dimarts, 27 d’octubre del 2020

FESTIVAL DE CINEFAGIA ( XLVII ): SITGES 2020 (PRIMERA PART)

 

JUMBO (2020, Zoe Wittock)

Debut interessant el de la directora Zoe Wittock amb una proposta tan arriscada com excèntrica: una jove que treballa en un parc d'atraccions s'enamora d'una atracció de fira: Jumbo. Sí, sí, ho heu llegit bé, una història surreal que és cosina germana de l'univers de Quentin Dupieux, per exemple. Amb menys mala baba que el director de 'Rubber' però amb un intens drama materno-filial, tocs sensuals i una convincent interpretació de la jove Noemie Merlant. L'amor no entén d'aspectes físics ni de gèneres. Intensa i loca. Llàstima que es va desinflant a mida que avança la història ... Puntuació: 6


LA VAMPIRA DE BARCELONA (2020, Lluís Danés)

Excel·lent disseny artístic en la recreació de la Bcn de principis de segle XX. Ben adient l'aspecte expressionista tenint en compete el 'leitmotiv Caligari del Sitges 2020. Ressons del Drácula de Coppola, de Les Miserables i gotes de Lynch... per a parlar-nos de la part fosca de Barcelona: classista, perversa, pedòfila i plena de vicis. Un repartiment de luxe: Roger Casamajor, Nora Navas, Bruna Cusí, Francesc Orella, Sergi López, Mario Gas, Nuria Prims... teatral, arriscada, elegant... es nota la trajectòria teatral del sr. Danés. El color i el blanc i negre s'alternen per a explicar una història que es queda en un nivell massa fred. La part artística, malauradament, s'imposa a l'emoció.. Llàstima! Punuació: 6


MANIDIBULES (2020, Quentin Dupieux)

La nova marcianada de l'habitual de Sitges: el sr. Quentin Dupieux. Una buddy movie en tota regla. Dos personatges poc espavilats que troben una mosca gegant en el maleter d'un cotxe. Un Dupieux accessible, amb menys dosis d'estranyament i menys humor negre. Tot i la mosca, discurs menys surreal que en films anteriors. Un cant a l'amistat, fresc i distés, per sota d'anteriors treballs del director. Puntuació: 7


THE OLD MAN: THE MOVIE (2019, Oskar Lehemaa & Mikk Mägi)

 Film d'animació d'Estònia sobre 3 germans urbanites que van a visitar al seu avi que és granjer. Amb la idea de partida de que si les vaques no es munyeixen cada dia l'acumulació de llet pot provocar una explosió de proporcions apocalíptiques, s'escapa una vaca i cal trobar-la abans que passi el pitjor. Film en stop motion (un luxe en els temps que corren) seguint la tradició de mestres del cinema de l'Est. Entretinguda i simpàtica. Puntuació: 6,5


HISTORIA DE LO OCULTO (2020, Cristian Jesús Ponce)

Inquietant film argentí sobre un equip de periodistes que han descobert que el president i el govern del país ha arribat al poder mitjançant màgia negra. Format arriscat: blanc i negre i alternança de pantalla quadrada i panoràmica per reforçar els moments de tensió del films, que són diversos. Lo 'oculto' com a secta demoníaca (de la que no véiem cap imatge) però també com a les clavegueres que el bon periodisme hauria d'airejar. Té bons moments de tensió però alguns cops resulta massa críptica. Puntuació: 6

LAST WORDS (2020, Jonathan Nossiter)

Any 2086: Un món apocalíptic en el que no hi queda gairebé res del que tenim ara: només menjar enllaunat, runes, misèria, soledat... un home troba restes de celuloide, però no sap què són i la curiositat l'empeny... Film que ofereix moltes lectures: ens parla del valor del present, de la necessitat de protegir el medi ambient, de saber que som gràcies als Altres, del poder de les imatges en moviment per a saber qui som i fer-nos obrir els ulls. Una mena de Mad Max dessolador que és una carta d'amor al Cinema i a la Vida. Una fàbula sobre el renaixement del cinema i la salvació del món. Preciosa! Puntuació: 8,5


SLAXX (2020, Elza Kephart)

El que féu el sr. Dupieux amb un pneumàtic a 'Rubber', aquí ho fa Elza Kephart amb un pantalons texans. Anar a compar roba ja no serà el mateix després de veure aquesta peli. Cinema gore, loco i sanguinolent que se'n fot del superficial món de la moda i de la suposada ètica impostada de les grans companyies del tèxtil. Cinema hora dirigit per una dona. Xalera desfasada! Puntuació: 6




CABRITO (2020, Luciano de Azevedo)

Des del Brasil ens ariba aquesta proposta de caire naturalista que ens parla de canibalisme en un entorn rural. Atmosferes inquietants i malsanes en una família tòxica amb una pare autoritari i sàdic. Colors apagats i cuidada fotografia per a un film d'alta intensitat dramàtica plena de bogeria i extremisme religiós. Una 'Matanza de Texas' d'autor a la brasilenya... Puntuació: 7



VICIOUS FUN (2020, Cody Calahan)

Divertida  pel·lícula que ens situa a l'època daurada dels 'slasher film': els '80. Es tracta d'un metafilm homenatge a aquest subgènere. Un jove friki dels films de terror es cola per accident en un grup d'autoajuda d'assassins/es en sèrie. Girs de guió, escenes grotesques i 'gotetes' de gore la converteixen en una lúcida i entretinguda proposat. Xiflada!!
Puntuació: 8 




RELIC (2020, Natalie Erika James)

La debutant Natalie Erika James va causar sensació en el festival de Sundance amb aquest film. Seguint la tendència de films recents com Babadook, Hereditary o La Visita, dels que ja podríem parlar de subgènere dins del cinema de terror: relacions familiars difícils que enllacen amb fets paranormals o inexplicables. 'Relic' podria ser, ni més ni menys, una clàssica peli sobre cases encantades... però és molt més que això: el tempo, les interpretacions de les protagonistes, el tractament dels ensurts i la tensió 'in crescendo' li proporcionen uns valors afegits que la converteixen en un film molt especial i una directora que cal tenir en compte. El pas del temps, el dol, la pèrdua... Puntuació: 9


FRIED BARRY (2020, Ryan Kruger)

Film sud-africà que ens explica la història d'un ionqui del suburbi d'una gran ciutat que és abduït pels alienígenes i retornat a la Terra. S'anirà trobant amb diferents personatges, la majoria seran trobades de caire sexual. El seu posat robòtic i inexpressiu genera una sensació d'estranyament en tot allò amb el que interactua, arribant a ser cansino. Film reiteratiu, erràtic, sense rumb, comença i acaba sense saber què et volen explicar. Sensació de pressa de pèl... Fugiu!  Puntuació: 3


P.G. PSYCHO GOREMAN (2020, Steven Kostanski)

Dos germans de 12 anys, per error, alliberen un monstre maligne alienígena que estava empressonat al nostre planeta. El monstre està considerat el 'Mal Supremo' però el germans tenen un aparell que controla la voluntat del monstra espacial fent-li fer el què volen... Un nou film homenatge a les pelis dels '80, amb efectes especials dignes però de marcada sèrie B. Previsible, infantil, tontuna; només valorable per als frikis nostàlgics. Puntuació:4



GET THE HELL OUT (2020, I-fan Wang)

Peli de Taiwan, del debutant I-fan Wang. Una diputada i un guàrdia de seguretat s'alien per a enderrocar al primer ministre... però, dins del mateix parlament, esclata una infecció zombie entre els parlamentaris i el primer infectat és el President, que va escampant els zombies exponencialment. Interpretacions histriòniques, intercalat de vinyetes estil còmic, ritme trepidant, acceleracions, càmara lenta, estètica kitsch, música estrident i matxacona... tot ben allunyat dels cànons del cinema occidental. Si hi connectes, t'ho pots passar bé; i no ho fas, t'hauràs de prendre un paracetamol abans d'acabar la peli. Té la seva gràcia. Puntuació: 6


CLAPBOARD JUNGLE (2020, Justin McConnell)

Documental valuós per a totes aquelles persones que vulguin guanyar-se la vida dedicant-se al cinema. El jove director Justin McConnell, després de 15 anys intentant fer-se un lloc en el saturat món del cinema decideix fer un documental d'ell mateix, de l'intent d'aixecar pel·lícules i de que es puguin fer realitat. De forma sincera i natural es grava explicant-nos encerts i fracassos (molts més d'aquests que dels altres) del seva feina mentres ho intercala amb professionals reconeguts que aporten la seva visió de la indústria (Del Toro, Schrader, Garris, Stanley, Natali...) . Escoltant al pobre Justin t'adones que fins i tot la peli més dolenta que hem vist mereix el respecte per la dificultat de realitzar qualsevol film, per petit que sigui. Molt instructiu! Puntuació: 8


VIY (1967, Georgi Kropachyov & Konstantin Yerhov)

Obra de culte del cinema fantàstic soviètic que la secció Seven Chances recupera i revaloritza. Film de 1967 dirigit per Yershov & Kropachyov que es basa en un conte de Nikolai Gogol. Tres joves sacerdots que tornen cap a casa són acollits a casa d'una bruixa, només un dormirà dins de la casa amb la vella... per error, i estant sols, el sacerdot mata una jove i ella, abans de morir, demana que sigui ell qui la ressi 3 nits després de morta; el jove accepta malgrat la por a ser descobert... els fenòmens paranormals faran que aquestes 3 nits no les oblidi mai. Fotografia preciosa i efectes especials resultons i més que dignes per l'època en que fou realitzada. Atmosfera màgica i suggerent, detalls costumbristes de la vida rural russa. Bona redescoberta! Puntuació: 8


POST MORTEM (2020, Peter Bergendy)

Des d'Hongria ens arriba aquesta història de fantasmes situada en l'època de la I Guerra Mundial. Bona recreació històrica i aires 'realistes' per a explicar-nos com un fotògraf post mortem (és a dir, especialitzat en fer retrats de gent morta) i una nena de 10 anys s'enfronten a la presència de fantasmes en una zona rural hongaresa. Bon ritme, bona fotografia, efectes especials senzills però eficaços i una tensió que no et deixa malgrat les dues hores de metratge fins arribar al clímax total... llàstima que el final no acabi d'estar ben bé a l'alçada. Film resolutiu i ben facturat. Puntuació: 8

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada