dilluns, 28 de febrer del 2022

PREGUEU, GERMANS

 

D'aplicacions cristianes per al mòbil, que permeten resar amb un simple clic a la pantalla, n'hi ha cada cop més. Hallow ("the #1 Chatolic app"), Glorify ("connect with God every day"), Click to Pray... Aquesta té un punt extra a favor: el papa Francesc  hi penja cada mes un parell d'oracions que varien segons varien les preocupacions de la humanitat. És un intent, hi expliquen, de transformar la pregària en "gestos concrets" en la missió de millorar el món. Dos anys de pandèmia han fet que molta gent comenci a fer-les servir per substituir així els serveis presencials.

Aquest mes de gener que ara s'acaba, l'oració mensual comença així: "Senyor Jesucrist, que ens convides a ser germanes i germans, a viure en fraternal harmonia, estimant-nos i respectar-nos en les nostres diferències i valuosa diversitat, envia el teu Esperit Sant als nostres cors perquè aprenguem a mirar-nos i tractar-nos amb amor, amb l'amor amb què Tu ens tractes", "Germanes i germans", "valuosa diversitat"... l'Esglèsia catòlica no perd pistonada. 

Que aquestes apps cristianes ingressin calerons per vendre dades personals és el menys important. Són el substitut del caixonet de les almoines. El més interessant és que, pel que recordo de quan era nen i a l'escola ens deien que havíem de resar cada nit, em va quedar clar que l'oració l'adreçava a Déu i que el que li deia quedava entre Ell i jo. Però ara, amb aquests apps, molta més gent s'assabenta del que hi fas. Els seus usuaris diuen que estan molestos perquè no sabien que les seves dades -ubicació, enllaços en què cliques, text de les publicacions...- es comparteixen amb altres empreses (Facebook, per exemple) amb terrenals finalitats comercials, i perdó per la rima.

Des de sempre els creients saben que Dèu no sols és a tot arreu sinó que ho sap tot de nosaltres. Ara, amb aquestes apps no sols ho sap Dèu sinó un fotimer d'analistes de dades. 

Quim Monzó a
La Vanguardia
 
del 29/01/22.


dijous, 24 de febrer del 2022

'NOSFERATU' AMB MUSICA EN DIRECTE DE NEUROMANTER AL CINECLUB LA RAPITA

 

Aquest diumenge tenim una sessió especial al CineClub La Ràpita, tindrem projecció de film amb música en directe que l'acompanyi. Com ja vam fer fa 3 anys amb 'Metrópolis', aquest diumenge podrem gaudir d'un altre clàssic del cinema mut: NOSFERATU, de F.W. Murnau amb música en directe de NEUROMANTER.

Aquest any, es compleixen 100 anys de l'estrena del clàssic de terror i referent del cinema expressionista: Nosferatu. Basada lliurement en el clàssic de la literatura Drácula de Bram Stoker, de la no tenien els drets per a filmar-la, es tracta d'un dels primers clàssics del cinema de terror.

Al no tenir els drets es van canviar noms i detalls com Wisborg en comptes de Transilvania o el comte Orlok en comptes de comte Dràcula. Es tracta d'un versió del mite vampir fosca, tenebrosa, feista, allunyada de l'aire romàntic que després trobaríem en la versió de Bela Lugosi o la de Copolla. Bona part de l'impacte d'aquest film de 1922 recau en l'actor protagonista: Friedrich Gustav Max Schreck (cognom que en alemany significa 'terror'), del que ben aviat van començar a córrer rumors de que era una vampir de veritat, una llegenda que fou portada a la pantalla amb 'La sombra del vampiro', en la que Willem Dafoe intepretava al sr. Schreck. L'aspecte fred, reservat i hermètic de l'actor Schreck li van permetre l'interpretació monstruosa que el sr. Murnau buscava.

Florence Balcombe, vídua de Bram Stoker, va denunciar el plagi del sr. Murnau i va guanyar, la sentència fou eliminar les còpies del film, per sort, la distribució que ja s'havia produït va aturar la destrucció d'aquesta obra.

'Nosferatu', 100 anys després, és una obra de referència i d'estudi a l'hora d'exposar l'ús de la il·luminació (tot i els recursos escassos de l'època) i la capacitat de crear una atmosfera de terror. Les ungles amenaçadores i les mans alçades del vampir van servir d'inspiració al ball del sr. Michael Jackson a Thriller.

Aquest diumenge, a les 18:30 podrem gaudir d'aquest clàssic del cinema mut, en pantalla gran i amb música original i interpretada en directe pel músic Neuromanter.

No us ho podeu perdre !!!





dimarts, 22 de febrer del 2022

ENTRE TULIPES

 

Fòrum per la Democràcia és un partit neerlandès d'extrema dreta, populista, euroescèptic i amb voravius antisemites. A les eleccions generals d'aquest 2021 van fer campanya contra les mesures de confinament imposades pel Govern del país. A tal efecte van dissenyar un cartell ben bonic en què comparaven les mesures anticovid amb l'ocupació nazi dels Països Baixos. 

És un recurs barat que aquí també coneixem. La reductio ad Hitlerum de tota la vida, una fal·làcia barroera que funciona prou bé en les neurones dels antivacunes i dels que estan en contra dels passaports covid, convençuts que la pandèmia és un invent creat per una malvada confabulació d'interessos globals a fi d'injectar-nos xips 5G i tenir-nos domesticats.

Dimecres, la justícia del país dels coffee shops va condemnar el líder del partit, Thierry Baudet, a eliminar tres missatges del seu compte de Twitter. Són tres missatges en els quals compare les restriccions per frenar els contagis amb l'Holocaust. En el primer qualifica les persones que no volen vacunar-se com a "nous jueus". En el segon compara un nen holandès que per culpa de la covid no va poder anar a una festa amb un altre del gueto de Lodz, que duia una estrella de David cosida al gec. Al tercer s'hi veu la imatge d'un camp de concentració per il·lustrar el tracte que reben les persones que no es vacunen.

Explica l'agència Efe que, per cada dia que Baudet no esborri aquests tuits haurà de pagar una multa de 25.000 euros, i també 25.000 cada vegada que torni a fer servir aquesta mena de comparació (suposo que no creuen que els faci gaire cas). Tampoc no podrà fer servir imatges de l'Holocaust al Parlament, com fa quan hi debaten les mesures per frenar la pandèmia.

Mentrestant, aquí els que comparen els rivals amb el nazis ho fan amb total impunitat. Suposo que deu ser l'esperit d'Ermua.

Quim Monzó a La Vanguardia 
del 18/12/21

dijous, 17 de febrer del 2022

ROSALÍA, LOS BOOMERS TE AMAN

 

Rosalía como fenómeno boomer.

Si nos fijamos bien a quien les parece Rosalía tan innovadora y rompedora, a quienes les parece no haber escuchado eso nunca antes, quienes tienen la sensación de no entender nada y eso les hace vibrar, son los que ahora están a punto de cumplir 50, una generación realmente patética a la que pertenezco, una generación que se ha hecho vieja pensando que todavía son jóvenes y que siguen funcionando con las mismas inercias que en la juventud. Siguen con su misma vida 'basuil' van a bares, hacen el vermut los domingos como novedad, van con bambas y sudadera, no se peinan, van con canas como pararrayos, eso los varones, ellas van con camisetas de rayas, se tiñen el pelo negro y se pintan los labios de rojo, y si no ven, se ponen unas gafas que le tapan toda la cara. Algunos tienen hijos pero están separados y son muy amigos de ellos, también tienen algún gato, básicamente llevan 30 año o más igual que siempre y creen que evolucionan por pequeñas cosas como escuchar a Rosalía.

Necesitan  la novedad constante pero sin que lo sea, necesitan descubrir la música como una progresión de ismos, uno tras otro, comprenden el arte como un medio de ocio y consumo y no como una forma de expresión humana. El arte no es una progresión ni una evolución, es una cualidad humana.

Detrás del Indie tenía que venir algo, ese algo fue el Trap, pero la generación boomer ahora tan concienciada y tan feminista, antiglobalización, y tan comprometida de repente (antes les sudaba todo por delante y por detrás) los temas tan garrulos del trap eran demasiado, lo relacionaron con el Punk que nunca les gustó demasiado, pero no por ser antisistema sino por feo, el Trap era demasiado ofensivo y entonces llegó Rosalía y también Tangana, y ahora sí, ahora conectamos, no es casualidad que Tangana se haya sacado de la manga un disco casi de duetos con los reyes de los 80, justo cuando los boomers éramos niños. Otro rasgo boomer, la idealización de la infancia.

Rosalía fundamentalmente es música para boomers que quieren sentir que todavía son jóvenes y que escuchan la música nueva que escuchan los jóvenes, pero se olvidan de que los jóvenes no la escuchan precisamente porque la escuchan ellos, sus padres.

Rosalía es lo nuevo para cincuentones, es lo nueva para que nada cambie, es lo nuevo para el "target" de consumo que sigue predominando, es el nicho grande  del mercado, es el público que llenaba los festivales antes de la pandemia y es el público por el que todo el mundo lucha porque para colmo le encanta gastar, no sabe hacer nada sin gastar. Mi generación es la más absurda de las que han habido, apalancada, consumista, aburrida, quejica, prepotente y predominante.

Rosalía, los boomes te aman. Malamente.

Juanjo Sáez en el blog 'Hit Emocional' del 10/02/22, 
seguiu el blog aquí


dimarts, 15 de febrer del 2022

PREMIS GOYA 2022: EL PATRON, LA FRONTERA I MAIXABEL

 

El passat dissabte ens van entregar els Premis Goya 2022, La gala es va fer a València com a forma de 'tancar' l'any Berlanga. Dir que la gala fou tremendament avorrida no aporta massa cosa, molts anys és avorrida però aquests dos anys recents, el fet que no hi hagi cap presentador/a que amenitzi la vetllada ho fa tot plegat més tediós i lent. Van haver moments emocionants com el discurs de la sra. Blanca Portillo (primer premi després de 4 anys nominada) o el del sr. Bardem ben romàntic i familiar. Curiós el premi Goya Internacional, estrenat enguany, i entregat a la sra. Cate Blanchet, just quan el sr. Almodóvar la farà la seva protagonista en el seu primer llargmetratge en anglès; qualsevol promoció és benvinguda. 

Tenint en compte el nombre de premis, les dues guanyadores han estat El Buen patrón (amb les 20 nominacions de les que partia) amb 6 premis i La ley de la frontera amb 5 premis (tenint en compte que partia amb només 6 nominacions gairebé fa el 'pleno'); després es situen Maixabel (amb 3 premis de 14 nominacions) i Meditérraneo (amb 3 premis de 8 nominacions). Si tenim en compte la 'importància' dels premis les 2 grans triomfadores han estat 'El buen patrón' (aconseguint els de Millor Pel·lícula, Millor Direcció, Millor Actor Protagonista, Millor Guió Original, Millor Muntatge i Millor BSO) i 'Maixabel' (millor Actriu Protagonista, Millor Actor Secundari, Millor Actriu Revelació).

Un any més, el gran perdedor ha estat el sr. Almodóvar que amb 9 nominacions ha marxat de la gala amb 0 premis.

Com ja vaig comentar en parlar de les nominacions no s'entén com films com 'El ventre del mar', 'El amor en su lugar' o 'Tres' no hagin estat incloses en nominacions més destacables. Encertat el reconeixement al debut de Clara Roquet i la seva 'Libertad' o la millor peli europera per 'Otra ronda', sense dubte un dels films més interessants del 2021. Destacable el premi al millor documental per al nou treball de Jonás Trueba, 'Quien lo impide', una radiografia generacional de la joventut actual.

Anant a la quiniela, de 28 categories n'he encertat 13, això significa un 46%, no arribem ni a la meitat d'encerts.

Aquesta és la llista de films premiats:


MEJOR PELÍCULA
"El buen patrón" 
MEJOR ACTOR PROTAGONISTA
Javier Bardem por "El buen patrón" 
MEJOR ACTRIZ PROTAGONISTA
Blanca Portillo por "Maixabel" 
MEJOR ACTOR DE REPARTO
Urko Olazábal por "Maixabel"
MEJOR ACTRIZ DE REPARTO
Nora Navas por "Libertad" de Clara Roquet
MEJOR DIRECCIÓN
Fernando León de Aranoa por "El buen patrón"  
MEJOR ACTOR REVELACIÓN
Chechu Salgado por "Las leyes de la frontera"  
MEJOR ACTRIZ REVELACIÓN
María Cerezuela por "Maixabel"
MEJOR DIRECCIÓN NOVEL
Clara Roquet por "Libertad" 
MEJOR GUION ORIGINAL
Fernando León de Aranoa por "El buen patrón"  
MEJOR GUION ADAPTADO
D. Monzón y J. Guerricaechevarría por "Las leyes de la frontera"
MEJOR PELÍCULA DE ANIMACIÓN
"Valentina"
MEJOR PELÍCULA DOCUMENTAL
"Quién lo impide"
MEJOR PELÍCULA IBEROAMERICANA
"La cordillera de los sueños" de Patricia Guzmán (Chile)
MEJOR PELÍCULA EUROPEA
"Otra ronda" (Dinamarca)   
MEJOR CANCIÓN ORIGINAL
Te espera el mar" -  “Mediterráneo”
MEJOR MÚSICA ORIGINAL
Zeltia Montes, por "El buen patrón"
MEJOR CORTO FICCIÓN
"Totem Loba"
MEJOR CORTO DOCUMENTAL
"Mamá"
MEJOR CORTO ANIMACIÓN
"The Monkey"
MEJOR DIRECCIÓN DE FOTOGRAFÍA
"Mediterráneo"
MEJOR SONIDO
"Tres"
MEJOR MONTAJE
"El buen patrón"
MEJORES EFECTOS ESPECIALES
"Way Down"  
MEJOR DIRECCIÓN ARTÍSTICA
"Las leyes de la frontera" 
MEJOR DISEÑO DE VESTUARIO
"Las leyes de la frontera"
MEJOR MAQUILLAJE Y PELUQUERÍA
"Las leyes de la frontera"
MEJOR DIRECCIÓN DE PRODUCCIÓN
"Mediterráneo"

dijous, 10 de febrer del 2022

NOMINACIONS GOYA 2022 I QUINIELA

 


El proper dissabte s'entregaran en el Palau de les Arts de València els premis Goya en la seva 36ena. edició. Amb una gala dirigida per Dani de la Torre, serà el punt i final de l'any Berlanga i comptarà amb les actuacions de Joaquín Sabina, Leiva i Luz Casal.

Els films amb més nominacions són 'El buen patrón' (de Fernando León de Aranoa) amb les exagerades 20 nominacions i, en segon lloc, el nou treball de Iciar Bollain: 'Maixabel', amb 14 nominacions. Les 20 nominacions a una pel·lícula és un rècord en la Història dels Premis Goya, superant a les 19 nominacions de (la massa oblidada) 'Días contados' d'Imanol Uribe l'any 1994. La tercera peli més nominada és 'Madres paralelas' d'Almodóvar amb 9 nominacions, seguida de 'Mediterráneo' de Marcel Barrena amb 8. Amb 6 nominacions: 'Libertad' de Clara Roquet i 'Las leyes de la frontera' de Daniel Monzón.

Sorprén trobar tan poques nominacions per al 'El ventre del mar' d'Agustí Villaronga, quan va triomfar, per exemple, en el passat Festival de Málaga;  o per a l'estupenda 'El amor en su lugar' de Rodrigo Cortés. Per mi, dues de les millors pelis espanyoles del 2021,

Com a novetat  s'instaura el premi Goya Internacional com a reconeixement a les personalitats que ajuden a que el cinema sigui un art que uneixi cultures; aquest primer premi serà per a Cate Blanchett. I el Goya d'Honor serà per a l'imprescindible José Sacristán.

Passem a detallar les nominacions i la quiniela corresponent:

MEJOR PELÍCULA
"El buen patrón" <<<<****
"Libertad" 
"Madres paralelas"
"Maixabel"
"Mediterráneo"

MEJOR ACTOR PROTAGONISTA
Javier Bardem por "El buen patrón"   <<<<****
Javier Gutiérrez por "La hija"
Luis Tosar por "Maixabel"
Eduard Fernández por "Mediterráneo"

MEJOR ACTRIZ PROTAGONISTA
Emma Suarez por "Josefina"
Petra Martínez por "La vida era eso"
Penélope Cruz por "Madres paralelas"
Blanca Portillo por "Maixabel"  <<<<****

MEJOR ACTOR DE REPARTO
Celso Bugallo por "El buen patrón"
Fernando Albizu por "El buen patrón"
Manolo Solo por "El buen patrón"  <<<<****
Urko Olazábal por "Maixabel"

MEJOR ACTRIZ DE REPARTO
Sonia Almarcha por "El buen patrón"
Nora Navas por "Libertad" de Clara Roquet
Aitana Sánchez-Gijón por "Madres paralelas"
Milena Smit por "Madres paralelas"   <<<<****

MEJOR DIRECCIÓN
Fernando León de Aranoa por "El buen patrón"  <<<<****
Manuel Martín Cuenca por "La hija"
Pedro Almodóvar por "Madres paralelas"
Iciar Bollaín por "Maixabel"

MEJOR ACTOR REVELACIÓN
Óscar de la Fuente por "El buen patrón"
Tarik Rmili por "El buen patrón"
Chechu Salgado por "Las leyes de la frontera"  <<<<****
Jorge Motos por "Lucas"

MEJOR ACTRIZ REVELACIÓN
Ángela Cervantes por "Chavalas"
Almudena Amor por "El buen patrón"  <<<<****
Nicolle García por "Libertad"
María Cerezuela por "Maixabel"

MEJOR DIRECCIÓN NOVEL
Carol Rodríguez Colás por "Chavalas"
Javier Marco por "Josefina"
David Martín de los Santos por "La vida era eso"
Clara Roquet por "Libertad"  <<<<****

MEJOR GUION ORIGINAL
Fernando León de Aranoa por "El buen patrón"  <<<<****
Clara Roquet por "Libertad"
Iciar Bollaín, Isa Campo por "Maixabel"
Juanjo Giménez Peña, Pere Altamira por "Tres"

MEJOR GUION ADAPTADO
Júlia de Paz Solvas, Núria Dunjó López por "Ama"
Agustí Villaronga por "El vientre del mar"
D. Monzón y J. Guerricaechevarría por "Las leyes de la frontera" <<<<****
B. Zambrano y C. Campos por "Pan de limón con semillas de amapola"

MEJOR PELÍCULA DE ANIMACIÓN
"Gora automatikoa"  <<<<****
"Mironins"
"Salvar el árbol (Zutik!)"
"Valentina"

MEJOR PELÍCULA DOCUMENTAL
"El retorno: La vida después del ISIS"  <<<<****
"Héroes, silencio y rock and roll"
"Quién lo impide"
"Un blues para Teherán"

MEJOR PELÍCULA IBEROAMERICANA
"Canción sin nombre" de Melina León (Perú)
"La cordillera de los sueños" de Patricia Guzmán (Chile)
"Las siamesas" de Paula Hernández (Argentina)
"Los lobos" de Samuel Kishi (México) <<<<****

MEJOR PELÍCULA EUROPEA
"Adiós, idiotas" (Francia)
"El hombre perfecto" (Alemania)
"Otra ronda" (Dinamarca)   <<<<****
"Una joven prometedora" (Reino Unido)

MEJOR CANCIÓN ORIGINAL
"Burst Out" -  “Álbum de posguerra”
"Que me busquen por dentro" -  “El cover”
"Las leyes de la frontera" - "Las leyes de la frontera" <<<<****
"Te espera el mar" -  “Mediterráneo”

MEJOR MÚSICA ORIGINAL
Zeltia Montes, por "El buen patrón"
Fatima Al Qadiri, por "La abuela"
Alberto Iglesias, por "Maixabel"  <<<<****
Arnau Bataller, por "Mediterráneo"

MEJOR CORTO FICCIÓN
"Farrucas"
"Mindanao"  <<<<****
"Totem Loba"
"Votamos"
"Yalla"

MEJOR CORTO DOCUMENTAL
"Dajla: Cine y olvido"
"Figurante"
"Mamá"
"Ulises"  <<<<****

MEJOR CORTO ANIMACIÓN
"Nacer"
"Proceso de selección" <<<<****
"The Monkey"
"Umbrellas"

MEJOR DIRECCIÓN DE FOTOGRAFÍA
"El buen patrón"
"Libertad"   <<<<****
"Madres paralelas"
"Mediterráneo"

MEJOR SONIDO
"El buen patrón"
"Madres paralelas"
"Maixabel"
"Tres"  <<<<****

MEJOR MONTAJE
"Bajocero"
"El buen patrón" <<<<****
"Josefina"
"Maixabel"

MEJORES EFECTOS ESPECIALES
"El buen patrón"
"La abuela"
"Mediterráneo"
"Way Down"   <<<<****

MEJOR DIRECCIÓN ARTÍSTICA
"El buen patrón"
"Las leyes de la frontera"  <<<<****
"Madres paralelas"
"Maixabel"

MEJOR DISEÑO DE VESTUARIO
"El amor en su lugar"  <<<<****
"El buen patrón"
"Las leyes de la frontera"
"Maixabel"

MEJOR MAQUILLAJE Y PELUQUERÍA
"El buen patrón"
"Las leyes de la frontera"
"Libertad"
"Maixabel"  <<<<****

MEJOR DIRECCIÓN DE PRODUCCIÓN
"El amor en su lugar"  <<<<****
"El buen patrón"
"Maixabel"
"Mediterráneo"

dimecres, 9 de febrer del 2022

'SCHNEIDER VS. BAX' AL CINECLUB LA RAPITA

 

Aquest dijous, al CineClub La Ràpita podrem gaudir d'una altra pel·lícula que no va ser estrenada comercialment als cinemes gràcies al projecte de la FilmoXarxa. Es tracta del film dels Països Baixos 'Schneider vs. Bax' (2015) de l'especial director  Alex van Warmerdam. I etiquetem al director d''especial' perquè el seu cinema no és gens convencional i 'Schneider vs. Bax' és un bon exemple d'això.

De moment, ha dirigit 10 pel·lícules i en la majoria d'elles no només dirigeix, sinó que n'és el guionista, actua i, fins i tot, compon les bandes sonores. Però el sr. van Warmerdam és també escriptor teatral, dissenyador, pintor.... Borgman (2013) és la seva pel·lícula més reconeguda, amb la que va guanyar el premi al Millor Film en el Festival de Sitges d'aquell any, un film amb una atmosfera malsana, surreal, incòmoda, inquietrant i amb molt d'humor negre. Dos anys després, estrenà el film que ens ocupa, una mena de comèdia.

'Schneider vs. Bax' és la història de l'enfrontament entre 2 homes: Schneider -pare de família amb una vida estable i ordenada- i Bax -un personatge oposat, un escriptor adicte a les drogues i amb una família totalment desestructurada, que interpreta el mateix director-. Ambdós, però, treballen com a assassins a sou. Podria ser una història de violència gràcies a l'enfrontament d'ambdós personatges però l'estil autoparòdic, rascant el teatre de l'absurd, fa que el film no sigui de fàcil classificació, aparentment és un thriller però l'aire de western hi és present. El somriure se'ns pot gelar en un cop de violència efectiu, contundent i fred. En alguns moments, ens pot semblar un film de Tarantino en altres un film de Kaurismaki. Personatges sòrdids, situacions amorals com una forma de mostrar la part fosca de la nostra societat -aparentment- perfecta. Un embolcall de comèdia negra per a criticar la societat burgesa. Molts l'han comparat amb el cinema dur i fred de Michael Haneke. Ens trobem davant d'un autor complex, inclassificable; que pot resultar crítptic, que pot passar ràpidament d'allò tràgic a allò hilarant, de l'ironia a la serietat i amb unes interpretacions gens expressives que provoquen una curiosa incomoditat en l'espectador...

El sr. van Warmerdam és el director-autor més conegut dels Països Baixos, ¿veniu a descobrir-lo aquest dijous a l'Auditori Sixto Mir?

dilluns, 7 de febrer del 2022

REIVINDICANT AL SR. ANDREI TARKOVSKI

 

Amb només 7 llargmetratges i morint amb només 54 anys, el sr. Andrei Tarkovsky és un referent indiscutible per a moltes de les persones directores/autores del cinema contemporani. Com Nuri Bilge Ceylan, Steven Soderbergh, Lars von Trier, Andrej Zulawski, Krzysztof Kieslowski, Terrence Malick, Béla Tarr, Carlos Reygadas, Gus van Sant, Lucrecia Martel, Jonathan Glazer, Aleksei Balabanov, Aleksandr Sokurov, Ingmar Bergman o Claire Denis, per anomenar-ne només uns quants.

Només 7 films: L'infància d'Ivan (1962), Andrei Rubliov (1966), Solaris (1972), L'espill (1975), Stalker (1979), Nostalgia (1983), El sacrifici (1986). 

Els seus films són íntims, profunds; d'un bellesa visual poètica, de plans interminables i en els que es preguntava sobre qüestions existencials de la humanitat. El sr. Tarkosvky també fou un teòric del cinema i la seva teoria d'Esculpir en el temps' exposa la capacitat que té el cinema de fixar i immortalitzar el temps. 

El seu primer film (L'infància d'Ivan) fou el primer Lleó d'Or de Venècia per a un film soviètic; fet, però, que no va donar-li garanties per a que el govern soviètic el veiès amb molts bons ulls. De fet, va acabar emigrant primer a Itàlia i després a Suècia, fart de les imposicions i les pressions de les autoritats soviètiques. El darrer film (Sacrifici) ha estat el film amb més premis en la Història del Festival de Cannes (fins a 4).

Entre els seus directors preferits estavem Buñuel, Mizoguchi, Bergman, Bresson, Kurosawa, Antonioni, Vigo o Dreyer. Destacant films com Diario de un cura rural (Bresson, 1950), Los Comulgantes (Bergman, 1962), Nazarín (Buñuel, 1958), Fresas Salvajes (Bergman, 1957), Luces de la ciudad (Chaplin, 1930), Cuento de la luna pàlida (Mizoguchi, 1953), Los siete samurais (Kurosawa, 1954), Persona (Bergman, 1966) i Mouchette (Bresson, 1967) 

Podeu recuperar tota la filmografia del sr. Tarkovsky a Filmin.