SR. ALAIN TOURAINE

 

(1925-2023)

Fa un parell de mesos moria d'un dels sociòlegs contemporanis més rellevants i que vam tenir en compte en una de les meves vides passades: la de món acadèmic universitari, quan el flirteig amb la Sociologia i l'Antropologia m'excitava les neurones...

El sr. Touraine va nèixer a Normadia en una família de caràcter conservador i l'any 1950 es llicencià a l'École Normale Supérieure de París, va rematar la seva formació a universitats de Columbia, Xicago o Harvard i fou investigador el Consell Nacional d'Investigació Francès fins l'any 1958; dos anys després es va convertir en investigador 'senior' a l'École Practique des Hautes Études on va fundar el Centre d'Anàlisis i d'Intervenció Sociològics (CADIS), del que va ser-ne director fins al 1993.

Els dos conceptes claus del treball acadèmic del sr. Touraine foren la 'societat post-industrial' (terme que va 'inventar' ell mateix) i els 'moviments socials'. La 'seva' és una Sociologia de l'Acció i el vincle individu-societat es troba en la base de bona part dels seus treballs. Això el portà a crear diferents centres d'investigació en països com Mèxic, Colòmbia, Perú, Xile o Polònia (molt interessat en el naixement de Solidarnosc, el sindicat de mà d'obra catòlica molt crític amb el govern comunista). De fet, és més conegut i reconegut en el món no anglosaxó; la UOC, per exemple, el va nombrar doctor honoris causa l'any 2007.

El sr. Touraine ben aviat es va posicionar com un contundent opositor a les polítiques noeoliberals que van imposar-se la dècada dels 90 del segle passat i continuen ben vigents.

El treball acadèmic del sr. Touraine es pot dividir en 3 etapes: la primera, més centrada en la Sociologia del Treball i, concretament, en la Sociologia de la consciència obrera; la segona, que es centra en els fets del Maig del 68 i les dictadures militars d'alguns països d'Amèrica Llatina que el portà a centrar-se en els moviments socials com a principal agent de canvi en la societat; la darrera etapa, està centrada en el subjecte, com el nucli dur de l'acció dels moviments socials, donant un valor crucial als 'feminismes'.

L'anàlisis que en féu de la crisisi econòmica de 2008 a 2012 deixa en un mal lloc Europa, remarcant la seva impotència i incapacitat de resoldre-la i apuntant-la com a culpable de la mateixa crisis. Tot i això, sempre s'ha considerat un 'europeista' i va lamentar el tema 'brexit' i l'arribada dels ultra conservadors a molts parlaments de països europeus.

Bibliografia destacable del sr. Touraine: Sociología de la acción (1969), La sociedad post-industrial (1969), Movimientos sociales hoy (1990), Crítica de la modernidad (1994), Ensayos sobre la discriminación (2001), Podremos vivir juntos ?: Iguales y diferentes (2005), El mundo de las mujeres (2006), El fin de las sociedades (2016).

El sr. Alain Touraine va morir amb 97 anys a París.

Amb aquestes dues cites podem entendre una mica la postura teòrica del sr. Touraine:

"Ara hi ha dos decisions fonamentals. Primer, l'alliberament mitjançant les dones. És a dir, l'enderrocament de la raó en el centre de la personalitat i la recomposició dels afectes entorn a la raó i la comunicació, una societat del care. I segon, l'acollida dels migrants, que considero un problema de pes. Els nostres països europeus es defineixen avui per la seva actitud davant dels migrants".

"No existeix un moviment populista, el que hi ha és un enfonsament del que, durant la societat industrial, creava un sentit: el moviment obrer. És a dir, avui no hi ha ni actors socials, ni polítics, ni mundials, ni nacionals, ni de classe. Per això, el que passa és tot el contrari d'un guerra, amb una màquina biològica d'un costat i, de l'altre, persones i grups sense idees, sense direcció, sense programa, sense estratègia, sense llenguatge. És el silenci".