HAY UN VIEJO CHISTE RACISTA ....

 

Hay un viejo chiste racista, popular en la antigua Yugoslavia, en el que un gitano es examinado por un psiquiatra. El psiquiatra primero le explica al gitano lo que es la asociación libre: tienes que decir inmediatamente lo que se te pasa por la cabeza en respuesta a lo que dice el psiquiatra. Entonces comienza el test: el psiquiatra dice 'mesa', y el gitano contesta 'follarme a Fátima'; el psiquiatra dice 'cielo', y el gitano contesta: 'follarme a Fátima', y así sucesivamente  hasta que el psiquiatra estalla: "¡No me ha entendido! Debe decirme lo que se le pasa por la cabeza,  lo que está pensando después de que yo diga una palabra". Y el gitano contesta tranquilamente: "Sí, ya lo he entendido, no soy estúpido, ¡pero es que todo el rato pienso en follarme a Fátima!"

Slavoj Zizek (2014:116). Mis chistes, mi filosofía

'O ORNITOLOGO' AL CINECLUB LA RAPITA

 

Avui dijous, a la sessió del CineClub La Ràpita, us proposem un film contemporani, que gràcies al projecte de la FilmoXarxa, el podrem veure en pantalla gran quan no va passar per les sales comercials. 'O ornitologo' (2016) del sr. Joao Pedro Rodrigues és un viatge iniciàtic cap a la recerca d'un mateix...

'O ornitologo' és la història de Fernando està buscant veure cigonyes negres, una espècie en perill d'extinció, mentres les observa amb la seva canoa naufraga, és rescatat per dos turistes xinesos i a partir d'aquí començarà un viatge per a trobar el camí a casa i un viatge cap a l'interior d'ell mateix.

No es tracta d'un film convencional, el cinema del seu director la confussió i el surrealisme és ben present en molts dels seus treballs: homes i animals, passat i present, vida i mort, realitat i imaginació o dolor i erotisme són dicotomies que emplenen tot el metratge. Es tracta d'un film oníric, carregat de misticisme i religiositat. La pel·lícula és un homenatge a la figura de Sant Antoni de Padua, patrò de Lisboa i molt lligat a la cultura religiosa de Portugal. Molts dels fets biogràfics del Sant són en el film: fascinació per la naturalesa i els animals, el naufragi i la constant recerca de l'espiritualitat. El protagonista sembla que, poc a poc, es va convertint en Sant Antoni; de fet, Sant Antoni quan va nèixer es deia Fernando. El protagonista també farà un canvi, canviant fins i tot d'actor i de la cara de Paul Hamy (actor inicial) passem a la del mateix director Joao Pedro Rodrigues (que fins llavors li havia cedit la veu). 

L'atmosfera de conte i de llegenda emplena la pel·lícula on els bosc catalitza el misteri i la superstició.

De gènere de difícil classificació, 'O ornitólogo' pot ser un western, un film d'aventures, un comèdia d'embolics, un documental sobre la naturalesa, un assaig sobre els mites i símbolismes religiosos però tractats de forma blasfema, un film gay ... Estem, doncs, davant d'un film arriscat, radical en la seva proposta. Carregat de sorpresa i provocació, de deliri i abundància d'idees. 

El cinema del sr. Rodrigues està inclòs dins del moviment del Novo Cinema portuguès; va començar com a realitzador el 1997 i el 2000 dirigí el seu primer film: 'O fantasma'. Continuarien 'Odette' (2005), 'Morrer como um homem (2009) i 'A ultima vez que vi Macau' (2010), combinant diferents curtmetratges.

Aquest film es va emportar el Premi al Millor Director en el Festival de Locarno de 2016. Cal destacar el brillant treball de fotografia del sr. Rui Pocas, referent de les millors pelis del cinema portuguès recent i també director de fotografia de Zama de la sra. Lucrecia Martel. 

Es tract d'un film al·lucinant que té punts de contacte amb Pasolini, Buñuel o aires de Twin Peaks. Film contemplatiu, hipnòtic i captivador que no us podeu perdre... avui, a les 20:00 a l'Auditori Sixto Mir.

NEWS ABOUT ANOHNI

 

Un 6 de maig 2016, Anohni va publicar Hopelessness, el seu primer disc en solitari després de la trajectòria musical com a Antony i acompanyat dels 'the Johnsons'. El va presentar al Sònar 2016 i vam tenir la sort de gaudir-lo. Aquell fou el darrer disc de llarga durada fins a l'actualitat, un disc que trencava la imatge nostàlgica que s'havia creat i apuntava cap a cançons ballables carregades de missatge polític (pena de mort, atacs en drons, desastres en el medi ambient...). L'any següent va publicar un EP 'Paradise' (2017) i a finals d'aquell mateix any va anunciar en el seu Instagram que es retirava.... 

A partir d'aquell moment les seves col·laboracions i accions artístiques no han parat. L'any 2018, munta una video instal·lació a Copenhague i on presenta 'Miracle now'. Aquest mateix any col·labora amb Nakhane en la cançó 'New Brighton'. L'any següent participa en el tema Karma (2019) amb J. Ralph.

L'abril de 2019 Anohni munta una exposició amb el títol de 'LOVE' a The Kitchen (Nova York) amb un clar missatge ecologista i de preocupació per la pèrdua de biodiversitat constant (un conjunt de pintures, dibuixos, vídeos, escultures i fotografia). Aquella exposició també era un homenatge a la seva col·laboradora (i fundadora de The Johnsons) Julia Yasuda mitjançant el llibre de fotos de la seva dona (Erika Yasuda); tot plegat acompanyat de l'espectacle 'She Who Saw Beautiful Things' que comptava amb actuacions de Charles Atlas, Laurie Anderson, Connie Flemming entre altres. Al maig d'aquell mateix any, la sra. Anohni, juntament amb l'escultor Robert Gober, van rebre un homenatge, en el mateix espai, al The Kitchen.

El 2020 arriba un single amb 'It's All over Now, Baby Blue' de Bob Dylan + 'Be My Husband' de Nine Simone (2020) i al mes de setembre la cançó protesta 'R.N.C. 2020' com a resposta a la Convenció Nacional Republicana (RNC) i davant del panorama extremista que Trump estava creant als EEUU. Molt vinculat en això l'any 2016, amb Coco Rosie, van llançar el senzill 'Smoke 'em out' com a resposta a la victòria de Trump a les eleccions; posteriorment, van editar una segona versió de la cançó titulada 'Burn Down the House' i pròxim a les eleccions de 2020 una tercer versió: 'End of the Freak Show' afegint-se Big Freedia, Brooke Candy i Cakes Da Killa.

L'11 de desembre de 2021 Anohni participa en el Show anual de Jesse Malin, en aquesta ocassió a benefici de Howie Pyro (greument malalt i membre dels The Johnsons i que, malauradament 5 mesos després moria) juntament amb d'altres artistes com Lunachicks, Lenny Kaye o Suzi Gardner. 

L'any passat Anohni col·labora amb Hercules and Love Affair, en el seu àlbum In Amber. 6 temes que han escrit junts i Anohni canta a 'Poisonous Storytelling' i 'One', els dos primers singles de LP. També el 2022 Neneh Cherry ha publicat The Versions, en el que s'inclou la versió d'Anohni del 'Woman'. Mykki Blanco a l'octubre de l'any passat va llançar nou disc: 'Stay Close To Music', carregat de col·laboracions amb gent com Michael Stipe, Diana Gordon, Devendra Banhart, Jonsi de Sigur Ros .... i Anohni amb la cançó 'French Lessons', juntament amb Kelsey Lu.

Blacklips Performance Cult és un col·lectiu fundat per Anohni, juntament amb Johanna Constantine i Psychotic Eve que van crear obres de teatre en el Pyramid Club de Nova York entre el 1992 i el 1995... força anys després, 29 d'aquestes obres es van recuperar per al Blacklips Performance Cult: 13 Ways To Die  del 6 de novemnre al 18 de desembre de l'any passat a Participant Inc (Lower East Side de Nova York) en el que cada dia es presentava el video d'una obra de teatre diferent.

L'any 2023 començava amb un post a Instagram d'Anohni anunciant: "ey, voy a publicar un disco este año. Eso es algo sobre lo que alegrarse". El post va ser eliminat (habitual en l'artista) i en ell hi havia un video interpretant una cover de 'Glad To Be Unhappy' de Billie Holiday.

Per tant, potser acabem l'any fent ressó de la noticia del nou àlbum d'Anohni. Aquí l'esperem !!

EN CONSTRUCCIO D'AMPOSTA RADIO #PROGRAMA109

GOYA 2023: AS BESTAS, GRAN GUANYADORA

 

La Gala dels Goya d'enguany va estar caracteritzada per homenatges emotius i molta actuació musical. El primer gran moment fou l'ovació al sr. Carlos Saura, Goya Honorífic d'aquest any i que va morir un dia abans de la gala; acompanyament musical amb el 'Por que te vas' de Jeanette interpretada per Natalia Lafourcade, cançó ben present en una de les pel·lícules de referència del mestre Saura: 'Cría cuervos' (la pregunta és: per què no van convidar a la mateixa Jeanette per a cantar-la?). Una altre sentit homenatge fou el moment musical de la sra. Lolita, cantant 'Pena, penita, pena' en el centenari del naixement de la seva mare, la sra. Lola Flores. Durant el vídeo 'In memoriam', en el que es recorda les persones professionals del cinema que han mort durant l'any Bely Basarte va interpretar 'Me cuesta tanto olvidarte' de Mecano.

Si hi ha una gran guanyadora en premis, aquesta és 'As bestas', sense dubte, de 17 nominacions se'n va emportar 9 (i els més importants); i si hi ha una perdedora aquesta és, clarament, 'Alcarràs'; que de 11 nominacions no va aconseguir ni un premi. Destacable els 5 premis de Modelo 77 (de 16 nominacions), la majoria en categories tècniques; i molt rellevant els 3 premis a 'Cinco lobitos' (d'11 nominacions) tenint en compte que són 3 premis rellevants: Millor Direcció Novella (Alauda Ruiz de Azua), Millor Actriu (Laia Costa) i Millor Actriu Secundària (Susi Sánchez, que féu un contundent discurs feminista en recollir el premi).

Cantadíssim el premi a Millo Actor Secundari per al sr. Luis Zahera, que com si estigués posseït pel personatge de 'As bestas' va afirmar en recollir el premi: "siempre quise rodar un western. Siempre quise matar un francés. Me doy por satisfecho". Un altre agraïment destacable fou el de Millor Actor Revel·lació per al sr. Telmo Irureta per La consagración de la primavera, persona en paràlisis cerebral des dels dos anys que va aprofitar el micròfon per a reivindicar un cinema més inclusiu i la sexualitat de les persones amb discapacitat.

Moment liat amb el vestit de la Millor Actriu Revel·lació, la sra. Laura Galán per 'Cerdita'. Destacable el premi a Millor Actor per Denis Menochet, per 'As bestas', pocs actors estrangers ho han aconseguit, com Benicio del Toro o Ricardo Darín.

Estelar la presència de la gran Juliette Binoche per a recollir el Premi Honorífic Internacional, en sortir de l'escenari va dedicat un homenatge al mestre Saura tot tararejant 'Por que te vas' de Jeanette.

El sr. Rodrigo Sorogoyen, doncs, gran guanyador dels Premis Goya 2023 per una pel·lícula que és, sense dubte, de les millors de l'any.

De la quiniela he aconseguit un 41% d'encerts, no arribem ni al 50% però no està gens malament; sobretot perquè vaig tenir clar que 'As bestas' seria la gran guanyadora dels Goya d'enguany. Aquí està la llista de premiats:

Millor Pel·lícula: ‘AS BESTAS’
Millor Direcció: RODRIGO SOROGOYEN (‘AS BESTAS’) 
Millor Direcció Novella: ALAUDA RUIZ DE AZÚA (‘CINCO LOBITOS’)
Millor actor: DENIS MÉNOCHET (‘AS BESTAS’) 
Millor actriu: LAIA COSTA (‘CINCO LOBITOS’) 
Millor actor secundari: LUIS ZAHERA (‘AS BESTAS’) 
Millor actriu secundària: SUSI SÁNCHEZ (’CINCO LOBITOS’) 
Millor actor revel·lació: TELMO IRURETA (‘LA CONSAGRACIÓN DE LA PRIMAVERA’) 
Millor actriu revel·lació: LAURA GALÁN (‘CERDITA’)
Millor guió original: ISABEL PEÑA Y RODRIGO SOROGOYEN  (‘AS BESTAS’)  
Millr guió adaptat: FRAN ARAÚJO, ISA CAMPO E ISAKI LACUESTA (‘UN AÑO, UNA NOCHE’) 
Millor direcció de fotografía: ÁLEX DE PABLO (‘AS BESTAS’)
Millor muntatge: ALBERTO DEL CAMPO (‘AS BESTAS’)
Millor direcció artística: PEPE DOMÍNGUEZ DEL OLMO (‘MODELO 77’) 
Millor disseny de vestuari: FERNANDO GARCÍA (‘MODELO 77’) 
Millor maquillatge i perruqueria: DANIEL DE ZAYAS, MIGUEL HUETE, PELAYO GUTIÉRREZ, VALERIA ARCIERI (‘MODELO 77’)
Millor direcció de producció: MANUELA OCÓN ABURTO ‘MODELO 77 ‘
Millors efectes especials: MODELO 77
Millor so: ‘AS BESTAS’ 
Millor música original: ‘AS BESTAS’ (Olivier Arson) 
Millor canció original: ‘SINTIÉNDOLO MUCHO’ 
Millor pel·lícula documental: ‘LABORDETA, UN HOMBRE SIN MÁS’
Millor pel·lícula d'animació:‘UNICORN WARS’ 
Millor pel·lícula europea:‘LA PEOR PERSONA DEL MUNDO’ 
Millor pel·lícula iberoamericana: ARGENTINA 1985’ 
Millor curtmetratge de ficció: ‘ARQUITECTURA EMOCIONAL 1959’ 
Millor curtmetratge documental: ‘MALDITA (A love song to Sarajevo)’
Millor curtmetratge d'animació: ‘LOOP’

'LO PERKAL', FENOMEN TRANSGRESSOR I CLANDESTÍ DEL TERRENO

 

L'amic Alex Espuny, canareu, és un activista cultural i un dels grans valors humans que tenim al territori: fotògraf, productor multimèdia, ment inquieta, provocadora... si no existís, l'hauríem d'inventar! 

La ment i del cos inquiet de l'amic Espuny el va portar a que un 14/02/20 (ahir va fer 3 anys) a Alcanar creés una activitat clandestina i secreta, l'anomenaren 'Percal' i es tractava d'una activitat novedosa: sabíem dia i hora però no sabíem què tindria lloc ni a on. La pandèmia va 'tallar el rotllo', com en tants altres àmbits de la nostra vida i la proposta es va repetir un parell d'anys després, va passar a dir-se 'Lo Perkal' (guanyant una 'k' que li donava força i un aire punk considerable)... i en van venir uns quants 'percals' més i aquest divendres ens han preparat el 6è.

La idea és tan senzilla com fascinant: se'ns presenta un cartell amb la data i l'hora i un codi QR, no sabem què veurem ni el lloc, aquest codi s'activarà el mateix dia, 2 hores abans de començar l'activitat... no em digueu que no és una idea brutal? L'activitat va guanyant públic a cada nova edició.

Que en el nostre terreno ens passin coses com aquestes és per a sentir-nos afortunades, amics i amigues. Davant de la saturació de propostes culturals diverses poder assistir a una experiència d'aquestes característiques: secreta, clandestina i transgressora és un lujazo !!

Veniu divendres???!!!!

Trobàveu a faltar un bon PerKal?????

Ja el tenim aquí!

ivendres, 17 de febrer, Primer Perkal del '23.

Un altre espectacle "CLANDESTÍ" a cegues i en una nova "LOCALITZACIÓ SECRETA" que us expandirà la ment.

No patiu pel fred que no en patirem gens.

Com ja sabeu, LoPerkal no té xarxes socials, així que compartiu i envieu aquest cartell a totes les vostres amistats. Però no a moltes, que cada dia en som més i a perill que no capiguem totes.

El Codi QR de localització s'activarà 2 hores abans de l'inici.

Activitat Gratuïta. 👨‍👩‍👧‍Menors de 14 acompanyats. L'accés al lloc està adaptat per a persones en mobilitat reduïda.

Organitza: LoPerkal i Ajuntament d'Alcanar.

L'HOTEL

 

L'anunci que hi haurà una seqüela de l'Hotel Fawlty ha dividit el seus seguidors en dos bàndols: els que creuen que és una bona idea i els que la consideren un error. John Cleese és qui prepara el projecte, amb la seva filla Camilla. Interpretaria el mateix Basil Fawlty d'abans, però vell, igualment cínic i misàntrop, i enfrontat a aquest món actual que als ancians ens costa d'entendre. 

Des de que la sèrie es va estrenar a mitjans dels setanta han mort molts dels actors que van donar vidas als personatges, i Prunella Scales, que interpretava a la dona de Fawlty, té alzheimer. Fins i tot l'hotel que va inspirar la sèrie ha desaparegut. El 2015 el van convertir en un geriàtric.

El 1971, l'hotel va rebre com a hostes els membres de Monty Phython, que eren a la zona rodant seqüències del seu programa de tele, el Flying Circus. L'amo de l'hotel, Donald Sinclair, era tan fred i malcarat que al cap de dos dies els membres del grup se'n van anar a un altre. Només John Cleese s'hi va quedar, fascinat pel seu comportament. Era capaç de renyar Terry Gilliam davant de tothom per la manera d'utilitzar la forquilla i el ganivet. En un moment determinat va agafar la cartera de mà d'Eric Idle i la va llançar per la finestra. Quan li van preguntar per què ho havia fet va contestar que, dins, podria haver-hi una bomba. A partir de l'estupidesa d'aquest individu, Cleese va crear el personatge de Fawlty. Gràcies els siguin donades a tots dos.

El geriàtric que ara hi ha on abans hi havia l'hotel l'han batejat Sachs Lodge, en record d'Andrew Sachs, l'actor que a la sèrie interpretava el paper de Manuel, el cambrer que era mexicà a la versió catalana i italià a l'espanyola, i que a l'original era de Barcelona. Afectat de demència vascular, va morir el 2016, fet que probablement li impedirà assistir a l'estrena de la seqüela de la sèrie, absència que des d'aquesta columna lamentem profundament. 

Quim Monzó a
La Vanguardia del 11/02/23

'MATAR A UN RUISEÑOR' AL CINECLUB LA RAPITA

 

Aquest diumenge el CineClub La Ràpita ens porta un altre clàssic. 'To Kill a Mockingbird' ('Matar a un ruiseñor') de l'any 1962, dirigida per Robert Mulligan i amb Gregory Peck com a protagonista.

Abans de parlar de la pel·li hem de parlar, obligatòriament, del llibre que adapta. Perquè 'To Kill a Mockingbird' era llibre abans que film, un llibre escrit per la sra. Harper Lee l'any 1960 i guanyador del premi Pullitzer i tot un clàssic de la literatura nordamericana.

El llibre i la pel·li (estrenada 2 anys després de publicar-se) van arribar en el millor moment: quan els EEUU iniciava la lluita pels drets civils. 

La història d'un pare de 2 fills, vidu i advocat que ha de defensar un home negre acusat d'haver violat una jove blanca permet posar en evidència una societat carregada de prejudicis , estereotips i racisme. 

L'autora Harper Lee es va inspirar en el seu propi pare, el sr. Amasa Lee com a model per a construir el personatge principal de la història el sr. Atticus Finch. El sr. Lee octogenari en el moment de preparar el film, havia estat advocat i l'any 1923 va defensar un home negre en els tribunals. Els personatges infantils estan basats en la infantesa de l'autora i de Truman Capote, amic de la infància de l'autora (de fet, la sra. Lee va acompanyar en el viatge a Kansas del sr. Capote per a documentar-se per a la seva obra culminant: A sangre fría. Fa temps va còrrer el rumor de que el llibre l'havia escrit Capote i no Lee... rumor, infundat, segur)...  Tota la història del film d'avui, doncs, té molts punts en contacte amb la biografia de l'autora i en els seus anys d'infentesa. Diuen que la primera escena que van rodar estava com a convidada de luxe la sra. Harper Lee; rodaven  quan el pare advocat arriba a casa tornant de treballar i fill i filla el van a rebre ... la sra. Lee es va posar a plorar recordant al seu pare que havia mort feia molt poc. Fins i tot tenia la seva panxeta rodona i abultada... el sr. Peck li va contestar que no era 'panxeta' era una 'gran actuació'.

El film fou de les primeres pel·lícules produïdes pel sr. Alan J. Pakula (un nom imprescindible del cinema ianqui dels '70) i el debut del sr. Robert Duvall. El paper protagonista se li va oferir a Rock Hudson i James Stewart abans de caure a mans del sr. Gregory Peck.

Va estar nominat a 10 Oscar i en va aconseguir 3: guió adaptat, disseny artístic i actor protagonista. El film està situat en el lloc 25 de les 100 millors pel·lícules nordamericanes dels darrers 100 anys per l'American Film Institute (AFI).

Un autèntic clàssic de la Història del Cinema aquest diumenge a l'Auditori Sixto Mir, un film referent sobre les pel·lícules judicials, abordant temes polèmics per l'època com la violació sexual o la desigualtat social; un film que tracta la injustícia racial, la destrucció de la inocència (el títol Matar un Ruiseñor té a veure en matar algú innocent, el russinyol és un ésser que només canta i no fa cap mal a ningú) però el film també ens parla de la la empatia i la tolerància. 

Aquest diumenge, doncs, peli de luxe al CineClub La Ràpita !!

SR. AGUSTÍ VILLARONGA

 

(1953-2023)

Fa uns dies moria un dels directors de cinema amb més personalitat del nostre país. El sr. Agustí Villaronga amb escasses 14 pelis va ser capaç de construir una atmosfera cinematogràfica, visual i temàtica pròpia.

El sr. Villaronga va nèixer a Mallorca i de petit ja muntava projeccions amb dibuixos, caixes de mistos i llanternes. Amb només 14 anys ja va decidir que volia ser director de cinema i li va escriure una carta al sr. Roberto Rossellini manifestant el seu interès en ser admès a l'escola que el dirtetor italià tenia a Roma... aquella carta va tenir resposta, li van dir que abans havia de passar per la Universitat. Així doncs, es va llicenciar en Geografia i Història sense apartar-se del món de la faràndula. Va entrar com a actor a la companyia de Núria Espert i amb l'obra Yerma, de García Lorca, va recòrrer de gira tota Europa i Amèrica.

El sr. Villaronga primer va ser actor i els vincles amb productors (com el sr. Pepón Coromina) li va fer rebre propostes diverses: com portar el vestuari del film La Plaça del Diamant, per exemple. D'aquesta forma, i sense ser especialista en cap departament va fer de director artístic, decorador, estilista i realitzador de vídeos de moda ....

A finals del '70 del segle passat dirigeix els seus primers curtmetratges: Anta mujer (1976), Laberint (1980) i Al Mayurka (1980). 7 anys més tard dirigeix el seu primer llargmetratge: Tras el cristal (1987) que va ser seleccionat en el Festival de Berlin d'aquell any. Aquest primer film fou el primer contacte que vaig tenir amb el sr. Villaronga i l'impacte fou brutal; vaig veure el film en una sessió de CineClub a la UAB, durant la meva vida universitària... el revulsiu que va provocar aquest film fou tremendo: la música, l'atmosfera, l'argument malsà i podrit... fou un dels shocks cinematogràfics que he tingut mai i que tinc ben present en la memòria.

Dos anys després estrena El niño de la luna (1989) en el Festival de Cannes i guanya el Goya al millor guió (sent nominada, també, a Millor Pel·lícula i Millor Direcció)... la crítica, però, la va linxar contundentment.

Fins després de 4 anys no realitzà cap film i el següent fou un documental Al-Andalus: las artes islámicas en España, molt allunyat del què havia fet fins llavors. S'instal·la a Nova York fins al 1995. En aquella època intenta adaptar (sense èxit) La mort de primavera de Mercè Rodoreda i accepta l'encàrrec de dirigir El Pasajero clandestino (1995), una adaptació de la novel·la de Georges Simenon, recuperant l'atmosfera inquietant i malsana de la seva opera prima.

Suposo que l'ambient poc agradable dels seus films provoca que li encarreguin dirigir un film de terror: 99,9 (1997) amb María Barranco i Terele Pávez. Tot i que sigui de les seves obres menys reixides es passeja per festivals de tot el món arribant a guanyar el Mèlies de Plata a la Millor Pel·lícula Fantàstica Europea.

Excepte el primer film, tota la resta havien estat films d'encàrrec fins que al 2000 dirigeix una altre film íntegrament d'ell: El Mar (2000), una altra meravella carregada de sensualitat, nostalgia i mal cos.

El 2002 dirigeix un fals documental en col·laboració amb Isaac P. Racine i Lydia Zimmermann: Aro Tolbukhin: en la mente del asesino. De temàtica i format molt pròxim a l'univers del sr. Villaronga. Posteriorment dirigeix una obra de teatre per a la TV, Después de la lluvia (2007).

Tres anys després, amb l'adaptació del llibre d'Emili Teixidor Pa Negre guanya 9 premis Goya i se'l reconeix com un dels millors directors contemporanis. L'etapa històrica de guerra i post-guerra espanyola encaixa perfectament en aquest univers enrarit que el sr. Villaronga ha anat construint en cadascun dels seus treballs. El viscut amb Pa Negre es revalida amb Incerta Glòria (2010)(l'obra mestra de Joan Sales) que ens ofereix un díptic encertat amb Pa Negre.

El 2015 s'encarregà del guió i la direcció d'un film homenatge a l'actriu Rosa Novell, afectada d'un càncer que la deixà cega... 'El testament de Rosa' és un emotiu i intens docu-ficció al voltant de la darrera obra de teatre en la que estava treballant la sra. Novell: 'El testament de Maria'. Un film colpidor carregat de coratge i d'amor per la Vida.

La darrera peli estrenada fou un autèntic experiment, més pròxim al teatre i al video-art que al cinema. El ventre del mar (2017) que es va emportar 6 premis en el Festival de Málaga incloent Millor Pel·lícula, no fou massa aplaudit ni per crítica ni públic, l'aire artificiòs de la proposta no va permetre connectar amb el missatge de supervivència i encarament de la diversitat que el film ens oferia i en el que tots els tòpics del director hi eren presents: atmosferes asfixiants, ambients malsans, follia i situacions extremes.

El seu darrer projecte acabat (però no estrenat) és Loli Tormenta, la seva primera pel·lícula de comèdia, segons declaracions del mateix Villaronga. La seva estrena serà sense ell ...

El sr. Villaronga ha mort amb només 69 anys i com passa en aquestes ocasions és inevitable pensar en tot allò que haguès pogut fer i no farà mai. Pocs directors m'han impactat tant. Sóc molt fan del seu univers i del seu cinema...

Recupereu o descobriu al sr. Villaronga, el millor homenatge que li podem fer.

NOMINACIONS I QUINIELA OSCAR 2023

 

El proper 12 de març s'entreguen els Premis Oscar 2023 en la seva 95ena. edició. La gala torna als Dolby Theatre de Los Angeles i tornarà a comptar amb un únic presentador Jimmy Kimmel, després de que Chris Rock haguès declinat l'oferta després de l'incident amb el sr. Will Smith. 

La peli amb més nominacions és una d'aquelles que mai diries que pogués arribar a tenir tantes nominacions. 'Todo a la vez en todas partes', la bogeria dels 'Daniels', acapara 11 nominacions en un film fantàstic en el que el metavers es barreja amb els conflictes familiars de forma magistral; amb 9 candidatures tenim a 'Almas en pena en Inisherin' i 'Sin novedad en el frente'; i en 8 'Elvis'.

Un film tan especial i tan de gènere com 'Todo a la vez en todas partes' ho té complicat davant d'un film com el darrer Spielberg, 'Los Fabelman' parteix com a gran favorita i la peli dels 'Daniels' és més pròpia vencedora del Festival de Sitges que dels Oscar.

Enguany, les nominacions ens tornen a mostrar excessiva absència de professionals dones. Cap en l'apartat de Direcció i només 1 de les pelis nominades a millor Film està dirigit per una dona, 'Ellas hablan'.

'Alcarràs' ha quedat finalment fora de les pel·lícules nominades a Millor Film de Parla no Anglesa.

Molt interessant que la nova fàbula, escatològica i provocadora, del sr. Ruben Ostlund, 'El triángulo de la tristeza' hagi arribat a ser nominada com a Millor Films, entre altres nominacions.

Molt increïble que un film com Top Gun: Maverick estiguin competint en nominacions amb films com Los Fabelman o TAR...  però la coherència i del sentit comú no sempre està present en les nominacions dels Oscar.

Tot seguit el llistat de nominats amb la meva quiniela: 

MILLOR PEL·LÍCULA:

- Sin novedad en el frente

- Almas en pena de Isniherin

- Avatar: el sentido del agua

- Elvis

- Todo a la vez en todas partes

- Los Fabelman  ***

- TAR

- Top Gun: Maverick

- El triángulo de la tristeza

- Ellas hablan

MILLOR DIRECCIÓ

- Martin McDonagh per Almas en pena de Inisherin

- Daniel Kwan i Daniel Scheinert per Todo a la vez en todas partes

- Todd Field per TAR

- Steven Spielberg per Los Fabelman  ***

- Ruben Ostlund per El triángulo de la tristeza

MILLOR ACTRIU PROTAGONISTA

- Cate Blanchett per TAR  ***

- Ana de Armas per Blonde

- Andrea Riseborough per To Leslie

- Michelle Yeoh per Todo a la vez en todas partes

- Michelle Williams per Los Fabelman

MILLOR ACTOR PROTAGONISTA

- Brendan Fraser per The Whale  ***

- Austin Butler per Elvis

- Colin Farrell per Almas en pena de Inisherin

- Paul Mescal per Aftersun

- Bill Nighy per Living

MILLOR ACTRIU SECUNDÀRIA

- Angela Bassett per Black Panther: Wakanda forever  ***

- Jamie Lee Curtis per Todo a la vez en todas partes

- Kerry Condon per Almas en pena de Inisherin

- Hong Chau per The Whale

- Stephanie Hsu per Todo a la vez en todas partes

MILLOR ACTOR SECUNDARI

- Ke Huy Quan per Todo a la vez en todas partes  ***

- Brian Tyree per Causeway

- Judd Hirsh per Los Fabelman

- Brendan Gleeson per Almas en pena de Inisherin

- Barry Keoghan per Almas en pena de Inisherin

MILLOR GUIÓ ORIGINAL

- Almas en pena de Inisherin (Martin McDonagh)

- Todo a la vez en todas partes (Daniel Kwan i Daniel Scheinert)  ***

- Los Fabelman (Tony Kushner i Steven Spielberg)

- TAR (Todd Field)

- El triángulo de la tristeza (Ruben Ostlund)

MILLOR GUIÓ ADAPTAT

- Ellas hablan (Sarah Polley)

- Sin novedad en el frente (Edward Berger, Lesley Paterson i Ian Stokell)  ***

- Living (Kazuo Ishiguro)

- Glass Oion: El misterio de Glass Onion (Rian Johnson)

- Top Gun: Maverick (Peter Craig, Justin Marks, Ehren Kruger, Eric Warren Singer i Christopher McQuarrie)

MILLOR DISSENY DE PRODUCCIO

- Sin novedad en el frente

- Avatar: el sentido del agua

- Babylon ***

- Elvis

- Los Fabelman

MILLOR PEL·LICULA INTERNACIONAL

- SIn novedad en el frente  ***

- Argentin, 1985

- Close

- EO

- The Quiet Girl

MILLOR MUNTATGE

- TAR

- Top Gun: Maverick

- Elvis

- Almas en pena de Inisherin

- Todo a la vez en todas partes ***

MILLOR FOTOGRAFIA

- Sin novedad en el frente

- Bardo, falsa crónica de unas cuantas verdades  ***

- Elvis

- El imperio de la luz

- TAR

MILLOR PEL·LÍCULA D'ANIMACIÓ

- Pinocho de Guillermo del Toro  ***

- Marcel the Shell with Shoes on

- El gato con botas: El último deseo

- El monstruo marino

- Red

MILLOR DISSENY DE VESTUARI

- Babylon

- Blanck Panther: Wakanda Forever

- Todo a la vez en todas partes

- Elvis ***

- El viaje a París de la señora Harris

MILLOR MAQUILLATGE I PERRUQUERIA

- Sin novedad en el frente

- The Batman

- Black Panther: Wakanda forever

- Elvis  ***

- The Whale

MILLOR SO

- Sin novedad en el frente

- Avatar: el sentido del agua

- Elvis

- The Batman

- Top Gun: Maverick  ***

MILLOR CANÇÓ

- Lift Me Up - Black Panther: Wakanda forever - Ludewig Goransson, Rihanna y Ryan Coogler

- Naatu Naatu - RRR - Kala Bhairava, MM Keeravani i Rahul Sipligunj

- Applause - Tell it Like a Woman - Diane Warren

- Hold my hand- Top Gun Maverick - Lady Gaga

- This is a life - Todo a la vez en todas partes - David Byrne, Mitski i Son Lux  ***

MILLOR PEL·LÍCULA DOCUMENTAL

- All that breathes

- La belleza y el dolor

- Fire of love  ***

- A house Made of Splinters

- Navalny

MILLOR BANDA SONORA

- Sin novedad en el frente

- Babylon

- Almas en pena de Inisherin

- Los Fabelman  ***

- Todo a la vez en todas partes

MILLORS EFECTES ESPECIALS

- SIn novedad en el frente

- Avatar: el sentido del agua  ***

- The Batman

- BLack Panther: Wakanda forever

- Top Gun: Maverick

MILLOR CURTMETRATGE DOCUMENTAL

- The Elephant Whisperers

- Haoulout

- How Do You Measure a Year?

- The Marsga Mitchell Effect  ***

- Stramger at the Gate

MILLOR CURTMETRATGE D'ANIMACIO

- The Boy, the Mole, the Fox, anf the Horse

- The Flying Sailor

- Ice Merchants

- My year of dicks

- An ostrich told me world is fake and I believed it  ***  

MILLOR CURTMETRATGE D'ACCIÓ REAL

- An Irish Goodbye

- Ivalu

- Le Pupile

- The Red Suitcase  ***

- Night Ride

EN CONSTRUCCIO D'AMPOSTA RADIO #PROGRAMA108

PREMIS GAUDI 2023: 'ALCARRAS / PACIFICTION / UN AÑO, UNA NOCHE'

 

Fa uns dies s'entregaven els Premis Gaudi d'enguany, si atenem als premis 'grans' de Millor Pel·lícula (ja sigui parlada en catalana o no parlada en catalana) les guanyadores serien 'Alcarràs' i 'Pacifiction', respectivament. Si tenim en compte el nombre de premis obtinguts, s'hauria d'afegir a aquestes dues: 'Un año, una noche', gràcies als seus 5 premis, els mateixos que 'Alcarràs' ('Pacifiction' n'ha obtingut 3). Tot i que sóc conscient del fenomen sociològic que ha provocat el film de la sra. Carla Simón i de la gran fita d'haver guanya l'Ós d'Or, considero que 'Alcarràs' està un pél sobrevalorat i que la proposta del sr. Serra o del sr. Lacuesta tenen un component d'innovació o originalitat que els fa sumar més punts.

Molt destacables els 3 premis d'un film petit i debutant com és 'Suro', amb els premis a Millor Direcció Novella per a Mikel Gurrea i els premis a Millor Actriu i Actor per a la parella protagonista: Vicky Luengo i Pol López. 

Encertadíssim el Premi d'Honor al sr. Jaume Figueras, tota una autoritat i referent del que entenem per amor al cinema.

Detall curiòs de que la única peli nominada i, per tant, premiada fou 'Tadeo Jones 3' ... quelcom no va massa bé pel que a producció d'animació a Catalunya es refereix.

La llista completa de premis:

Millor Pel·lícula  'Alcarràs'
Millor Pel·lícula en llengua no catalana 'Pacifiction'
Millor Pel·lícula documental 'El techo amarillo'
Millor Pel·lícula d'animació 'Tadeu Jones 3. La taula maragda'
Millor Direcció Carla Simón, por 'Alcarràs'
Millor Direcció novella Mikel Gurrea, 'por Suro'  
Millor guió original Carla Simón y Arnau Vilaró, por 'Alcarràs'
Millor guió adaptat Isa Campo, Isaki Lacuesta y Fran Araújo, por 'Un año, una noche'
Millor protagonista femenina Vicky Luengo, por 'Suro'
Millor protagonista masculí Pol López, por 'Suro'
Millor direcció de producció Elisa Sirvent, por 'Alcarràs' 
Millor curtmetratges 'Harta'
Millor pel·lícula per a televisió  'Sis nits d’agost'
Millor direcció artística Sebastian Vogler, por 'Pacifiction'
Millor muntatge Sergi Dies y Fernando Franco, por 'Un año, una noche'
Millor actriu secundària  Ángela Cervantes, por 'La maternal'
Millor actor secundari Alex Brendemühl, por 'Historias para no contar'
Millor interpretació revel·lació Carla Quilez, por 'La maternal'
Millor música original Raül Refree, por 'Un año, una noche'
Millor fotografia Artur Tort, por 'Pacifiction'
Millor vestuari Alberto Valcárcel, por 'Los renglones torcidos de Dios'
Millor so Amanda Villavieja, Eva Valiño, Alejandro Castillo y Marc Orts, por 'Un año, una noche'
Millors efectes visuals Laura Pedro, por 'Un año, una noche'
Millor maquillatge i perruqueria Montse Sanfeliu y Carolina Atxukarro, por 'Los renglones torcidos de Dios'
Millor pel·lícula europea 'Cinco lobitos', dirigida por Alauda Ruiz de Azúa
Premio Especial del Públic 'Alcarràs', dirigida por Carla Simón