MUSCULS

 

Avanço a glopades,

fruit del seu esforç

i em consta -quan puja la rampa-

que no els he cuidat prou.

El dolor en recorda l'existència,

a crits reclamen atenció,

i el pes de la vida, algun dia,

fa la feina de jou. 

 

Recordo quan era flexible,

saltava sense pensar-ho gens,

corria fina a la plaça,

àgril driblava el pensament.

 

Són la carn de la carn -sense fils-,

la fibra que estira

amb gana d'infinit;

fins que arriba l'hora

i em queixo,

però no ho deixo

d'intentar. 

 

Jesús M. Tibau (2022). 

Hi entra de puntetes la llum