SR. CHRISTO VLADIMIROV JAVACHEFF

(1935-2020)

Fa unes setmanes moria un dels artistes més fascinants de l'art contemporani, almenys per a mi.

El sr. Christo Vladimirov Javacheff, més conegut com a 'Christo', moria a finals de maig, amb 84 anys. Nascut a Gabrovo (Bulgària) fill d'un científic i d'una secretària de l'Acadèmiade Belles Arts de Sofia. De jove, es va interessar pel teatre i per l'Art tot i que les estrictes normes del Partit Socialista Búlgar no les portava massa bé.... l'any 1957 fuig de l'estat socialista en una camió que transportava medicaments fins arribà a Austria, allà continuà estudiant Belles Arts però aviat marxà a Ginebra i, després, a París. Fou una època dura, de pocs diners. L'any 1958 realitzà la primera obra de l'estil que el caracteritzaria: embolicà un pot de vidre buit decorant l'embolcall, un empresari alemany en comprà diversos. 

La majoria de projectes artístics foren realitzats amb la seva parella, l'artista Jeanne-Claude (que morí l'any 2009). Curiosament,  va nèixer el mateix dia i any que el sr. Christo: el 13/06/1935 però a Casablanca (Marroc) a meitat dels anys '50 anà va viure a París amb la seva família i l'any 1958 conegué al sr. Christo....

El pot embolicat evolucionà cap a la simplificació i l'any 1959 optà per embolicar els objectes sense decoracions superflues i cada cop escollia objectes més grans. L'any 1961 va embolicar barrils en el port fluvial de Colònia. L'any següent, juntament amb la sra. Jeanne-Claude van emprendre el seu projecte més gran: sense avisar a les autoritats van bloquejar amb barrils de petroli un carrer de París, com a protesta pel mur de Berlin, al cap d'unes hores fou desallotjat però aquesta acció li donà notorietat artística a la ciutat.

L'any 1964 el matrimoni Christo-Jeanne-Claude s'instal·len a Nova York de la que no marxarien. Sense diners i amb problemes d'idioma, anaven exposant en diferents galeries de la ciutat i embolicant vitrines de botigues (que els proporcionava certs ingressos).

La popularitat defintiva arribaria l'any 1968 amb la seva participació en el Documenta 4 de Kassel (Alemanya): un tub de 5.600 metres cúbics suspès per dues grues i visible a 25 kilòmetres de distància...

A partir d'aquí les obres de gran format s'anaren succeïnt embolicant llocs naturals i edificis de tot el món: 'Wrapped Coast' (1969), embolicar la costade Litte Bay a Sidney; 'Valley Curtain' (1970) 400 metres de roba que cobri part del Rifle Gap de les Muntanyes Rocoses a Colorado; 'Running Fence' (1973), la cortina de 39 kilòmetres instal·lada a Marin (França); el Pont Neuf (1985); el Reichstag (1995); 'The Gates' (2005) format per 7.503 marcs metàlics al Central Park de Nova York.

Al llarg dels anys molt projectes van quedar pendents de realitzar, generalment, per manca de permisos, com: el de la Puerta de Alcalá (Madrid), l'estàtua de Colom (Barcelona), el MOMA de Nova York o el pont Alejandro III a París. Precisament, el projecte en el què estava treballant abans de morir era embolicar l'Arc de Triomf de París.

L'obra del tàndem Christo/Jeanne-Claude fou impressionant, veure el Reichstag embolicat dóna fe de l'espectacularitat dels seus projectes.

'RABBITS' DEL SR. DAVID LYNCH A YOUTUBE

A Rabbits 3 conills humanoides estan en una sala d'estar, representats per Scott Coffey, Laura Elena Harring i Naomi Watts (aquestes dues protagonistes del darrer film del director: Mulholland Drive), en el capítol 3 Rebekah Del Río substitueix a la sra. Harring. La frase que presenta la sèrie enllaça directament en els films antecedents i precedents del què parlava: "In a nameless city deluged by a continuous rain ... three rabbits live with a feraful mystery" (En una ciutat sense nom, inundada per una pluja continua...Tres conills viuen amb un misteri aterrador). Els tres personatges dialoguen mentres riures enllaunats constants conviuen amb les converses... com no pot ser d'una altra manera la sèrie està plena d'efectes de so (tan propis del sr. Lynch) i afegits per Angelo Badalamenti (músic habitual de bona part de les BSO del director de Blue Velvet). Algunes imatges dels conills antropomòrfics seran utilitzades a Inland Empire. 

Inicialment, la sèrie només estava disponible -de pagament- a la web del director DavidLynch.com i en algun DVD recopilatori.

Saber exactament què ens vol dir el sr. Lynch amb aquesta minisèrie (i com en la majoria dels seus treballs) és una autèntic misteri: uns diuen que la sala d'estar és com un purgatori, altres diuen que parla del concepte 'temps', de la reencarnació... un autèntic cant al surrealisme.

Si voleu fer-vos la vostra pròpia opinió, en aquest enllaç trobareu el primer capítol dins dels canal de youtube del sr. Lynch: 'David Lynch Theater', en el seu canal estan els 8 capítols restants.

Si voleu gaudir-lo en VOSE aquí teniu els 9 capítols junts:

AL SEGLE XXI LA TORTURA NO ES CULTURA

Sí alguna persona de les que llegeix aquest post pensa que els que vivim a les Terres de l'Ebre estem a favor i encoratgem els correbous estan ben equivocats. Una altra cosa és que aquestes persones contràries s'hagin fet visibles i s'hagin encarat a una tradició tan antiga com inhumana. D'un temps cap aquí van apareixen veus que demanen un debat, que demanen poder tractar la qüestió... i aquestes veus han cristalitzat en l'Associació 'Tots Som Poble', un col·lectiu  format per gent d'Amposta que pensen que "ja és hora de poder obrir un debat tranquil i respectuós sobre els correbous", consideren que tot ésser viu mereix un respecte i gaudir i passar-s'ho bé a costelles del maltractament d'un altra no és admissible.

Em van demanar participar en la campanya "Al segle XXI la tortura no és cultura" i no m'hi vaig poder negar. En ella, diferents persones del territori donen la cara tot mostrant el seu rebuig als correbous.

Perquè la tradició no ho pot justificar tot ...

mónFILMAT 2020 #6: AIXO HA ESTAT mF 2020

Un any complicat, una edició diferent, una aposta pel format mixte entre streaming i presencial que ha donat els seus fruits: ha estat l'any que mónFILMAT ha tingut més espectadors/es que mai. Més de 1300 persones han gaudit de la nostra programació reduïda però intensa.

EL PADRINO LA MILLOR PELI DE LA HISTORIA SEGONS GENT DE HOLLYWOOD

Si fa uns dies parlàvem de les pitjors pelis de la Història del Cinema, avui toca parlar de les millors. La revista The Hollywood Reporter ha fet una enquesta a 2.120 persones que treballen a Hollywood en diferents departaments tècnics i artístics preguntant-los quines són les millors pel·lícules de tots els temps. 

Aquí teniu les 20 que encapçalen la llista. Com podreu comprovar cap és una producció de fora de Hollywood i sorprén veure com el Ciudadano Kane ha perdut un parell de posicions, durant molts anys era considerada la millor pel·lícula de la Història del Cinema.

1. El Padrino (1972) de Francis Ford Coppola

2. El Mago de Oz (1939) de Victor Fleming

3. Ciudadano Kane (1941) d'Orson Welles 

4. Cadena perpetua (1994) de Frank Darabont

5. Pulp Fiction (1995) de Quentin Tarantino

6. Casablanca (1942) de Michael Curtiz 

7. El Padrino II (1974) de Francis Ford Coppola

8. ET (1982) d'Steven Spielberg

9. 2001: una odisea en el espacio (1968) d'Stanley Kubrick

10. La lista de Schindler (1993) d'Steven Spielberg

11. Star Wars IV (1977) de George Lucas

12. Regreso al futuro (1985) de Robert Zemeckis

13. Indiana Jones en busca del arca perdida (1981) d'Steven Spielberg

14. Forrest Gump (1994) de Robert Zemeckis

15. Lo que el viento se llevó (1939) de Victor Fleming

16. Matar a un ruiseñor (1962) de Robert Mulligan

17. Apocalypse Now (1979) Francis Ford Coppola

18. Annie Hall (1977) de Woody Allen

19. Uno de los nuestros (1990) de Martin Scorsese

20. Qué bello es vivir! (1946) Frank Capra

SITGES 2020 #1: IMATGE, TEASER I PRIMERES PELIS CONFIRMADES

Fa mesos, molts, que creuem els dits per a que el Festival de Sitges 2020 sigui una realitat. Crec que ningú ho veu clar, ni la mateixa organització; però, mentrestant, hem d'intentar comportant-nos amb normalitat, la màxima possible i això implica fer la roda de premsa clàssica de presentació de l'edició d'enguany i parlar del Sitges 2020 com una realitat ... no serem nosaltres qui els portem la contrària perquè de ganes en tenim, i moltes!!

A la roda de premsa d'ahir al migdia el sr. Angel Sala (director) i la sra. Mònica García (presidenta) es van desvetllar una bon grapat de títols que formaran la programació del Sitges 2020.

Per començar, sabem que el leitmotiv de l'edició d'enguany girarà al voltant del film El Gabinete del Doctor Caligari (1920) clàssic fundacional de l'expressionisme alemany -dirigit per Robert Weine- que aquest any celebra el seu centenari. Es tracta de la primera pel·lícula del gènere fantàstic de la Història del Cinema. Tindrem retrospectiva de films que beuen d'aquest clàssic, com El proceso d'Orson Welles, entre d'altres encara no anunciats. 

Ja sabem el film d'inauguració: 'Malnazidos', film d'acció zombi dirigida per Javier Ruiz Caldera i Alberto Toro situada en plena Guerra Espanyola de '36 protagonitzada per Miki Esparbé, Aura Garrido, Luis Callejo, Álvaro Cervantes i María Botto. 

Altres títols rellevants: Peninsula (la seqüela de Train to Busan, el trepidant film vist al Sitges 2016 premiat amb millor direcció per Yeon Sang-ho); Relic (debut de la sra. Natalie Erika que va sorprendre a Sundance, amb Emily Mortimer); The Show (de Mitch Jenkins escrita per Alan Moore); Jumbo (de Zoé Wittock); The Silencing (de Robin Pront amb Nikolaj Coster-Waldau); The Sputnik (representació russa d'Egor Abramenko); La nuée (de Just Philippot); Comrade Drakulich (hongaresa de Márk Bodzsár); No matarás (la nova de David Victori amb Mario Casas); La vampira de Barcelona (de Lluís Danés amb u repartiment de luxe: Nora Navas Sergi López, Francesc Orella, Bruna Cusí o Roger Casamajor); Los que vuelven (de Laura Casabé).

I pel que fa als clàssics, podrem revisitar: El hombre elefante de David Lynch que celebra els 40 anys (en 4K); Desafío total, el clàssic de Paul Verhoven que fa 30 anys (en 4K). 

Homenatges al sr. Kubrick (un ídol del director del festival)  amb el documental Kubrick by Kubrick (de Gregory Monro) i a Bruce Lee amb el documental Be water (de Bao Nguyen).

A la secció més Z, el Brigaddon, premi per a Manuel de Blas, actor habitual en el fantàstic d'aquest país en els anys '50 i '60 del segle passat.  

Aquí teniu el -trepidant i emocionant- teaser dels Sitges 2020 ... no deixeu de creuar els dits ...

'CREPUSCULO' ÉS LA PITJOR PELI DE LA HISTORIA SEGONS VOTANTS DE RANKER

Fer i disposar de rànkings pot semblar reduccionista però sovint ens ajuda a ordenar una realitat massa complexa, massa diversa per a poder-la copsar adequadament. La pàgina web Ranker, és el principal editor mundial de rànquings impulsats per fanàtics de, gairebé, qualsevol cosa. Fa un temps van crear Watchworthy que és una aplicació gratuïta que ofereix recomanacions de TV personalitzades de les principals plataformes d'streaming.

Doncs bé, entre les persones usuàries de Ranker van preguntar quina era la pitjor pel·lícula de la Història del Cinema (ahí és nada! dir quina és la millor pot ser difícil però dir la pitjor, crec que també). La pel·lícula que té l'honor de tenir aquesta distinció és Crepúsculo (2008) dirigida per Catherine Hardwicke. Molt pròxim en les primeres posicions es troba Una relació peligrosa (2003) dirigida per Martin Brest, en la que teníem a Jennifer Lo i Ben Affelck com a protagonistes; i ben a prop, també, Batman i Robin (1997) de Joel Schumacher. 

La resta de parts de la saga Crepúsculo també estan en els primers 30 primers llocs (Amenecer: Parte 1 en el 21; Luna nueva en el 27 i Amanecer: Parte 2 en el 35).

Que en aquesta llista hi constin films com Jack y su gemela, The Room o Disaster Movie pot no sorprendre però que hi siguin 2 títols del sr. Shyamalan: El incidente  (en el 28) i La joven del agua (del 46) o Eyes Wide Shut (del sr. Kubrick, en el lloc 95) ... ja ens fa arrufar una mica el nas.

Seríeu capaços i capaces de dir quin és la pitjor peli de la Història del Cinema? uf, a mi em costaria, eh?

EL SR. JEAN-PHILIPPE DELHOMME, ARTISTA RESIDENT A L'INSTAGRAM DEL MUSEE D'ORSAY

El sr. Jean-Philippe Delhomme és il·lustrador i ha estat el primer en aconseguir el títol de 'resident en un compte d'Instagram d'un museu', en concret del Musée d'Orsay. Un cop a la setmana, cada dilluns, hi 'penja' una il·lustració. La característica que uneix cadascuna d'aquestes il·lustracions és que l'artista imagina com seria la vida a les xarxes de pintors famosos de la Història de l'Art. Així és capaç de mostrar-nos a Gauguin en una bacanal a la Polinèsia sota el hashtag: 'about last night' o a Modrian anunciant una col·laboració amb Ikea o a Pollock fent-se autopromoció.

El podeu seguir en el compte Instagram del Museu d'Orsay, clicant aquí.

ELS FESTIVALS DE DONOSTIA I SITGES CAP ENDAVANT !!

Els dos grans festivals de la península: el Festival de Donostia i el de Sitges sembla que no tiren enrera i continuen manifestant que podran oferir una festival amb elevada presencialitat. Quan en mesos anteriors el D'A o DocsBarcelona es recloïen a les xarxes i al format streaming en la seva totalitat, les informacions que estan donant als mitjas el de Donostia i el de Sitges és que, tenint en compte les dates en els que estan programant podran oferir presencialitat.

El Festival de Cinema de Sant Sebastià -que està programat del 18 al 26 de setembre- la setmana passada ja va donar a conèixer els 6 primers títols que competiran per la Conxa d'Or: True mothers (Naomi Kawase), Druk (Another round)(Thomas Vinterberg), In the dusk (Sharunas Bartas), Dasarskisi (Beginning)(Dea Kulumbegashvili), Any cry babies around? (Takuma Sato) i Verano del 85 (François Ozon). Excepte el film del sr. Sato, els altres 5 estaven programats en el Festival Cannes que no es va poder realitzar per la pandèmia del Covid19; seran projectades a Donostia amb el 'segell Cannes'. Com no podia ser d'una altra manera el film d'inauguració serà el nou treball del mestre Woody Allen, rodat a Donostia: Rifkin's Festival. El director del festival -el sr. José Luis Rebordinos- ho té molt clar: "El festival de San Sebastián será presencial o no será", contundent i optimista... esperem que també sigui realista i encertat.

D'altra banda, el Sitges, Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, la informació que ha anat donant fins ara no ha estat tan 'presencialista i optimista' com la facilitada pel sr. Rebordinos. La seva postura és més hermètica i secretista; com a exemple, només cal dir que a hores d'ara la premsa ja estava acreditada i a data avui encara no han obert el període d'acreditacions... poca seguretat i confiança ens arriba des de Sitges. El Festival de Sitges està anunciat per a les dates del 8 al 18 d'octubre i per les poques declaracions a mitjans que han fet el director del festival i la directora de la Fundació que l'organitza queda clar que no renuncien a la presencialitat (inherent a Sitges) però plantegen un model híbrid, en el que algunes produccions seran programades en format streaming. Alguna secció 'caurà' com la dedicada a la Realitat Virtual però les seves declaracions parlen de mantenir la màxima normalitat... fins i tot, comenten estar trobant una alternativa a la massificada Zombie Walk que realitzen cada any pels carrers de la ciutat. Es parla dels mateixos espais però amb un aforament del 50%. Obviament, hi haurà més presència nacional i menys internacional i, per tant, menys mitomania. El leitmotiv del Sitges 2020 serà el film expressionista alemany: El Gabinete del Doctor Caligari. No s'ha filtrat encara cap títol però es parla d'uns 120, 50 menys que l'any passat.

Impacte inevitable del Covid19 però ganes de 'normalitat' a Donostia i Sitges ... esperem que les darreres notícies de nous contagis i rebrots no ens frustrin les esperances.

mónFILMAT 2020 #5: PROGRAMACIO - SESSIONS LLARGMETRATGES PRESENCIALS

Aquesta nit, a les 22:00, a la Plaça de Lo Pati, inaugurem la 5ena. edició de mónFILMAT, Festival Internacional de Cinema i Paisatge. Tot i les circumstàncies que estem vivint no hem volgut fer una festival únicament online, així que aquí teniu les 4 pel·lícules que podreu veure cada nit des d'avui i fins al diumenge, a l'aire lliure (seguint i garantint les mesures de seguretat pertinent). Aquests fims ens portaran al Delta de l'Ebre, al bosc de les Ardenes a Bèlgica, a l'Equador i a Traiguera.

La inauguració comptarà amb la presència d'Elisenda Trilla (directora), Oriol Gràcia (productor) i Pepa Plana (protagonista) que presentaran el documental Paradís Pintat.

Us hi esperem!

LES IMITACIONS DE LA SRA. MARILYN MONROE DAVANT LA CAMERA DEL SR. AVEDON

Gairebé 60 anys després de la seva mort (04/08/1962) encara descobrim fotografies poc conegudes de la mítica Marilyn Monroe...

El sr. Avedon és un dels més prestigiosos fotògrafs de la Història de la fotografia. L'any 1959 va rere l'encàrrec de la revista Life Magazine de fotografiar la sra. Marilyn Monroe caracteritzada i imitant a actrius dels anys '30 del segle passat: Lillian Russell, Theda Bara, Clara Bow, Jean Harlow o Marlene Dietrich. 

Segons les paraules del sr. Avedon la sessió fotogràfica va ser estupenda i la complicitat de la sra. Monroe fou excel·lent... una vegada publicades les fotografies el sr. Avedon va perdre els negatius que no va trobar fins passats 30 anys després. 

 

Foto 1: Marilyn Monreo com a Theda Bara

Foto 2: Marilyn Monroe com a Jean Harlow

Foto 3: Marilyn Monroe com a Marlene Dietrich

Foto 4: Marilyn Monroe com a Clara Bow