   BlacKkKlansman, de Spike Lee
§  Premio del Jurado:    Capharnaüm, de Nadine Labaki
§  Palma de Oro “especial”:    Le livre d’image, de Jean-Luc Godard
§  Dirección:    Pawel Pawlikowski, por Cold War
§  Guion:  Ex aequeo: Three faces, de Jafar Panahi, y Lazzaro felice, de Alice Rohrwacher
§  Interpretación masculina:  Marcello Fonte, por Dogman, de Mateo Garrone
§  Interpretación femenina:  Samal Yeslyamova por Ayka, de Sergueï Dvortsevoy
§  Caméra d'or (Mejor ópera prima):    Girls, de Lukas Dhont
§  Premio Fipresci:     Burning, de Lee Chang-dong