'Parásitos', el film del sr. Bong Joon-ho, ha fet història posant d'acord crítica i públic i, sobretot, aconseguint l'Oscar a la Millor Pel·lícula sense parlar en anglès. Les persones cinèfagues que habitem el Festival de Sitges cada any i estem alerta de les pelis que s'emporten premis en festivals internacionals ja fa temps que sabem que el cinema que es fa a Corea del Sud és especial i molt, molt valuòs. A can Ciutadà K n'hem parlat amb carinyo del sr. Kim Ki Duk, ara massa desaparegut, però fa uns anys era l'encarregat de fer-nos veure que en el seu país hi havia uns plantejaments cinematogràfics d'alta volada; així com del mestre Park Chan-wook i la seva preciosa 'Trilogia de la Venjança'.
Així doncs, si 'Parásitos' provoca que el gran públic descobreixi la cinematografia d'aquest lluny país asiàtic benvingut sigui, però aquest film no és una flor aïllada, un èxit atzarós o una excepció, sinó que és fruit d'un trajectòria de directors i films imponents que han vingut abans. Una trajectòria històrica formada per una indústria forta, una aclaparadora força visual, guions originals i uns plantejaments crítics amb la societat. El cinema de Corea del Sud és, doncs, un cinema arriscat, estilitzant, esteticista, violent, dur, estrany, salvatge i, la majoria dels casos, amb aires de crítica social.
Per tant, si després de Parásitos us han quedat ganes de més cinema del mateix estil, aquí teniu 15 perles que hauríeu de recuperar i gaudir. Des dels anys '60 fins a l'actualitat:
1. LA CRIADA (Kim Ki-young)(1960): Una de les obres mestres del cinema d'aquell país. Un professor contracta a una jove per a que ajudi a la seva dona embarassada i acabarà enamorant-se bojament d'ella. Un film claustrofòbic i asfixiant que el sr. Martin Scorsese considera com un dels millors films de la Història del Cinema.
2. OLDBOY (Park Chan-wook)(2003): Aquest film ha influenciat de forma indiscutible en molts dels thrillers que s'han realitzat en posterioritat. Un film violent, malsà i alhora poètic amb un recursos estilístics i visuals amb els que quedes en la boca oberta. Fou el primer de la Trilogia de la Venjança, després vindrien 'Sympathy for Mr. Vengeance' (2002) i 'Sympathy for Lady Vengeance' (2005). Molt recomanables.
3. MEMORIES OF MURDER (Bong Joon-ho)(2003): Un dels anteriors films del director de 'Parásitos' ens parla de la recerca de dos policies antagònics d'un assassí en sèrie que té atemorit un petit poble durant els anys de la dictadura. És molt més que un thriller i la capacitat del sr. Joon-ho per barrejar gèneres es fa evident en aquest film.
4. DOS HERMANAS (Kim Ji-Woon)(2003): Quan pensàvem que només el japonesos eren capaços de fer-nos atemorir davant d'una pantalla amb The Rings i altres títols ens arriba aquest film sud-coreà per a dir-nos que també podem ser espantats a cops d'exquisides formes visuals. Una història de fantasmes que ens parla del pes del passat.
5. 'PRIMAVERA, VERANO, OTOÑO, INVIERNO... Y PRIMAVERA' (KIM KI DUK)(2003): El mestre Kim Ki Duk era l'únic que havia aconseguit visibilitat internacional passant per diversos festivals internacionals. El cinema del sr. Ki Duk és cinema convertit en poesia, carregat d'espiritualitat però també de dura realitat.
6. 'THE HOST' (BONG JOON-HO)(2006): Evidència del talent que té el director de 'Parásitos' per a barrejar gèneres: melodrama familiar, humor negre, sàtira sociopolítica i 'film amb monstre' es combinen de forma magistral en un dels films que va donar a conèixer al director fora del seu país fent les delícies del amants del 'fantàstic'.
7. 'EL BUENO, EL MALO Y EL RARO' (KIM JEE-WOON)(2008): El director de 'Dos hermanas' ens proposa un spaguetti-western a la Manxúria dels anys 30 del segle XX. Una filigrana visual amb un mapa del tresor, caçarecompenses, assassins a sou, batalles i persecucions hiperactives.
8. 'ENCONTRE AL DIABLO' (KIM JEE-WOON)(2010): Història de venjança a la coreana per a un assassí en sèrie i un agent de policia boig per la mort de la seva dona embarassada. Un film en el què els rols es capgiren i el caçador es converteix en víctima d'una forma salvatge, cafre i boja. Contundent.
9. 'THE YELLOW SEA' (NA HONG-JIN)(2010): Un taxista, per a poder pagar deutes, accepta l'encàrrec d'assassinar un home de negocis això provocarà que el persegueixin la policia, la màfia xinesa i la coreana. Un potent film visual que veu de l'escola del sr. Michael Mann en un thriller nocturn, fred i acerat.
10. 'AHORA SÍ, ANTES NO' (HONG SANG-SOO)(2015): El sr. Sang-soo té una filmografia impecable i aquest títol es fèu visible després dels premis en festivals de Locarno i Gijón. Narracions fraccionades per a mostrar-nos una mateixa història, de formes delicades i melancòliques.
11. 'TREN A BUSAN' (YEON SANG-HO)(2016): Trepidant film de zombies, però quan dic 'trepidant' oblideu-vos de tot el que hagueu vist abans. Un tren d'alta velocitat carregat de passatgers infectats per un virus que els torna zombies i la impossibilitat de poder sobreviure dins del tren. Ritme frenètic i crítica social a dojo.
12. 'LA DONCELLA' (PARK CHAN-WOOK)(2016): Recordo sortir flotant després de veure-la al festival de Sitges corresponent. Per la seva sensualitat a l'hora d'explicar un conte eròtic que jugar amb la 'guerra de sexes' i dobles personalitats. Sensible, elegant, pertorbadora. Una de les obres mestres del sr. Chan-Wook.
13. 'EL EXTRAÑO' (NA HONG-JIN)(2016): Un film de tensió atmosfèrica indiscutible. Una forma de mostrar-nos allò sobrenatural de forma realista, en un entorn rural que va desenvolupant una espiral de bogeria i entorn malsà. Folklore popular i esperits demoníacs es combinen en un entorn realista.
14. 'LA VILLANA' (JUNG BYUNG-GIL)(2017): Un altre thriller basat en una venjança. Una nova visita als plantejaments del 'Nikita' de Luc Besson, a la sud-coreana, intensitat tràgica i ben carregada de violència.
15. 'BURNING' (LEE CHANG-DONG)(2018): Gaudida en el Sitges 2018, aquesta adaptació d'un conte breu del sr. Murakami ('Quemar graneros') que ens parla de la naturalesa humana, de les seves debilitats, mitjançant lectures ambigües d'unes situacions i personatges carregat de malenconia. Amb una sensibilitat i sensualitat memorables.
Certament, hi ha gent que té poca feina i es posa a calcular i a fer estadístiques de qüestions totalment delirants... però quan te les trobes, només que tinguis un puntet friky, les veus interessants i tot. Sí, certament, aquest 'puntet' (o 'puntot', hauria de dir) el tenim.
